LA VIDA: UNA PROVA DIARIA

20 Març, 2007 15:27
Publicat per josepro, General

No saps ben be perquè , però sovint els esquemes , els arguments , els raonaments que determinen les nostres accions , la nostra vida mes quotidiana se ens trenquen.

Els humans som una espècie de costums bastant sedentàries. Ens acomodem a les situacions i quant la rutina diària canvia i ens planteja reptes i situacions diferents ens perdem en un mar inabastable de dubtes , nervis i angoixes.

Jo estic comprovant com l ‘edat em posa a prova gairebé cada dia. Els anys , l’ edat ens marquen reptes que desconeixíem i responsabilitats que hem d’ assumir , sovint sense una preparació prèvia.

De sobte , per la raó x , la vida et canvia i els mecanismes d’ acomodament treballen descompensats i sense coordinació temporal amb la situació que has d’ afrontar.

És aleshores quan entra en acció la capacitat de raonament i adaptació a aquest nou estat. No és fàcil , tot i que aquesta asseveració depèn de l ‘individu i la seua aptitud per acomodar-se a les noves situacions, als nous reptes que el quefer diari ens planteja.

Els éssers humans , en general , som capaços de mimetisar-nos , confondre’ns amb les noves circumstancies que ens va plantejant la vida i això, de fet , ens permet enriquir-nos com a persones en una inacabable llicenciatura existencial , essent al mateix temps un examen dur i difícil de les nostres aptituds, de les nostres actituds per resoldre els entrebancs emparellats en el nostre creixement com a individus , en la nostra maduresa com a persones , en la nostra adaptació al medi com a part inseparable del mateix.

I en aquesta llicenciatura existencial no tot hom acaba amb matricula d’ honor , ni tan sols amb una bona nota.

Molts són els que queden per setembre i alguns mai acabaran la carrera de la vida .Però tots, i això és lo mes important, haurem tingut l’ oportunitat d’ entrar a aquesta inacabable càtedra que ens pot fer mes persones , mes humans.

La nostra nota, el resultat del nostre examen , depèn exclusivament de la nostra voluntat d’ aprendre i també , perquè no dir-ho dels companys de pupitre que hem tingut.

Josep Roig Cardona

Comentaris | 0 RetroenllaçOs