1 Ago, 2006
Odio els informàtics
Al final aconsegueixo entrar al PC amb la compta d’administrador (que no es logineja via servidor), i la xarxa seguia sense funcionar. Per ser exactes, detectava la xarxa, però el servidor DHCP no em donava cap IP (normal que no funciones la xarxa).
Espero una estona per veure si s’arreglava sol, i mentrestant em fico a jugar al pòquer (no podia fer RES mes, ja que tinc tota al feina de la universitat al servidor, i sense xarxa no podia connectar-me al servidor). I com que vec que no s’arregla, vaig a parlar amb el meu “amic”, el informàtic indi.
Li explico el problema, i em diu: “has provat de reiniciar?”. Estic d;acord que MOLTS cops es la solució als problemes, però NO es el cas. Li dic que si (tot i que no ho havia fet). Em pregunta si he comprovat que el cabla de xarxa estigui connectat. Li dic que el Windows em detecta la xarxa com connectada, si el cable estigues desconnectat em donaria un error diferent. Total, que em fa pujar al despatx a reiniciar el PC de nou i comprovar que el cable de xarxa estigui connectat.
Al cap de 5 minuts, desprès de 2 reinicis, i comprovació del cable de xarxa, torno a dir-li que no ha funcionat (EVIDENTMENT, que collons esperava).
Em segueix fent preguntes. EM pregunta si puc navegar, i li dic: si no tinc adreça IP, NO puc navegar. Al final decideix pujar a veure el PC. Estava loginejat amb meva conta de administrador, li ensenyo el problema, i com que no se’n fia entra amb la seva compta d’administrador. Evidentment, seguia havent el mateix problema. Revisa el cable de xarxa (però serà capullo), i comença a tocar coses del Windows. Comprova que no es connecta, i obra el navegador (AHHHHHHHHHHHHHH, QUE NO TENS IP !!!). Segueix tocant coses, obre una finestra de consola, i prova de fer un ping (a veure inepte, si no tens adreça IP, on collons vols fer el ping?), evidentment, no obté resposta (NORMAL). Li repeteixo que es problema del DHCP que no em dona cap adreça IP. I ell diu: si, no tens adreça IP (en aquest moment he intentat tirar-me per la finestra, per sort estava tancada).
Al final, desisteix, i em demana la llista de telèfons del departament (i com collons vols que jo sàpiga on esta la llista de telèfons, no la tindria que saber ell el telèfon de al gent de sistemes?), li dic que no ho se, però per sort trobem el llistat al costat del telèfon. Truca i es fica a parlar amb (suposo) algun responsable de la xarxa. Li diu que el ordenador “Meikle”, no te accés a la xarxa, que ahir en tenia, i de l’altre banda li diuen que han canviat quelcom de la xarxa i que potser el ordenador no te permisos dins de la xarxa. El tio diu que ho comprovarà, i s’apunta la adreça MAC del meu PC.
Aleshores el tio em dona el seu telèfon i em diu: d’aquí 20 minuts prova si ja funciona, i truquem funcioni o no. Però so capoll, a mes a mes d’inútil, ets vago? No em pots trucar tu quan ho hagis “arreglat” per avisar-me?
He decidit anar a dinar a al fresca/herba per fer passar el temps.
Quan he tornat de dinar, ja he pogut entrar al ordenador amb normalitat. He trucat al tio i li he dit que ja funcionava. Efectivament, dedueixo que s’havien oblidat de ficar (o l’havien ficat malament) la MAC del meu PC al sistema, per tant el servidor DHCP no em donava adreça. I ha estat tant fàcil com afegir-la (30 segons de feina??).
31 Jul, 2006
Casi em torno a oblidar
Casi em torno a oblidar de penjar
el bloc d’avui, a mes, es el primer dia que no tenia massa cosa a dir del dia d’ahir,
i havia pensar no començar amb el típic "ahir ".
Ni que per no trencar la costum
.... ahir quan vaig tornar a la residencia, casi em congelo de fred, jo tot
xulo amb pantalons curts, i damunt de al bici feia bastant de fred (diria que menys
de 15 graus). També va ser curiós que al passar pel costat del camp de basquet
(devien ser les 12:30) hi havia un grup de nois jugant a basquet (però mira que
es friki la gent). Jo al arribar a al residencia volia anar a dormir, però em
vaig enganxar mirant una peli de golf (Tin Cup) i al final la vaig veure tota.
Es devien fer les 2 i mitja quan anava a dormir.
Avui no tinc massa a destacar.
Apart que he tingut la reunió pendent amb el jefe i un altre membre del grup de
recerca. Primer li he donat al jefe al factura de la residencia, i quan ha vist
que eren 1600$ per 4 mesos, diu: "nomes?, si que es barat", així que
suposo que m;ho pagarà tot (l’altre dia es devia pensar que eren 1600$ al mes).
Desprès el jefe ha pres la iniciativa i ha estat explicant el que jo estava
fent i on volíem arribar, el tio anava ficant algunes pegues, però el jefe (com
a bon jefe) em defensava. Al cap d’una estona el jefe ha tingut que marxar (com
a bon jefe), i ens hem quedat jo i el tio parlant, i m’ha donat algunes idees.
Desprès eh estat fent feina, fins
la tarda, que em anat a comprar 4 coses, però per variar me oblidat d’agafar el
necessari per fer-me la targeta del supermercat, i he comprat lo mínim (pa, 4
patates per fer fregides, cacauets, i 3 prunes), a veure si pel pròxim cop me’n
recordo i em faig la targeta, que ja tocaria.
Quan eh arribat a al residencia,
he ficat una rentadora (que ja tocava), i me fet pasta per sopar (amb formatge
rallat), i desprès una mica de pa amb formatge. De postres me pres una pruna i
un iogurt.
Cal dir que ja me acabat la
segons bola de formatge que em van portar mons pares. La primera va durar el viatge,
la segona deu haver durat una setmana i mitja, a aquest ritme em queda formatge
per 3 setmanes nomes.
Ara acabo de veure un capítol
dels simpsons (i de futurama i de south park) i em sembla que aniré directe a
dormir, que estic cansat i tip (he menjat massa).
31 Jul, 2006
GP32^3
Dema al dematí em tocarà pagar, em sembla que tindre que demanar la VISA a algú (cof cof cof), per que no tinc prou diners a la compta de paypal, i esperar a que em la enviïn aquí a Canada (el venedor nomes enviava a EEUU o Canada).
Ara ja puc anar a dormir tranquil .... amb una GP32 mes a la meva vida.
30 Jul, 2006
Fred fred i mes fred
Ahir vaig tornar a quedar amb el Carlos, teòricament era el últim dia que podíem veure’ns, i tot i que estava cansadet, varem anar a prendre una cervesa. A mes varem canviar de pub, i varem anar al “The Black Dog” (El gos negre). El bar, era un altre pub obscur i llòbrec (que culte m’ha quedat això), ja que a dintre hi havia molt poca llum (diria que imitant els pubs irlandesos). Varem anar al terrat del pis de dalt, que estava habilitat com a terrassa, així ens tocava una mica l’aire. Aquest bar també tenia estufes de propà, i si estava molt be. El Carlos es va prendre, per variar, una guiness (diria), i jo el meu got d’aigua típic. Varem estar fins les 12 casi, i ja varem anar tirant, que jo estava cansat i ell avui tenia un dia molt dur.
A mes, al ser un “terrat” teniem una vista “privilegiada”
(cof cof cof) del carrer.
Avui, me tornat a prendre en dia en calma, per
veure si descansava d’una vegada, però me despertat repetidament durant tota la
nit/mati, a les 11 em volia aixecar, però me tornat a dormir, i al final me
aixecat a les 12 desprès de tenir un malson. He nat directament cap a la uni,
ja que tenia que quedar amb el Carlos, que em va demanar que si li podria
agafar un llibre de la biblioteca, i em tenia que donar una planta que la Jenny
li va deixar per que la cuides, i ara em tocarà cuidar-la a mi fins que torni
la Jenny (ni que sembla que estigui mig morta ... jo li faré una foto per que desprès
no em caigui la culpa a mi si es mor). Així que m’he trobat amb el Carlos (allà
la 1), i hem estat xerrant una bona estona. A mes m’ha donat la planta, i hem
nat a la biblioteca, i va i no s’ha recordat del nom del llibre, així que al
final no ha calgut que li agafes.
A la tarda, doncs poca cosa mes he fet, he
estat arreglant 4 coses de la pagian web (algun dia la acavare), jugant, xerrant,
i ha tocat acomiadar-me de la Kago (que marxa al Japo un mes), i mes tard acomiadar-me
del Carlos pel msn (marxa dema, però avui va a passar la nit amb la seva “amiga”).
Realment, mai m’han agradar els acomiadaments.
Però porto una temporada que no faig mes que acomiadar-me de la gent. Primer jo
al marxar de Tarragona, i aquí al Canada, el llistat va augmentant: gent de la
residencia, mons pares al marxar, el Punh quan va anar al Japó, la Jenny quan
va anar a Mèxic, ara el Carlos ..... i els acomiadaments que em queden encara,
al final mi acostumaré.
Tornant al tema, alguns potser us preguntareu que faig a les 10 de la nit encara a la universitat/davant del PC. Així com a la meva vida anterior no seria res anormal o res per destacar, des de que estic a Canada que encara no ho havia fet mai. La raó es fàcil: ahir estava buscant per l’ebay (mes que res per curiositat), i em vagi trobar que hi havia un usuari que subhasta una GP32 amb dos targetes de memòria de 128 megues, i ara mateix esta per 64 euros. Contant que les targetes soles poden costar 25 euros (realment la ultima la vaig comprar per 30 euros), vaig decidir que intentaria comprar-la. Tampoc he decidit que faré amb ella si al compro, però contant que la segona que em vaig comprar per fer proves de comunicacions entre elles al cap de 5 minuts se la va apropiar/quedar mon germà, dubto que em costi molt trobar-li una utilitat a aquesta (que serà la meva 3era GP32).
Doncs la subhasta acaba avui a les 12 de la nit hora Canadenca, així que estic esperant que siguin les 12 de la nit per fer la ultima puja i a veure si tinc sort.
29 Jul, 2006
Dissabte ennuvolat
Ahir la tarda la nit al final vaig quedar amb
el Carlos. Varem quedar a les 9, que vaig passar per casa seva. Vaig aprofitar
per unflar les rodes de les bicis, que fa temps que ho tenia que fer, amb una
manxa d’un dels seus companys de casa. Tot seguit varem anar a prendre una cervesa
al O'byrne's pub. Varem estar xerrant fins la 1 de la nit (bàsicament,
criticant a les i als canadencs). Destacar que ens varem seure a la terrassa
del pub, i que tenien unes estufes de propà obertes per escalfar l’ambient
(feia bastant fred).
Quan vaig arribar a la residencia, vaig intentar veure un capítol de Futurama, però em quedava adormit al sofà, així que ho vaig deixar córrer i vaig anar a dormir directament.
Avui el mati la idea era aixecar-me tard i
anar a jugar a golf. Però per variar no he descansat durant la nit, i me
aixecat passades les 11 del mati, amb el dia ennuvolat i mal per tot arreu. Així
que he deixat estar el golf i me dutxat i cap a la uni (no tenia res millor a
fer).
Res a destacar, fins les 6 de la tarda, que me
decidit anar en busca d’un termòmetre, per comprovar si tenia febre, o es tot
hipocondria. Primer he anat a al residencia, a veure si per casualitat l’havia
agafat, però no l’he trobat, he preguntat a dos noies que hi havien a la
planta, però no en tenien, i a la recepció de la residencia tampoc. Així que me
n’he anat al supermercat/farmàcia (esta tot junt) a comprar-ne un. Ni havia des
de 10 dollars (mercuris de mercuri sense mercuri, mira que son estranys aquí),
i desprès mes cars dels electrònics. Evidentment, me quedat amb el de 10
dollars.
He tornat a la uni, me ficat el termòmetre, i
res, a 37graus clauvats, per tant esta demostrat que soc un hipocondríac.
28 Jul, 2006
Allo allo - Adéu adéu
Un cop la WEM vaig anar directe a la botiga de DVD’s (ja mel conec de memòria), i vaig dir que tenia una reserva. Tal com passa sempre, no em van entendre el meu nom, i els hi va costar una mica trobar la reserva. Per sort, al final al van trobar. Ni que em vaig quedar amb les ganes de saber amb quin nom la tenien apuntada (la vaig fer per telèfon).
Desprès, com que teníem una mica de temps (podíem tornar amb el mateix bitllet fins les 21:15), varem anar a fer una cervesa al bar “Sherlock Holmes” (jo un got d’aigua per variar). Al final se’ns va fer tard i varem agafar el autobús de les 21:15 de tornada al campus.
Mons pares m’estaven esperant per sopar, i varem sopar macarrons (jo amb formatge rallat) i carn a la planxa amb patates fregides.
Despres de sopar, varem estar xerrant una estona sobre el viatge/estància i tal, i vaig aprofitar per trucar al servei de “mini autobusos” per pacta la recollida de mons pares a la residencia. Però la “noia” que va contestar era com borde però sense el com. Em parlava molt ràpid i no li entenia una hora que em deia, i li vaig fer repetir 3 o 4 cops, i m;ho deia sempre igual de ràpid, i no la entenia res. Al final la vaig entendre, a les 11:55 (que es la hora que han marxat mons pares). I va ser el moment de la venjança: la noia em va demanar el nom de qui feia la reserva. I li vaig soltar els 2 noms i dos cognoms de mon pare en Català mes ràpid que ella. Evidentment, no va entendre res, però a diferencia de mi, no va preguntar, va dir: ok, i va penjar.
Quans mons pares varen anar a dormir, vaig estar mirant la TV una estona, ni que vaig anar a dormir aviar (o intentar), que avui tenia reunió amb el jefe.
Avui ha estat un dia mogudet (i això que encara no son les 2 del migdia). Me aixecat a les 9 (i que malament he dormit), i a les 9:30 ja estava a la universitat (no volia fer tard). He mirat el correu, i a les 10 estava a la porta del despatx del jefe. Però en aquell moment estava parlant per telèfon (realment era una conferencia a 3 o 4 via internet), i m’ha fet esperar una estona. Al cap de 5 minuts ha tallat la conversació i ja m’ha fet entrar.
Nomes entrat m’ha demanat disculpes per l’espera, m’ha preguntat pel viatge, i hem entrat al tema. Li eh estat explicant que havia fet fins ara, i cap on volia anar. Cal dir que li he tingut que explicar dos cops, ja que al primer cop no m’ha entès.
Quan m’ha entès, hem estat parlant una bona estona del tema, i em sembla que li ha semblat una bona feina/idea (part esta feta, part es el que vull fer). M’ha dit que per d’aquí 2 o 3 setmanes com que ja m’he pres unes vacances tenia que acabar una cosa per tenir uns resultats, i també m’ha dit que volia parlar d’aquest tema amb un altre professor, i que li enviaria un mail per reunir-nos els 3 el dilluns.
Al acabar, m’ha dit si hi havia alguna cosa mes, i directament li he dit que si, que si havia trobat algun mètode/forma per pagar-me un extra com havia dit el primer dia. M’ha dit que no em podia pagar (normal, soc “il·legal”), però que em podia pagar les “rentes”. M’ha dit que per dilluns li porti alguna factura, i que veurà que pot fer.
En resum, la reunió amb el jefe ha estat força productiva, i m’ha motivat bastant.
Al acabar la reunió, just eren les 10:45, i me n’he tornat cap a la residencia a acomiadar-me de mons pares (realment m’anava fatal al reunió a les 10, però ho volia enllestir com abans millor). He estat amb mons pares fins les 11:55 (que ha arribar el mini-autobús), i ham marxat cap a l‘aeroport. Jo m’he fet el dinar, i cap a la universitat a fer feina.
El dia ha estat tranquil, i a les 2 m;ha passat a veure la Rocio (si, la noia aquella .... encara esta viva, i jo que pensava que havia marxat ja). Hem estat xerrant una bona estona.
Ara la tarda (i el cap de setmana) es presenten tranquils. Avui tenia que quedar amb el Carlos, però esta desaparegut. Avui o dema tenia que quedar amb el Mike, però esta perdut. Dema volia anar a jugar a golf, però sembla que plourà tot el cap de setmana des de que han marxat mons pares que porta tot el dia plovent (i ah baixat al temperatura a 19 graus (que be s’està)). Així que aprofitaré per fer feina, prendre-m’ho en calma i descansar.
27 Jul, 2006
Mes frisbee
A l’acabar el frisbee, em van dir per anar a menjar aletes de pollastre, però lis vaig dir que no per poder sopar amb mons pars, que encara estan per aquí (marxen dema 28).
Per sopar, varem estar pensant amb mons pares
d’anar igualment a menjar aletes, però al final ens varem quedar a la
residencia i varem fer truita de patates.
Ahir per la nit vaig tenir certs problemes per dormir. Realment fa dos o tres dies que no dormo massa fi. No se si es al calor, la calor, o la calor. Ni que també podria ser el estrès. A mes, fa uns dies també que tinc “atacs de picors”, i ahir la nit em va costar una mica dormir.
Avui pel mati tenia reunió amb el jefe. Em va
dir que estaria al seu despatx de 9 a 12. Així que me aixecat aviat (a les 9:30)
però me liat una mica mentre esmorzava, i he arribat a la universitat a les
10:30. He obert el PC he mirat el correu, i li he enviat un mail al jefe dient-li
que a les 11 estaria al seu despatx, però me l’ha contestat que tenia que
marxar. Així que hem quedat per dema a les 10 del dematí. La veritat es que no
em va molt be per que mons pares marxen a les 12, però li he dit que si per acabar-ho
ràpid.
26 Jul, 2006
Ultra ràpid
Ultra ràpid
Porto dos dies que no penso actualitzar el bloc, falta de costum? També es que poca cosa tinc a explicar. Ahir varem anar a veure el Whyte Ave amb móns pares, varem sopar a al cerveseria de sempre.
Avui, he dinat amb ells al SUB (el edifici
dels estudiants, que esta ple de menjar brossa i botiguetes).
Ara he quedat amb el Michael per anar a jugar
a frisebee, així que no tinc temps d’escriure mes.
Weno, destacar que dema pel mati tinc una reunió
informal amb el meu jefe ....................
24 Jul, 2006
Calma
Calma
Desprès de la tempestat be la calma, doncs avui ha estat la calma desprès de la tempestat (del viatge). Me aixecat aviadet (9:30), i he vingut cap a la uni. Això si, abans me preparat el dina: un entrepà de formatge !! (barret de copa, per fi, que bo estava). Tot el dia fent feina, o millor dit: intentant, ja que he tornat a perdre el ritme (amb lo que m’havia costat agafar-lo).
Apart d’això, poca cosa mes puc explicar. Avui arriben (teòricament) mons pares de Jasper, i dema suposo que em tocarà fer de guia un altre cop.
Ai, me’n oblidava: ahir la tarda vaig quedar amb el Carlos per anar a prendre una cervesa. Vaig passar per casa seva poc desprès de les 6, i varem anar al Whyte Ave a un pub irlandès. Jo em vaig demanar un aigua (i mes desprès del ensurt de fa unes setmanes), i varem estar xerrant fins les 12 de la nit. Destacar, que de sobte apareix al bar una noia que portava un jersei amb els colors de la bandera d’espanya (jersei vermell, amb una ralla groga amb el escut, i escrit espanya), i per completar el modelet, amb una minifaldilla vermella. A mes, feia pinta d’espanyola (tenia un color fosquet). Vaig aprofitar per fer-me el giri, i li vaig anar a preguntar de on era. Resulta que la noia es de Canada, però d’orígens brasilers (això explica el coloret de la pell ... i altres coses). Varem estar parlant una estona, que si jo era espanyol ..... li vaig dir que cof cof si cof cof, que ella parlava espanyol, però poca cosa mes. I com a bona canadenca, quan va marxar del bar no es va ni acomiadar. Cal dir, que també va aparèixer un noi amb una samarreta del Madrid, però a aquest no li varem preguntar res.
A les 12, vaig arribar a la residencia, i vaig estar mirant la TV una estona (poc que era diumenge i no feien res bo), conversant una estona amb la Lisa, que va arribar poc desprès de jo, i ha dormir.
23 Jul, 2006
Relax
Avui diumenge ha estat un dia de relaxació. Me despertat a les 10:30, i he vingut a la uni a fer 4 coses (ordenar fotos, llegir emails, escriure mails, etc). Cal dir que mons pares han marxat avui de bon de mati cap a Jasper a passar dos dies (tornen dema dilluns a la tarda/nit). Es la excursió que vaig fer fa un temps. Tenia ganes de tornar-la a fer, però també estava molt cansat de cotxe i de no dormir, així que al final he decidit no anar-hi.
Ara he quedat amb el Carlos per anar a prendre una cervesa, que m;ha de ficar al dia que es veu que ha estat una setmana mogudeta.
22 Jul, 2006
Dia 22 ampliat
Mentre passàvem per allí, varem trobar una espècie de mercat al carrer, i varem parar a veure que era. Bàsicament eren productes agrícoles que venien en paradetes.
Desprès d’això varem anar a veure el edifici del parlament de la província d’Alberta (Edmonton es la capital), devien ser les 10:30, i ens van dir que a les 11 feien una visita guiada per dintre del parlament, així que ens varem esperar i ens van ensenyar el parlament per dintre.
Del parlament destacar, que el interior esta casi tot fet de marbre, marbre importat de Quebec. Com a curiositat, la majoria de Quebequesos que visiten el parlament diuen: “Pero si a Quebec NO tenim marbre!?!?!”. La resposta es fàcil, esta TOT a l’edifici del parlament !.
Un altre curiositat es el ceptre (vareta per fer lleis), segons la tradició sense aquesta vareta, no es pot governar ni fer lleis. Deu dies abans d’acabar el parlament (cap al any 1910), es van donar compte que no tenien cap ceptre, per tant no els hi servia de res el parlament, i van buscar un ceptre cuita corrents. Varen anar a casa d’un senyor de la citat,i li van demanar si tenia algun ceptre, va dir que no però que faria el que podria. I va fer el primer projecte de reciclatge de la historia de Canada, va fer un ceptre amb materials reciclats: una tuberia, un capsal de llit, unes anses de tasses de prendre el te, trossos de vidre, la bola de nivell de un bater, entre d’altres. Tot això enganxat i pintat de color or. Aquest ceptre el van fer servir durant 15 anys !!!!
Per acabar, ens van ensenyar el “punt màgic”. La historia es la següent: cap al 1950, van afegir una font al mig del “rebedor” del edifici (la única modificació amb 100 anys). Al cap de poc, un treballador estava canviant una bombeta pujat en una escala en una ala del segon pis, i va sentir com una cascada d’aigua que li queia pel cap. Evidentment, no queia aigua d’enlloc. Van buscar fugues d’aigua per la zona i tampoc ni havia cap. Desprès d’uns anys d’estudis científics, es van adonar que era un efecte acústic degut al disseny del edifici. El soroll de l’aigua de la font, es rebotat i augmentat pels passadissos i parets del edifici confluint en un sol punt, i quan et fiques just en el punt, sents com una cascada d’aigua que et cau pel cap (i es verídic, ho varem poder comprovar!). Et fiques a un metre del punt, i no sents res, nomes una mica de soroll d;aigua de la fona, però molt de fons. I quan et fiques damunt del punt, de sobte sents una cascada d’aigua, es realment impressionant. Quan em van explicar la historia, no m’ho vaig acabar de creure, però com es pot observar amb la meva cara de “susto” a la següent foto, realment es cert.
Desprès del parlament, vaig portar a mons pares al parc “William Hawrelak Park”, el parc on vaig a jugar a frisbee per que el veiessin.
Amb tot es va fer la una, hora perfecte per
dinar, i varem anar a dinar al grill que varem anar fa unes setmanes amb el
Carlos i la Jenny. Però no obrien fins les 2 (quines coses mes rares), i per
fer temps els vaig portar a veure el West Edmonton Mall (recordeu, el centre
comercial mes gran del mon), i encara no s’han recuperat (incrèduls que eren).
Varem fer una visita rapida, i hi varem tornar desprès de dinar, a comprar
alguna cosa amb mes calma. Devíem estar fins les 6 al centre comercial, i ja
varem anar cap a la residencia (s’allotgen a la mateixa residencia, però a la
planta 9).
Jo vaig venir cap al despatx a connectar-me un
rato (ja tenia mono desprès de una setmana de no tocar un PC ni llegir el
correu), i vaig aprofitar per ensenyar-los la universitat.
Ells van anar a dormir aviat, i jo vaig aprofitar per descansar una mica i veure la TV (family guy, futurama, i programes realitis).
22 Jul, 2006
Tornada a “casa”
Ahir dia 21, varem arribar a Edmonton des de Calgary (mons pares i jo). Realment l’objectiu era arribar el 24 (passant per Jasper en el viatge de Calgary a Edmonton), però estàvem tant cansats que varem decidir anar directament de Calgary a Edmonton, i descansar uns dies abans d’anar a Jasper. I avui hem estat tot el dia per Edmonton fent turisme.
Tinc moltes coses a explicar, i moltes fotografies que penjar, però ara estic cansat i es tard, així que a partir de dema mi fico.
14 Jul, 2006
Comiat (temporal)
No m’agraden els acomiadaments, així que com diu al frase feta: mes val una imatge que mil paraules.
Text senyal: Vancouver
Text avio: Oceanic Airlines (però que friki
soc).
Text en angles: Marxo uns dies de vacances, NO
us canseu !
Si no em puc connectar abans ..... fins el dilluns 24 de Juliol !!!!
14 Jul, 2006
Mega sopar, Tour i Catalunya
Amb tot això, entre buscar la llibreria,
remenar, canviar de llibreria, etc, fins les 9 de la nit no arribava a la
residencia. I me vaig ficar a fer el sopar. Em volia fer nomes un ou ferrat amb
patates fregides, però tenia tonyina que em va sobrar de fa uns dies, i vaig
decidir fer-me una mica de pasta també. Així que em vaig sopar com un rei:
pasta amb tonyina, i un ou ferrat amb patates fregides.
Mentre sopava, vaig aprofitar per relacionar-me amb una noia nova de la
residencia. Realment fa una setmana que esta a al residencia, per es “borde”
(per no dir tímida), i mai saludava ni deia res. Així que ahir vaig començar a parlar-hi,
i un cop trencat el gel la noia es simpàtica i tot i ja parlava mes. La noia es
diu Lisa (com la Lisa Simpsons), i es de Taiwan (com el Made in Taiwan ..... festival
de d’humor). I ha vingut a Canada 2 mesos durant l’estiu per estudiar angles.
Desprès, vaig estar mirant la TV una estona, i quan volia anar a començar (i acabar) de fer la maleta, va començar la repetició de la etapa del Tour, que casualment acabava a Beret (Viella), i no em vaig poder estar de veure-la. Realment, em vaig emocionar, i casi que em cau la llagrimeta, al tornar a veure Catalunya, i uns paisatges i carreteres que em conec de memòria (quan era jove em vaig fer la pujada a Beret en bici, a mes hi he anat a esquiar uns quants cops). A mes pensant que el meu germanet i estava, i que potser el veia. Ja he decidit, que l’any que be si estic a Catalunya (cof cof cof), i el Tour torna a passar per Viella, i aniré amb la bici.
Durant la etapa, va arribar el Mike, i jo tot content li anava explicant que la etapa del Tour acabava a Catalunya, que tenia una casa allí, que coneixia la zona, etc etc.
Al acabar el Tour, ja eren a 1:30, hora de rentar els plats del sopar i directe a dormir.
Avui pel mati, me despertat a les 10, me fet una dutxa (que a saber quan em podré tornar a dutxar), i he començat a preparar la Maleta. A les 12 ja havia acabat, i me anat ap ca la Universitat, bàsicament a apuntar 4 adreces i telèfons, i mirar si el Jefe m;havia fet arribar el National Park Pass, i efectivament, me l’havia fet arribar (això es un Jefe). Quan li vaig dir que marxava de turisme, em va dir que em deixava el seu National Park Pass (tot i que ell no esta a la ciutat), i me l’ha fet arribar avui. Amb aquest passi pots entrar als Parcs Nacionals de Canada que d’altre forma has de pagar per cada persona i dia que hi passes.
Ara a les 2:50 m’espera un taxi a la porta de la residencia, per portar-me a l’aeroport i anar volant cap a Vancouver. El plan es estar 3 dies a Vancouver. El 17 llogar un autocaravana i anar fins a Calgary amb 4 dies. Un cop a Calgary, llogar un cotxe i anar de Calgary a Edmonton passant pels parcs naturals en 3 dies. Teòricament torno el dia 24 de Juliol.
13 Jul, 2006
Nit de “mascles” Canadencs
El Paul ens va passar a buscar a la residencia al Micheal i a mi (desprès d’una dutxa), i varem passar a buscar al Bond i al Brett. De camí em vaig començar a penedir d’anar-hi, ja que parlaven de fer un campionat de veure qui es menjava mes alites de pollastre. I que el Bond tenia el record del mes al restaurant, quan al setmana passada en va menjar 91.
Al entrar al restaurant, era bastant cutrill. I ens van demanar la identificació a tots. Jo vaig ensenyar el DNI, i el porter es va quedar com estranyat, però em va deixar passar.
Varem anar a la terrassa a menjar, i va venir la cambrera a demanar. I lo primer que pregunta: “Qui participa al repte avui?”, i el germà del Michael i el Brett van contestar que si. Van demanar 100 alites de pollastre cadascú, amb una tanda de 60 i una de 40. La cambrera lis va portar un contracte que tenien que signar amb les regles i compromisos pel concurs. Les regles son fàcils: menjar tantes aletes de pollastre com pugis, o poden anar la lavabo mentre participen, i coses així.
El Michael va demanar 40 (nomes) aletes de pollastre, i em va tocar demanar a mi. Li vaig preguntar a la cambrera com funcionava el tema, i em va dir que podies demanar tantes aletes com volguessis i del sabor que volguessis. Jo vaig preguntar si podien ser “sense cap salsa”, i em van dir que si. Vaig preguntar per la mida i les quantitats a demanar, i em van dir que 20 per començar estava be. Però no em veia menjant 20 aletes de pollastre, així que vaig demanar 10 aletes normals (volia provar si estaven bones). Evidentment, em van mirar amb cara de “nomes 10??? Estos europeus, son unes nenes”. Ah, i per beure aigua, moment que també em van dir si no bevia cervesa, i els hi vaig dir que no, i em van dir: “Doncs pensàvem que els espanyols bevíeu molt ?”. I jo vaig respondre: “Els espanyols no se, però jo no bec cervesa”.
Al cap d’una estona, van portar el sopar. Dos gerres de cerveses enormes, 60+60+40+10 aletes de pollastre, i una galleda per tirar els ossos (realment una mica disgustant).
Cal dir que em vaig menjar les 10 aletes de pollastre, no estaven del tot malament.
A la fotografia podeu veure les meves aletes i les del Michael.
Mentre anaven menjant, la cambrera anava fent comentaris sobre els altres clients que participaven a la competició: “un senyor acaba de demanar 105 aletes”, una noia n’ha demanat 100”, “el noi en porta 60”, i els del voltant l’estan animant”. etc.
La nit es va fer molt llarga, quan el Brett i el MiniJanz (germà del Michael) encara no havien acabat la primera ració de aletes, la cambrera lis porta la segona de ració de 40 aletes per cadascun. Això si feien cara de: “si menjo una puta aleta mes vomito”.
Al cap d’una estona, la cambrera anuncia que la noia que estava competint, havia vomitat desprès de la 95ena aleta, per tant nou record. Moment que m’expliquen que el Bond també va vomitar desprès de la seva 91ena aleta.
El Brett i el MiniJanz van seguir menjant, fins que poc abans de les 12 el Paul va dir que marxava cap a casa, i com que era l’únic que portava cotxe, li vaig dir que si, així que no se com va acabar la competició.
Per cert, al marxa vaig fer un “sinpa” involuntari, ja que vaig marxar tant felis, aixo si,pensant que em deixava alguna cosa. Jo pensant: “em deixo algo ... la motxilla no que la porto .... la cartera ... no que NO la he tret .... MERDA no he pagat”, em va tenir que cobrir el Michael el meu deute. Però weno, contant que vaig menjar 10 aletes, a 15centims unitat, vaig sopar per 1.5$.
Al arribar a la residencia, vaig estar un rato mirant al TV (south park i futurama), i me’n vaig anar a dormir, que estava rebentat.
Avui no se per que, no he descansat massa be, hi he tingut uns somnis molt estranys, però no em recordo que he somiat. I per sort, casi no em fa mal la cama, nomes lleugeres molèsties quan camino, però si vaig en bici no me n’adono. Apart d’això, tinc un morat al dit cor de la ma esquerra de un cop de disc que vaig rebre, però no me fa mal.
Pel mati, he estat mes fort que Stargate, i avui no m’he quedat a veure el capítol, tot i que m’ha costat.
La resta del dia, doncs aniré aviat cap a la resi a començar a preparar la maleta pel viatge: dema dia 14 marxo cap a Vancouver i no tornaré fins el 24 de Juliol. I de camí cap a la residencia, vull anar a veure si em compro algun llibre en angles per llegir durant el viatge ... mes que res, per si se m’acaben les piles de la GP32 i no les puc carregar.
