El bloc de Lluís Balart Boïgues

Diuen els veïns del barri de Torreforta de Tarragona que el monument que els hi  va plantar l’anterior corporació municipal a la plaça del Mercadona representa una  espasa trencada. A mi també m’ho sembla. És simptomàtic que l’allunyament entre la vida oficial i la del carrer es manifesti en aquest nomenclàtor popular, a manca de nom per la plaça, se la bateja amb el del centre comercial que fa de punt de referència, i a la vista d’un monument incomprensible, perquè s’hi ha posat sense cap mena d’implicació i complicitat veïnal, se li posa el nom d’allò que visualment suggereix.

No és la meva intenció jutjar l’obra de Bruno Gallart estèticament. Deixo per a especialistes en art el judici sobre si ha resolt amb èxit el problema de la transposició d'un element bidimensional com és la lletra “T” a un cos tridimensional observable per tots els costats, o si ha estat reeixit l’intent de representar una columna de fum amb un material tan allunyat de l’estat gasós com és la pedra; si és que aquestes eren les intencions de l’artista. Per altra part no crec que al senyor Gallart li  hagi de molestar el rebateig de la seva obra perquè és una forma de fer-la pròpia, dotant-li una interpretació potser imprevista per l’artista.

Els barris, tots els barris de la ciutat, han de tenir monuments que els singularitzin, que la gent els faci propis i serveixin de punt de referència, condicions que incompleix l’espasa trencada per la manera com s’hi ha ubicat. Com a mínim, s’havia de popularitzar la idea de la seva instal·lació, promovent el debat ciutadà sobre la seva idoneïtat - allò que en diem participació ciutadana - i, sobretot, s’havia de trobar un emplaçament adient. És incomprensible que en una plaça de grans dimensions no s’hagi situat en el centre sinó en un lateral en un lloc que, a més, destorba el pas.

El que em sembla totalment desafortunat és l’objecte de l’homenatge. Diuen que és un monument a l’immigració, i que per això hi ha en el peu cinquanta dos escuts corresponents al mateix nombre de províncies espanyoles.

Anem per parts. Em sembla fora de lloc dedicar un monument a una acció, a un verb. Migrar és l’acció de canviar de lloc de residència, emigrant si  vius aquí i te’n vas fora i immigrant si és al revés, és un fet a considerar en els estudis demogràfics igual que el  creixement vegetatiu, i a ningú no se li acut de fer un monument a la procreació (a no ser que l’obra esmentada admeti també aquesta interpretació).

Un monument amb aquesta dedicatòria no fa altra cosa que servir la idea perversa que s’ha  instal·lat en alguns sectors de la societat que fa de l’acció d’immigrar una categoria permanent que s’adjudica a una persona pejorativament com a sinònim de pobra, marginal i sospitosa. És a dir, la discriminació feta pedra picada.

Igual com és discriminatòria la simbologia dels escuts provincials: només té mèrit venir a viure a Tarragona si es fa des d’una altre lloc de l’Estat Espanyol? Per posar un exemple, William Tarín, il·lustre impulsor de l’esport popular a Tarragona, no va immigrar? O que ho fes des de Suïssa l’exclou de l’homenatge? 

L’emplaçament a Torreforta és totalment arbitrari. Hi  ha altres barris de la ciutat sense monuments, i persones que un dia van immigrar a Tarragona en viuen a tot arreu. El que cal a Torreforta és fer un monument a aquelles persones que amb el seu treball i esforç han fet créixer i amb la seva lluita han dignificat el barri que, per primer cop en la història tarragonina, ha estés la trama urbana de la nostra ciutat a la marge esquerra del riu Francolí. Sense tenir en compte el lloc de naixement.

A una localitat només hi ha veïnat, a les ciutats totes les persones que hi vivim participem de la ciutadania. Crear divisions per raó de naixement, creences, sexe o edat o qualsevol altre element de discriminació no tan sols és inconstitucional sinó una bestiesa que perjudica la societat en el seu conjunt.