15 Ago, 2006
Estrès
13 Ago, 2006
Diumenge: he trobar el meu swing perdut
Per desgracia, cap novetat sobre el pis, i vaig estar a la universitat fins passades les 5 de la tarda que vaig anar a jugar a golf.
No tenia masses expectatives ficades en el golf, degut que feia més d’un mes que no jugava, i els últims cops havia perdut el swing.
Però en el primer forat (48 metres), malgrat no fer un swing complert al ser un forat curt, ja vaig notar que les coses anirien be, vaig tirar dos boles, i les dos van caure a prop de green. Al segon forat (66 metres), ja vaig poder comprovar que havia recuperat el meu swing (no se com ni per que). Aquest cop faig un swing suau casi-complert amb el PW i envio al vola a mes de 70 metres, un tir perfecte, tiro una segona bola i el mateix. I així en casi tots els 18 forats (amb l;excepció d’algun forat que provava coses estranyes). Per ser un dia complert, nomes hagués faltat tenir un encert mes gran en el aproax i en el putt, però aquí si que vaig notar el mes d’inactivitat, i vaig fallar bastant. Malgrat això, estic satisfet del meu joc, ni que la marca tampoc es res espectacular: 71 cops (4, 4, 5, 4, 4, 5, 4, 5, 4; 3, 4, 4, 4, 4, 3, 3, 3, 4).
Per acabar de rematar la bona tarda, em vaig trobar 5 pilotes de golf en el recorregut (3 mentre buscava una bola meva entre uns arbustos, i 2 en el mig del “fairway”), i no en vaig perdre cap de les meves. A mes, també em vaig trobar un “arreglapiques”.
La formula d’anar a jugar a golf a la tarda em va agradar molt, i tinc intensió de repetir-la, recuperar el temps perdut, i aprofitar aquets dos mesos de golf que em queden abans de que tanquin el camp pel fred (ara estic buscant per comprar pals de segona ma).
Quan vaig tornar del golf, vaig passar per la antiga casa del Carlos, a veure si d’una vegada trobava algú, per fi hi havia algú, i com era d’esperar ja tenien l’habitació llogada. Així que segueixo buscant.
Devia arribar a la residencia allà les 9, i estava pel arrastre, entre el golf i la bici (per anar al camp de golf), i sobretot la pujada de tornada. Vaig sopar (pasata i formatje) i relax+TV. Però tenia insomni. Fins les 3 no em vaig anar al llit, i fins les 5 no em vaig adormir. Suposo que tinc masses coses al cap, entre la residencia/lloc on dormir, el futur incert, etc.
12 Ago, 2006
Dissabte: More Frisbee (Resum del cap de setmana: no tant ràpid)
Es un joc simple, però que serveix per practicar el tir i la recepció del disc volador. Va ser força entretingut, i a mes vam guanyar el Bond i jo.
Allà les 2 i quart, ja vam decidir plegar, ja que no va aparèixer ningú mes. Ells van anar a beure cervesa (emborratxar-se un dissabte a les 2 del migdia), i em van dir si volia anar amb ells, però no em va venir de gust anar a un bar a veure com bevien cervesa, així que lis vaig dir que tenia plans i vaig fer la meva.
Vaig agafar al bici2, i vaig anar a una botiga de bicis a veure si aconseguia arreglar el pedal. Tenien pedals de recanvi per 8$, i la ma d’obra 10 dollars. Hagués pagat per que me’l canviessin al moment però em van dir que els mecànics estaven ocupats, i que em donaven hora per dimarts. Vaig agafat l’hora, però a la vegada estic intentant buscar claus de tub, si en trobo abans de dimarts, canviaré el pedal jo mateix.
Desprès vaig venir a la universitat, per continuar buscant pis (sense resultat) i vaig estar programant tota la tarda.
12 Ago, 2006
Raaaaaaaaaaaaaaapid
Dijous nit: sopar (pasta amb formatge), TV.
Sopar: bocata de formatge i xoriso (mmmmmm). TV.
Nit: incident a la residencia amb el borratxo
i la policia.
Allà les 3 arribo a la universitat, i hi passo
el dia.
Ara marxo a sopar que he quedat amb la Jenny.
11 Ago, 2006
Divendres: Borratxos (Resum del cap de setmana: no tant ràpid)
Així resumint, el divendres al marxar de al residencia em vaig trobar la roda de la bici-1 punxada (i ara tinc que anar amb la bici-2, la que te el pedal malament). El divendres nomes destacar, que a la nit estava mirant la TV a la sala d’estar de al residencia, i devia ser mitja nit quan arriba el Michael semblava que acompanyat d’un amic. El Michael em va dir si dissabte mati volia anar a jugar a frisbee, vam quedar a la 1 a la residencia i va marxar.
Però el noi que semblava que venia amb ell no va marxar. Es va estirar en un dels sofàs de la residencia (amb un alt nivell d’alcohol a la sang), i desprès de dir 4 tonteries, es va ficar a dormir. En aquell moment no sabia que pensar, primer pensava que era un resident de la residencia, que s’havia equivocat de planta. A; cap d’una estona del noi dormint, va començar a tossir/fer sorolls com si vomites (per sort no va vomitar), i jo vagi començar a veure que la cosa no anava be. M’estava pensant d;anar a avisar als responsables de la residencia, quan de sobte s’obre l’ascensor i surt un dels nois de la residencia i dos seguratas. Van anar directes cap al sofà on estava el borratxo, el van despertat, i li van començar a fer preguntes: identificat, qui ets, on tens les claus de la habitació, etc. El borratxo nomes feia que ficar excuses (primera fase), que no trobava les claus, que les devia haver perdut, potser estaven al lavabo, etc. Aleshores el borratxo va dir que anava al lavabo, i per sort va anar acompanyat d’un dels segurates. Evidentment, no tenia claus, ni les va trobar. La segona fase va ser la de intentar dialogar: el borratxo intentava convèncer als segurates que NO anava borratxo (juas, que me parto), que ell volia dormir a al residencia, que si calia pagava, que tenia diners, etc. Però els segurates li deien que no, que era el segon cop que el trobaven intentant colar-se a la residencia, i que no era una persona ben rebuda a al residencia. Per acabar, mentre se’l emportaven (no vaig deduir a on), va passar a la fase de negació: jo no volia, es culpa de la meva promesa, que em va deixar, ningú em recolza, estic sol en aquest mon, tu que faries amb la meva situació?, etc.
I si he de dir la veritat, va ser bastant patètic.
10 Ago, 2006
Tip
Quan ja estava dormint (allà les 2), vaig recordar-me que m’havia deixat unes coses a la cuina, i vaig anar a buscar-les. I me vaig trobar el Frank (el negre) jugant a la sala d;estar amb la seva Xbox (consola), per ser exactes jugava aquell joc que ets un espia que t;has de anar movent poc a poc sense ser vist (no em surt el nom), i vaig quedar-me una estona a mirar com jugava. Una estona, que es va fer fins passades les 3.
Evidentment, avui al mati me adormit. He arribat a la uni a la 1, i nomes es pot destacar que a mitja tarda apareix un home a la oficina, i em diu: “Tu tens nom?” (pregunta curiosa). Li he dit que: “Si clar, Carles ....... C a r l e s”. Es veu que es per ficar el meu nom a la porta del despatx (ja tocava).
Ara esta plovent, i aniré directe capa la resi a seguir hivernant.
10 Ago, 2006
3 mesos i 1 dia
Anglès: doncs la veritat es que he millorat molt el meu anglès. Me sorprès a mi mateix. Puc seguir converses entre dos persones casi perfecte, i entre varies persones bastant be, inclús entenc els acudits dolents que fan. Ni que a vegades em falta la confiança/rapidesa en converses de mes de 2 per intervenir, però com a mínim segueixo les converses. També cada cop entenc mes coses de la TV (series o pel·lícules normals). Esta clar que a vegades no entenc una paraula frase, però pel context/imatges s’acaba entenent tot.
Residencia: esperava mes de la residencia. Esperava una mica mes d’ambient de residencia, mes vida de residencia, per que en aquets tres mesos, apart de les 2 o 3 festes amb pizza organitzades pel Michael, no s’ha fet res mes. Mai hi ha ningú a la residencia, no hi ha festes, ni converses, res de res. La gent ni es passa per la sala d’estar, com a molt es van a al cuina a fer-se el menjar, i desprès directe a l’habitació a menjar, ni que hi hagi gent a la sala d’estar. O sigui, un avorriment.
Canadencs: freds. Al principi pensava que era culpa meva, però desprès de conèixer gent, anar a festes, parlar amb la gent, he arribat a la conclusió que no es culpa meva, es que ells son així.
Universitat: la universitat esta molt be, amb molt espais, molts serveis, però te el mateix problema que la residencia: no te vida, esta morta. La gent no fa vida al bar, ni per dinar. Aquí cadascú dina el seu plat preparat o el que hagi comprat al seu despatx sol.
Recerca: el tema feina va començar mes a poc a poc del que pensava. El primer mes casi improductiu, el segon intentant trobar les eines i codis necessaris per treballar, i el tercer un cop em van passar per fi els codis fonts necessaris del pòquer, començar a treballar en serio. Ara estic en un punt amb molt motivació, tinc les eines necessàries per fer feina, i estic avançant molta feina. Espero que en poques setmanes, màxim un mes començar a tenir resultats. El grup de recerca, hi ha bastant bon ambient, i es fa moltes coses em pòquer. Per exemple fa un mes o així el grup de recerca va guanyar una competició de robots de pòquer. Ni que dins del grup de recerca, segueixen sent tots uns sosos, a vegades em dona la sensació que soc invisible.
Conclusions: en el tema de recerca, que es el motiu pel qual estic aquí, no em puc queixar, ja que he rebut molt de suport, i tot esta anant be. Els altres temes deixen bastant que desitjar, i la vida social aquí es casi nul·la. Però com que la recerca es el que ara mateix m’interessa, a veure si la setmana que be parlo amb el jefe per dir-li per quedar-me mes temps.9 Ago, 2006
3 mesos
Volia fer un missatge resum parlant d’una mica de tot, però se m’ha fet tard, bàsicament per que pensava que l’aniversari era demà. Ara marxo a al residencia, però prometo que dema faig el bloc resum 3 mesos.
9 Ago, 2006
Una mica de tot
Així resumint una mica, diumenge/dilluns va tocar un altre acomiadament, va ser el torn del Mike. El dissabte a fer el examen final, va anar a buscar a seva “xicota” al aeroport. Diumenge teòricament teníem que anar a sopar, però al final no vam coincidir, i no hi vam anar, una pena, ja que hagués esta l’últim sopar. Però com a mínim vam veure’ns i ens vam poder acomiadar. A mes, el dilluns em va deixar un missatge a la pissarra (em va fer il·lusió): “Adéu Carles, ets un bon noi, ja parlarem per xat”. En resum, ha marxat una de les poques persones amb que havia congeniat una mica aquí a Canada.
Dilluns també vaig anar a buscar la bici a casa al Jenny, que la tenia allí des de el dia que vaig anar a buscar el seu cotxe per portar-la al aeroport. Desprès varem anar a veure lo del “Heritage Day”. Per que us feu una idea, es una especia de expo (exposició universal de les cultures, o com es digui), però a la cutre (amb tendes/carpes). Tot el parc ple de carpes de diferents països (la majoria de sud Amèrica o sud Àfrica). Ni havien algun estan de algun país europeu (França i Holanda), però no hi havia cap estant de Espanya, m’hagués fet gracia veure’l. Evidentment, tampoc hi havia cap estant de Catalunya.
Ahir dimarts pel mati, vaig rebre la GP32, però no la van poder deixar a al residencia, i van deixar el típic paper de correus (del correus canadenc), dient que tens 15 dies per recollir-la a una adreça. Vaig decidir que ja hi aniria a la tarda. Així que vaig anar a la uni, i poc a destacar. A la tarda vaig anar a buscar la GP32. Però em vaig portar una petita sorpresa, per agafar el paquet, vaig tenir que pagar taxes, uns 15$ en taxes (quin mal em va fer). Per sort, segueixo pensant que es una bona compra, contant que les targetes de memòria es paguen a uns 50$ cadascuna. I també per sort, ha arribat be, i esta tot lo que tenia que haver-hi. Una GP32, dos targetes de memòria de 128 megues, i dos piles (tot un detall). La GP32, funciona perfectament, i esta en bastant bon estat. Ni que amb el “joystick” es nota que esta “treballat” i que es de segona ma, però funciona perfectament.
A la nit, vaig decidir fer un experiment: últimament tinc/tenia bastants picors per tot el cos, i una possibilitat es que fos al·lèrgia. Però des de que estic a Canada, que no m’ha agafat la al·lèrgia cap dia. Això implica, que no m’he tingut que prendre les drogues de la al·lèrgia en tot aquest temps. Així que ahir la nit, em vaig prendre les drogues de l’al·lèrgia. I sembla que ha donat resultat: avui a la nit sembla que he dormit millor, i avui no he tingut picors en tot el dia.
Avui, poc a destacar, sembla que em comenci a trobar millor, i avui teòricament tenia frisbee, però esta el dia molt ennuvolat, amb vent, i sembla que vagi a ploure, i he decidit no anar-hi. La mandra i que el Michael no i anés han ajudat a acabar de decidir-me.
Mentrestant, segueixo a la busqueda de pis. L’apartament que tenia mig aparaulat aquest cap de setmana ja no esta disponible, em vaig passar tot el cap de setmana trucant a la casera, però sense resposta, i ahir vaig rebre un mail del noi dient que ja estava aparaulat. Ara de moment estic fent corre veus pels pocs coneguts que tinc per aquí per Canada, a veure si hi ha sort.
6 Ago, 2006
Games Party
La Party es feia a casa d’un membre del grup de recerca (que es diu Robert) sobre jocs, i la començava a les 7. Jo com a bon europeu, a les set i cinc ja hi era.
Pel camí cap a casa del Robert (hi vaig anar caminant, ja que costat viu al costat de la uni, i a prop de la residencia), me vaig passar pel costat meu un company del grup del pòquer en cotxe, em va veure (ja que va saludar-me) però NO va parar, aquest Canadencs segueixen sent tant bordes i asocials com sempre.
Quan vaig arribar a la casa i havia poca gent encara, el amo de la casa anava rebent a la gent, i em va preguntar si era la meva primera games party, li vaig dir que si, i em va estar explicant de que anava la cosa: un munt d’habitacions de la casa amb taules, i en una d’elles podies torbar un munt de jocs: jocs de taula, de cartes, de tauler, de daus. A mes, la gent es porta jocs de casa. Em va preguntar si havia portat cap jocs, i li vaig dir que si, però que aquí tenia pocs jocs. Vaig treure el meu UNO i la baralla de cartes del ButiNET. Em va preguntar sobre la baralla de cartes, i li vaig estar explicant. Aleshores va arribar un austríac, i me’l va presentar.
La conversa va anar mes o menys així:
Robert: “Aquest es el Carles, de ... mmm, no
em recordo com es deia.”.
I jo tot innocent de mi dic: “Espanya.”
Robert: “No, tu no ets d’Espanya, tu ets d’una
nació, que no recordo el nom, catnoseque”.
Jo: O si, de Catalunya, Espanya es la resposta
curta.
I el austríac: Si, de Barcelona.
La veritat es que em va arribar al cor la resposta del Robert.
Aleshores em vaig quedar sol, i vaig començar a investigar. Efectivament, estava ple d’habitacions amb taules, inclús en una hi havia una especia de billar estrany. A mes, a casi cada habitació hi havia una taula amb aperitius: patates de bossa, galetes variades, raïm (que el vaig provar i era sense pinyol), i pastanagues (mira que son canadencs).
Va començar a arribar gent, i em vaig adonar compte que tots anaven descalços (jo seguia amb les meves sabates). Vaig recordar-me de la “tradició” canadenca de treure les sabates al entrar a casa, i ho vaig seguir. Cal dir que quedava bastant ... diferent, veure una festa amb mes de 20 persones, entre els quals el meu jefe, i TOTS descalços.
I la gent venia amb tota la família, la dona, els nens (hi havia uns quants crios voltant i plorant per allí). Alguns em van sorprendre, ja que semblaven joves i venien amb crios. Suposo que aquí deuen tenir els fills abans que a Catalunya.
Tornant al tema Party, un grup es van ficar a jugar a un joc de tauler de trens i vaig estar mirant una estona. Despres a la taula del costat es van ficar a jugar a un joc que es deia bluff (mentida), que era com el joc del mentider amb daus però amb 6 daus per persona. Primer vaig estar mirant nomes, i desprès vaig estar jugant, vaig fer unes 3 o 4 partides a aquest joc.
Quan em vaig casar d’aquest joc, ja era tard, i no hi havia cap joc interessant, a mes, la gent era molt sectista, estaven tots amb grupets tancats, es pot dir que casi que no vagi parlar amb ningú. Aleshores vaig descobrir que hi havia una taula de ping-pong també, i vaig fer dos partides, la primera contra un noi (fill d’un hindú convidar pel jefe) que vaig perdre, ja que jugava amb una pala que semblava una taula de tallar, i desprès vaig fer una altre contra un noi jove, i el vaig guanyar.
Hagués fet alguna partida mes a ping-pong, però vaig tenir que marxar a buscar la Jenny a l’aeroport. Així que vaig marxar, em vaig acomiadar del Robert (donant-li les gracies per al festa) i del jefe, i dubto que ningú mes em trobes a faltar.
Per acabar, destacar lo FRIKI que va ser la festa. Primer de tot pels joc. Hi havia jocs de tauler que no havia vist en ma vida, a mes tots els presents son experts jugadors, i començaven a fer anàlisis de la millor forma de jugar, de la expectativa de victòria, etc.
I també digne d’anàlisis eren les samarretes, semblava el concurs de al samarreta mes friki. Hi havia unes 2 o 3 samarretes de google (un portava al darrera “I’m Feeling Lucky”, samarretes de jocs, de pòquer, de la universitat.
5 Ago, 2006
Desodorant
I avui m’ha tornat a abandonar el desodorant (la veritat, es que no se per que, tenia la intuïció que passaria). Me aixecat a les 10 del dematí, i he anat en bici a casa la Jenny (alla les 11) a buscar el cotxe (uns 20-30 minuts en bici). Realment he aguantat força be, malgrat que ara em fa mal tot. M’estaré fent bell? El cotxe de la Jenny, li ha costat una mica arrancar (normal, fa un mes que no es mou), i cada cop que arranco, els neteja parabrises es mouen, i desprès, no hi ha forma de fer que es moguin mes. Però el cotxe funciona. Al tornar (en cotxe) des de casa la Jenny fins a al resi, me perdut, i he anat a fer visita turística per la ciutat.
Abans de les 12 estava de tornada a la resi. Me dutxat, i a les 12:30 ja estava esperant a que em passes a buscar. AL final al noia ha arribat a la 13:30, i em diu que al final no va al Heritage Day, ja que no se qui que també venia esta desaparegut, i que ja ens veuríem un altre dia. Me quedat amb cara de gilipolles, i li he dit que “pos vale”. He aprofitat, i he vingut a la uni a fer “feina”.
Ara marxo a veure com esta la festa de jocs, demà us explico que tal.
4 Ago, 2006
Tot de cop
Tot va començar ahir, vaig anar cap a la resi allà les 8, i vaig ficar-me directament a fer-me el sopar. Va tocar una arròs blanca (quelcom fàcil i ràpid de fer). A mig sopar (devien ser les 9:30) va aparèixer el Mike, i vam començar a xerrar. A lo tonto, vam estar xerrant pràcticament fins les 12 de la nit (mentre anàvem mirant la tele, però realment estàvem mes per la conversa que per la TV). Bàsicament, vam estar parlant del seu viatge de tornada (el dilluns o dimarts que be torna a casa), de la seva xicota, de la universitat (ja ho explicaré un altre dia), una mica de tot. A les 12, quan ell va marxar a dormir (que avui divendres tenia el examen final del seu curs), me vaig quedar una estona mes.
Aleshores, com casi cada nit, va venir una noia de la residencia. Em sembla que no ho he explicat mai. Es una noia de la residencia (de la qual no recordo del nom), que està estudiant empresarials, i que durant el estiu treballa a al residencia (i casualment fa el torn de nit), i cada nit entre 11 i 12 de la nit fa la ronda per totes les plantes (casualment casi sempre hi soc). Però a la planta 3 (casualment la que estic jo), sempre es queda a xerrar una estona. Hi ha dies que 2 minuts, i hi ha dies que s’asseu i son mes de 5 minuts. Ahir va ser un dels dies que van ser mes de 5 minuts. Va començar a xerrar, dient que podria deduir els dies que tenia feina o no segons la hora que venia. Si arriba a les 11 es que no te feina, si arriba mes tard, es que te feina. Em va preguntar els plans que tenia pel cap de setmana (aquí vaig començar a sospitar), li vaig dir que no en tenia cap, sense pensar massa, ja que en el fons en tinc uns quans (com desprès veureu). Aleshores em va preguntar si celebraria el “Heritage Day”, moment que vaig aprofitar per fer-me el giri, li vaig dir que sabia que dilluns era festa (per cert, dilluns tinc festa), però no sabia exactament per que (mentida, ahir em vaig estar mig informant). I em va estar explicant per damunt que es la festa aquesta, i em va dir que al “hawrelak park” (el mateix que el del frisbee), fan tot el cap de setmana una “festa”, amb informació de molts països i estants per menjar (menjar jo ?), i que potser hi aniria. I aleshores directament, em va dir si hi volia anar. Evidentment li vaig dir que si, que a mi el menjar m’encanta (això últim es broma, no ho vaig dir).
Així que per aquest dissabte (demà) ja tinc 4 plans (de moment): pel mati he d’anar a buscar el cotxe de la Jenny a casa seva (amb bici), pel migdia anar al “hawrelak park” amb la noia que no recordo el nom (que trist, i ara el problema es com collons aconsegueixo el seu nom sense preguntar-li). Desprès, a les 7 de la tarda, es fa una “Games Party” (festa de jocs) amb gent del grup de recerca de la universitat, i suposo que hi aniré. I per acabar de rematar el dissabte, a les 11:25 de la nit, haig d’anar a buscar a la Jenny a l’aeroport. M’havia passat pel cap anar a jugar a golf pel mati, però em sembla que ho deixaré per un altre dia. Per que mira que no hi ha dies, doncs NO, tot el dissabte 5 d’agost.
Avui el dia ha començat plovent, realment, des de que me despertat a mitja nit (per variar allà les 6) que sentia ploure. Me aixecat en calma, i a les 12 he nat cap a la universitat. Per cert, avui he descobert (per desgracia) que NO fan 1 capítol de Stargate pels matins, en fan 2 !!!, un de 11 a 12, i l’altre de 12 a 1. Per que em fan això a mi ?
A la universitat, fent feina tot el dia, i a
les 4 de la tarda he anat una conferencia que es deia “Games Sketching”, que
donava un professor que treballa per EA (i no se quines empreses mes de videojocs),
i explicava com esta desenvolupant un projecte per que les empreses de
videojocs fer “dissenys previs” de videojoc jugables de forma barata i eficaç.
Ha estat força instructiva i entretinguda. A mes, el tio era un friky de
cuidado, ha ficat un tràiler d’un joc, i ha fet referència a bastants jocs
actuals, com així a pel·lícules 3D, si dema tinc temps (jajajajaja) potser faig
un resum de la conferencia. Cada cop m’agrada mes aquesta universitat.
Però això no es tot, avui els de la residencia
m’han contestat que NO tinc plaça a la “International House”, una mala noticia.
Però per sort, entre l’estrès d’avui i tot l’estrès que m’espera dema, no eh
tingut temps de preocupar-me i estressar-me de tot lo que això implicarà:
buscar pis, potser tenir que moblar-lo, tenir que aguantar companys de pis,
ufffff.
I a lo tonto, se m’ha fet tard, així que vaig a la residencia a sopar, i a agafar forces per demà. Que ho necessito. Amb una mica de sort, no crec que torni a aparèixer aquí fins .... a saber quan. Així que tingueu tots un bon cap de setmana.
3 Ago, 2006
Racisme
Ahir va tocar fer-me un bon sopar, me vaig fer un bistec amb patates, i cal dir, que quan mi fico, soc un crack (me va quedar un sopar de muerte). I les patates fregides les vaig fer amb força oli, i va quedar millor que en ocasions anteriors.
Desprès, varem estar parlant un munt de estona amb la Lisa i el Mike, que per primer cop en molt de temps varem coincidir 3 persones a al sala d’estar de la residencia. Al cap de poc que la Lisa marxes (allà les 11:30) va aparèixer el Frank (el negre (per que m’entengueu)). Varem estar xerrant una estona els 3. A destacar, que el Frank i jo ens varem “discutir” (discutir entre cometes, per que vaig acabar deixant que digues la seva, ja que digues lo que sigues el tio estava tossut), per que ell deia que els Espanyols son lo mes racista que et pots trobar a aquest mon. En cap moment vaig negar que els espanyols pugin ser racistes o no, ja que directament penso que TOTHOM en mes o menys mesura es racista. Va arribar a dir perles com ara que: “els negres tenim dret a ser racistes, ja que ens vareu esclavitzar durant molts anys”. Al final vaig desistir, ja que la conversa no portava a res constructiu.
Foto de Mike (dreta) i jo.
Aquesta nit, per no perdre la costum no he dormit. Realment, ahir desprès de sopar em va agafar una mica de mal de panxa, i aquesta nit me despertat tota la nit amb mal de panxa, i suposo que pel fet de no descansar per la nit, em fa mal tot.
Avui, doncs poca a cosa a destacar, feina, i ara cap a al residencia a veure si faig quelcom de profit.
2 Ago, 2006
Reunionitis
Desprès d’això, la dutxa de rigor, i me vaig fer el sopar, ahir va tocar arròs blanc, m’hagués fet alguna cosa mes, però em vaig quedar tip menjant “llacets salats” mentes feia l’arròs. Al acabar de sopar, una mica de TV, i a dormir. I com que la nit anterior em semblava que havia tingut fred, me vaig ficar una manta. Qui ho tenia que dir, 1 d’agost i dormint amb una manta. Així i tot em sembla que eh tingut fred.
Avui pel mati, a les 11 estava esmorzant, i just ha començat Stargate, me dit a mi mateix que NO el veuria sencer, però he estat mes dèbil que mi mateix, i al final l’he vist sencer. Per tant he arribat a les 12 a la universitat. A destacar, que a mig dia, de sobte estant jo i el Nile al despatx, algú entra a la porta fent servir una clau. Resulta que era un professor que volia parlar amb el Nile, i en comptes de trucar com les persones normals, ha obert amb la clau (la pregunta es que com es que te clau).
A les 3 teníem una reunió del grup del Pòquer, i avui i he anat (ja tocava), i han estat parlant de la competició de pòquer que van guanyar, i a les 3:30 ha arribat el jefe amb 3 responsables d’una empresa de software amb al que treballen en alguns projectes. Ens hem presentat tots, i han seguit parlant de pòquer, fins les 4 que ha acabat al reunió. Realment, no he obert boca en tota l’hora, però he estat escoltant tota al reunió (ja pillo mes coses), i ja de pas m’han vist la cara.
Avui tenia que haver anar a jugar al frisbee, però desprès de la proba d;ahir, he preferit descansar, a veure si la setmana que be hi puc tornar. Per completar el dia, ara me n’aniré a comprar i per sopar em faré un bistec amb patates (mmmmmmm).
Una cosa que me’n vaig oblidar ahir, es que el Raül (un excompany de EGB) va trucar a casa meva (Tarragona) per convidar-me a mi i a mon germà al seu casament (el 8 d’octubre). La veritat es que em va fer il·lusió, ni que ara fa uns anys que no ens veiem, havíem tingut molta relació, ja que érem veïns a Viella, i sempre es passava per les festes del Molnars. Per desgracia no hi podré anar, ja que el bitllet de tornada es pel dia 10 de novembre.
1 Ago, 2006
Tarda
Ara aniré a ordenar una mica l’habitació (que esta com guarra però sense el com) i potser vaig una estona pel gimnàs, mes que res per provar-me per dema anar al frisbee o no. Que no em sento físicament preparat per anar-hi, segueixo estant molt feble. Per exemple ahir tornant cap a la residencia en bicicleta, al tornar del supermercat, vaig voler fer un esprint per passar un semàfor ne taronja (i no tenir que esperar), i els genolls no em van respondre.
