14 Jun, 2006
La veritat sobre els Canadencs
Com cada
diemcres, tenia la trovada amb la Celia (pels desmemoriats: la Xina que vol
aprnendre a parlar castella), a les 8 al Second Cup (una cafeteria que hi ha al
campus).
Quan vaig arribar
ella ja estava (vaig arrivar 5 minuts tard), i vam estar xerrant durant poc mes
de hora i mitja, i bastant en angles, ja que aquest cop ella no s’havia
preparat la clase.
Pasades les 9:30,
elal diu que ha de marxar, i sortiim del bar, i em comenta que havia tungut
problemes per entendrem ja que un noi i una noia que tenim just a la taula del
costat tambe estaven parlant castella i se li solapaven les converses !!!
Jo no me n’havia
enterat (com sempre, mai m’entero de res), aixi que vaig decidir tornar a
entrar al bar a veure qui eren aquelles dos persones que parlaven castella. Amb
tot el morro mi vaig apropar i vaig preguntar si estaven parlant castella, em
van respondre que si i ens vam ficar a xerrar.
Ell es un gallec que
casualment es diu Carlos, que esta fent el doctorat en filologia anglesa, i fa de
profesor de castella a la UofA (Universitat d’Alberta). El doctorat el fa a
espanya, pero ha vingut aqui a treballar.
Ella es una
Canadenca-coreana (d’origen Corea pero nascuda a Canada), que es diu Jeni, i
que esta estudiant castella ja que vol anar a Espanya a treballar un any (i si
li agrada quedarsi). Ni que realment el concepte que tenia de Espanya es el
tipic de festa al carrer, botellon, i masclisme. Encara que ella va a traballar
a Andalusia (Granada) ....
Aixi que vam
estar una estona parlant. Primer de les notres vides, que feiem o deixavem de
fer a Canada, i vam estar parlant fins tard de varis temes, entre d’altres vam
estar criticant els Canadencs, i parlant de les relacions socials.
Un mes despres, per
fi estic comensant a entendre algunes coses. Realment, aquets ultims dies
estava una mica preocupat per la falta de relacions socials que estava tenint a
Canada, i ja em comensava a pensar que la culpa era meva, pero no, jo no soc el
extrany, el extrany son la resta del mon, weno, els Canadencs . Me van comentar
que aqui la gent es MOLT freda, que mai parlen amb la gent, que NO tenen amics
(tal qual). Es extrany que la gent se saludi pel carrer, i casi mai tenen
converses trasendentals, ni amb els coneguts. Ara entenc el dia del lavoratori
de Inteligencia Artificial que la gent no digues res.
I per acabar, el
tema estrella de la nit: com lligar amb les canadenques !!! Pero es mereix una
entrada nova al bloc, que fare quan acabi d’escrirue aquest.
Vam marxar alla
les 12, pero abans em van dir que este dissabte anirien a veure el partit de
hokey a un bar/pizeria, si volia anar amb ells (ueueueueueue).
Al tornar a la
resi, vaig estar un rato mirant la tele (per pair tots els coneixements que
havia rebut durant la tarda/nit). I va pasar per alli un noi que es va ficar a
xerrar amb el Ari (el indiu), i amb mi. Es un corea que es diu Mercury (que
esta estudiant aqui com a estudiant interacional, vull dir amb aixo que no es
canadenc), i va estar explicant que estava a la International House, i que alli
la gent era MES sosa que a la nostra residencia. Realment costa de creure, ja
que a la meva residencia son MOLT sosos. El noi se’l veia bastant dessperat i
ens va demanar els nostres telefons per nar algun dia a sopar, o anar a fer
turisme, aixi que vam quedar que algun dia fariem algo.
