Pisos i transport
Publicat per llbalart | 10 Jul, 2007- El Diari de Tarragona de diumenge dia 8 de juliol publicava una entrevista a Pau Pérez, el conseller municipal que té la responsabilitat de la hisenda de l’ens local; una tasca delicada ja que haurà de fer front a l’exagerat endeutament heretat i a la manca de capacitat inversora. Entre d’altres assumptes es referia a les naus de l’EMT per desar els vehicles, la venda de la qual estava prevista però no s’ha efectuat, segons deia. Aquest és un assumpte en què la coalició de govern haurà de clarificar la seva política.
La venda de les naus de l’EMT
L’anterior equip de govern va programar la venda d’aquest bé immobiliari per destinar els guanys obtinguts a reduir el dèficit de l’EMT, el que constitueix una gestió del tot negativa, ja que vendre patrimoni per reduir les pèrdues no fa altra cosa que empitjorar la situació de la empresa. Potser el que finalment es pretenia era això, per establir les bases que justifiquessin una reprivatització posterior del transport públic municipal. Això ja no ho podrem saber. Per altra part, la venda es produïa a les portes de la revisió del POUM, que proposa la requalificació dels terrenys d’aquella zona, que passarien de ser industrials a urbanitzables. Si finalment s’hagués efectuat la venda, qui comprés estaria fent un bon negoci.Igual com ICV-LP, el grup municipal del PSC va votar contràriament als pressupostos municipals per 2007 que incloïen aquesta operació. En canvi ERC va abstenir-se, precisament argumentant que els diners de la venda de les naus de garatge, operació que es calculava podia reportar uns ingressos al voltant del milió d’euros, es destinessin a finançar la construcció d’habitatge protegit, cosa que va ser ambiguament admesa per CiU i PP, però no es va recollir en el document de pressupostos aprovat.Què caldrà fer?
És evident que en l’equip municipal conviuen dues posicions sobre aquesta qüestió. Per ERC la venda era justificable segons la destinació dels ingressos. En canvi el PSC s’hi oposava pel risc en la situació de l’empresa. En les dues postures hi ha, almenys, un punt en comú: ambdues rebutgen el recurs a la venda de patrimoni com a font de reducció del dèficit. Vol dir que, a part d’assumir-lo a càrrec dels ingressos municipals, la seva reducció, que suposo que ambdues formacions consideren necessària, s’ha de fer per altres mitjans. Quins són aquests és el que han d’explicar a la ciutadania. Per altra part, s’ha de dir si en no comptar amb aquests ingressos s’abandona la promoció pública d’habitatge, ajornant una de les necessitats més urgents de la ciutat fins obtenir altres recursos, que han de procedir de les administracions superiors inevitablement, que per això hi són.
Per una política pública d’habitatge
La necessitat d’actuar en el sector immobiliari, per facilitar l’accés a l’habitatge a la població que està exclosa d’aquest dret, és un assumpte vital per Tarragona, que fa massa temps que n’està mancada. Els recursos de la població per afrontar aquesta necessitat no han estat ni tan sols avaluats. No sabem el nombre de pisos sobreocupats que hi ha a la ciutat, ni el nombre de joves que no es poden emancipar per aquesta raó, ni s’atén la situació de les persones que viuen a masos abandonats. Tampoc el fenomen de la deslocalització de l’habitatge, com algú l’ha batejat, és degut només a la manca d’oferta privada, en bona part la direcció que pren aquesta fugida la condiciona la raó econòmica. És hora que la política d’habitatge del govern de la Generalitat es manifesti plenament a Tarragona.
