D’ençà que va arribar la democràcia i especialment des del restabliment de la Generalitat de Catalunya, alguns dels mots usuals, van ser proscrits. Un d’ells és el terme «província» i crec no anar errat si els promotors d’aquest confinament van ser i segueixen sent, especialment els professionals de la informació.

            El mot maleït va ser substituït per «demarcació» com a suplent més habitual, però també s’ha anat emprant «circumscripció», «jurisdicció» i especialment, al nostre cas «comarques tarragonines». Semblava com si canviant els noms ja fèiem la nostra particular divisió territorial.

 

            I és que d’això de la divisió territorial se n’ha parlat a bastament, però apart de la creació dels consells comarcals, que, ho hem de reconèixer, son uns ens força aigualits, pel demés no se n’ha fet res seriosament, i casualment ara que hi havia un conseller que s’havia entestat en promoure’n una llei aclaridora, amb les corresponents vegueries, va i ens plega.

            La veritat però és que li diguem el nom que volem, la “cosa” segueix igual, la província és actualment la circumscripció electoral, amb dret a tenir 6 diputats al Congrés i 18 al Parlament, la Diputació encara que no es digui, segueix sent la Diputació Provincial de Tarragona i que duri molts anys, sobretot pels que hi son dins, i també el “govern civil” que ara se’n diu “sub-delegació del govern”, segueix tenint l’abast provincial de sempre.

            Els mitjans informatius però segueixen entestats en no pronunciar o escriure l’expressió «província», encara que s’hagin de complicar la vida, com l’altre dia que vaig sentir dir-los que el poble Tal, era el que tenia més gossos del Camp de Tarragona i les Comarques de l’Ebre.

 

 

Joan Clavé