Heu jugat mai a continuar una història que ja porta unes quantes línies escrita? Doncs sinó us ho proposa ara, a veure si realment surt alguna cosa o per contra no surt res! (com últimament al consultori). Jo començo a escriure una història (es pot dir conte), i qui vulgui ha d’escriure una mica més sempre i quant tingui una mica de relació amb lo que ha escrit anteriorment.Però s’ha d’usar una de les següent paraules, com a mínim un, com a màxim dos, a veure que queda! (es pot usar una paraula que en derivi):
Incendi, treballar, impressora, dilluns, mor, puntuació, esperança, amo, petit, desembre, musulmà, hormona, soldat, reproducció, petó, abraçada, robar, bloc, abús, menors, content, treball, grip, transgènic, presó, parc, elefant i onada.
Era una tarda fosca, es notava que feia més d’una setmana què la pluja s’havia tornat una habitual dels seus passejos de tornada a casa, i és que cada vegada que venia de...


l'Institut de REPRODUCCIÓ Assistida sentía la necessitat d'aïllar-se, ni que fos per uns moments.
Publicat per dern — 21 Mai 2007, 20:47
-"No, no puc perdre l'ESPERANÇA. Més tard o més d'hora em quedaré embarassada"-, va dir ella.
Publicat per Jaume — 22 Mai 2007, 00:54
Així que va decidir anar cap a la seva PETITA casa per desfogar-se. Un cop allí i amb una bona capsa de bombons a la mà va decidir passar les seves penes amb la pel·lícula que més l'havia emocionat mai: Salvar al SOLDADO Ryan.
Mentres mirava la pel·lícula va aixecar-se a agafar unes bledes TRANSGÈNIQUES mentres vigilava si algú llegia el seu últim text de BLOC.
Publicat per Laura — 22 Mai 2007, 12:00
L'article del vespre anterior snterior l'havia titulat ABÚS, sentint-se indefensa davant les cues interminables i la indiferència del seu entorn vers la seva petita lluita.
Altre cop el misteriòs anònim, en DILLUNS, havia estat el primer en contestar. Fèia dies que hi donava voltes i no acabava de treure'n l'entrellat. ¿Qui podia amagar-se darrera d'aquell nom que recordava a la vegada, quelcom de melangiós i cert amor per l'ordre?
Publicat per Dern — 22 Mai 2007, 20:18
Els seus pensament la portàven a pensar en aquell noi tan especial que havia conegut el passat DESEMBRE, durant aquella base militar de Cuenca.
Tot i així no les tenia totes, ja que pensava que un SOLDAT, sengons ella, no podria escriure tant bé.
Farta de pensar, va decidir possar-se a fer el sopar, ja què el seu estòmag no deixava de fer sorolls, cada cop més exagerats.
Com que veig que ens hem estancat proposo aquest generaor d'arguments el Fes la teva propia novel·la de DAn Brown, un fart de riure:
http://probar.blogspot.com/
Publicat per dern — 09 Jun 2007, 12:07