NÀSTIC I PROPAGANDA

Lluís Balart.

Portaveu del grup Municipal ICV-LP a l’Ajuntament d e Tarragona

Un Nàstic de Primera

L’ascens a la Primera divisió de la Lliga de Futbol Professional del Club Gimnàstic de Tarragona, el Nàstic, ha estat notícia a tot Catalunya perquè no és freqüent que hi hagi tres equips catalans jugant en la màxima categoria i menys que un d’ells no sigui de l’entorn metropolità de Barcelona .

A Tarragona l’entusiasme ha estat major, feia cinquanta-sis anys que jugava en categories inferiors. Aquest inesperat ascens ha convertit el Nàstic en un símbol compartit per tothom en una ciutat que n’està mancada, que encara no ha construït la identitat de polis, i en un referent territorial per tot el Camp de Tarragona que li atorga efectivament una consideració de capital, almenys en l’aspecte futbolístic, en la demarcació.

Una oportunitat pel l’Ajuntament

Al govern municipal se li presenta l’oportunitat de lligar-se a l’èxit esportiu. A les generoses subvencions municipals que ja rep el club esportiu s’hi han afegit promeses de aportacions milionàries en euros. Finalment s’ha materialitzat la promesa de fer un nou estadi, en vista que l’actual, inaugurat l’any 1972, presenta deficiències en la seva estructura. S’ha fet un gran desplegament publicitari amb vistes virtuals d’allò que podria ser un nou camp de futbol. La seva ubicació no l’han deixat a l’atzar, el projecten a la zona occidental de la ciutat, en els barris que es van crear al ritme de la immigració dels anys seixanta, on es va ubicar majoritàriament als treballadors que fornien de mà d’obra el creixement basat en la implantació de la indústria química de base. En concret, es situa a Campclar, un barri que per les seves condicions ha merescut ser inclòs en la Llei de Millora de Barris de la Generalitat.

CiU ha estat la principal responsable de mantenir els barris occidentals de Tarragona al marge de la vida ciutadana amb el missatge subliminal que l’ascens social passa per abandonar aquells barris com a lloc de residència, es a dir, els sotmeten a un procés de marginació, que els fa susceptibles de convertir-se en guettos. Però ha tingut l’habilitat de presentar aquesta dinàmica com si fos un fet natural, un fenomen que no tindria res a veure amb les polítiques executades.

Un pla propagandístic

La estratègia convergent en la recta final dels mandats municipals ha estat presentar amb un gran desplegament de propaganda un projecte ambició per la ciutat, tant se val si finalment no es fa realitat. Ara li ha tocat al futur estadi. De l’anunci propagandístic a la realitat hi ha una gran distància. Per construir-lo sense cap cost per les arques municipals, segons el pla presentat, s’hauria de requalificar la zona on hi ha l’actual estadi, de zona d’equipament esportius a zona urbanitzable, tramitant una modificació puntual del Pla General o bé incloent-la dins d’una revisió del POUM, engegada fa sis anys i que segueix tenint molts problemes per arribar a la seva aprovació inicial. Però és que aquest projecte no l’acompanya cap mesura que el faci útil i realitzable. No es preveu cap pla d’accessos, ni es dissenya una xarxa de transport públic --en una ciutat que no té ni un metre de carril-bus-- que hi faciliti el desplaçament de persones, ni es parla de revisar el PLASEQTA (Pla de Seguretat de la Indústria Química de Tarragona) amb previsió de què fer amb una important concentració humana. A més, els mateixos veïns de la zona han advertit que la existència d’unes línies d’alta tensió que travessen els terrenys on es pretén fer l’estadi, compliquen i encareixen notablement la seva edificació.

El paper d’ICV-LP

L’urbanisme no resol tots els problemes socials i d’integració d’una ciutat, però és una eina molt poderosa. Els veïns de Campclar i de Bonavista perceben amb claredat els beneficis de la situació en el seu entorn d’allò que seria el primer equipament amb potencial atractiu per tota la ciutat, com és un estadi de futbol. Però projectar aquesta instal·lació amb les deficiències senyalades i sense que l’acompanyi un projecte que desenvolupi les vies d’integració mitjançant la participació ciutadana i la implicació dels veïns. Per altra part, el preu que es vol fer pagar a la ciutat és perdre una zona d’equipaments on ara hi ha l’estadi.

Aquesta és, precisament la tasca que ens correspon a ICV.LP, desmuntar la fal·làcia en què es basa el muntatge propagandístic i fer veure a la ciutadania de les barriades occidentals que hi ha altres polítiques possible que els faci ciutadans de primera, que els doti de l’estadi i d’altres equipaments ciutadans, que dignifiqui el seu entorn, en definitiva, que faci homogènia Tarragona, cosa que ara no és ni de bon tros. I que dotar uns barris no s’ha de fer amb el cost de restar equipaments a la ciutat.