13 Set, 2006

Autobus (Dimecres)

Teoricament tenia que ploure molt, aixi que vaig agafar el bus cap a la uni. El bus l’agafo al costat de casa, deuen ser 3 miunts caminant (al costat del safeway), i triga uns 45 minuts en arrivar a al universitat (degut a que va fent eSeS, i que fa motles parades). El bonobus es curios, es un tros de cartro, que tens que llensar al mateix lloc on la gent llensa les monedes, o sigui, que ni se’l miren. A altres paisos aixo tindria menys futur que el Eko a Lost. Al final va ploure una mica, pero tampoc masa.
 

12 Set, 2006

Peres (Dimarts)

Desde aquesta setmana que han canviat la reunio del poker, dels dimecres als dimarts. Aixi que aquest dimarts va tocar reunio. A destacar que un dels participants que va arrivar tard, va portar peres per repartir (si, peres, la fruita). I em va tocar uan bosa de 4. Aixi que he menjat peres (feia MOOOOOOOLT que no en menjava). Estaven bones i tot.

A part d’aixo, la previsio per al resta de setmana es pluja i motl de fred. Aixi que vaig a comprar un bonobus de 10 viatjes per si el dimecres no puc anar en bici. Apart de per estalkviar diners, ja que el bonobus de deu costa 18$, i un billet senzill costa 2.25$, es per comoditar, per que si pagues amb diners, has de portar els diners exactes (els conductors no donen canvi).
 

11 Set, 2006

11S v2 (el desenllas)

Billet d'avio a canada: 900 euros

Lloguer de la Casa: 430 $/mes

Pernil iberic: 90 euros/kilo

Llom emutxat iberic: 25 euros/kilo

Xoris iberic: 40 euros/kilo

Formatge Edam: 16$/kilo

Barra de Pa "Estil frances": 1.49 $

Sopar Iberics a Canada per celebrar el 11 de setembre (diada nacional de catalunya) mentres mires Seinfield: NO TE PREU.

Tenir que sopar sol .... una putada :-p


 

11 Set, 2006

11S descafeïnat

Un 11S sense estar a Catalunya, es com una pizza sense formatge, com un Nadal sense pessebre, o com cagar sense paper de bater. (I a mes, tenint que anar a treballar).

Així que dintre de les meves possibilitats, per celebrar el 11S, me ficat la samarreta de la estelada (bàsicament per que es lo únic que puc fer). I per sopar, me faré un sopar especial d’embotits (d’acord que no son embotits catalans, “però jo lo valgo”).

Sobre el altre 11S, la TV esta bastant ratllant. Com ja vaig dir porten una setmana fent especials 11S, i ahir la nit va ser la apocalipsis. Van fer programes especials de: el tercer avio, les torres bessones des de dins, el per que de les torres bessones, desprès del 11S, per que lluitem, estem segurs, entre molts altres programes. Per sort, pel carrer sembla un dia com qualsevol altre, potser es degut a que estic a Canada i no a EEUU. O potser es que com sempre al TV vol manipular els sentiments de la gent.


 

10 Set, 2006

Un altre crònica d’un cap de setmana

El divendres dia 8, desprès d’anar tota al setmana en bici a la universitat, no em sentia les cames, i vaig decidir prendrem el dia sabàtic. Així que em vaig quedar a casa tot el dia. Destacar també que teòricament el dia 8 va marxar la Jenny capa Espanya, i no es va ni acomiadar.

El dissabte pel mati vaig decidir prendre-ho amb tranquil·litat. A la tarda tenia teòricament una altre “games party” a casa del jefe, vaig enviar un email a la llista a veure si algú anava des de al meva zona en cotxe (per anar-hi junts), i com que ales 6 de la tarda no m’havia contestat ningú, vaig decidir anar a jugar a golf (evidentment, com maba la lleu de Murphy, em van contestar a les 7 quan ja no hi era). Vaig anar al golf bàsicament per que tenia moltes coses al cap, i per veure si em distreia una mica. Però va ser pitjor el remei que la malaltia. No se per que però vaig arribar al camp de golf extremadament cansat, i a mes em vaig trobar amb MOLTA gent, incloent un grup de 5 jugant a al vegada (quan tothom sap que màxim 4). Entre el cansat, i anar avençant gent, o anar esperant em vaig estressar bastant, i el meu swing es va ressentir.

Al tornar del golf vaig anar a comprar, que tenia el rebost sota mínims.

Diumenge m’ho vaig prendre amb tranquil·litat un altre cop. Descansar, PC, veure la TV, menjar, etc. Destacar que per sopar em vaig fer un entrecot amb patates fregides, i que vaig veure els primers capítols de Eureka (esta prou be al sèrie).

Per acabar, dir que me passat casi tot el cap de setmana sol a casa, ja que el Seteven ha estat tot el cap de setmana fora amb la seva “novia” (paraules textuals d’ell, me la va presentar com la seva girlfriend).


 

7 Set, 2006

Aiii que dolor, que me muero

Aiii que dolor, que me muero

Estic mort, des de divendres passat que em vaig traslladar que cada dia he anat en bici (excepte dissabte i dilluns), i avui estic a les ultimes. No m’aguanto dret, i això que no paro de menjar (normal). Necessito un descans ja, sort que aviat ja be el cap de setmana, i em penso passar tot el cap de setmana sense tocar al bici, a veure si recupero una mica. D’avui no puc destacar massa, excepte que son les 5 i enseguida marxaré cap a casa.

Ahir, vaig aprofitar per fer uns recadus per la universitat. Primer de tot tornar la clau de la bústia de al residencia, que me vaig quedar per error. Desprès vaig anar al banc a protestar per que m’havien cobrat 3 mesos de comissions quan teòricament tenia compte sense comissions al ser estudiant. La meva sorpresa es que casi sense mirar em van dir: que son 3 mesos?, vaig dir que si, i la noia em va fer un ingrés de les comissions que m;havien cobrat i em va dir que ja havia arreglat i que no passaria mes. Quina eficiència.

Ah, també ahir quan vaig marxar de la uni vaig passar pel camp de frisbee, per veure si estaven el grup que cada dimecres juguem, per jugar una estona. Però hi havien com unes 50 persones jugant al frisebee, repartits en varis grups. Però no vaig veure ningú conegut, així que vaig marxar cap a casa. Pel pròxim dimecres enviaré un email al noi a veure si hi son i si hi ha cap problema que hi vagi.


 

6 Set, 2006

Nova rutina

Casa nova, tornada a la feina, implica rutina nova. Dimarts vaig tornar a la uni desprès de 3 dies de festa, però clar ja no es tant “fàcil” com abans. A al residencia, em despertava, em vestia, i en 2 minuts estava al despatx. Ara, tinc que esmorzar obligatòriament (sinó no puc fer el trajecte en bici), vestir-me amb roba esportiva, preparar la roba per canviar-me a la uni, ficar-me crema solar, i anar en bici fins la uni. Ja he comprovat que son 40-45 minuts.

La distancia tampoc es massa problema, però ara mateix desprès de tots aquets dies d’anar ren bici a la uni o a jugar a golf, ara mateix no em sento les cames. Però suposo que es la falta de costum, ja que últimament havia deixat d;anar al gimnàs i/o en bici. Així que espero que en pocs dies haver recuperat una mica la forma.


 

5 Set, 2006

Una altre estúpida pel•lícula americana per dones - The Devil Wears Prada

Ahir dimarts, la Jenny em va dir per anar a veure “The Devil Wears Prada”, i em va dir que la entrada eren 2$, i em vaig dir, doncs per 2 dollars es pot veure. Així que em va venir a buscar a casa, i vam anar cap al cine, i va ser una trampa, al arribar al cine eren 8.95$ (cabrons), i com que ja estava allí doncs va tocar pagar. La pel·lícula, doncs una altre cursilada que semblava “made in disney”, i totalment previsible. La protagonista, una noia bona (de poble) entra a treballar en revista de moda, on tot son enveges, fashion, i mals rotllos. Noia pensa que canviarà la revista, però al revista la canvia a ella, i malgrat no ser valorada, es converteix en una noia fashion, comença a vestir a la última moda, i acaba fotent punyalades a la seva companya de feina. Mentrestant la relació amb els seus amics i noví va malament. Evidentment, la noia al final es valorada a la feina, moment que decideix aquest mon no es per ella, deixa al feina, torna a ser una noia normal, i torna amb el noví.

En resum, una altre estúpida pel·lícula americana per dones. L’únic consol es que com a mínim les actrius/models de la pel·licular anaven lleugeres de roba i/o ben vestides i em distreien la vista.


 

4 Set, 2006

Crònica d’un cap de setmana llarg (Dilluns - Festiu)

Com ja havia explicat, ahir dilluns era festa (El dia del treballador), i m’ho vaig prendre la peu de la lletra (si us plau, estalvieu/vos la broma fàcil). Ja que excepte anar a comprar a la tarda (que m’estava quedant sense provisions) no vaig fer res de profit. Així que a la tarda, per no dir nit, ja que eren les 8), vaig anar al Safeway del costat de casa a comprar. La meva sorpresa va ser que al costat de casa es al costat, ni 2 minuts en bici entre mig de les cases. I abans d’arribar al Safeway, em vaig trobar la parada del bus que va directa a la uní, la veritat es que no em puc queixar.

A la nit, TV al menjador (que el Steven estava fora) i a dormir (mes TV al llit).


 

3 Set, 2006

Crònica d’un cap de setmana llarg (Diumenge - Golf)

Crònica d’un cap de setmana llarg (Diumenge - Golf)

El dissabte nit amb el nou coixí ja vaig dormir millor, i diumenge mati m;ho vaig tornar a prendre en calma: PC, msn, irc, GB. Però feia un dia espectacular, i a la tarda vaig decidir que ja n’hi havia prou de PC: em vaig ficar protecció solar, vaig agafar els pals de golf, la bici, i vaig anar a jugar a golf. Vaig sortir de casa a les 5:45 per anar al camp de golf (Pitch & Putt) del costat de la uni, que deuen ser uns 14km des de casa.

L’anada en bici va anar bastant be (excepte que vaig tenir que anar en compte, ja que els pals em sobresortien de la motxilla), i no vaig arribar massa cansat, això si, no em va caler escalfar quan vaig arribar al camp. Per entrar al camp vaig fer servir el tiquet de temporada, i vaig aprofitar per veure que em queden encara 6 sortides al camp (nomes en tinc marcades 4), això vol dir que mes d’un cop he sortit al camp de gratis, ja que hi he anat mes de 4 cops amb aquest tiquet. I va ser el moment de provar els pals nous: els hi vaig treure els plàstic protectors, i a jugar. La diferencia entre els pals de lloguer i aquets es abismal (i això que tampoc son cap meravella de pals). El swing no em va acabar de sortir del tot be, però el resultat final va ser bastant positiu. A mes, tenia por que el ferro de 56 graus fos massa petit per fer tot el camp, i a l’hora de veritat nomes vaig tenir problemes amb un forat de 100yardes 91 metres), que em vaig quedar curt.

Els primers 9 forats els vaig fer sol, sense ningú a davant, i vaig anar força ràpid, quan vaig arribar als 9 últims, hi havia un embús: un grup de 4 que no en sabien massa que anaven molt lents i NO deixaven passar a la gent, i 3 grups de dos persones darrera anar esperant. Els 9 últims forats el vaig fer un canadenc que també anava sol, i vam anar xerrant. Però quan vam arribar al forat 18, agafa les seves boles, els seus pals, i marxa, sense dir ni adéu.

Per desgracia, l'embús em va fer malbé els meus càlculs: la meva idea era començar jugar a les 6, acabar en una hora i quart, i a les 7:30 anar cap a casa, per evitar anar amb al bici de nit. Però entre que vaig arribar a les 6:15, i vaig acabar a les 8:30 (a les 8 encara em faltaven 4 forats per acabar), i a les 8:30 ja es començava a pondre el sol. Per sort, vaig tenir suficient llum per arribar a la part residencial il·luminada sense problemes i just quan es feia fosc. A les 9:15 arribava a casa. Això si, vaig arribar bastant cansat, però es normal: 14 km per anar al camp + 18 forats (uns 2km caminant), + 14 km de tornada a casa.

A la nit, m’ho vaig prendre en calma un altre cop, sopar, TV, i dormir. Cal dir que quan vaig anar cap a la meva habitació, em vaig trobar el comandament a distancia de la TV al passadís (l’endemà el Steven em va dir que l’havia deixat ell), li vaig ficar piles i funciona. Que mes es pot demanar per ser feliç en aquesta vida ..... una bona excursió en bici, jugar a golf, i per rematar trobar-se el comandament a distancia de al TV. Nomes va faltar un bon bistec per sopar.


 

2 Set, 2006

Crònica d’un cap de setmana llarg (Dissabte - Compres)

La primera nit a la casa nova no vaig acabar de descansar del tot be. Bàsicament per que vaig dormir sense coixí, i pel mati els nens van començar a corretejar per la casa fent soroll. Però la diferencia de llit amb la residencia es espectacular, i suposo que quan mi acostumi dormiré i descansaré molt millor. Dissabte pel mati m’ho vaig prendre en calma i bàsicament vagi estar al PC començant a ficar els meus programes i parlant pel msn/irc. A la tarda la Jenny em va venir a buscar a casa, i vam anar de compres. Bàsicament la idea ara anar a comprar un coixí, ni que la cosa es va allargar. Primer vam anar a comprar el coixí, i vaig aprofitar per comprar un altre pot de protecció solar, ja que el que vaig comprar al setmana passada fa una olor estranya i no la suporto (per cert, regalo pot de protector solar factor 30 amb olor a coco), aquest cop em vaig assegurar que NO fes olor. També vaig comprar un paquet de starburst (els sugus Canadencs), que feia temps que els volia provar.

Tot seguit ella va anar a fer uns encàrrecs. Desprès d’això vam anar al Hawrelak Park a veure l’herba com creixia, i també vam estar jugant al frisbee (passant-lo) uns 20 minuts, fins que ella va fer un mal gest amb el coll i vam tenir que parar.

Aleshores vam anar al Superstore, on teòricament anava a comprar nomes cargament de formatge per passar el 2 mesos que em queden (vaig comprar 5 boles mes mida baby). Però vam passar pel costat de al secció de roba, i tenien coses barates i que em quedaven be, vaig començar a comprar i vaig sortir amb: una dessuadora (14$), un jersei amb caputxa de disseny (20$), un jersei amb escrit Canada davant (25$), un para vents per al bici (11$).

Tronava a casa que devia ser passades les 9 just a temps per sopar o veure una mica de TV. A la Jenny li va agafar molt mal de coll, i casi que la tinc que portar jo a casa seva amb el seu cotxe, però al final va poder marxar ella sola.


 

1 Set, 2006

Crònica d’un cap de setmana llarg (Divendres - Bici)

El trasllat va acabar el divendres tarda (com ja vaig explicar) amb la tornada a casa amb bicicleta. M’ho vaig prendre en calma, ja que tenia que anar consultant el mapa per trobar el camí correcte, ja que hi ha unes quantes interseccions i desviaments. Però amb el meu súper sentit de l’orientació vaig encertar a la primera el camí. I la ruta es espectacular: (Nota: totes les distancies son a ull) Surto de la universitat, agafo una avinguda i en 500 metres arribo ja al carril bici. El carril bici (com una vorera) va paral·lel però separat dels carrers, durant 500 metres mes. Enseguida es separa dels carrers girant cap a al dreta, i baixant cap al riu. A mes el carril canvia: a partir d’ara es asfaltat d’uns tres metres d’ample amb línea de separació dels dos sentits. La baixada cap el riu es bastant pronunciada i te 4 corbes en S estil port de alta muntanya per suavitzar la pendent. El camí segueix vorejant el riu i rodejar d’arbres casi fins el final. Es passa pel costat del “Fort Edmonton Park”, moment que creo un carrer i tinc un “cedir el pas”(el primer i últim en tot el recorregut), i segueix entre arbres fins arribar a la zona residencial (segurament passat la meitat del trajecte), que deixo el carril bici per començar a anar entre mig de la zona residencial. Primer de tot hi ha una pujada molt pronunciada llarga amb el carrer mal asfaltat, i enseguida ja giro cap al sud per carrers ben asfaltats, i casi sense transit ja fins arribar a casa meva (i molt ben il·luminat). Un recorregut espectacular i agradable de fer en bici (llàstima de les pujades).

El divendres quan vaig arribar a casa, el Steven estava amb els seus dos fills acabant d’enllestir al casa, ja que havien canviat el llit de la meva habitació (no se per que), i els vaig estar ajudant amb el trasllat del llit, i desprès el Seteven em va ficar una televisió a l’habitació (però sense comandament). Quan ja vaig tenir la meva habitació llesta (va passar una bona estona) hi vaig traslladar tots els trastos.

L’habitació es bastant gran, així a ull deu fer 4x5 metres, i te una petita finestra da dalt d’una de les parets, però que he tapat amb unes teles de color negre per que no m’entri llum pels matins. Te un armari emportar amb un penja-robes (però cap prestatge), una calaixera/tauleta de nit amb una llampera, una taula allargada i amb prestatges on hi ha un ordenador que no funciona i la TV, i el llit com diuen aquí de tampany Queen. Per acabar dintre de l’habitació hi ha una porta que dona al quarto de bany (nomes per mi). El quarto de bany es molt ampli també, de 4x3 (a ull).


 

1 Set, 2006

Ueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee

Ja estic a la nova cas, traslladat i instalar, i en dos paraules: IM-presionante, quin canvi !!! Espai, netedat, comoditat, internet, tot. Dema m'explicoamb mes calma, que ara es tard i he d'acabar de desempaquetar.

La tornada a casa tambe impresionant, tot el rato per un carril bici asfaltat que va pel mig del bosc amb el riu al costat aixi dona gust nar en bici.

Dema faig un blog detallar amb fotos.


 

1 Set, 2006

10km

Es divendres tarda, estic bastant cansat de tot el dia, però ara toca anar cap a casa en bici. Nomes son 10km (teòricament) ni que no se el camí, i a saber on acabo. Quan arribi a casa com que tindre Internet us dic com ha acabat la cosa.
 

1 Set, 2006

Ara si, trasllat

Ja estic 100% traslladat (ni que no instal·lat) a la nova casa. Ahir vaig fer un viatge amb al Jenny i vaig portar tota la roba i caixes amb trastos (llibres, coses de la bici, etc). El Steven em va donar la clau de la casa i jo vaig pagar el primer mes (430$) i la fiança (170$), i casualment nomes portava 600$ damunt, per això aquesta fiança tant estranya. Vam estar parlant una estona, i a destacar nomes que al final no tinc companya de pis alemanya (ja m’ho podia haver dit abans, que hagués canviat de casa).

Avui pel mati he deixat l’habitació i he portat el que faltava: menjar i la roba del llit. Ara nomes em queda portar les dos bicis: 1 la “portaré” jo aquesta tarda quan torni a casa, i la segona, haig de aconseguir arreglar la roda encara.

Així que avui quan vagi cap a casa (que maco queda dir casa), ja podré instal·lar-me a l’habitació i començar la nova (i ultima de moment) etapa a Canada. A veure si avui penso fer fotos de la casa, que ahir no vaig poder.

Avui també quan he tornat de casa meva, he anat la banc a ingressar el xec, i ja tinc els diners al compte i m’ha estranyat molt, però no m;han cobrat cap comissió.

Ara seguir treballant una mica, i a mitja tarda anar cap a casa amb bici, m’ho prendre en calma, que encara no em conec el camí.

El cap de setmana, suposo que aprofitaré per aclimatar-me a la nova casa, anar a comprar menjar (que estic sota mínims per no tenir que traslladar-ho tot). Ah, es un cap de setmana llarg, que el dilluns es festa, així que suposo que també aprofitaré algun dia per anar a jugar a golf i provar els pals nous, que ja en tinc ganes.


 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12  Següent»