Cançoner Infantil

Jo tinc un rellotge nou que amb la humitat es para,
jo tinc un rellotge nou que es para sempre que plou.

Amb el seu tic-i-tic-i-tac endevinaa nuvoolades, tic-i-tic-i-tac,
amb el tic-i-tic-i-tac es veu bé que està espatllat, tic-tac.

No se sent ja el tic-i-tac quan la pluja comença a caure,
no se sent ja el tic-i-tac el rellotgee s'ha parat, tic-tac.

Jo tinc un rellotge nou que amb la humitat es para,
jo tinc un rellotge nou que es para sempre que plou.

La cançó del rellotge és força desconeguda... la vaig aprendre de petita a la coral de l'escola de música, és un cànon molt divertit. Jo li canto movent el cap d'un costat a l'altre com si fossin les agulles del rellotge, a compàs de la música, i quan canto tic-i-tic-i-tac li moc les cametes. Li agrada moltíssim aquesta cançó i vol cantar-la amb mi.

Mireu allà dalt
en els estels que hi ha:
és un gros animal
que en bicicleta va.
És un elefant
i que us pensàveu doncs!
Té una cua al darrera
i una trompa al davant.
 

 De tota la vida, amb moviments, aixecant el dit, fent un gros animal, el moviment de la bicicleta, i l'elefant movent les mans al costat de les orelles... la cua darrera i la trompa davant. Aquesta cançó al Jordi li agrada molt, mira i va movent la boqueta per cantar també la cançó.

 


Les petites formiguetes a l'estiu,
quan el blat està segat,
ben lligat i apilotat,
surten arrengleradetes del seu niu,
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu...
i van ben endreçadetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Tot passant per la voreta del camí,
amb l'amiga s'han trobat,
a l'orella s'han parlat,
i s'han dit moltes cosetes fent així:
ps, ps, ps... ps, ps, ps...
i donant-se abraçadetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Tot passant per la voreta poc a poc,
amb el seu granet de blat,
ai amiga, que és pesat!
el duré a les espatlletes, sembla un roc!
poc a poc, poc a poc (*),
fins se'm torcen les cametes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Anem totes plegadetes perquè es diu,
que allà baix hi ha un escarabat,
mort d'avui i encarcarat,
el durem amb les dentetes cap al niu,
fent l'ull viu, fent l'ull viu...
que és menjar de les festetes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Ja estan plenes les cambretes per tot l'any;
tot aquell qui ha treballat,
la videta s'ha guanyat,
quan vindran les glaçadetes sense fang (o d'aquest any),
d'aquest guany, d'aquest guany,
en viurem ben tranquil·letes...
Cap aquí, cap allà, tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n'hi ha.

Aquesta la cantàvem aquest estiu... fent la pallassada cap aquí cap allà... hi ha diferents versions, la padrina  diu algunes paraules (*) "Ai jo doc, ai jo doc" que he adaptat per fer més entenedores, i normalment no cantem el paràgraf de l'escarbat...

Així fan, fan, fan, els petits bonics titelles,
així fan, fan , fan, tres voltetes i se’n van.

Tot picant de mans, els petits bonics titelles,
tot picant de mans els titelles es fan grans.

Aixecant el dit, els petits bonics titelles,
aixecant el dit tots plegats s'han ajupit.

Sobre el prat florit, els petits bonics titelles,
sobre el prat florit, un a un s'han adormit.

Aquesta cançó li agrada molt al Jordi... li poso les mans davant i les vaig movent... ell s'ho mira atentament, d'aquí poquet segurament ja ho farà ell, ara ja obre la maneta quan jo ho faig.