Petiso

20 Jun, 2006

Un alter dia tranquil: me despertat amb calma, he vingut cap a la universitat, i he estat fent feina. He dinat un entrepà de formatge (que be que m’ha entrat), i he seguit fent feina.

Evidentment ja torno a tenir plans per avui a la nit, quina vida mes dura, avui toca anar a prendre un cafè, i desprès improvisar.

Per cert, us haureu fixat que des de avui “misteriosament” faig menys faltes d’ortografia. Avui he decidit passar a escriure els missatges primer pel Word, i he instal·lat el corrector de català. D’aquesta manera em corregeix les errades tipogràfiques, em fica els accents, i les faltes :-p. Espero que ara pugueu “llegir-me” millor.

 

20 Jun, 2006

Els plans per ahir eren senzills: a les 5 em passava a buscar la Jenny, anàvem a sopar a casa del Carlos (truita de patates), i desprès anàvem a veure a les 8 el partit de Hockey a la Bòston Pizza (el mateix lloc que l’altre dia).

Però els plans mes senzills, a vegades son els que surten pitjor.

A les 4:55 ja estava esperant a que vingués la Jenny (porto dos dies arribant tard i ahir volia arribar d’hora). Però ahir va ser ella qui va arribar tard, MOLT tard, per ser exactes a les 5:35. Quan va arribar, varem anar a comprar ous per la truita, patates i una ceba. També va voler comprar fruita (una pinya i maduixes), cacauets per picar i pa. A mes va tenir que anar a enviar un fax. En resum arribàvem a casa del Carlos passades les 6, i quan entrem, veiem que el hockey ja havia començat.

Ens fiquem a fer el sopar, i la cuina feia .... fàstic (per ser generós), i a mes el menjador estava ple d’amics dels seus companys de pis. I se’m va ocorre la idea de dir d’anar a la meva resi, que estaríem mes tranquils i la cuina esta mes neta (sembla mentida). I van dir que si. Per desgracia, just acabo de dir això i entren a la casa 3 canadenques a veure el partit ...... llàstima :-p

Així que varem agafar tot el menjar i cap a al resi. Efectivament, no hi havia ningú, i varem començar a pelar les patates mentrestant veiem la 2on part del partit. Durant el segon descansa, varem aprofitar per fer les truites. Ni que varem tenir alguns problemes “tècnics”. Normalment hi ha un noi de la resi que deixa els seus plats a la cuina, i em va dir que si mai els necessitava que ho fes servir. Però a l’arribà a la cuina, no estaven els seus plats, i ens varem tenir que apanyar amb les coses que la gent deixa a la cuina per cuinar. Mínimament ens varem sortir, excepte a l’hora de girar la primera truita (la truita sense seva per un servidor), ja que ho van intentar amb plats de plàstic, i “casi” cau a la pica. Per sort es va poder salvar. Per les altres varem aconseguit un plat i va ser mes fàcil.

Varem acabar de fer el sopat quan la tercera (i ultima part) ja estava començada, i la cosa pintava bastant malament: 2-0 (perdien els Oilers). Així que varem començar a sopar. Cal dir que la truita NO era cap meravella, però veient els ous i les patates, no es podia esperar res mes. Els ous tenien un color groc fluorescent que no donaven masses ànims, i les patates deixaven anar un suquet bastant xungo. Quan va acabar el partit ens varem menjar la pinya, aquesta si que estava força bona, i em vaig atipar bastant.

Pel que fa als Oilers, van marcar el 2-1, i van tenir varies oportunitats de marcar el 2-2, però a falta de dos minuts no se li van ocórrer res mes que canviar el porter per un jugador, i els Huracains, van marcar el 3-1 definitiu amb la porteria buida. Va tallar bastant el rollo.

Al acabar el partit, varem estar fent una mica de zàping i “decidint” que veiem. Fins que varem perdre el control de la TV, i es va ficar a veure “The Hell Kitchen”, i vaig dir per anar a jugar a cartes. Van dir que si, i ens varem ficar en una de les taules de la sala d’estar de la resi a jugar a l’Uno. La primera partida que varem fer la va guanyar la Jenny, però just quan anàvem a començar al segona, apareix el David (el corea fashion). I diu que s’apunta. Aleshores el meu cervell reacciona: 4 persona + 1 baralla de cartes espanyola = BOTIFARRA !! Així que els hi dic que si volen jugar a la botifarra, i me diuen que si. Qui ho tenia que dir, que faria una botifarra a Canada amb un gallec, una canadenco-coreana, i un corea-fashion. Evidentment primer els hi vaig tenir que explicar a jugar, i en angles, però va sortir bastant be (varem guanyar jo i el Carlos 107 a 6). Allà a la 1 de la nit varem acabar la partida, i varem estar xerrant bastant estona amb el Addy (l’indi) i el David. Va ser “curiós” quan va aparèixer de sobte un noi per allí (que no havia vist mai), amb una trompa com una casa, explicant histories rares, que si anava a la planta 9 i s’havia equivocat (jo estic a la 3), dient que s’havia equivocat de planta, i va començar a enrotllar-se sobre que NO estava borratxo, i que li havien ficat dos multes, i que NO sabia per que. Que la primera li semblava que per anar borratxo, però que ell NO anava borratxo. I amava repetint la historia, mes de 10 cops. Al final, vaig fer veure que repartia les cartes, el noi va pillar la “indirecta” i va marxar.

Varem seguir la conversa fins allà les 2, que van marxar, i jo directa a dormir (un altre dia que es fa tard).

 

19 Jun, 2006

Avui me costat despertarme, ja que no he dormit masa be (em sembla que es culpa del coixi), i al final me aixecat a les 11 i escaix, una bona hora per cap a la uni a teballar.

A la uni res de destacar, fins que fa una estona la Jenny mail que em diu: "a les 5 te paso a buscar a la porta de la resi, i anem a casa del Carlso a sopar". No em dona la opcio ni de dir que no ...... aixi que, marxo a sopar truita de patates (sense seba), i a veure els Oilers.

OILERSSSSSSSSSS !!!! I esperem que guanyin, ja que avui es el partit final de la copa.

 

19 Jun, 2006

Ahir diumenge, volia prednrem al tarda de relax, pero no em van deixar, el Carlos em va enviar un email dient-me que a les 6:25 em pasaven a buscar per la porta de la resi, per anar a donar una volta i sopar fora. No mi vaig poder negar.

Com sempre ultimament, vaig arrivar 5 minuts tard, i ja m’estaven esperat. Vam decidir nar a donar una volta, i la Jenny ens va portar al River Valley Park (algo aixi), el que per ells es el park mes llarg de Canada (tot ha de ser lo mes gran, lo mes llarg, etc). Com se pot veure a les fotos, era impresionant, tot verd, molta aigua, molts arbres, i molta gent fent footing, patinant, en bici, etc. A mes, tot el park ple de taules de picnic amb petites barbacoes, molt currat.

Vam estar pasejant una estona pel park, i ens vam apalancar en unes taules. Al cap de poc em van fer treure les cartes i a jugar (son uns viciats, que ja esta be). Primer lis vaig ensneyar a jugar la mentider (que vaig guanyar jo), despres la Jenny va explicar un mentider versio Candenca (que va guanyar el Carlos). Es igual, pero no pots dir mes de 4 d’un numero, i tens que anar tirant els numeros del 1 al 12. Despres per acavar vam jugar al Uno, que tambe vaig guanyar jo les 2 partides (per variar). Weno, un “Uno” light amb la baralla espanyola, a mes, em sembla que no em recordava de totes les cartes :-p

Al acabar les partides, ens vam ficar a “discutir” on anavem a sopar. Em volien portar a un restaurant Mongol (aqui tots els restaurants son d’algun pais extrany) ...... pero ja em comencen a coneixer, i al final vam decidir anar a un restaurant “familiar”, a menjar car a la brasa. Es mes car, pero era mes probable que trobes algo que m’agrades.

Aixi que vam anar cap el cotxe, pero la Jenny estava molt vaga i no volia conduir, aixi que me va donar les claus del cotxe i em va tocar conduir. Tampoc mi vaig negar, me feia gracia conduir, ja que feia bastant que no tocava un cotxe.

I nomes pujar al cotxe li pregunto: “On esta el fre??”, casi li agafa un atac de cor :-p. El cotxe es un chebrolet antic (de General Motors), amb canvi manual, i el embraje vastant “atrotinat”, i nomes obrirlo es va calar. Excepte aixo, despres la conduccio molt be, aprenent el estil de conduccio canadenc i les senyals canadenques. Per exemple, ni que tinguis el semfor en vermell pots sempre girar a la dreta fent un stop.

Vam anar cap el restaurant, i casi acabem a osties amb la copilot, ja que m’avisava que tenia que girar als llocs quan ja eramasa tard, o em deia que canvies de carril, o que no canvies de carril al estil canadenc. Per exemple, si tinc que girar cap a la esquerra, jo em fico al carril de la esquerra de tot, per evitar “problemes”, aqui no, si el carril del mig tambe gira a l’esquerra es queden al carril del mig.

El restaurant, era bastant pijo (i ho vam notar al preu). Pero per primera vegada desde que estic a Canada vagi menjar algo desent i em va entrar MOLT be. Primer de tot, va venit la cambrera a portar la carta, i a preguntar que voliem per veure. Vam demanar aigua. I dos detalls: als restaurants si demanes aigua te porten un got d’aigua (amb molt de gel evidentment) i es gratis. El segon detall, es que als restaurants hi ha el que es diu “free refill” (reomplerta gratis). O sigui, tu demanes la beguda, pagues un cop, i te la van reomplint gratis durant tot el menjar.

Aleshores vaig tenir que barallarme amb la carta i entendre-la. Evidentment no hi havia CAP plat del meu gust, aixi que vaig tenir que intentar entendrem amb la cambrear (i me’n vaig sortir). Primer de tot, li vaig preguntar si podia ser la carn SENSE cap tipus de salsa i SENSE cap tipus de especie (es que mels conec ja, soc capas de demanar la carn sola sense salsa i que vingui amb 25 especies diferents), i em va dir que si, aleshores em va rpeguntar quin tipus de carn volia ..... em va matar. Li vaig preguntar la diferencia, en resum, totes les carns eren de “teernera”, la diferencia era com estava tallada o la qualitat de al carn, i al final vaig demanar el “Sirloin” (basicament per que era la mes barat), que ara he buscat al diccionari i es “solomillo”. Un cop demanat la carn, em pregunta algo raro, vaig descobrir que era com volia la carn de cuita, i vaig veure que a la carta tenien la explicacio (molt currada) de com pots demanar la carn cuita. Per ser exactes, pots demanar la carn de 5 coccions diferents, Per exemple, la medium era: with pink in the center. I la per sobre la medium: “with pink and a trace of red in the center”. Me va agradar molt aquest detall. I com que no sabia que demanar, vagi dir que el “meddium”.

A mes, vaig demanar si de guarnicio podia agafar patates freguides (frenc fries), i me va dir que si. Cal dir que la cambrera es partia el cul de riure (normal), i em va preguntar d’on era i tot.

Ara tocava esperar, a que ens portesin les carns, ni que mentestant li van portar una amanida a la Jenny, i una panera amb pa. Segona ella era un pa MOLT bo ..... pero realment aqui no saben el que es menjar be. Com a curiositat, la panera portava una petita tarrina mab “mantega” (tenia gust de mantega, pero estava com montada, una cosa rara).

I al final, va arribar la meva carn, per sort SENSE cap sorpresa. A mes, la camarera em va entendre per que quan em va portar el plat va dir: “la carn, sense ninguna salsa ni especies, i las patatas tambe sense ninguna especie”. Weno, una petita sorpresa, hi havia una tomaquet al forn al costat de al carn, i una tarrina de ketchup, per sort la carn i les patates no estaven “contaminades” de la tomaquet (que es va emnjar el Carlos).

I com vaig disfrotar .... la carn estava bonisima (per fi), i les patates tot i ser congelades estaben prou be. Realment, feia molt de temps, que no mejava tant be (va superar el dia que em vaig menjar el primer mini-babibel canadenc).

Evidentment, lo meu em va costar: 18.45$, mes les taxes, mes els 3 dollars reglamentaris de propina. Pero aquest cop si que vaig deixar la propina a gust. Cal dir que van tenir el detall de no cobrarme les patates (ni l’aigua).

Al acabar de sopar, ja vam plegar, que era tard i jo havia dit que volia estar aviat a la residencia (tenia que fer una rentadora). Aixi que me vaig auto-portar cap a la residencia (vaig tornar a agafar jo el cotxe, senyal que no ho vaig fer del tot malament).

A les 12 i poc ja estava a la residencia, i vaig anar a ficar la rentadora, pero em vaig adonar que no tenia prous diners, i vaig tenir que tornar a vestirme (diguem que ho rentava TOT) per anar a treure diners al Banc (sort que tinc la bici-1, i va ser rapid). I mentres esperava que estigues la rentadora (30 minuts per la rentadora, 1 hora per la secadora), vaig estar parlant amb al David (un canadenco-corea), i el Addy (el indu). Tameb vaig aprofitar per afeitarme, que ja tocava. I a les 2 i poc de la nit, quan va acabar la rentadora, directe a dormir.

 

18 Jun, 2006

Avui al mati m'ha costat motl aixecarme, resaca d'ahir la nit (i aixo que nomes me vaig beure dos sucs de taronja amb gel). Me vaig ficar el despertador a les 12, i me despertat a la una (ueueueue). Una diutxa per despejarme, i he anat a comprar (que estava sota minims d'aliments). Aixo si, primer eh tingut que pasar pel Second Cup a agafar la bici, que ahir la nit es va quedar alli aparcada.

Apart d'aixo, un diumenge tranquil. Weno, ja m'ha enviat un mail el Carlos dient-me que quan quedin per esta tarda, m'avisara :-p. Pero avui m'ho prendre en calma, vull anar cap a la resi "aviat" que he de fer una rentadora (tambe estic sota minims de roba :-p), i descansar per dema que es dilluns, tinc que treballar i es la FINAL dels oilers !!

 

18 Jun, 2006

Ahir va tornar a tocar festa, la escusa era el partit dels Oilers. Per si no ho havia explciat, ahir els Oilers jugaven el 6e partit de la final, i naven perdent la serie per 3-2. Realment anaven perdent 3-1, pero han remontat i amb la victoria de ahir van 3-3, qui guanyi el proxim partit, s'emportara la "copa".

Vam quedar amb el Carlos i la Jenny (i teoricament uns amics d'ella), a una pizzeria que esta aprop de la resi/campus/second cup, per anar a sopar i veure el Hockey. El partit comensava a les 6 de la tarda, i vam quedar a les 4:45 per agafar lloc a la pizzeria.

Pero abans vaig pasar per la residencia (al anar en bici es rapid), i veure si veia la Louise, que sabia que ahir (dissabte), marxava de la resi i volia despedirme fer canvi de mails, que aquesta ultima setmana casi no ens haviem vist. Efectivament, estava pleganmt tots els trastos amb el seu marit, vam estar parlant 5 minuts i ens va canviar els mails. Vam quedar que si anava a Vancouver quedariem per nar a fer un cafe.

I vaig anar amb la bici cap el Second Cup, on havia quedat amb el Carlos, per anar cap a la pizzeria. La pizzeria es una pizzeria/bar d'estudiants (ja que a dalt te una residencia), i estava ple de gent jove (i ple de noies ......). L'ambient d'aquest bar em va agradar molt, enuna paret hi havien unes 6 o 7 dianes, amb la seva pizara per apuntar i hi podies jugar lliurement !!, enun raco hi havia una TV amb una NES connectada (que frikis), i en total hi havien 6 teles (i tampoc es que fois masa gran).

Quan vam arribar a la pizzeria, ja s'olorava l'ambient a hockey, a la porta hi havia un grup de gent jugant a StreetHocket (hockey amb una pilota de tenis i sense patins...), i la densitat de morius els Oilers eren espectacular: samarretes, vestits, cares pintades, tatuatjes, etc. A dintre el bar mateix estava tot ple de motius dels oilers (pancartes, banderes, cartells, etc).

Vam anar a trobar els amics de la Jenny (el Carlos els coneixia) que tenien uan taula reservada, pero no ens havien reservat lloc per nosaltres (els canadencs segueixen igual de simpatics), aixi que vam buscar una taula lliure, i nomes en quedava una (i faltaven 1 hora i quart pel partit), i era una taula alta mab taburets. Ens vam seure, i per primer cop va venir una camarera a demanar que voliem veure !! (per fi una mica de servei). Al cap d'una estona va venir la mateixa camarera a preguntar si ens podiem canviar de taula per una mes petita, una taula tradicional amb cadiers (per sort). Vaig demanar un suic de taronaj per veure (a veure si aquest cop no em portava sorpreses), i em van portar un suc de taronja, pero amb la puta mania que tenen aqui de omplir els gots de gel fins a dalt de tot, el suc estava mes agualit que els sucs de supermercat. No ho vaig explicar la'tre dia, pero a la cerveseria, quan vaig demanar la "taronjada", el cambrer em va preguntar si volia un got amb gel, li vaig dir que si, i va agafar un got (bastant gran), i el va omplir fisn a dalt de gel.

Vam estar fent temps amb el Carlos, xerrant i gaudint de la vista, fisn que va venir la Jenny, que vam demanar el sopar (poc abans de que comences el partit). Ells van demanar una pizza, i jo vaig dir que la provaria, i me vaig demanar un plat de patates freguides, realment m'apeteixien, i vaig pensar que era IMPOSIBLE trobarme amb cap sorpresa desagradable amb un simple plat de patates freguides (ilus de mi ...... no me llames iluso ..... por tener una ilusion .......).

Al cap de poc, va comensar el parit de Hockey, i l'ambient suposo que es podia equiparar en els partits del Barsa a Catalunya, la gent cridant, aplaudint, etc, etc. (Com unes cabres). A mes, em va servir per integrarme amb els valors canadencs: les jugades mes aplaudides (despres dels gols) era quan algun jugador dels Oilers fotia una ostia a un del equip contrari que el deixava KO. Ni que el partit, realment no va tenir color, i el va dominar els Oilers desde bon principi, i van acabar 4-0. I les celebracions dels gols, tambe diferents, tothom s'abrasava amb tothom, sobretot les noies. Jo i el Carlos vam estar aputn de traslladarnos a una part qu ehi havien moltes noies, per esperar si marcaven un alte gol, pero al final no ho vam fer.

I tornant al menjar, a mig partit ens van portar el "sopar", la pizza, i les patates freguides, un plat ENORME ..... i se'm va fer la boca aigua .... fins que les vaig provar :-( Apart de que eren patates freguides congelades, estaven fereguides amb un oli raro (jo diria que amb especies), i tenien un gust .... vomitiu. En vaig menjar 4, peor no vaig poder mes. Vaig provar la pizza, i tampoc vaig poder amb ella, era una pizza de un formatje raro, pinya, i carn. Quina gana vaig pasar :-p

Al acabar el partit, va saltar l'alegria generalitzada, ja que ara nomes queda un partit, el partit definitiu (dema dilluns). I el bar es va buidar casi de cop quan va acabar el partit, ja getn se'n va anar de festa. Naltrus vam decidir (weno la jenny) que volai estar a algun lloc tranquil, aixi que ens vam quedar un rato mes al bar.

Jo vaig proposar fer una partida de dardos, i la vam fer. Aqui les partides la fant de la seguent manera: tenen una pizarra amb els numeros del 20 al 13, una D (doble), una T (trible), i una B (buulshot ao algo aixi (el centre de la diana)). Has de fer 3 encerts a cada un dels numeros/lletres (ficant uan creu a la pizzarra), fins completar tots els numeros. El que ho completa primer guanya. Evidentment, vaig guanyar jo (weno, empatat amb el Carlos, que just quan jo vaig acabar, ell va acabar la partida tambe (jo havia comensat primer)).

Despres, la Jenny va proposar que podriem anar a casa seva a mirar alguna pelicula, i vam acceptar. Aixi que vam anar primer de tot al videoclub, ella volia llogar la peli "El lio de la abuela" (o algo aixi), me vaig resistir, i vaig proposar veure: "La novia cadaver". Em va sorprendre, pero em vaig sortit amb la meva (per sort), i al final vam llogar (i veure) La novia cadaver.

Tot seguit vam anar cap a casa la Jenny, una caseta tipic acanadenca rodejada de herba, i sense balles ni res. I si no recordo malament la porta no estava tancada. Nomes entrar, ens va fer treure les sabates (tradicio tipica canadenca), i ens va portar cpa el pis de sota (la cas tenia un pis, pero un soterrani). Alli tenia una especia de saleta, amb una barra de bar, una mega-sofa, i una TV (mes DVD mes satelit amb mes de 900 canals).

I ens vam ficar a veure la pelicula. Vaig dir si podiem ficar els subtituls en angles, i me van dri que si (ueueue), aixi vaig entendre el 99.8% de la peli. Ni que la mitat de la estona ni llegia els subtituls (que bueno soy, y que poco lo digo). La pelicula, me va agradar molt, tot i tenir bastantes cansons. La recomano.

Al acabar la pelicula, ens vam tragar tots els extres del DVD, alguns forsa curiosos, com el de com feien els monigotes i les animacions.

Tambe va ser molt curios (per no dir PATETIC), quan se', va ocorrer ficar la pista en castella del DVD (el DVD era el canadenc (o america), i portava 3 pistes d'audio: Angles, Frances (canadenc), i Espanyol). La pista en espanyol era en mexica/sudamerica, i feia riure, a mes, NO concordava amb els subtituls en castella i encara menys amb el doblatje original. Per exemple, a vegades deiea la veu: "Tienes que entrar", i als subtitusl deia: "Tendrias que salir". O deia "Esto no esta nada mal", i escrit sortia "Esto es bueno". A mes, alguns noms de personatjes/accions eren diferents en angles, en espanyol, i als subtitusl en espanyol. Realment patetic com poden cagar-la tant en un DVD teoricament de qualitat. Si algu tenia pensat aprendre castella escoltant i llegitn els subtituls, no aprendra masa.

Quan ens vam rallar de riurens del doblatje castella (a lo tonto deviem veure mitja pelicula en castella), vam estar un rato mirant la tele i xerrant. Entre d'altres, navem parlant castella i angles. Em van ensenyar alguns insults en angles, i ens vam enfotre de la Jenny quan en comptes de dir pestanyes va dir "testanyes". Encara ric ara :-p. Realment, tambe se riuen de mi amb el meu angles .... pero me serveix per aprenre, per que em corretgeixen la pronunciacio.

Fins per alla les 3 de la nit vam dir que marxavem, pero clar, la Jenny ens tenia que portar en cotxe a la Uni, que esta a l'altre punta de la ciutat, i s'ho va prendre en calma, i no vam sortir fins pasades les 3 i mitja de casa seva. A les 4 ja estava a la residencia i a dormir :-)

 

17 Jun, 2006

Ahir (divendres) va ser un altre dia de pluja .... per variar (sort que avui ja no plou).

El dia trnaquil, com sempre, pero a les 7 de la tarda havia quedat amb el Carlos al Second Cup. Nomes arrivar em va dir que marxavem que teniem que anar al punt de trovada amb la Jenny, aixi que vaig portar la bici a la residencia (per no deixarla alli tota la nit), i vam anar cap al punt ee trovada: una cerveseria.

Alli vam demanar algo per veure mentres esperavem, el Carlos una cervesa i jo vaig demanar una taronjada. La broma ens va costar 12$ ....... pero lo pitjro va ser quan vaig provar la taronjada, estava com dolenta, i al mirar, vaig veure que portava 5% d'alchol. En vaig veure una mica, i la resta me va ajudar a veure la Jenny.

Aleshores em van dir per anar a sopar, a un restaurant que ja m'havien dirt l'atre dia, i despres anar al cine. Evidentment vaig dir que si.

Aixi que em van portar a menjar a un restaurant tipic canadenc .... un cof cof .... vietnames .... cof cof. A mes era un cof cof .... vietnames .... cof cof molt curios, el logotip era una "vaca que rie", pero IGUAL que la dels formatjets !!!. Lo de tipic canadenc, es per que aqui a Canada NO tenen cap cuina, ni cp plat tipic. Tot es menjar brosa importat: menjar rapid, restaurants xinos, japonesos, indus, cof cof .... vietnames .... cof cof, etc etc.

A l'hora de triar el sopar, me vaig deixar "aconsellar" per la Jenny, que em va dir que hi havia una sopa motl simple (ja li havia explicat que era molt raro menjant). Aixi que em va demanar uan sopa de vedella (o algo aixi). Per desgracia, quan nava a treure al camara per ferme el guiri fent fotos del restaurant i del menjat, m'adono que m'havia deixat la tarja de memoria a la uni, aixi que no tinc proves d'haver estat a un cof cof .... vietnames .... cof cof.

Primer li van portar el plat al Carlos ...... i em va agafar un sustu pensant que era el meu. Despres van portar com unes creps de ceva (raros son la getn aquesta, que tnia gust a xurro de ceva ...... sense comentaris. I al final el meu plat. Dintre del que cap era potable, era una sopa de fideos llargs (una mena d'espaguetis), amb ceva, coses verdes flotant i trosos de carn. La carn estava crua, i l'havies d'anar remenant per que s'acabes de coure amb la sopa calenta. Jo evidentment, nomes vaig intenar menjar els fideos i la carn. I dic intentat, per que era el primer cop que menjava en palillus xinos .... tot i que me'n vaig sortir prou be.

Teoricament, teniem que anar al cine a les 9:35, i a les 9 encara no ens havien portat el plat, aixi que vam decidir sopar en calma, i anar a la sesio de les 12. Al acabar de sopar, en prou feines eren les 10, i vam dir de fer una partida de cartes, i els vaig ensenyar a jugar a la Podrida (portava una baralal de cartes demunt jo ... per variar). Aixi que ja veus, un gallego, una canadenco-coreana, i un Catala jugant a la Podrida a un restaurant cof cof .... vietnames .... cof cof a Canada, qui ho tenia que dir !!. A mes els va agradar el joc.

Pero a les 11 de la nit, ens van fer fora del restaurant, evidentmet primer ens van portar la compta. Un total de 24$, ho vaig trovar forsa barat. Vaig decidir convidarlos a sopar, la Jenny no es volai deixar (cultures diferents) pero al final va cedir. De pas em van explicar la tradicio (o obligacio) de deixar propina. Un 10%, o el mateix que les taxes. Jo vaig pagar amb tarja de credit, i ho tenen tot preparat ja, al pasar la tarja la maquina te pregunta si vosl deixar propia automaticament o no. Pero jo me vaig equivocar i sense voler vaig apretar a "NO tip" (sense propina), ja que em pensava que em preguntava el tipo de tarja de credit, aixi que vam deixar propina en metalic.

Eren les 11, i teniem que esperar a les 12, aixi que vam anar a trovar el cine (evidentment TOT en cotxe), i a veure les sesions que hi havia. Evidentment a la porta del cine desde el cotxe es veien les pelicules i les sesions. Aixi que no cal ni baixar del cotxe per mirar si t'interesa o no,
i si no t'interesa, segueixes conduint fins el seguent cine. Un cop trovat el cine i comprovat que la sesio era la adecuada (a les 12:05, i a veure V de Vendeta), vam anar a buscar un lloc per seure i esperar que fos l'hora, primer vam pasar pe run McDonalds, que tancava a les 11, i al final vam entrar a un TimHortons (una especie de dunkin donuts, pero en DOLENT). Jo me vaig agafar un dono (0.75$), per provar, i la veritat es que deixava bastant que desitjar). Vam aprofitar el TimHortons per seguir amb la Podrida (viciats), que evidentmetn vaig guanyar jo.

Una mica abans de les 12, vam anar tirant cap al cine, era un cine bastant cutrillo (petit), pero mes barat que el normal. A mes, la Jenny tenia uns tikes, i nomes vam tenir que pagar 0.70$ !!!!! (una pasada).

Al inici de la pelicula, igual que aqui els tipics anuncis xorres, anuncis de apaga els mobils i no donguis patades al seient de devant .... i trylers de pelicules.

La pelucula en si, va estar prou be, te una rerafons filosofic/religios molt gran, i dona per pensar. Apart d'aixo, destacar lo mona que es la Natalie Portman, la pelicula alguns punts interesants, i altres MOLT desagradables, i en conjunt una imitacio barata del Compte de Mointecristo (venjansa i tal), inclus dintre de la pelicula, se'n parla.

A mes, vaig entendre casi tota la pelicula, nomes tenia problemes per entendre l'angles del cabron del protagonista quan parlava amb la mascara (o sigui sempre).

A les 2:20 acavaba la pelicula, i a les 2:40 em deixaven a la residencia. Hora perfecte per anar a dormir :-)

Avui pel mati, m'ho he pres en calma (per variar), i me aixecat a les 12. Me volai fer uan dutxa, pero no teniem aigua calenta, aixi que no me pogut dutxar, i he anat cp a la uni. Ara hq euadat a les 4:45 amb el Carlos per anar a agafar lloc a una pitzeria per veure el partit de Hokey amb uns amics (i espero que amigues) de la Jenny.

 

16 Jun, 2006

El dia anterior al d’avui (ahir dijous), va comensar tranquil (com sempre). Aixo si, plovent tot el pu** dia. Tot el dia a la universitat, i alla les 7 ja volia marxar cap a la resi, a veure si nava al gimnas una estona (que m’esta tornant a sortir la panxeta), quan el Carlos (el Gallegu) me va enviar un mail per veure si quedavem el divendres i el dissabte. Li vaig contestar dient que m’anava be, i em contesta dient que al cap d’una estona anirien amb la Jenny (avui si que ho he escrit be) a pendre algo al Secon Cup, que si mi apuntava.

Vaig estar penant uns 2 segons pensant les opcions, resi: gimnas, i TV, o Second Cup: relacins socials i converses. Aixi que me’n vaig anar cap al Secon Cup, tot i que no havia sopat res (pero si verenat).

Vam estar xerrant fins les 11 de la nit, i de pas practicant castella amb la Jenny. Jo intentava parlar amb angles, pero no se per que el Carlos sempre em parla mab Castella.

A les 11 de la nit, ens van fer fora del Secon Cup (a qui se li ocorreix tancar a les 11 de la nit .....), i quan vam sortir al carrer, ja ens despediem. Quan la Jenny em va dir que m’apropava a la resi amb el cotxe, vaig dir que no calia, que esta a menys de 5 minuts caminant, pero es va entusodir a que mi acompanyava. Un cop estavem a dins del cotxe, em va dir que com que no coneixia la ciutat, que em portava a fer uan volta. Aixi que vam fer una ruta turistica en cotxe per la ciutat de nit. Primer vam pasar pel centre de la ciutat (el unic lloc amb edificis alts), i despres me va estar ensenyant la ciutat en si, tot de casetes individuals amb el seu troset de gespa i ple d’arbres.

Aleshores me van portat al centre comercial mes gran del mon (no es conya). Al mig de la ciutat hi ha el West Edmonton Mall, que es un megaedifici rodeixat de parkings de dos plantes. I a dintre del edifici, es quan alucines. El centre comercial esta dividit en carrers tematics (al estil port aventura). Hi ha el carrer de Nova Orleands, el Carrer Xino, i el Carrer d’Europa, i estan ambientats “teoricament” com si estiguesis al lloc. Restaurants, botiguetes, etc. Vam entrar pel carrer de Nova Orleands, i lo primer que vam veure es un var anomenat Sherlock Holmes (tipic de Nova Orlenads si), evidentment, mi vaig fer una foto.

A partir d’aqui, ja nomes enumero tot lo que vam veure sense cap ordre, tot lo que hi ha a dins del centre comercial, per que ja no me’n recordo de quin ordre vam seguir per veure-ho. A dins del centre comercial, apart de restaurants, bars, i botigues, tambe hi han moltes atraccions: una montanya rusa, una platja artificial (amb onades), una balena de ferro, un acuari, un petit llarg amb una reproduccio de la “Santa Maria” (el vaixell), i amb un submari que pots nar per dintre del llac i del acuari, atraccions amb animals (foques), un minigolf a les fosques (amb pilotes fluorecents), atraccions per saltar abb una corda bunge jumping o algo aixi), una pista de patinatje sobre gel de tamany oficial de les pistes de hockey, cinemes, un hotel, i segur que em deixo moltes coses mes (que ja era tard).

Tambe va ser moooolt curios una botiga que es deia: “Build a Bear” (contrueix el teu os de peluix). Al entrar a la botiga, hi ha com un caminet que vas seguint, i et va indicant els pasos a seguir per construir el teu propi os. Primer esculleixes l’os (la pell), despres l’omples, despres l’abrases, despres compres la roba, despres li fiques el nom, i per acavar, pagues.

El cinemes tambe eren molt curiosos, ja que estaven a dalt d’una escalinata, i estava ple de figures enormes de personatjes del cine: un Batman, un Yoda (star wars), un Kin Kong, i un drag enorme que cada cert temps treu foc.

En resum, un centre comercial pensat per que ti pugis pasar un cap de setmana sencer sense sortir de dins, ja que hi pots fer de tot.

A mes, recordant el bloc anterior de “Com lligar amb les canadenques”, tambe el centre comercial estava preparat per les “cites”, les cites oficials de Sopar+cine, ja que a alguns restaurants te donen la opcio ja directament de sopar+cine. Nomes falta que et regalin el preservatiu ....

Al sortir del centre comercial, vam seguir la ruta en cotxe, per al ciutat, ens va ensenyar la seva casa, la seva casa dels somnis, i les mansions que hi havien a la part mes rica. Despres ens va enseyar les vistes de al ciutat desde el riu, espectacular, tot ple de boscos ....... i si, hi haig d’anar un dia amb la llum del dia, a veure si deixa de ploure d’una p**a vegada.

Al final em deixaven a la resi pasades la 1 de la nit. Una mica de TV, i al llit.

Avui hem tornat a quedar, a les 7 al second cup, i teoricament anirem de baretos. I dema a veure el partit de hockey a una pizzeria (tocara menjar pizza).

 

15 Jun, 2006

Com he dit en el “bloc” anterior, el tema estrell de la conversa amb el Carlos i la Jeni va ser sobr eles relacions de parella a Canada. Vaig aprofitar per indagar bastant en el tema per coneixer els rituals d’aparellament de la zona.

Per centrar-nos una mica en el tema, les Canadenques es penses que son superiors als homes, per tant, tot el ritual d’aparellament ja esta condicionat a aquest pensament. Elles son qui porten les veu cantant en TOT el ritual.

Primer de tot, en el cas que una dona te dongui el numero de telefon o email per quedar algun dia, has de esperar 3 dies abans de trucar-la. Si ho fans abans vol dir que estas molt desesperat i la cosa no anira enlloc. (A espanya es al rebes, si en 3 dies no t’ha trucat, es que NO vol res).

A mes el proces d’aparellament es llarg. Aqui diferencien entre “trobades” (per diro d’alguna forma) i cites. Primer abans de fer cites, han de fer trobades per coneixer la persona. Aquestes trobades abans de les cites poden durar setmanes, i despres ja venen les cites formals (sopar i cine). Es opcional que durant el proces hi hagi sexe o no, evidentment, la noia es qui ha de portar la iniciativa.

La segona regla que em van dir, es que MAI MAI MAI s’ha de tocar a la noia (i menys fer un peto), excepte si ella toca primer, o si demanes permis. I per tocar vol dir tocar (sense malpensar), o sigui, desde tocar la ma, o tocar el hombro, etc. Evidentment, lo d’agafar de la ma imposible. I ara me n’adono, que pel carrer mai es veuen parelles agafades de la ma. A mes, abans de fer qualsevol cosa, s’ha de demanar permis (tocar, agafar de la ma, fer un peto, etc)!!

Mes regles: quan camines pel carrer amb una persona, has de portar una distancia d’un metre (minim), res de caminar “hombro a hombro” com aqui. Evidentment, mai mai mai donar dos petons a una noia quan te la presenten o al despedirte, com a MOLT donar de la ma (evidentment separats un metre o mes). Me’n recordo del primer dia a canada, que em vaig trovar a la resi una noia i ens vam presnetar, i li vaig fer dos petons, la noia va reaccionar i va ficar una cara de sustu, moment que vaig ferme el guiri i dir que perdones si l’havia incomodat, pero que a espanya era tipic (evidentment no ho he fet mes ja). El Carlos va explicar l’anecdota que al principi nava amb dos noiesm una catalana i una valenciana pel carrer i naven tots juntets, i li van comentar que com es que anaven tant junts, que no era normal.

En canvi, es contradiuen molt. Ja que si ho parles amb la noia, pots tenir sexe lliurement, mentres les coses quedi clares (amics amb dret a roce ..... pero sense ser amics ...... interesant!!!). A mes, en la fase inicial de coneixensa, pots estar amb varies noies (i liarte i tenir sexe) a la vegada. A veure, que a catalunya tambe jo pots fer, pero no esta ben vist, pero aqui si que esta ben vist.

En resum, que els canadencs i les canadenques son MOLT freds, i aixo tambe concorda amb el fet que les canadenques prefereixen els europeus. La Jeni m;ho va tornar a confirmar, em va dir que els canadencs eren tots molt freds que nomes pensaven amb el hockey i les cerveses. Per no pensar, no pensen ni amb les noies ......

Ara nomes falta ficar en practica la teorica .... pero aixo de tenir que esperar 3 dies es una tortura, cada cop entenc menys els canadencs.

 

14 Jun, 2006

Com cada diemcres, tenia la trovada amb la Celia (pels desmemoriats: la Xina que vol aprnendre a parlar castella), a les 8 al Second Cup (una cafeteria que hi ha al campus).

Quan vaig arribar ella ja estava (vaig arrivar 5 minuts tard), i vam estar xerrant durant poc mes de hora i mitja, i bastant en angles, ja que aquest cop ella no s’havia preparat la clase.

Pasades les 9:30, elal diu que ha de marxar, i sortiim del bar, i em comenta que havia tungut problemes per entendrem ja que un noi i una noia que tenim just a la taula del costat tambe estaven parlant castella i se li solapaven les converses !!!

Jo no me n’havia enterat (com sempre, mai m’entero de res), aixi que vaig decidir tornar a entrar al bar a veure qui eren aquelles dos persones que parlaven castella. Amb tot el morro mi vaig apropar i vaig preguntar si estaven parlant castella, em van respondre que si i ens vam ficar a xerrar.

Ell es un gallec que casualment es diu Carlos, que esta fent el doctorat en filologia anglesa, i fa de profesor de castella a la UofA (Universitat d’Alberta). El doctorat el fa a espanya, pero ha vingut aqui a treballar.

Ella es una Canadenca-coreana (d’origen Corea pero nascuda a Canada), que es diu Jeni, i que esta estudiant castella ja que vol anar a Espanya a treballar un any (i si li agrada quedarsi). Ni que realment el concepte que tenia de Espanya es el tipic de festa al carrer, botellon, i masclisme. Encara que ella va a traballar a Andalusia (Granada) ....

Aixi que vam estar una estona parlant. Primer de les notres vides, que feiem o deixavem de fer a Canada, i vam estar parlant fins tard de varis temes, entre d’altres vam estar criticant els Canadencs, i parlant de les relacions socials.

Un mes despres, per fi estic comensant a entendre algunes coses. Realment, aquets ultims dies estava una mica preocupat per la falta de relacions socials que estava tenint a Canada, i ja em comensava a pensar que la culpa era meva, pero no, jo no soc el extrany, el extrany son la resta del mon, weno, els Canadencs . Me van comentar que aqui la gent es MOLT freda, que mai parlen amb la gent, que NO tenen amics (tal qual). Es extrany que la gent se saludi pel carrer, i casi mai tenen converses trasendentals, ni amb els coneguts. Ara entenc el dia del lavoratori de Inteligencia Artificial que la gent no digues res.

I per acabar, el tema estrella de la nit: com lligar amb les canadenques !!! Pero es mereix una entrada nova al bloc, que fare quan acabi d’escrirue aquest.

Vam marxar alla les 12, pero abans em van dir que este dissabte anirien a veure el partit de hokey a un bar/pizeria, si volia anar amb ells (ueueueueueue).

Al tornar a la resi, vaig estar un rato mirant la tele (per pair tots els coneixements que havia rebut durant la tarda/nit). I va pasar per alli un noi que es va ficar a xerrar amb el Ari (el indiu), i amb mi. Es un corea que es diu Mercury (que esta estudiant aqui com a estudiant interacional, vull dir amb aixo que no es canadenc), i va estar explicant que estava a la International House, i que alli la gent era MES sosa que a la nostra residencia. Realment costa de creure, ja que a la meva residencia son MOLT sosos. El noi se’l veia bastant dessperat i ens va demanar els nostres telefons per nar algun dia a sopar, o anar a fer turisme, aixi que vam quedar que algun dia fariem algo.

 

14 Jun, 2006

Docns per peticio popular, explicare una mica de mi i de que se m'ha perdut aqui a canada (ni que hi ha dies que tambe em pregunto que se mi ha perdut).

Realment, no em dic Petiso, em dic Carles (Petiso es el meu nick de "guerra" a internet, i al crear el bloc vaig dir-li aixi). Tinc 28 anys (ni que aparento uns 25 o menys, i mentalment amb prou feines dec arribar als 18), i soc de Tarragona.

Aquets ultims anys de la meva vida, vaig comensar a fer els estudis de doctorat en informatica, gracies a una beca FPI del Ministerio. Aquesta beca, ofereix la posivilitat de demanar un ajut (suplement de la beca) per fer una estancia en una universitat del extranger (de 2 a 6 mesos).

Quan vaig comensar el doctorat feia coses de videoconferencia, pero com que el tema no em motivava, em vaig pasar a temes de Jocs. Primer protocols de jocs segurs (utilitzant criptografia), i despres em vaig pasar al que sembla que ja es el tema definitiu de la meva tesis (o aixo espero): detectar tramposos (que es pasen infortmacio) en partides online (casinos) aplicant inteligencia artificial.

Ara fara dos anys (2004), vaig descobrir que a Canada hi havia un grupo de rcerca anomenat G.A.M.E.S. (Game-playing, Analytical methods, Minimax search and Empirical Studies), que es dedicava a estudiar i disenyar Inteligencies Artificials aplicades a jocs. Em va caure la baba, i com que era el meu ambit de treball, vaig decidir enviar-lis un email (al primer email que vaig trovar a al web, un tal Jonathan Schaeffer per veure si hi havia alguna posibilitat de treballar junts. El 1 d'octubre de fa dos anys me van respondre, i la resposta va ser clara: "No, no treballem amb gent de fora la universitat".

Aleshores se'm va encendre la llumeta, si no treballeu amb gent de fora la universitat, pos vinc a la vostra universitat. Vaig ficar-me a mirar el tema de la beca per anar al extranguer i per desgracia el 30 de setembre s'acabava el termini per presnetar les peticions de beca. Aixi que me vaig tenir que esperar fins el setembre del 2005 a que es tornesin a obrir la convocatoria de beques per estancies al extranger.

Mentres, em vaig tornar a ficar en contacte amb el Jonathan Schaeffer, per veure si li semblava be tenir un estudiant de doctorat durant 6 mesos treballant per ells de gratis. Despres de demanarme credencials, curriculum, en que estava treballant, i intercanviar uns quants emails, em va dir que si que "m'acceptaven", ja que el tema de detectar tramposos els interesa MOLT i no l'han tocat mai (soc un "pioner" en aquest tema).

El segon pas, va ser dir-li permis al meu director de tesis per marxar 6 mesos a Canada. Tambe li va semblar MOLT be .... ara "nomes" quedava demanar la beca i que me al donguesin, ja que una estancia de 6 mesos a Canada no es paga aixi com aixi.

Aixi que al setembre del 2005, vaig fer i entregar tots els papers necessaris per demanar la beca per anar a Canada 6 mesos. Basicament, explicar que faria, i una carta signada de la universitat que em revia dient que m'acceptaven.

Teoricament la resolucio de la beca tenia que sortir pels finals de 2005 o principis del 2006, aixi que jo vaig demanar la beca contant que marxaria el 1 de febrer i tornaria el 31 de juliol. Pero el temps pasava, i no es sabai res de la resolucio de la beca. Cada setmana trucava al ministerio i em deien: a mitjans de la setmana que be.

Al final, quan ja havia perdut tota esperansa, el 15 de febrer rebo una notificacio del banc que algu m'ha ingresat mooolts euros al compte corrent. Ho comrprovo, i es un ingres de la Universitat de Tarragona en que m'ingresen els diners de la Beca.

Aixi que truco al ministerio, i pregunto sobre la resolucio de la Beca, i em diuen, que encara NO s'han resolt (burocracia), els hi dicque jo ja he rebut els diners, i me diuen que IMPOSIBLE, que que es beques NO s'han resolt encara. Al final arribem a la conclusio que la URV m'havia abansat els diners (que generosos), i em diuen que tranquil, que MAI s'havien denegat cap beca per estancies al extranger (no m'ho podien haver dit abans ???).

Un cop ja tenia els diners, ja vaig comensar a rependre els preparatius del viatje (que havia cancelat amb l'espera de la resolucio de la beca). Realment, fins el 28 de mars el ministerio no resol les beques (sense comentaris). Beca que jo havia demanat per marxat el 1 de febrer. Per sort els de canada no me van ficar cap problema en que hi anes mes tard.

El primer pas va ser parlar amb els de Canada per veure quan lis anava be que hi anes, i em van dir que a partir de finals d'abril, ja que es quan ells acabaven el curs i aixi no els enganxava amb examens finals. A mi ja m'anava be, aixi tenia mes temps per preparar-ho tot.

Tos seguit buscar un lloc per viure a Canada, que ni que sembli mentida em va costar molt. Primer em deien que no podia entrar a al residencia fisn el 5 de maig, al final dic que vale, que ja m'esta be (mes temps per preparar-ho tot). Despres em diuen que tenia que fer la inscripcio via pagina Web, pero per fer-la, necessites ser estudiant de la universitat. Aixi que vaig tenir que demanar que em donguesin la identificacio d'estudiant. Quan ja vaig tenir la identificacio, no em deixava fer la incripcio de la web ja que em deia que no era un estudiant valid. Al final em van deixar fer-la inscripcio de forma "no segura" enviant el numero de VISA per email (alta segruetat). Quan ja semblava que estava tot preparat, em diuen: "Ui, ja no queden places a la residencia, pero estem buscant una solucio". Aixi que vaig tornar a tenir que aplasar el viatje una mica mes.

A mitjans d'abril em diuen que ja tinc plasa a una residencia, i que nomes em falta pagar, aixi que vaig comprar el billet d'avio, i esperar que emtnestant es solucionesin els porblmes per pagar la residencia, que tambe va costar lo seu per culpa dels limits de les tarjetes VISA.

Al final vaig marxar el dia 9 de maig (i realment el dia que vaig marxar encara no sabia si ja estava la residencia pagada o no i si tenia reserva o no).

El que be a partir d'aqui, es una altre historia, i ja esta explicada al bloc.

 

14 Jun, 2006

Porto uns dies molt cansat, no descanso per la nit. Millor dit, a les 7 de tdemati me desperto, i ja no m'adormo res. Estic pensant, de ja que me despertoa les 7 del demati, pos aprofitar per fer algo de profit .... pero m'hauria de nar a dormri a les 11, i em fa mandra :-p

Avui me despertat i aixecat a les 8, ja que volia veure el final del partit d'Ukraina i anar un rato al gimnas abans d'anar a la uni. Al final, quan ha acabat el partit (alla les 9), me ne tornat cap al llit ..... no nem be :-p

A les 12 me tornat a despertat, i he nat cap a la uni, i per variar avui ha estat un dia inestable (meteorologicament parlant), pel mati feia uan mica de sol, despres s'ha tapat, despres ha plogut, i ara esta nubol.

I per variar, avui no m'ha pasat res a destacar que pugi comentar, aixi que aprofito per escriure un altre entrada explicant que faig aqui a canada, deidicat a tots els lectors que m'ho han preguntat.
 

13 Jun, 2006

Ahir (per que totes les entrades del post comencen per ahir o avui ??? Tant poc original soc ???), al que anava ..... ahir quan vaig arrivar a la residencia em vaig dedicar a arreglar la bici-1, que el "desviador" dels plats (el canvi de devant) no funcionava be, i no podia ficar el plat petit. Resulta que el cable del canvi estava tant rovellat que no es movia per dintre del tub blanc que guia el canvi. Va ser moure'l una mica, ficari oli, i ja funciona (que bo que soc i que poc que ho dic).

Al tornar emvaig trovar al David (un cora/xines de diseny, algun dia explicare algo mes d'ell, que es mereix uan entrada propia). Vam estar xerrant una estona, em va dir que es volai comprar una gp2x (si, soc un virus, despres de un dia veure la meva GP32). I com que nava tot pringat de la bici, em va preguntar que d'on venia, i li vaig dir que d'arreglar al bici. Un altre que es va quedar sorpres, de com podia arreglar uan bici .... si al final em creure que soc extrany.

Despres d'aixo, sopar, i veure una estona la TV.

Primer jo no tenia em comandament, i vaig tenri que veure un realiti anomenat: "Hell's Kitchen" (La cuina de l'infern). Consisteix en uns aspirants a xef (en dos equips, homes i dones) que competeixen per ser el millor xef, evidenemtnet sota una gran presio del "Xef" que presenta el programa. La primera prova va consistir en tallar el maxims entrecots de cert pes amn 10 minuts. Van guanyar les dones, i com a premi van anar a ospar amb el Xef. Els homes com a penitencia, van tenir que picar tota la carn pel sopar.

Despres, arriba l'hora de sopar. Es un restaurant "de veritat", amb unes teaules per cada equip, on els clients demanen el que volen i els aspirants a xef ho han de fer, un altre cop supervisats pel Xef, que excepte guapos lis deia de tot als aspirtants. Per exemple, quan un plat no el trovava digne de la cuina, el tirava a terra sense escrupuls, i apart de tornarlo a cuinar, tenien que recullir la "merda" del terra. Al final despres de 3 hores, tots els clients van marxar sense menjar res ..... I per acabar, les nominacions. El Xef diu qui ha estat el que millro ho ha fet a la cuina, i aquest te que nominar 2 persones del seu equip. Aquest en diu dos, i com que les nominacions no li agraden al Xef, les canvia, i el Xef mateix decideix qui es el mes inepte i marxa de la "cuina".

Realment impresionant ..... a la TV d'aqui fan realitis de tot.

Al acabar aquest programa, per fi vagi poder veure els simpsons futurama i south park ...... i quan ja anava a dormir vec al llistat de programas: "Rock, paper & sicors". I jo dic ..... no pot ser. Aixi que em vaig quedar a veure-ho. I efectivament, era el campionat america de perda paper tisores !!!! El campionat consistia en em sembla 128 participants que anaven fent eliminatories. Cada eliminatoria consistia en el millor de 3 sets, i cada set el que guanyava 2 cops al contrari, i el guanyador es va emportar 50.000$ !!

Per desgracia, el programa estava montant al mes estil Las vegas (logic, ja que el van fer a Las vegas), i li treia la serietat que te aquest joc (i no, no ho dic en conya). Per exemple, apareixia un que teoricmetn era un master i deia consells per jugar. Va dir que si portes el cabell llarg tens un 33% de provabilitats que el contrari tregui tisores (subgestionat pels cabells), en canvi si portes el cabell curt tens un 66% de que no tregui tisores. A mes, si abans de tirar dius alguna frase que contingui una de les tres paraules: pedra, paper o tisores, el 33% dels cops el contrari jugara amb la paraula que has dit. Com per exemple si dius: "Aquesta paret es dura com uan pedra", el 33% dels cops el contrari fara pedra.

La veritat es que me vaig fer un fart de riure, aixo nomes ho poden fer els americans (o els japonesos). Pero .... per quan una seleccio catalana de "pedra paper i tisores" ?????

 

12 Jun, 2006

Avui no tenia res "interesant" per explicar i se m'ha "oblidat" escriure. Ara anava a marxar i me enrecordat del bloc ..... i me dit: tinc que escriure algo :-p

El dia molt tranquil, ni que bastant enuvolat (ja comensa a cansar la inestavilitat metereologica). I com que no he dormit masa be per la nit, he decidit penreme'l en calma, i me estat fins les 11 al llit.

Un cop ja despertat, he nat cap a la uni a fer feina, i res a destacar excepte que alla les 17:30, quan algu obra la porta del despatx i m'apareix el jefe. Quin sustu me fotut (i sort que no feia res extrany al PC). Weno, estava escoltant (i mirant) un video del B.B. King, i el Jonathan diu: "Good music". Sort que no era cap video raro .... per que no he tingut temps de minimitzar ni tancar res.

Aleshores m'ha dit que buscava un altre persona i que s'ha equivocat de despatx, pero ja de pas m'ha preguntat com m'anava tot, i hem intercanviat 4 paraules. Jo li eh dit que tot motl be, i que si li anava be algun dia d'aquets fer una petita xerrada sorb la feina i tal, i m'ha dit que perfecte, pero que la setmana que be. Despres m'ha preguntat que com es que no havia anat a la trovada de jocs que van fer diumenje a casa seva (la veritat es que em va fer vergonya ja que no coneixia ningu que hi anes, i vaig pensar com siguin tots gent gran .... pero si, tenia que haver-hi anat, no cal que m'ho repetiu tots). A veure si a la proxima hi vaig.

Apart d'aixo, avui m'han afegit a la web de GP32spain (una web i forum de la consola GP32) com a coder (programador) i els diners que es guanyen amb les donacions de la gent es reparteixen entre tots els coders (a partir d'ara jo tambe). M'ha fet ilusio .... ni que ja era hora que em reconeguesin :-p

 

11 Jun, 2006

Avui volia anar a jugar a golf, pero al final he decidit prendrem el dia de relax, i ja hi anire un dia entre setmana de la setmana que be, ja que els diumenjes hi ha bastanta gent i es estresant.

Aixi que avui ha estat un dia de relax i meditacio.

Ahir quan vaig arribar a la residencia (devien ser les 8), vaig menjar algo, i al acabar em vaig dedicar a arreglar la bici-2. I com que l'habitacio es petita, ho vaig fer a la sala d'estar de la resi (aixi tenia la TV que em feia companyia).

Ames la gent anava pasat i es quedaven sorpresos .... i no pel fet de veure'm alli amb la bici, sino de com podia ser que estigues arreglant una bici, amb lo complicat que es .... (aquest canadencs). Si nomes tenai que canviar la cambra d'aire de la roda de devant.

M'ho vaig prendre en calma, ja que no volia trencar res, i al final me'n vaig sortir, i ja tenia la bici arreglada. Per tant em pujo a la bici, comenso a donar voltes per la saleta, i m'adono que el pedal dret es movia molt. PEr ser exactes, el pedal no encaixa be a l'eix, i es molt molest a l'hora de pedalejar. Vaig estar provant de desmontar el pedal, pero amb les eines que tenia era imposible :-(. Ara l'unica solucio es portar la bici-2 a una botiga i que em diguin si el pedal esta trencat o no, i quan costa un pedal nou (em sortira cara la p*** bici). Mentrestant, a seguir amb la bici-1.

Mentres m'estava barallant amb la bici, va venir a la sala la Louise, i vam estar parlant mes de 2 hores seguides. Em va anar be per practicar l'angles. Entre d'altres coses vam estar parlant de coses a visitar de canada (ella es de Vancouver). Em va anar molt be per seguir practicant el meu angles.