POSTRES .- El Groguet que ha trobat un bon lloc en la taula del tiberi ha cridat al politiquet.- Que fas que vols menjar res. Ja saps que quan els estornells toquen terra no queda oliva...-,
- Fes-me lloc...- i el Groguet que la vist mig poxo, l’estira i el col·loca a primera fila allà on els plats semblen ulls oberts mirant als comensals.
-Jo pensava que ens seguies. Que tens algun mal de cap?
- Res que tot aquest remor, m’ha fet recordar un sant Jaume en que el foc al bosc ens va fer perdre la festa.
- De foc, dius? Ni metxers ni mistos haurien d’habitar les butxaques de ningú al estiu.
- No crec que aquell foc fos per un descuit d’un misto, qui el va encendre volia netejar de bales i bombes aquells barrancs.
- Doncs, a nosaltres ens varen cremar els cairats i vigues que teníem a port de treure del bosc per a fer-nos la casa. Jo molt jovenet, però el pare i avi encara ploren ara. I sempre, sempre
em tenien dit que fora perill de les butxaques i encenedors i mistos ben guardats.
- Mengem una mica així ja no caldrà parar taula...
-I tot això que estalvies... Ara, que nosaltres amb un trocet de truita i un pastis i gotet de quelcom fresc ja ens en sobra.
Les autoritats plegaven veles i les taules semblava que un flam de foc hagués netejat la catifa de fulles seques d’aquell bosc. La presa ja la tenien quasi tots. S’anava desfent la madeixa que ara ja tenia el jersei acabat i sols les últimes paraules i els tocs de mans complien amb el protocol. Els cotxes arrancaven amb destí conegut. I tothom anava fent temps per que la claror estengués la vànova de la nit. S’anava escolant la festa. El poble tenia en son haver un Centre Cívic que donaria el seu treball a alguns, el seu esbarjo i companyia a d’altres. Quin acte ens esperava per tornar a veure algun Honorable? No era hora de preguntar-se això, si no de gaudir el moment que ja s’inscrivia en el llibre dels records.
