Una Tarragona activa, oberta i de progrés (Conferència a la Sala d'Actes de la Cambra de Comerç)
Publicat per llbalart | 24 Mar, 2007Bona tarda,
Moltes gràcies per la seva amabilitat en atendre la invitació per assistir a aquest acte, i gràcies a Berta Ramos per les seves amables paraules de presentació.
Em proposo exposar quina és la visió de la ciutat i les línies de l’acció de govern municipal per a Tarragona que defensaré com a cap de la llista electoral de la coalició ICV-EUiA a les properes eleccions municipals. És un acte cívic que ja comença a ser habitual en la nostra ciutat, en contrast amb la crispació que s’està vivint en aquests darrers mesos del mandat en l’equip de govern municipal. És una bona pràctica que permet explicar amb claredat les propostes que fem, abans que la dinàmica de la campanya electoral imposi un llenguatge concís i breu.
No hi ha dubte que la descomposició de les forces que governen la ciutat es correspon amb la percepció generalitzada que cal canviar l’Ajuntament, després d’un grapat d’anys de continuïtat en l’alcaldia i de combinacions diverses en els equips de govern, en les quals mai no hi hem participat. Sens dubte, en tots aquests anys la ciutat ha millorat, mal aniria si no ho hagués fet, però el discurs triomfalista, que només parla d’una ciutat tranquil·la i benestant, de sol i platja, de festes i autosatisfacció, que existeix i ens en alegrem, amaga que també hi ha una realitat paral·lela, la existència de bosses de pobresa i necessitats bàsiques desateses que no poden deixar indiferents els responsables municipals, perquè, si no s’hi fa res, pot erosionar el creixement econòmic i el model ciutadà de qualitat de vida per tothom que volem per Tarragona.
Fins ara, les fórmules assajades per la coalició governant no s’han enfrontat amb èxit a aquesta situació. Al contrari, ha generat zones d’exclusió; la manca d’usos diversificats de l’espai ciutadà a la zona de Ponent el fa insostenible, incrementa el risc d’inseguretat i el d’exclusió social. El creixement urbanístic i demogràfic que ha experimentat no s’acompanya de la creació, en nombre suficient, dels serveis requerits per la població, i això és extensible a tota la ciutat. Però és que la sensació d’abandonament i de degradació de l’entorn és present en altres indrets ciutadans (el barri del Port, la Part Alta, Sant Salvador) que reclamen el recurs als fons externs que es preveuen a la Llei de Barris per recuperar una qualitat de vida erosionada per la desatenció del manteniment de zones urbanes consolidades. Alguna cosa no va bé quan es generalitza aquesta sensació d’abandonament.
Per afrontar la solució als problemes presents i situar-se en bona posició per encarar els reptes del futur, a Tarragona li cal un impuls modernitzador, que ha de venir des de propostes fetes des d’opcions d’esquerres i ecologistes, que canviïn les prioritat municipals i situïn en primer lloc l’objectiu de fer una ciutat per les persones.
Aquesta és la proposta de la nostra coalició, que volem dur a terme formant part del govern municipal que es constituirà després de les eleccions del dia 27 de maig, que estem convençuts, serà de majoria d’esquerres.
Quatre eixos d’actuació prioritaris Totes les ciutat que creixen es basen en les aportacions humanes procedents de moviments de la població, allò que se li diu immigració, malgrat que ara és una paraula que ha adquirit un ús pejoratiu que li és totalment impropi.
Tarragona n’és un bon exemple, és una ciutat que ha crescut a partir d’un nucli antic. Les dades estadístiques ho deixen ben clar, la població de Tarragona va tenir un creixement molt moderat durant la primera meitat del segle passat, es va començar accelerar a partir de l’any 1960, en què va superar els 40.000 habitants, per arribar a més de 78.000 deu anys després i a més de 100.000 habitants al cap d’una dècada. En l’actualitat sobrepassem els 130.000.
Tarragona doncs, ja no és només la Part Alta i els seus eixamples. És una ciutat nova que integra l’antiga i s’ha ampliat a Est i Oest, des de La Móra fins La Canonja, que s’ha industrialitzat i ha generat una considerable oferta de serveis.
Faig aquesta reflexió perquè hi ha un discurs historicista que propugna una visió immòbil, d’una Tarragona de tota la vida, que utilitza el mite de la ciutat romana com a mare de totes les nostres grandeses, un recurs dels sectors més conservadors, que sostreu a l’observació la realitat d’una ciutat viva i canviant, que hem d’assumir si de debò volem comprendre-la.
En la vessant simbòlica, la representació de Tarragona ja no és només una ciutat costeruda que ocupa un turó vora el mar, sinó que en bona part s’estén també per una plana que la configura com un espai fàcil de transitar i d’urbanitzar. Aquest concepte ampli de ciutat ha de tenir el seu traspàs en el seu aspecte físic, no és possible presentar-la com a ciutat una població fragmentada en nuclis inconnexos tancats en si mateixos, requereix dotar-la d’una fisonomia i un àmbit ciutadà comú. Perquè la ciutat són les persones i totes han de ser —i han de sentir— que participen de la ciutadania plenament, en igualtat de condicions.
Hem acumulat un important retard a l’hora de crear un esperit comú de ciutat, que cal recuperar en el proper mandat municipal. Ho volem fer a partir de la definició de quatre eixos prioritaris per actuar des del govern municipal, adreçats a resoldre els problemes més immediats que llastren la ciutat.
1. Polítiques d’inclusió Tarragona ha de ser una ciutat on la inclusió social sigui una prioritat, el que vol dir una ciutat sense pobresa, oberta a tothom, acollidora i atenta als reptes i les exigències que plantegen les noves realitat socials. Les polítiques que tenen com a objectiu assolir la pobresa zero, han de fer-se des d’una òptica i una planificació transversal abastant els àmbits que afecten els fonaments de l’Estat del Benestar, implicant el teixit associatiu i mantenint una bona dotació dels servis requerits.
S’ha de redactar un Pla Local d’Inclusió Social per atendre les demandes més punyents que reactivi i adapti les activitats de l’Institut Municipal de Serveis Socials a les necessitats de la societat, identificant els col·lectius de risc, enfortint la xarxa de serveis socials d’atenció primària vinculats a la prevenció, l’atenció i la inserció de persones i grups vulnerables o en situació d’exclusió i l’ampliació dels d’atenció secundària perquè hi pugui tenir accés tothom a qui li calgui.
La diversitat d’orígens i cultures de la ciutadania és un element que fa més rica i plural la societat. Som conscients que la novetat d’haver-nos convertit en una societat receptora de població origina conflictes, als qual una administració municipal té la obligació, la capacitat, i ha de tenir les ganes, de gestionar-los. S’ha de posar en funcionament un programa d’acollida des del moment d’arribada, facilitant a través dels serveis d’informació primària de l’Ajuntament (l’OMAC) els serveis més elementals d’acollida: els d’empadronament, els tràmits legals i la informació necessària per accedir a la sanitat, ensenyament i habitatge. Aquest atenció immediata s’ha de complementar amb un Pla Integral d’Acollida que fomenti la integració comunitària, la participació plena dels nous ciutadans i ciutadanes en els diferents sectors de la nostra societat; fomentar la igualtat en drets i deures sense fer una distinció específica en funció de l’origen de les persones. S’ha d’estimular la convivència i la interculturalitat en base al binomi integració social/participació, entenent que és un procés dinàmic a dues bandes, que no ha de ser unidireccional ni assimilacionista i que s’ha de fer aplicant polítiques transversals que afecten tots els serveis municipals.
Una de les principals causes d’exclusió per amplis sectors de la població és la manca de possibilitats d’accedir a l’habitatge, aquesta paradoxa que vivim, entre l’enorme quantitat d’edificis que es construeixen i l’important nombre de persones que no els és possible adquirir-los o llogar-los, que deixa sense valor allò que és un dret constitucional que les administracions públiques tenen obligació de garantir. Per fer-lo efectiu tenim moltes esperances en les possibilitats d’actuació que es derivaran de la futura llei de l’habitatge que en l’actualitat s’està tramitant en el Parlament de Catalunya.
Fins ara, l’Ajuntament no hi ha intervingut activament, només ha venut terrenys de la seva propietat amb finalitat recaptatòria per obtenir recursos per inversions. La política municipal s’ha d’adreçar també a posar a disposició de la promoció pública sòl per crear una oferta d’habitatge a preus accessibles per a les persones que els preus i el progressiu encariment dels interessos han deixat fora del mercat immobiliari, que cada cop són més nombroses. S’ha de crear una oferta suficient d’habitatge protegit, de compra i de lloguer. Amb aquesta finalitat l’Ajuntament pot facilitar terrenys patrimonials propis, aplicar millores en les quotes previstes en la llei per habitatge protegit i cercar la col·laboració de l’Incasol.
El Servei Municipal de l’Habitatge s’ha de convertir en l’eina essencial d’aplicació de la llei per fer l’habitatge que sigui precís en condicions per atendre aquesta demanda. Ha de crear en el seu si, una Oficina Municipal de l’Habitatge que assumeixi la tasca d’elaborar el registre únic de sol·licitants d’habitatge protegit. Un cop definida la demanda li correspondrà cercar la col·laboració de la Generalitat per programar la seva construcció o bé la rehabilitació d’habitatges existents, fins crear una oferta suficient d’habitatge de venda i un parc d’habitatge públic de lloguer, gestionant les ofertes d’intermediació que es poden acollir al programa de Lloguer Just. El recurs a les diverses figures de protecció, posa a l’abast de l’Ajuntament unes eines que fan possible la planificació de la oferta per a utilitzar-la com una eina de reequilibri demogràfic, atenent als desequilibris sectorials d’edat, nivell econòmic o la procedència, cercant la distribució equitativa entre tots els sectors de la ciutat.
2.Urbanisme i cohesió ciutadana Les persones han de ser, igualment, l’eix central d’un urbanisme que ha facilitar la integració dels habitants en el seu entorn de manera natural i agradable i alhora facilitar la cohesió de les diverses parts de la ciutat des del punt de vista visual, el disseny dels carrers, el mobiliari urbà i l’enllumenat han de ser homogenis en tota la ciutat, igual com ho ha de ser la distribució d’equipaments i la localització d’instal·lacions emblemàtiques que dotin de centralitat a les zones que n’estan privades i punts de referència ciutadana per afavorir la integració social. Aquesta és la raó que ens mou a donar suport a la ubicació de la futura seu central de la Regió Policial de Camp de Tarragona al barri de Campclar. És un pas important en la dotació de llocs emblemàtics que serveixin d’estímul per diversificar i ampliar la oferta econòmica i comercial de la zona.
La revisió del POUM, que l’Ajuntament arrossega des de fa tant de temps probablement perquè no es recolza en un model sòlid de ciutat, ha de tenir la finalitat de definir un model sostenible per Tarragona que doni solució als problemes actuals, la excessiva densitat que ja es pateix a diverses zones, les dificultats d’accessibilitat entre parts de la ciutat (barris, zones d’oci, zones universitàries). En definitiva que faciliti la homogeneització, destinant a l’habitatge les zones que es defineixin a partir de les solucions adoptades.
S’ha de especificar quines han de ser les vies principals d’enllaç entre les diverses zones urbanes que diversifiquin la circulació dels vehicles, el disseny de les quals ha de ser netament ciutadà, és a dir, amb unes voreres àmplies, enllumenat, mobiliari urbà, arbrat i espais enjardinats, incloent obligatòriament el carril-bus i carrils-bici segregats. És imprescindible, a l’hora de fer ciutat, donar especial atenció a facilitar la connexió entre les zones urbanes situades a ambdós costats del riu Francolí, preveient nous ponts sobre el riu i vies d’enllaç entre els diversos nuclis de població. Si fem una mirada sobre la trama urbana es evident que està sobrecarregada de carreteres que la creuen, ocupant espais que han de ser específicament urbans. S’ha de projectar la reconversió en passeigs --i planificar la seva execució en diverses etapes— de l’antiga carretera nacional 340; la T 11 (abans N 420) fins al límit del terme municipal per donar accés a cada nucli de població que hi ha en el seu traçat i permetre creuar-la d’un costat a l’altre tant a peu com en vehicles. La mateixa previsió cal fer-la en la N-240 des de l’accés a la zona educacional fins la Plaça Imperial Tarraco. S’ha d’actuar en el mateix sentit en els carrers que formen l’eix d’enllaç a Ponent, el carrer Carrasco i Formiguera (La Canonja-Bonavista), l’avinguda Tarradellas (Bonavista-Campclar), Sant Benilde (Campclar-Torreforta) i Gaià (Torreforta-Riuclar). El model de cohesió urbana s’ha d’estendre a Llevant, on s’ha de planificar la unió de Sant Pere i Sant Pau amb la Vall de l’Arrabassada i amb les altres urbanitzacions de Llevant.
És inevitable fer referència al projecte de remodelació de la mal anomenada Façana Marítima[1], ha estat només una eina propagandística sense continguts. Ni la Comissió Municipal creada a l’efecte, ni la mixta entre l’Ajuntament i la Generalitat han avançat en la redacció d’un projecte tècnic executiu, també perquè a l’igual que en la revisió de POUM manca el principal, que és saber què es vol fer i per a quina cosa.
Considerem que aquest projecte ha de servir, fonamentalment, per permetre el pas a la zona de platges, el port i el mar. No tindria cap sentit substituir l’actual barrera del tren per una altra de edificacions. En segon lloc ha d’estar vinculat a facilitar la mobilitat en relació a l’estació de ferrocarril, situant-la en un espai que permeti un bon accés del transport públic (autobusos i taxi) i el privat. És imprescindible tenir realitzat el projecte d’enginyeria que resol el problema ferroviari per saber el cost i cercar, aleshores, les fonts de finançament que permetin l’execució d’un passeig marítim que vagi des del Serrallo fins a les platges, al llarg del qual es poden ubicar diversos equipaments i serveis, tan destinats al barri com per tota la ciutat.
3.Medi ambient. Les intervencions en Medi Ambient parteixen un retràs històric deliberat a Tarragona. La Conselleria ha servit només per aplicar polítiques de propaganda sense contingut, fet que no es pot amagar ara amb la redacció, cuita i corrent, de l’Agenda 21 que hem demanat durant anys, o d’un programa d’adaptació de l’enllumenat públic per evitar la contaminació lumínica, o amb la implantació de contenidors soterrats per la recollida selectiva de la brossa, en un moment que ja es qüestiona la seva idoneïtat per determinats indrets, per les localitats que porten anys d’experiència.
S’ha de recuperar el temps perdut en la implementació de la recollida selectiva de residus i el seu tractament posterior, començant per l’aprovació d’un reglament municipal de recollida selectiva de les deixalles i elaborar un pla d’aplicació per tota la ciutat. Per tenir èxit s’ha de facilitar aquesta feina a la ciutadania, cercant la seva cooperació, facilitant mitjans i fent pròxims els punts de recollida. S’ha de millorar la senyalització de la deixalleria municipal del polígon Francolí i doblar, com a mínim, el servei de deixalleria mòbil. També cal implantar centres de recuperació de materials de rebuig per al seu reciclatge.
Respecte de l’actuació en el medi natural, s’ha de consolidar la corona verda a llevant, creant les figures de protecció necessàries per preservar-la junt amb la desembocadura del riu Gaià i el seu litoral associat, tot reclamant el cabal i règim ecològic, per recuperar la seva funció com a oasi natural i com a principal connector biològic de les comarques de Tarragona entre el litoral i l'interior del país. Preservar el litoral des Tamarit fins el port, mantenint les platges que han preservat millor l’espai natural en aquest estat i oposant-se a la seva urbanització, com en el projecte que afecta la platja Llarga, que compta amb un ampli rebuig ciutadà. En aquest aspecte s’ha de tenir cura a fer compatible la conservació de l'entorn natural del morrot de l’Arrabassada-Savinosa amb el centre universitari que sembla que s’hi pensa fer per evitar que una acció pública serveixi per aplicar un model d’alta densitat de construcció en primera línia de mar.
En les darreres setmanes ha estat d’actualitat el reconeixement dels efectes del canvi climàtic per part d’organismes gens sospitosos de extremismes ecologistes, el govern britànic i les Nacions Unides, amb respectius informes.
Nosaltres hem estat els primers en advertir que hi havia necessitat de prendre mesures per reduir els seus efectes. Ara és hora d’aplicar-les, tant per la incidència que poden tenir en la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle com per fer pedagogia d’una nova cultura basada en l’estalvi i el reciclatge, enfront de la tradicional associació entre progrés i contaminació que, ara s’ha vist, condueix a un carreró sense sortida. La primera mesura és, precisament, la mil vegades ajornada i ara promesa elaboració de l’Agenda 21 que programi les polítiques sostenibles que han de regir tota l’activitat de l’Ajuntament. Com a mesures immediates i aplicables, és a l’abast de l’Ajuntament estimular el transport públic, fent-lo eficient i eficaç; basant la flota municipal de vehicles i la del transport públic en els que usin tecnologies netes, de motor elèctric, híbrid o que consumeixin combustibles no fòssils. En l’aspecte normatiu, cal aprovar una ordenança municipal que reguli les instal·lacions d’energia solar tèrmica i fotovoltaica, igual com s’ha de revisar i actualitzar la molt desfasada Ordenança de Medi Ambient, i segregar les parts que han quedat desafortunadament incloses en l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana i Ús dels Espais Públics. Ha de contemplar pautes per avaluar la eficiència energètica de les instal·lacions i l’Ajuntament ha de començar donant exemple, sometent el seus edificis a una auditoria ambiental.
4.Participació i descentralització política Es mecanismes de participació ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona estan fossilitzats en allò que es va legislar a començament de la dècada dels vuitanta. La seva actualització és imprescindible, actuant en tres fronts:
1. Elaborant una Ordenança de Participació Ciutadana que reguli la participació en el Ple municipal i en altres òrgans municipals de les organitzacions veïnals i cíviques, ja que creiem que cal enfortir el moviment associatiu, i fomentant l’elaboració participativa del pressupost municipal tant nivell global com per partides i actuacions.
Garantint la transparència de la gestió municipal, elaborant un reglament marc de participació que reguli la difusió i amplitud dels processos participatius, que seran obligatoris en tota la tramitació que requereixi un procés d’exposició pública.
2. Descentralitzant l’administració municipal amb la finalitat d’apropar la política a la ciutadania facilitant la relació entre l’administració local i els administrats i potenciant participació ciutadana en els afers col·lectius.
La nostra proposta és dividir la ciutat en vuit districtes, que seran les unitats bàsiques de l’administració desconcentrada:
DISTRICTE I: Part Alta i Eixampla antic
DISTRICTE II: Barris marítims
DISTRICTE III: Eixampla nou
DISTRICTE IV: Torreforta i barris adjacents
DISTRICTE V: Bonavista
DISTRICTE VI: Sant Pere i Sant Pau
DISTRICTE VII: Sant Salvador
DISTRICTE VIII: Llevant
Cada districte disposarà del Consell Territorial, que ha de ser l’òrgan de gestió i de participació bàsica i de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana de Districte que durà a terme la desconcentració administrativa de les oficines municipals.
3. Potenciant la participació informatitzada, implantant la gestió per Internet de la tramitació administrativa municipal, amb la possibilitat de fer la presentació telemàtica de documentació. La participació ha d’arribar a la xarxa, fent interactives les web municipals de manera que la ciutadania hi pugui expressar la seva opinió o les queixes, si és el cas, o bé relacionar-se directament amb els consellers.
Altres propostes i el finançament
Com poden imaginar, el nostre programa és més ampli que les prioritats que els he exposat fina ara. Hi parlem d’avaluar els serveis que dóna l’Ajuntament per fer-los més eficients i adaptats a les demandes ciutadanes. En alguns casos, com el transport públic urbà, per adaptar-los a la demanda ciutadana; en altres per millorar-los substancialment, que és el cas de cobri la necessitat d’escoles bressol municipals i el bon manteniment de les escoles públiques, o els mercats, que si no s’hi posa remei estan en vies d’extinció a Tarragona i els que sobreviuen ho fan en unes condicions d’equipament pitjors que les exigides al segle XIX.
També hi parlem de fer una política global de cultura que arribi a tota la població, que es prengui seriosament el Pla Cultural de Ciutat; ambiciosa per exigir un Centre Internacional de Creació Artística i de Pensament Contemporani; que aprofiti la candidatura a Capital Cultural Europea per obtenir nous equipaments culturals necessaris a la creativitat i la demanda, recolzar la cultura popular i tradicional i que posi sota una mateixa direcció política la cultura i la gestió del patrimoni històric. Ni ens oblidem de l’esport per a tothom, apropant la accés a la seva pràctica a la majoria de la població, des dels infants a l’escola fins atendre les necessitats terapèutiques de rehabilitació o prevenció, passant per l’esport de competició; de Joventut, amb un apartat específic elaborat pels mateixos joves; de dones perquè l’Ajuntament sigui part activa en acabar amb la major taxa d’atur i salaris menors, desigualtat en les tasques domèstiques i, sobretot, per acabar amb la violència domèstica. O de seguretat pública, en la doble vessant de seguretat ciutadana on proposem la prevenció i aplicar un model de policia de proximitat, i la no menys important de prevenció de riscos, fent participatius els plans de seguretat i revitalitzar la protecció civil, capacitant-la per actuar amb eficàcia davant els diversos incidents que es poden produir, ja siguin catàstrofes naturals o accidents industrials, normalitzant entre la població la pràctica dels simulacres per exercitar plans d’evacuació i actuació davant d’una situació d’emergència.
Hem considerat que cal establir les prioritats que els hem relacionat per definir una política pròpia que considerem necessària, i perquè ens trobarem amb una limitació obvia, els diners que disposarem per aplicar-les.
La situació financera de l’Ajuntament de Tarragona no és bona, el que tira per terra la pretensió de bona gestió que autoproclama la coalició CiU-PP.
El nostre Ajuntament no té capacitat d’inversió, la despesa corrent creix per sobre de les previsions i l’endeutament és enorme i a llarg termini. A més la tendència dels interessos és a l’alça, de manera que, en els propers anys, no hi haurà possibilitat de beneficiar-se de reduccions en la despesa financera per les baixades en preu de diner. Per si no n’hi ha prou, els impostos estan en un nivell que no permet gaire marge de maniobra a l’alça, a excepció d’increments seguint l’IPC. Tampoc estem disposats a reduir els serveis municipals.
Per tant, s’imposa fer una política d’austeritat per sanejar l’economia. Cal controlar el creixement de la despesa ordinària i ser curosos amb les inversions, evitant caure en despeses sumptuàries que no suporta el pressupost municipal, (com els 3 milions d’euros de subvenció al Nàstic), ser cautelosos a l’hora de prendre decisions que puguin disminuir substancialment els ingressos fiscals i recórrer a l’ajut provinent d’altres administracions mitjançant la col·laboració i la demanda de subvencions. Per exemple, la futura llei de serveis socials ha d’incloure finançament adequat per als ajuntaments, del 66% del cost de la despesa en serveis socials bàsics i per l’infrastructura material i de serveis; l’Oficina Municipal de l’Habitatge, mitjançant un conveni, pot rebre subvencions del Departament de Medi Ambient i Habitatge segons el nombre de serveis que facilita; el tractament de la fracció orgànica dels residus urbans es subvencionada per l’ARC i hi ha subvencions per aplicar programes de participació ciutadana, per esmentar-ne alguns.
Però el redreçament de l’economia municipal s’ha de fer incrementant els ingressos derivats d’una superior activitat econòmica. Som partidaris de recolzar les activitats econòmiques que ara hi ha a Tarragona i impulsar la diversificació de l’economia, amb diàleg i en col·laboració amb els representants dels sectors econòmics i socials i la Universitat, per definir objectius, unificar els esforços i adreçar-los cap a la major efectivitat.
Estem segurs que amb aquestes iniciatives i l’impuls que obtindrem de les mesures de modernització que es desprenen de l’aplicació dels quatre eixos prioritaris que proposem, farem la Tarragona activa, oberta i de progrés que dóna títol a aquesta xerrada.
dimecres, 21 / març / 2007
Tarragona ha de ser una ciutat on la inclusió social sigui una prioritat, el que vol dir una ciutat sense pobresa, oberta a tothom, acollidora i atenta als reptes i les exigències que plantegen les noves realitat socials. Les polítiques que tenen com a objectiu assolir la pobresa zero, han de fer-se des d’una òptica i una planificació transversal abastant els àmbits que afecten els fonaments de l’Estat del Benestar, implicant el teixit associatiu i mantenint una bona dotació dels servis requerits.
S’ha de redactar un Pla Local d’Inclusió Social per atendre les demandes més punyents que reactivi i adapti les activitats de l’Institut Municipal de Serveis Socials a les necessitats de la societat, identificant els col·lectius de risc, enfortint la xarxa de serveis socials d’atenció primària vinculats a la prevenció, l’atenció i la inserció de persones i grups vulnerables o en situació d’exclusió i l’ampliació dels d’atenció secundària perquè hi pugui tenir accés tothom a qui li calgui.
La diversitat d’orígens i cultures de la ciutadania és un element que fa més rica i plural la societat. Som conscients que la novetat d’haver-nos convertit en una societat receptora de població origina conflictes, als qual una administració municipal té la obligació, la capacitat, i ha de tenir les ganes, de gestionar-los. S’ha de posar en funcionament un programa d’acollida des del moment d’arribada, facilitant a través dels serveis d’informació primària de l’Ajuntament (l’OMAC) els serveis més elementals d’acollida: els d’empadronament, els tràmits legals i la informació necessària per accedir a la sanitat, ensenyament i habitatge. Aquest atenció immediata s’ha de complementar amb un Pla Integral d’Acollida que fomenti la integració comunitària, la participació plena dels nous ciutadans i ciutadanes en els diferents sectors de la nostra societat; fomentar la igualtat en drets i deures sense fer una distinció específica en funció de l’origen de les persones. S’ha d’estimular la convivència i la interculturalitat en base al binomi integració social/participació, entenent que és un procés dinàmic a dues bandes, que no ha de ser unidireccional ni assimilacionista i que s’ha de fer aplicant polítiques transversals que afecten tots els serveis municipals.
Una de les principals causes d’exclusió per amplis sectors de la població és la manca de possibilitats d’accedir a l’habitatge, aquesta paradoxa que vivim, entre l’enorme quantitat d’edificis que es construeixen i l’important nombre de persones que no els és possible adquirir-los o llogar-los, que deixa sense valor allò que és un dret constitucional que les administracions públiques tenen obligació de garantir. Per fer-lo efectiu tenim moltes esperances en les possibilitats d’actuació que es derivaran de la futura llei de l’habitatge que en l’actualitat s’està tramitant en el Parlament de Catalunya.
Fins ara, l’Ajuntament no hi ha intervingut activament, només ha venut terrenys de la seva propietat amb finalitat recaptatòria per obtenir recursos per inversions. La política municipal s’ha d’adreçar també a posar a disposició de la promoció pública sòl per crear una oferta d’habitatge a preus accessibles per a les persones que els preus i el progressiu encariment dels interessos han deixat fora del mercat immobiliari, que cada cop són més nombroses. S’ha de crear una oferta suficient d’habitatge protegit, de compra i de lloguer. Amb aquesta finalitat l’Ajuntament pot facilitar terrenys patrimonials propis, aplicar millores en les quotes previstes en la llei per habitatge protegit i cercar la col·laboració de l’Incasol.
El Servei Municipal de l’Habitatge s’ha de convertir en l’eina essencial d’aplicació de la llei per fer l’habitatge que sigui precís en condicions per atendre aquesta demanda. Ha de crear en el seu si, una Oficina Municipal de l’Habitatge que assumeixi la tasca d’elaborar el registre únic de sol·licitants d’habitatge protegit. Un cop definida la demanda li correspondrà cercar la col·laboració de la Generalitat per programar la seva construcció o bé la rehabilitació d’habitatges existents, fins crear una oferta suficient d’habitatge de venda i un parc d’habitatge públic de lloguer, gestionant les ofertes d’intermediació que es poden acollir al programa de Lloguer Just. El recurs a les diverses figures de protecció, posa a l’abast de l’Ajuntament unes eines que fan possible la planificació de la oferta per a utilitzar-la com una eina de reequilibri demogràfic, atenent als desequilibris sectorials d’edat, nivell econòmic o la procedència, cercant la distribució equitativa entre tots els sectors de la ciutat.
2.Urbanisme i cohesió ciutadana Les persones han de ser, igualment, l’eix central d’un urbanisme que ha facilitar la integració dels habitants en el seu entorn de manera natural i agradable i alhora facilitar la cohesió de les diverses parts de la ciutat des del punt de vista visual, el disseny dels carrers, el mobiliari urbà i l’enllumenat han de ser homogenis en tota la ciutat, igual com ho ha de ser la distribució d’equipaments i la localització d’instal·lacions emblemàtiques que dotin de centralitat a les zones que n’estan privades i punts de referència ciutadana per afavorir la integració social. Aquesta és la raó que ens mou a donar suport a la ubicació de la futura seu central de la Regió Policial de Camp de Tarragona al barri de Campclar. És un pas important en la dotació de llocs emblemàtics que serveixin d’estímul per diversificar i ampliar la oferta econòmica i comercial de la zona.
La revisió del POUM, que l’Ajuntament arrossega des de fa tant de temps probablement perquè no es recolza en un model sòlid de ciutat, ha de tenir la finalitat de definir un model sostenible per Tarragona que doni solució als problemes actuals, la excessiva densitat que ja es pateix a diverses zones, les dificultats d’accessibilitat entre parts de la ciutat (barris, zones d’oci, zones universitàries). En definitiva que faciliti la homogeneització, destinant a l’habitatge les zones que es defineixin a partir de les solucions adoptades.
S’ha de especificar quines han de ser les vies principals d’enllaç entre les diverses zones urbanes que diversifiquin la circulació dels vehicles, el disseny de les quals ha de ser netament ciutadà, és a dir, amb unes voreres àmplies, enllumenat, mobiliari urbà, arbrat i espais enjardinats, incloent obligatòriament el carril-bus i carrils-bici segregats. És imprescindible, a l’hora de fer ciutat, donar especial atenció a facilitar la connexió entre les zones urbanes situades a ambdós costats del riu Francolí, preveient nous ponts sobre el riu i vies d’enllaç entre els diversos nuclis de població. Si fem una mirada sobre la trama urbana es evident que està sobrecarregada de carreteres que la creuen, ocupant espais que han de ser específicament urbans. S’ha de projectar la reconversió en passeigs --i planificar la seva execució en diverses etapes— de l’antiga carretera nacional 340; la T 11 (abans N 420) fins al límit del terme municipal per donar accés a cada nucli de població que hi ha en el seu traçat i permetre creuar-la d’un costat a l’altre tant a peu com en vehicles. La mateixa previsió cal fer-la en la N-240 des de l’accés a la zona educacional fins la Plaça Imperial Tarraco. S’ha d’actuar en el mateix sentit en els carrers que formen l’eix d’enllaç a Ponent, el carrer Carrasco i Formiguera (La Canonja-Bonavista), l’avinguda Tarradellas (Bonavista-Campclar), Sant Benilde (Campclar-Torreforta) i Gaià (Torreforta-Riuclar). El model de cohesió urbana s’ha d’estendre a Llevant, on s’ha de planificar la unió de Sant Pere i Sant Pau amb la Vall de l’Arrabassada i amb les altres urbanitzacions de Llevant.
És inevitable fer referència al projecte de remodelació de la mal anomenada Façana Marítima[1], ha estat només una eina propagandística sense continguts. Ni la Comissió Municipal creada a l’efecte, ni la mixta entre l’Ajuntament i la Generalitat han avançat en la redacció d’un projecte tècnic executiu, també perquè a l’igual que en la revisió de POUM manca el principal, que és saber què es vol fer i per a quina cosa.
Considerem que aquest projecte ha de servir, fonamentalment, per permetre el pas a la zona de platges, el port i el mar. No tindria cap sentit substituir l’actual barrera del tren per una altra de edificacions. En segon lloc ha d’estar vinculat a facilitar la mobilitat en relació a l’estació de ferrocarril, situant-la en un espai que permeti un bon accés del transport públic (autobusos i taxi) i el privat. És imprescindible tenir realitzat el projecte d’enginyeria que resol el problema ferroviari per saber el cost i cercar, aleshores, les fonts de finançament que permetin l’execució d’un passeig marítim que vagi des del Serrallo fins a les platges, al llarg del qual es poden ubicar diversos equipaments i serveis, tan destinats al barri com per tota la ciutat.
3.Medi ambient. Les intervencions en Medi Ambient parteixen un retràs històric deliberat a Tarragona. La Conselleria ha servit només per aplicar polítiques de propaganda sense contingut, fet que no es pot amagar ara amb la redacció, cuita i corrent, de l’Agenda 21 que hem demanat durant anys, o d’un programa d’adaptació de l’enllumenat públic per evitar la contaminació lumínica, o amb la implantació de contenidors soterrats per la recollida selectiva de la brossa, en un moment que ja es qüestiona la seva idoneïtat per determinats indrets, per les localitats que porten anys d’experiència.
S’ha de recuperar el temps perdut en la implementació de la recollida selectiva de residus i el seu tractament posterior, començant per l’aprovació d’un reglament municipal de recollida selectiva de les deixalles i elaborar un pla d’aplicació per tota la ciutat. Per tenir èxit s’ha de facilitar aquesta feina a la ciutadania, cercant la seva cooperació, facilitant mitjans i fent pròxims els punts de recollida. S’ha de millorar la senyalització de la deixalleria municipal del polígon Francolí i doblar, com a mínim, el servei de deixalleria mòbil. També cal implantar centres de recuperació de materials de rebuig per al seu reciclatge.
Respecte de l’actuació en el medi natural, s’ha de consolidar la corona verda a llevant, creant les figures de protecció necessàries per preservar-la junt amb la desembocadura del riu Gaià i el seu litoral associat, tot reclamant el cabal i règim ecològic, per recuperar la seva funció com a oasi natural i com a principal connector biològic de les comarques de Tarragona entre el litoral i l'interior del país. Preservar el litoral des Tamarit fins el port, mantenint les platges que han preservat millor l’espai natural en aquest estat i oposant-se a la seva urbanització, com en el projecte que afecta la platja Llarga, que compta amb un ampli rebuig ciutadà. En aquest aspecte s’ha de tenir cura a fer compatible la conservació de l'entorn natural del morrot de l’Arrabassada-Savinosa amb el centre universitari que sembla que s’hi pensa fer per evitar que una acció pública serveixi per aplicar un model d’alta densitat de construcció en primera línia de mar.
En les darreres setmanes ha estat d’actualitat el reconeixement dels efectes del canvi climàtic per part d’organismes gens sospitosos de extremismes ecologistes, el govern britànic i les Nacions Unides, amb respectius informes.
Nosaltres hem estat els primers en advertir que hi havia necessitat de prendre mesures per reduir els seus efectes. Ara és hora d’aplicar-les, tant per la incidència que poden tenir en la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle com per fer pedagogia d’una nova cultura basada en l’estalvi i el reciclatge, enfront de la tradicional associació entre progrés i contaminació que, ara s’ha vist, condueix a un carreró sense sortida. La primera mesura és, precisament, la mil vegades ajornada i ara promesa elaboració de l’Agenda 21 que programi les polítiques sostenibles que han de regir tota l’activitat de l’Ajuntament. Com a mesures immediates i aplicables, és a l’abast de l’Ajuntament estimular el transport públic, fent-lo eficient i eficaç; basant la flota municipal de vehicles i la del transport públic en els que usin tecnologies netes, de motor elèctric, híbrid o que consumeixin combustibles no fòssils. En l’aspecte normatiu, cal aprovar una ordenança municipal que reguli les instal·lacions d’energia solar tèrmica i fotovoltaica, igual com s’ha de revisar i actualitzar la molt desfasada Ordenança de Medi Ambient, i segregar les parts que han quedat desafortunadament incloses en l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana i Ús dels Espais Públics. Ha de contemplar pautes per avaluar la eficiència energètica de les instal·lacions i l’Ajuntament ha de començar donant exemple, sometent el seus edificis a una auditoria ambiental.
4.Participació i descentralització política Es mecanismes de participació ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona estan fossilitzats en allò que es va legislar a començament de la dècada dels vuitanta. La seva actualització és imprescindible, actuant en tres fronts:
1. Elaborant una Ordenança de Participació Ciutadana que reguli la participació en el Ple municipal i en altres òrgans municipals de les organitzacions veïnals i cíviques, ja que creiem que cal enfortir el moviment associatiu, i fomentant l’elaboració participativa del pressupost municipal tant nivell global com per partides i actuacions.
Garantint la transparència de la gestió municipal, elaborant un reglament marc de participació que reguli la difusió i amplitud dels processos participatius, que seran obligatoris en tota la tramitació que requereixi un procés d’exposició pública.
2. Descentralitzant l’administració municipal amb la finalitat d’apropar la política a la ciutadania facilitant la relació entre l’administració local i els administrats i potenciant participació ciutadana en els afers col·lectius.
La nostra proposta és dividir la ciutat en vuit districtes, que seran les unitats bàsiques de l’administració desconcentrada:
DISTRICTE I: Part Alta i Eixampla antic
DISTRICTE II: Barris marítims
DISTRICTE III: Eixampla nou
DISTRICTE IV: Torreforta i barris adjacents
DISTRICTE V: Bonavista
DISTRICTE VI: Sant Pere i Sant Pau
DISTRICTE VII: Sant Salvador
DISTRICTE VIII: Llevant
Cada districte disposarà del Consell Territorial, que ha de ser l’òrgan de gestió i de participació bàsica i de l’Oficina Municipal d’Atenció Ciutadana de Districte que durà a terme la desconcentració administrativa de les oficines municipals.
3. Potenciant la participació informatitzada, implantant la gestió per Internet de la tramitació administrativa municipal, amb la possibilitat de fer la presentació telemàtica de documentació. La participació ha d’arribar a la xarxa, fent interactives les web municipals de manera que la ciutadania hi pugui expressar la seva opinió o les queixes, si és el cas, o bé relacionar-se directament amb els consellers.
Altres propostes i el finançament
Com poden imaginar, el nostre programa és més ampli que les prioritats que els he exposat fina ara. Hi parlem d’avaluar els serveis que dóna l’Ajuntament per fer-los més eficients i adaptats a les demandes ciutadanes. En alguns casos, com el transport públic urbà, per adaptar-los a la demanda ciutadana; en altres per millorar-los substancialment, que és el cas de cobri la necessitat d’escoles bressol municipals i el bon manteniment de les escoles públiques, o els mercats, que si no s’hi posa remei estan en vies d’extinció a Tarragona i els que sobreviuen ho fan en unes condicions d’equipament pitjors que les exigides al segle XIX.
També hi parlem de fer una política global de cultura que arribi a tota la població, que es prengui seriosament el Pla Cultural de Ciutat; ambiciosa per exigir un Centre Internacional de Creació Artística i de Pensament Contemporani; que aprofiti la candidatura a Capital Cultural Europea per obtenir nous equipaments culturals necessaris a la creativitat i la demanda, recolzar la cultura popular i tradicional i que posi sota una mateixa direcció política la cultura i la gestió del patrimoni històric. Ni ens oblidem de l’esport per a tothom, apropant la accés a la seva pràctica a la majoria de la població, des dels infants a l’escola fins atendre les necessitats terapèutiques de rehabilitació o prevenció, passant per l’esport de competició; de Joventut, amb un apartat específic elaborat pels mateixos joves; de dones perquè l’Ajuntament sigui part activa en acabar amb la major taxa d’atur i salaris menors, desigualtat en les tasques domèstiques i, sobretot, per acabar amb la violència domèstica. O de seguretat pública, en la doble vessant de seguretat ciutadana on proposem la prevenció i aplicar un model de policia de proximitat, i la no menys important de prevenció de riscos, fent participatius els plans de seguretat i revitalitzar la protecció civil, capacitant-la per actuar amb eficàcia davant els diversos incidents que es poden produir, ja siguin catàstrofes naturals o accidents industrials, normalitzant entre la població la pràctica dels simulacres per exercitar plans d’evacuació i actuació davant d’una situació d’emergència.
Hem considerat que cal establir les prioritats que els hem relacionat per definir una política pròpia que considerem necessària, i perquè ens trobarem amb una limitació obvia, els diners que disposarem per aplicar-les.
La situació financera de l’Ajuntament de Tarragona no és bona, el que tira per terra la pretensió de bona gestió que autoproclama la coalició CiU-PP.
El nostre Ajuntament no té capacitat d’inversió, la despesa corrent creix per sobre de les previsions i l’endeutament és enorme i a llarg termini. A més la tendència dels interessos és a l’alça, de manera que, en els propers anys, no hi haurà possibilitat de beneficiar-se de reduccions en la despesa financera per les baixades en preu de diner. Per si no n’hi ha prou, els impostos estan en un nivell que no permet gaire marge de maniobra a l’alça, a excepció d’increments seguint l’IPC. Tampoc estem disposats a reduir els serveis municipals.
Per tant, s’imposa fer una política d’austeritat per sanejar l’economia. Cal controlar el creixement de la despesa ordinària i ser curosos amb les inversions, evitant caure en despeses sumptuàries que no suporta el pressupost municipal, (com els 3 milions d’euros de subvenció al Nàstic), ser cautelosos a l’hora de prendre decisions que puguin disminuir substancialment els ingressos fiscals i recórrer a l’ajut provinent d’altres administracions mitjançant la col·laboració i la demanda de subvencions. Per exemple, la futura llei de serveis socials ha d’incloure finançament adequat per als ajuntaments, del 66% del cost de la despesa en serveis socials bàsics i per l’infrastructura material i de serveis; l’Oficina Municipal de l’Habitatge, mitjançant un conveni, pot rebre subvencions del Departament de Medi Ambient i Habitatge segons el nombre de serveis que facilita; el tractament de la fracció orgànica dels residus urbans es subvencionada per l’ARC i hi ha subvencions per aplicar programes de participació ciutadana, per esmentar-ne alguns.
Però el redreçament de l’economia municipal s’ha de fer incrementant els ingressos derivats d’una superior activitat econòmica. Som partidaris de recolzar les activitats econòmiques que ara hi ha a Tarragona i impulsar la diversificació de l’economia, amb diàleg i en col·laboració amb els representants dels sectors econòmics i socials i la Universitat, per definir objectius, unificar els esforços i adreçar-los cap a la major efectivitat.
Estem segurs que amb aquestes iniciatives i l’impuls que obtindrem de les mesures de modernització que es desprenen de l’aplicació dels quatre eixos prioritaris que proposem, farem la Tarragona activa, oberta i de progrés que dóna títol a aquesta xerrada.
dimecres, 21 / març / 2007
Les intervencions en Medi Ambient parteixen un retràs històric deliberat a Tarragona. La Conselleria ha servit només per aplicar polítiques de propaganda sense contingut, fet que no es pot amagar ara amb la redacció, cuita i corrent, de l’Agenda 21 que hem demanat durant anys, o d’un programa d’adaptació de l’enllumenat públic per evitar la contaminació lumínica, o amb la implantació de contenidors soterrats per la recollida selectiva de la brossa, en un moment que ja es qüestiona la seva idoneïtat per determinats indrets, per les localitats que porten anys d’experiència.
S’ha de recuperar el temps perdut en la implementació de la recollida selectiva de residus i el seu tractament posterior, començant per l’aprovació d’un reglament municipal de recollida selectiva de les deixalles i elaborar un pla d’aplicació per tota la ciutat. Per tenir èxit s’ha de facilitar aquesta feina a la ciutadania, cercant la seva cooperació, facilitant mitjans i fent pròxims els punts de recollida. S’ha de millorar la senyalització de la deixalleria municipal del polígon Francolí i doblar, com a mínim, el servei de deixalleria mòbil. També cal implantar centres de recuperació de materials de rebuig per al seu reciclatge.
Respecte de l’actuació en el medi natural, s’ha de consolidar la corona verda a llevant, creant les figures de protecció necessàries per preservar-la junt amb la desembocadura del riu Gaià i el seu litoral associat, tot reclamant el cabal i règim ecològic, per recuperar la seva funció com a oasi natural i com a principal connector biològic de les comarques de Tarragona entre el litoral i l'interior del país. Preservar el litoral des Tamarit fins el port, mantenint les platges que han preservat millor l’espai natural en aquest estat i oposant-se a la seva urbanització, com en el projecte que afecta la platja Llarga, que compta amb un ampli rebuig ciutadà. En aquest aspecte s’ha de tenir cura a fer compatible la conservació de l'entorn natural del morrot de l’Arrabassada-Savinosa amb el centre universitari que sembla que s’hi pensa fer per evitar que una acció pública serveixi per aplicar un model d’alta densitat de construcció en primera línia de mar.
En les darreres setmanes ha estat d’actualitat el reconeixement dels efectes del canvi climàtic per part d’organismes gens sospitosos de extremismes ecologistes, el govern britànic i les Nacions Unides, amb respectius informes.
Nosaltres hem estat els primers en advertir que hi havia necessitat de prendre mesures per reduir els seus efectes. Ara és hora d’aplicar-les, tant per la incidència que poden tenir en la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle com per fer pedagogia d’una nova cultura basada en l’estalvi i el reciclatge, enfront de la tradicional associació entre progrés i contaminació que, ara s’ha vist, condueix a un carreró sense sortida. La primera mesura és, precisament, la mil vegades ajornada i ara promesa elaboració de l’Agenda 21 que programi les polítiques sostenibles que han de regir tota l’activitat de l’Ajuntament. Com a mesures immediates i aplicables, és a l’abast de l’Ajuntament estimular el transport públic, fent-lo eficient i eficaç; basant la flota municipal de vehicles i la del transport públic en els que usin tecnologies netes, de motor elèctric, híbrid o que consumeixin combustibles no fòssils. En l’aspecte normatiu, cal aprovar una ordenança municipal que reguli les instal·lacions d’energia solar tèrmica i fotovoltaica, igual com s’ha de revisar i actualitzar la molt desfasada Ordenança de Medi Ambient, i segregar les parts que han quedat desafortunadament incloses en l’Ordenança Municipal de Convivència Ciutadana i Ús dels Espais Públics. Ha de contemplar pautes per avaluar la eficiència energètica de les instal·lacions i l’Ajuntament ha de començar donant exemple, sometent el seus edificis a una auditoria ambiental.
