De tota aquella tipologia de regals, els darrers solen ser els més útils, ja que es tracta d’una capsa on no hi poden faltar el xampany i els torrons acompanyats de vins i licors, fuets i formatges, i en algun cas excepcional fins i tot, si pot trobat un pernil, i aleshores la capsa és allargada perquè tothom pugui veure que a l’empresa E, tenen el “lot” millor que a la del costat. Deia que son útils en la mesura que al cap d’uns quants dies el contingut de la capsa de cartró es fa fonedís habitualment per la boca, que sempre és un bon lloc per fer-ho.

    Els detalls que fan moltes, per no dir totes les empreses que venen bens o serveis, als caps i encarregats de compres d’altres empreses, sovint també van per la via bucal, però en un altre nivell. En cas de que hi hagi pernil, aquest, sol ser d’aquells que en diuen de la pota negra per allò de que té la peülla o l’unglot fosquet, que també se’l sol conèixer com d’aglà que és el que solen menjar aquells porcs que pasturen en ramats per sota les alzines.
    Un altre regressiu d’aquest nivell, sol ser una selecció de vins de qualitat que abans havien de ser necessariament francesos però que d’uns anys ençà, en tenim de propis d’aquells que se’n diu “de la gama alta” i no em refereixo pas als clàssics riojas o riberes del Duero, no. Els millors i fins i tot els més cars, que és el que compta, els tenim ben a la vora especialment al Priorat, sense oblidar que el més car del món és de la Terra Alta.

    Aquests presents a vegades es porten al lloc de treball, però més sovint s’entreguen al domicili particular dels destinataris. Això sí, ni en un ni altre cas, el solen compartir amb els que treballen a les seves ordres, i sent com és així, millor que no ho vegin.

    Cal aclarir que els regals nadalencs d’aquesta natura no vol dir que siguin substitutius de les comissions de sota mà que hi solen haver, de cap manera, en tot cas serveixen per a encobrir-les, que ja s’ho val.

 

Joan Clavé