La bellesa del verb: t'estim, t'estim…
Ja que no amb tu, deixa'm amb la paraula
que tothom diu amb una veu distinta,
que tothom canta, que tothom passeja,
elèctrica, pel pont de l'espinada.
I així,
deixa-m'ho dir -t'estim, t'estim-
fins a fer-ne un camí per on te'n venguis
cantant, siulant, rient sota les fulles.
Jaume Vidal
"Encara creus que en tu hi ha vici?
Mostra el teu vici. Dona’t
sencer. Si te l’estimes,
no li ofeguis aquest tremolor:
la curiositat del cos, que tu
fa massa temps que en dius desig"
Gabriel Ferrater
Publicat per Human Trash — 18 Feb 2006, 16:21
Jo també t’ho vull dir : T’estimo
Publicat per jaka — 18 Feb 2006, 19:33
Diga'm que m'estimes encara que sigui mentida...
Publicat per GoThiK — 18 Feb 2006, 21:46