RELATS D' UNA PASSEJADA (3)
23 Març, 2007 08:45
Publicat per josepro,
General
Les 5
de la tarda i , com los toreros , surto , no al “ruedo” , si no als camins,
senders i carreteres que envolten el poble . La meua intenció : fer un poc d
‘exercici que és lo mateix que fer un poc de salut , en mig d’ aquesta vida
sedentària a la que , el treball , m’ esclavitza.
El
primer perquè que hem sento un poc com
un d’ aquests rodamóns que de tant en tant
veus per les voreres arrossegant
un carret o amb una gran bossa amb les seues escasses pertinences,
despentinats i amb barba de 2 setmanes.
En
segon lloc perquè xafar l’ asfalt es mes dur que xafar la terra i el caminar és
mes pesat i menys saludable. Es curiós , però és així .Et sortiran mes
agulletes , et faran mes mal els peus desprès d’ una caminada a sobre l ‘asfalt
que desprès de caminar per camins de terra.
Però
be, avui vull trencar la regla i per una vegada i amb pas ferm i decidit estic
arribant ja a l’ antiga gasolinera d’
Agip , mentre els cotxes i camions segueixen passant amunt i avall sense
parar...Deu ! si en hi ha de vehicles .Un jove que be de cara amb el seu camionet
, des de la cabina veig com em saluda alçant el braç posant-se la ma dreta a l’
altura de la cella , a la manera de la
salutació militar....no se .., penso que pot ser
em fa aquesta entranya salutació pel pas marcial que porto....Arribant
ja a la vista de La Galera una furgoneta plena de dones , uns metres abans de
creuar-se amb mi, fan sonar
eixordadorament el clàxon del vehicle i
al creuar-me hem saluden totes revoltades....em coneixen ??, penso , o pot ser senzillament es una gresca entre
dones en veure un xicot esportista i ben plantat com jo ?? je...je..je..
Just en aquest punt ,giro a l ‘esquerra enfilant per l ‘antic camí a Masdenverge. Aquí el meu passeig ja és mes tranquil.
Un enfredorit tractorista , torna cap a
casa amb una ma la volant de la màquina
i l ‘altra arrecerant el cabàs de la berena ( crec ).Uns gossos que
borden al sentir el meu pas. Suposo que
sóc una breu distracció per a la seua avorrida existència, presoners de la cadena que els amarra.
Amb
aquests pensaments arribo al camí que passa pel costat de la finca de l’
Advocat, creuo de nou la carretera, en aquest cas la circumval·lació , i enfilo el tram final ,pel camí de
“Barrina”. Just superant el mas que dona nom al camí , a ma dreta veig el camp de calçots que algú , fa mesos , va
plantar .Ara sembla mes un camp de Citrons que és l’ herba que hi
predomina , que no pas una plantació de cebes. Penso que és estrany que no s’
hagin collit tots els calçots, essent com és una hortalissa molt demanada i cabilo
un altre cop en els infortunis dels pobres
pagesos que posen cada dia els seus diners , els seus interessos al banc
de la terra i aquesta agraïda els dona un bon interès en forma de fruits .La
llàstima és que desprès , l’ especulador de torn li pren el guany i el treball
, i suposo que fins i tot la moral per seguir endavant.
Endavant
segueixo jo , ja a les “parets” del poble i en un parell de minuts , em planto
a casa, cansat pel trot que he portat , però satisfet d’ haver fet un poc de
salut ,,,,crec !!
Per
cert, avui no trobo cap motiu significatiu per fotografiar. Sempre porto la
camera de fotos, perquè sempre hi ha alguna cosa que perpetuar. Però avui , a
part de les entranyes salutacions motoritzades i dels calçots menystinguts , no he disparat ni a res ni a ningú ,però si
que tinc una curiosa foto que vaig fer
fa uns deu dies en un altra passejada , en aquest cas per la carretera del Mas
de Barberans i on vaig poder captar l’ imatge que encapçala i tanca aquest escrit. Crec
que és interessant , perquè jo mai havia tingut l’ oportunitat de veure’n un de
veritat per aquestes rodalies . Si que
coneixia els seus caus , però de teixo ,
així “en persona” mai n’havia vist cap, pot ser perquè son animals esquerps i nocturns.
Lo que em dol és que precisament aquest
que puc veure sigui mort i segurament , atropellat creuant la carretera mentre feia alguna incursió nocturna buscant
aliment...llàstima.
Acabo
amb la definició que fa el Gran Diccionari de la Llengua Catalana d’ aquest animalet , que conviu , o
pot ser malviu amb nosaltres , per
culpa de l ‘asfalt que li roba el seu espai vital i fins i tot , com mostra la
foto , l’ existència.
Per això a mi m’ agraden mes els camins de terra. Són menys perillosos i alenteixen les presses .
teixó
[s. XV; del ll. td. taxo, -onis, íd.]
m ZOOL Nom donat a diversos mamífers carnívors de la família
dels mustèlids, de cos massís, cua i potes curtes i dits amb ungles fortes, i
que pertanyen als gèneres Meles, Arctonyx, Mydaus, Suillotaxus, Taxidea i
Melogale. L'únic dels Països Catalans és el teixó comú (Meles
meles), de pèl poc espès, negrós i amb taques blanques, de costums nocturns
i que excava caus on passa l'hivern.
