A més dels regals nadalencs de consum bucal, tenim el bloc d’obsequis que el sector comercial ofereix a la clientela, justament pocs dies abans de les rebaixes, en el cas dels que en fan.

    Des de temps immemorial, el més típic i útil és el calendari. Si deixem a banda els “blocs” o els “tacs” de sobretaula que tenen tantes fulles com dies i del calendari del pagès, no crec pas que mai ningú hagi comprat un calendari. Insisteixo en que és útil, perquè ho és en tots dos sentits, el que el regala sap que durant un any, en algun indret de tantes cases com calendaris edita, hi te posat el nom de la seva botiga, banc o negoci ben a vista del client.
    Hi ha tants tipus de calendaris que en podríem escriure un llibre, però podem abreujar aplegant-los en grups. Per exemple, en relació a l’editor o obsequiant: si és un banc o caixa, solen reproduïr obres d’art, per allò de que els seus propietaris o directius, en deuen tenir els originals. Els petits comerciants no solen deixat passar l’ocasió de mostrar-nos quelcom del que venen, però els grans comerciants i empreses d’una certa volada tiren més cap al paisatge, nevat als mesos d’hivern i amb platges caribenyes a l’estiu, fent-nos saber que ells i els seus directius hi solen anar. Els del ram de l’automoció solen tira per xicotes lleugeres de robo o clarament nues i habitualment molt ben dotades.

    Aquests son en general, calendaris de paret, on any rera any anem penjant un calendari al mateix clau. Darrerament es van imposant aquells que es pot escriure quelcom sota de la xifra diària, on hi podem apuntar el dia que venç la hipoteca, tenim hora al dentista o l’aniversari de la sogra.

    Darrerament s’han anat imposant els de sobretaula  sovint plastificats i que en doblegar-se pel mig queda un semestre a cada banda, d’aquests, n’hi ha que tenen fulls, i altres, que en desplegar-los es tornen un pot per posar-hi els bolis.

    A més dels recents imantats per les neveres, hi ha els menudets, de butxaca, dels que recordo que molts anys enrere la jovenalla en col·leccionava els que portaven nuets integrals. D’aquests en fa tothom fins i tot els partits polítics quan s’apropen eleccions; sense anar més lluny, davant del Conservatori me’n van donat un de “Ciutadans”.

    En conclusió, que si tots arrepleguessim tots els calendaris que ens regalen no tindríem prou parets, taules prestatges o butxaques per poder-los col·locar. I el bo del cas és que sovint son inútils ja que, qui més, qui menys, té un rellotge d’aquest que ho indiquen tot fins i tot les passes de les caminades que no fem o be té un mòbil que ... Que hi ha quelcom que no es trobi al mòbil?

    Els calendaris són doncs gairebé uns regals inútils, però en tant que formen part de la nostra cultura, conservem-los que la seva edició dona feina a molt gent i mal que mal, sempre els podem reciclar. Reciclem-los.

 

Joan Clavé