TARRACO - L'olimp dels Pirineus
La mostra inclou un centenar de peces, la majoria altars votius Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
Una exposició del Museu Arqueològic de Tarragona mostra la importància de les valls pirinenques a l'època romana
Va ser durant l'època de l'emperador August que l'imperi romà va prendre el control dels Pirineus i, a partir d'aquell moment, les valls pirinenques van entrar de ple en la nova organització romana i van exercir un paper vertebrador, més que no pas de separació, sobre les comunitats assentades a banda i banda. El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona va inaugurar ahir una exposició que mostra, a través d'una rica col·lecció d'altars tallats en marbre, la importància dels Pirineus «més que com a frontera com un lloc de trobada, de mestissatge ètnic i cultural que separava dos mons –l'ibèric i el gal–». La mostra l'ha produïda el Musée Saint-Raymond de Toulouse, tot i que a Tarragona s'ha ampliat amb peces de museus d'Osca, Navarra i la Val d'Aran.
Els romans van aportar als Pirineus la seva cultura, la seva llengua llatina i els seus déus, que convivien sovint amb les tradicions locals. L'exposició L'altre Olimp, que ahir va inaugurar l'Arqueològic de Tarragona (MNAT), mostra com eren les valls pirinenques a l'antiguitat des del punt de vista social, econòmic i, sobretot, religiós. I ho fa mitjançant l'exposició d'una rica col·lecció d'ares votives, molt nombroses als Pirineus centrals per la proximitat de les pedreres de marbre.
Aquests altars tallats en marbre contenen sovint una descripció que menciona el nom d'una divinitat i el de la persona que ha efectuat l'ofrena: «Les ares votives permeten descobrir déus i deesses venerats en aquesta regió durant l'època romana, i ens condueixen a l'encontre d'una població pirenaica multicultural. Les inscripcions ens donen informació sobre una part de la població», explicava ahir Pilar Sada, conservadora del MNAT.
Quinze fulles votives de plata. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
L'exposició parteix del muntatge Marbres, hommes et dieux, produït pel Musée Saint-Raymon de Tolosa de Llenguadoc, però a Tarragona ha canviat el títol i s'ha ampliat amb peces de la banda sud dels Pirineus, principalment provinents de museus de la Val d'Aran, de Navarra, Osca i del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, a més de col·leccions privades i també d'algunes peces de Tàrraco. Per exemple, s'hi poden veure unes esteles funeràries procedents de la Val d'Aran, una lauda sepulcral de mosaics, provinent de Coscojuela de Fantova (Osca), i unes exquisides fulles votives de plata, de procedència pirinenca però que es van descobrir entre 1961 i 1973 en una ciutat alemanya. També s'exposa una inscripció procedent del fòrum romà d'Empúries.
La mostra s'articula a través de set àmbits temàtics: des del que explica la romanització dels Pirineus, fins al que tanca el recorregut i que inclou la projecció d'un audiovisual que relata el procés de fabricació d'un altar votiu realitzat pel picapedrer i marbrista Georges Jolliot, i que es pot veure a la mateixa exposició.
Els organitzadors han volgut dotar la mostra d'un caràcter didàctic i, com a exponent, s'hi explica com s'ha de llegir una inscripció: «Volem apropar-nos al llenguatge de les pedres i saber com les hem de llegir», segons Pilar Sada.
L'altre Olimp, que es podrà visitar al MNAT fins al 16 de maig, vol ressaltar la importància dels Pirineus «no com una barrera, sinó com un element geogràfic que connecta les comunitats que s'hi han anat assentant a banda i banda», segons Francesc Tarrats, director de l'Arqueològic de Tarragona.
Darrera actualització ( Divendres, 29 de gener del 2010 11:59 )
http://www.elpunt.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/130393-lolimp-dels-pirineus.html
