Us explico:
Jason McElwain, un noi autista de 17 anys que “jugava” Greece-Athena High School Nova York. El noi en concret, era l’ajudant de l’equip de la seva escola des de fa 2 anys, amb un total de 0 punts i 0 minuts jugats en 65 partits. Només estava per a ajudar en el que fes falta a la plantilla de l’equip, ja que per la seva malaltia els metges li van recomanar no jugar al seu esport preferit, el bàsquet.
Però l’esport és un món de sorpreses i a vegades aquestes sorpreses son les que fan de l’espectacle inoblidable. El seu entrenador li va aconseguir una samarreta i que algun dia potser podria jugar.
I el dia va arribar a la final de l’estat, quedaven 4 minuts i l’entrenador li va donar la oportunitat de debutar a l’equip. Era la seva oportunitat i el destí o potser, el seu valor, el van fer brillar: va fer 20 punts en set cistelles, 6 d’elles triples nets, inclòs un a l’últim minut. La jugada va ser gravada en vídeo i ha donat la volta al món, li plouen les ofertes, volen fer una pel·lícula... americanades.....
Durant les finals de la NBA (aproximadament 300 milions d'espectadors) van parlar 5 minuts del 15 qeu dura la mitja part.
També han fet ja un anunci comprant els 81 punts que va aconseguir Kobe Bryant (jugador NBA) i els 20 de Jason McElwain, però quins tenen més valor?


Ostres! nen, sembla que tinguem telepatia a l'hora de penjar missatges.
fins demà...
Per cert, com ho tens allò? A veure si haurè de canviar d'assessor informàtic... Mira que no et pago eh? Ja, ja
A10
Publicat per Jaume — 18 Jul 2006, 20:51
es una bona noticia!
a veure si la gent comença a tractar la gent que té transtorns psíquics com a gent normal, cony!
segurament, si algú hagués confiat en ell abans encara seria més bon jugador, ara té un món per davant pero molta gent amb problemes i sense na habilitat "dslumbrant2 esta condemnada a una vida de merda perque simplement no son 2extraordinaris2.
espero que no converteixin aquest xic en una joguina de fira....
Publicat per DErn — 19 Jul 2006, 13:36
Jason ha sido una sopresa encontrada; me refiero a que lo mejor de la vida existe, como él. Jason es una persona como tantas en el mundo que, aparte de que tuvo que aprender a vivir con su deficiencia física, debe hacer el enorme esfuerzo por vivir entre gente "normal"; que todos los días lucha por un reconocimiento, por eso 4 minutos de vida y de triunfo.
Publicat per Mag — 20 Jul 2006, 06:23
Yo le veo dos visiones, la primeraque malo es el entrenador 65 partidos y ni un minuto y en 4 minutos 20 puntos.
La segunda es que no hace falta ser la persona más capaz, inteligente o superdotada del mundo para poder sorprender, creo que no debería tener que esforzarse, la normalidad para él creo que ya es la gloria.
PD: Llevo ya dos sorpresas contigo jeje
Publicat per Pere — 20 Jul 2006, 08:12
Per aquest noi és el premi, més que merescut, a la constància. Un altre ja hagués abandonat al veure que no el deixaven jugar però... un "fun" del basket com ell, no, Enhorabona!!!
Publicat per rafaga — 20 Jul 2006, 15:36