Paraules per la pau i carnets

Publicat per llbalart | 7 Set, 2006

Com cada primer diumenge de mes, el dia 2 de setembre, la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau havia convocat un acte a la plaça de la Font de Tarragona, Paraules per la Pau, per rebutjar la presencia de vaixells de guerra al port de la nostra ciutat i a favor de la Pau. Aquest dia no hi vaig estar present per raons familiars, però m’han explicat que membres de la guàrdia urbana van demanar els documents d’identitat a algunes persones que hi participaven.

Pot ser que els guàrdies actuessin atenent les disposicions de l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana i Ús dels Espais Públics, el caràcter autoritari de la qual ha denunciat el nostre grup des de la seva aprovació. Aquesta normativa no inclou cap disposició que garanteixi l’exercici efectiu dels drets de manifestació i reunió en els espais públics, al contrari indica que qualsevol utilització de la via pública “que incideixi en la seva utilització per a altres usos comuns requerirà l’autorització municipal”. Com que en la relació d’activitats que en tot cas estan subjectes a autorització s’inclouen les actuacions artístiques i musicals els guàrdies haurien d’interessar-se per allò que s’estava fent, estarien complint amb la seva funció. És el que haurem d’esbrinar, fent en el Ple municipal la pregunta adient.

Perquè l’altra possibilitat és que algú els hagués donat ordre d’identificar els organitzadors i aquesta possibilitat atempta contra els drets democràtics. Les convocatòries de Paraules per la Pau són públiques i conegudes, fins i tot la premsa les anuncia anticipadament i sovint se’n fa ressò per la originalitat de les accions o pel contingut artístic. A hores d’ara, cap representant polític de l’Ajuntament pot adduir ignorància respecte de les convocatòries (que són regulars i perseverants), de les persones que mantenen la organització i dels assistents habituals i fins i tot gosaria dir que els esporàdics. Un mínim de respecte pels drets de ciutadania democràtics exigeix que si cal advertir d’alguna cosa als organitzadors, que recordem que són coneguts, es faci amb tot el respecte i consideració que es mereix qualsevol ciutadà i ciutadana. Aquest respecte, aplicat escrupolosament, és una exigència elemental per gaudir d'una societat democràtica sana. Enviar la força pública a revisar papers, no és precisament el comportament que han de tenir uns càrrecs públics electes defensors de la pau.

En qualsevol dels dos supòsits, és clar que la presència de membres del PP d’Acebes i Zaplana en el govern municipal hi aporta la seva quota d’intolerància.

Article publicat a Tramesa Municipal núm. 48 juliol 2006

Publicat per llbalart | 1 Set, 2006

NÀSTIC I PROPAGANDA

Lluís Balart.

Portaveu del grup Municipal ICV-LP a l’Ajuntament d e Tarragona

Un Nàstic de Primera

L’ascens a la Primera divisió de la Lliga de Futbol Professional del Club Gimnàstic de Tarragona, el Nàstic, ha estat notícia a tot Catalunya perquè no és freqüent que hi hagi tres equips catalans jugant en la màxima categoria i menys que un d’ells no sigui de l’entorn metropolità de Barcelona .

A Tarragona l’entusiasme ha estat major, feia cinquanta-sis anys que jugava en categories inferiors. Aquest inesperat ascens ha convertit el Nàstic en un símbol compartit per tothom en una ciutat que n’està mancada, que encara no ha construït la identitat de polis, i en un referent territorial per tot el Camp de Tarragona que li atorga efectivament una consideració de capital, almenys en l’aspecte futbolístic, en la demarcació.

Una oportunitat pel l’Ajuntament

Al govern municipal se li presenta l’oportunitat de lligar-se a l’èxit esportiu. A les generoses subvencions municipals que ja rep el club esportiu s’hi han afegit promeses de aportacions milionàries en euros. Finalment s’ha materialitzat la promesa de fer un nou estadi, en vista que l’actual, inaugurat l’any 1972, presenta deficiències en la seva estructura. S’ha fet un gran desplegament publicitari amb vistes virtuals d’allò que podria ser un nou camp de futbol. La seva ubicació no l’han deixat a l’atzar, el projecten a la zona occidental de la ciutat, en els barris que es van crear al ritme de la immigració dels anys seixanta, on es va ubicar majoritàriament als treballadors que fornien de mà d’obra el creixement basat en la implantació de la indústria química de base. En concret, es situa a Campclar, un barri que per les seves condicions ha merescut ser inclòs en la Llei de Millora de Barris de la Generalitat.

CiU ha estat la principal responsable de mantenir els barris occidentals de Tarragona al marge de la vida ciutadana amb el missatge subliminal que l’ascens social passa per abandonar aquells barris com a lloc de residència, es a dir, els sotmeten a un procés de marginació, que els fa susceptibles de convertir-se en guettos. Però ha tingut l’habilitat de presentar aquesta dinàmica com si fos un fet natural, un fenomen que no tindria res a veure amb les polítiques executades.

Un pla propagandístic

La estratègia convergent en la recta final dels mandats municipals ha estat presentar amb un gran desplegament de propaganda un projecte ambició per la ciutat, tant se val si finalment no es fa realitat. Ara li ha tocat al futur estadi. De l’anunci propagandístic a la realitat hi ha una gran distància. Per construir-lo sense cap cost per les arques municipals, segons el pla presentat, s’hauria de requalificar la zona on hi ha l’actual estadi, de zona d’equipament esportius a zona urbanitzable, tramitant una modificació puntual del Pla General o bé incloent-la dins d’una revisió del POUM, engegada fa sis anys i que segueix tenint molts problemes per arribar a la seva aprovació inicial. Però és que aquest projecte no l’acompanya cap mesura que el faci útil i realitzable. No es preveu cap pla d’accessos, ni es dissenya una xarxa de transport públic --en una ciutat que no té ni un metre de carril-bus-- que hi faciliti el desplaçament de persones, ni es parla de revisar el PLASEQTA (Pla de Seguretat de la Indústria Química de Tarragona) amb previsió de què fer amb una important concentració humana. A més, els mateixos veïns de la zona han advertit que la existència d’unes línies d’alta tensió que travessen els terrenys on es pretén fer l’estadi, compliquen i encareixen notablement la seva edificació.

El paper d’ICV-LP

L’urbanisme no resol tots els problemes socials i d’integració d’una ciutat, però és una eina molt poderosa. Els veïns de Campclar i de Bonavista perceben amb claredat els beneficis de la situació en el seu entorn d’allò que seria el primer equipament amb potencial atractiu per tota la ciutat, com és un estadi de futbol. Però projectar aquesta instal·lació amb les deficiències senyalades i sense que l’acompanyi un projecte que desenvolupi les vies d’integració mitjançant la participació ciutadana i la implicació dels veïns. Per altra part, el preu que es vol fer pagar a la ciutat és perdre una zona d’equipaments on ara hi ha l’estadi.

Aquesta és, precisament la tasca que ens correspon a ICV.LP, desmuntar la fal·làcia en què es basa el muntatge propagandístic i fer veure a la ciutadania de les barriades occidentals que hi ha altres polítiques possible que els faci ciutadans de primera, que els doti de l’estadi i d’altres equipaments ciutadans, que dignifiqui el seu entorn, en definitiva, que faci homogènia Tarragona, cosa que ara no és ni de bon tros. I que dotar uns barris no s’ha de fer amb el cost de restar equipaments a la ciutat.

Una pausa

Publicat per llbalart | 20 Ago, 2006

Durant una setmana aquest bloc estarà inactiu. Faig una pausa en la feina quotidiana i me'n vaig de viatge, com fan altres persones en aquest temps, encara que, per desgràcia, no són totes les que desitjarien fer-ho.

Diuen que viatjant s'aprèn. Ara que la mobilitat de la gent s'ha incrementat força perquè hem emprat esforços i diners en fer els viatges més ràpids, còmodes i segurs; hauriem de conviure amb molta gent sàvia, i no sempre és així entre els que han fet de viatjar un hàbit practicat amb certa regularitat. És necessari tenir una actitud receptiva a les noves experiències, intentar no ser dominat pels prejudicis i observar altres hàbits i costums. Això és complicat quan viatgem per plaer i podem confondre amb facilitat allò que veiem amb una realitat virtual electrònica o amb la recreació d'un parc temàtic, que disfressa les seves atraccions entre edificis i paisatges de terres llunyanes o imaginàries, fets amb tècnicques de plató cinematogràfic.

Qui no els queda més remei que fer del viatge un aprenentatge són els qui ho fan per obligació, per guanyar-se la vida en un altre indret. En els països desenvolupats gairebé em eliminat la sensació d'incertesa que és consubstancial a tot viatge, exigim seguretat als vehicles i ens sotmetem de bon grat als controls policials, transigim en que revisin l'equipatge per raigs X, segurs que no ens ha de fer mal (ja veurem què passa per l'acumulació de radiació). En canvi entre els qui ho fan per necessitat, la incertesa és ben present, ja sigui perquè alguns utilitzen mitjans de transport precaris, en els que sovint es juguen la vida, o bé perquè a tots els preocupa la incertesa de l'acollida. Un cop han arribat al lloc de destinació, a aquestes persones els cal saber quines coses demanda la societat, les feines a les quals poden optar, les lleis que regeixen i amb frequència la llengua que es parla.

Ens retrobem el dia 28 d'aquest mes. A tots i totes, salut i que gaudiu dels temps que ens queda de l'estiu.

Pau al Proper Orient?

Publicat per llbalart | 16 Ago, 2006

Demà, a dos quatrs de vuit de la tarda, ens tornarem a trobar al voltant del monument als Despullats de la Rambla Nova una colla de persones que volem expressar que desitgem un món sense violència, seguint la convocatòria de la coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau, per rebutjar els atacs d'Israel als palestins i la invasió del Líban.

Hi ha una novetat, l'establiment d'un alto el foc en el Líban en compliment d'una resolució del Consell de Seguretat de Nacions Unides, és una notícia positiva, però la situació no dóna gaires motius per l'esperança. Malgrat la destrucció que han ocasionat les tropes d'Israel no han aconseguit anihilar Hezbollàh. Al contrari, ha obtingut una victòria en el terreny polític que ha de tenir consequències. Ara cal saber les concusions que n'extreu Israel de la seva operació frustrada i si li farà reconsiderar la seva política agresiva, cosa difícil tenint en compte que el seu gran aliat, els Estats Units, segueixen sense resoldre la situació que van crear a l'Iraq amb la seva intervenció.

La pau encara és lluny del Proper Orient, pero no ens cansem d'exigir que callin les armes i comenci el diàleg.

Salutació

Publicat per llbalart | 15 Ago, 2006

Estreno bloc i estrenem pluja. Sens dubte, la segona és la bona notícia. Després dels dies de calor que van patir el juliol, aquesta pluja de meitat d'agost s'agraeix. Esperem que serveixi per millorar les reserves d'aigua, tan escasses que ha mobilitzat els Joves d'Esquerra Verda per reclamar que l'aigua que s'utilitza a la Revella Remullada (un acte festiu que consisteix a ruixar els assitents a una revetlla musical nocturna) no procedeixi de l'Ebre, els embassaments del qual estan més buits que l'any passat.

Tarragona s'ha atorgat la condició de Ciutat Educadora, i això s'ha de notar en tots els aspectes. Més en dies de festa en els quals la gresca no ha d'estar barallada amb la sosteniblitat, evitant malbaratar recursos limitats, com l'aigua, o reduint les deixalles que es produeixen, per exemple amb l'ús de gots reciclables en els nombrosos establiments que venen begudes que es consumeixen pel carrer. I, sobretot, fent les festes obertes a la participació de totes aquelles persones que han vingut a treballar i viure a la nostra ciutat, fent-la gran i diversa.

Enhorabona!

Publicat per llbalart | 15 Ago, 2006
Si pot llegir aquest missatge és perquè el procés de registre s'ha realitzat correctament. Benvingut al vostre espai de blocs a Tinet.
«Anterior   1 2 3 4 5