Cal un canvi d'aires aquesta tardor...

6 Set 2009

I hi ha dos camins per a arribar-hi.

Sembla clar que els indicadors de cara a aquest setembre donen un suspens al Govern Zapatero per comandar Espanya lluny de la crisi econòmica. Poc a poc es van aclarint les situacions de cadascun dels estats en aquesta crisi econòmica mal anomenada "de caràcter mundial"... Ha sigut si de cas la primera gran crisi causada per la globalització de l'economia mundial, i aixó ha derivat en que tots els estats quedessin tocats. 

Però si apliquem la teoria de les plaques tectòniques, fent el simil de que cada economia local (pot ser millor dit cada economia estatal o nacional) és una placa tectònica, el moviment entre plaques i la seva fricció ha causat que totes les economies locals hagin patit crisis locals afectades per un moviment global o encadenat. 

Aquesta sotragada global està posant a prova els models econòmics, i també polítics, de cadascuna de les plaques tectòniques (col·loquialment conegudes com nacions o països), i ara podrem saber si tal o qual mercat, o estat, tenia una salut de ferro, malgrat la sotragada, o si patia una malaltia fins aleshores desconeguda o no reconeguda públicament.

I en aquest cas està molt clar que s'ha descobert que Espanya no té salut de ferro en termes ni econòmics ni polítics. I aquesta mala salut és compartida pels catalans, i no cal mirar cap a un altra banda, doncs actualment Espanya i Catalunya estan al mateix vaixell (o a la mateixa placa tectònica, seguint el símil anterior). Ni la Zona Euro és prou cohesionada per formar una única placa econòmica, i continua estant en realitat fragmentada en diverses plaques, cadascuna solucionant els seus problemes domèstics amb millor o pitjor encert.

Catalunya i Espanya, en mig d'aquesta deriva continental, en comptes de comptar amb aptes mariners que ens portin a bon port, tenim una sèrie de governants altament incompetents a totes les esferes (estatal, autonòmica i local), només preocupats per sortir bé a la foto, o bé fer fotos en que el contrari surti mogut i a poder ser amb un penós posat... No es pot dir ni tan sols que només es dediquen a guardar les formes... Si en tinguessin de formes de comportament, alguna cosa ja hauriem guanyat. Però ni aixó. Només a base de grans titulars ens porten a tots els ciutadans i ciutadanes que els hem escollit a seguir-lo en aquesta deriva contiental, sense buscar un nord, un camí a la solució o cura. 

I aixó fa que no s'ataqui amb el seny i el tremp necessari el problema fonamental per a la supervivència de la nostra societat: la crisi econòmica espanyola. 

Si un metge agafa un termòmetre i pren la temperatura de França, Alemanya o Itàlia, suposats pacients, els faria estar una temporada a l'hospital recuperant les forces per tornar a la vida normal d'abans... El mateix símil aplicat a Catalunya i a Espanya seria contundent: han d'ingressar a l'UCI. 

I si estem a l'UCI, què s'ha de fer? Doncs amb el panorama actual només hi ha dues sortides a nivell espanyol (i que Catalunya haurà d'acatar com a membre): o un govern de concentració a Madrid, com s'ha fet a temps a Alemanya, o si no es saben posar d'acord els dos principals partits de l'estructura política espanyola (com si s'han sapigut posar pel que fa a Euskadi adduïnt raons d'Estat, - no ho és la situació econòmica una raó d'Estat?), doncs un avançament per a que a finals de novembre hi hagin Eleccions Generals.

El que està clar és que sigui quina sigui la via escollida (govern de concentració o eleccions generals avançades), algú ha de pagar el cost polític de tot aquest desgabell, i actualment qui ostenta aquest lamentable honor és el president José Luís Rodríguez Zapatero. En cas de govern de concentració, si volem un bon començament, Zapatero haurà de passar a formar part de la cua de gairebé quatre milions d'espanyols aturats, amb la sort de que ell tindrà una prestació contributiva ben pagada i de per vida que la resta de mortals espanyols no podrem gaudir. En cas d'eleccions anticipades, que cada partit faci el que vulgui, espero que la ciutadania votarà amb seny, i no es sumarà als despropòsits de la nostra classe política... Però en la situació actual, fora bo arribar a aquest desembre amb un nou Govern de Concentració Espanyol abans que a un nou Govern derivat d'unes El·leccions Anticipades.

Aquí queda dit i escrit, vostés opinin, i el que pugui, decideixi. 

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (2)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

CatFòrmula Musical : Élena - Plou

4 Set 2009

Com fa un mes que tinc el cap del radi trencat, doncs no escric massa (o massa escric, no hauria d'escriure gens!), però anem a refrescar la memòria de CatFòrmula Musical, i a refrescar les acaballes de l'estiu amb aquest encisador tema del grup Élena, titulat "Plou".

 


 

Bandes valencianes... Aquí venen els croats! (...o les croates)

3 Set 2009

A gaudir de la Severina i el seu "Gas Gas"

 

 

Però com sempre hi ha competència, a la croata li ha sortit a Belgrad en Goran Bregovic cantant-la amb la seva fanfàrria...

 

 

Escolliu la vostra versió preferida, jo em quedo amb les dues ;-)

... Aixó si, als Estats Units ja m'han posat a la Severina com a exemple de la manca de consciència ecològica (video en aquest enllaç o en aquest altre enllaç) :S


 

El futuro de España...

2 Set 2009

No m'he pogut aguantar... El meu nou disseny titulat "El futuro de España..."

 

 

Diversos motius per ser "optimista", en els enllaços següents:

http://www.3cat24.cat/noticia/402548/economia/Latur-puja-en-23000-persones-a-lagost-a-Catalunya-mes-duna-quarta-part-de-laugment-a-lEstat

http://www.3cat24.cat/noticia/402555/economia/La-Seguretat-Social-perd-142244-afiliats-a-lagost

http://www.3cat24.cat/noticia/402409/economia/Serna-augura-una-tardor-complicada-amb-mes-expedients-de-regulacio

http://www.3cat24.cat/noticia/402448/economia/El-deficit-de-lEstat-fins-al-juliol-es-multiplica-per-cinc-i-suposa-el-469-del-PIB

http://www.3cat24.cat/noticia/402410/economia/El-superavit-de-la-Seguretat-Social-cau-un-33-respecte-a-lany-passat

 

I el joc dels nostres governants amb temes que no ataquen el problema de forma directe, tal i com s'ha de fer, seguint els desproposits de comunicació i gestió del nostre Gobierno actual...

(Titular per ocultar el veritable titular del dia): http://www.3cat24.cat/noticia/402564/economia/Lajut-dels-420-euros-sampliara-als-aturats-que-hagin-esgotat-totes-les-prestacions-des-de-l1-de-gener

(Continua el sainet... quina colla d'incompetents): http://www.3cat24.cat/noticia/402267/economia/Govern-espanyol-i-sindicats-no-arriben-a-cap-acord-sobre-lampliacio-dels-420-euros

 

 


 

No cal destruir llocs de treball per sortir de la crisi...

16 Ago 2009

Així ho ha vist l'empresa del sector de la indústria auxiliar de l'automoció CIMOS, de la malhauradament coneguda ciutat bosniana de Srebrenica.

Amb una gestió correcta dels recursos humans, i cercant mercats alternatius al de l'automoció, CIMOS manté els seus 100 treballadors, i te plans per crear nous llocs de treball, malgrat un primer trimestre del 2009 poc encoratjador. La direcció de CIMOS ha valorat el que significa tenir un lloc de treball per part dels veïns de la població on està radicada, i ara recull els fruïts.

Malauradament, el nostre teixit empresarial no ho veu de la mateixa manera, i anem acomiadant als treballadors i creant pobresa en comptes de riquesa.

Més informació en aquest article.


 

Gràcies a un imprudent, escric aquest post a una mà...

5 Ago 2009

 

 

Gràcies al transportista d'aquest camió haig d'escriure aquest comentari amb una única mà, doncs l'altre la tinc en cabestrell... A qui se li acut posar una caixa de garrafes d'oli per que no se li desnivelli el camió mentre descarrega caixes i bidons de cervesa?
Les garrafes peten, l'oli es vessa per terra formant un immens toll d'OLI, i tu passes pensant que només és aigua i acaves volant i trencant-te el cap del radi (la munyeca) per culpa d'un impresentable irresponsable... I la gent dient que sort que m'ha passat a mi, aquesta arma homicida podria haver acabat amb la vida d'una àvia o un avi (bé, si jo m'he trencat una munyeca, que li podria haver passat a una persona gran?)... Indignant.

Accident a la Plaça Mercadal accedint des del Carrer del Castell (Reus) aquest dimecres cinc d'agost del 2009 a les 12:40 hores...

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (0) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (0)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

3cat24 : "L'atur a Catalunya puja però al conjunt de l'Estat baixa per tercer mes consecutiu"

4 Ago 2009

(Font: 3cat24.cat) A Espanya baixa però a Catalunya puja. L'atur ha disminuït en 20.794 persones al juliol a tot l'estat espanyol, segons les dades del Ministeri de Treball. Són les millors dades d'un mes de juliol des del 2004 i el tercer mes consecutiu amb una disminució de l'atur registrat. En canvi, a Catalunya l'atur al juliol ha pujat en 7.664 persones i és l'augment més fort de les quatre comunitats on la desocupació ha crescut: Múrcia (1.871), el País Basc (606) i Navarra (149). La secretària general d'Ocupació del Ministeri de Treball, Maravillas Rojo, és prudent però n'ha fet una valoració positiva.

 

 VIDEO

(gràfica atur mes de juny 2009 a UE, font EUROSTAT)

 

 

Tot i que al conjunt de l'Estat ha baixat per tercer mes consecutiu, l'atur a Catalunya ha pujat al juliol en 7.664 persones, un 1,5% més que al juny. És el lloc on més ho ha fet, seguit de Múrcia, el País Basc i Navarra. Es torna a registrar, doncs, un creixement després que al mes de juny la desocupació va baixar més de 16.000 persones. Des del mes de juliol de l'any 2008, l'atur ha pujat a Catalunya en 173.000 persones, i ara hi ha 495.000 persones apuntades a les oficines de l'Inem.

Barcelona i el sector serveis

L'increment de l'atur ha tingut lloc, sobretot, a les comarques de Barcelona, especialment en el sector serveis, tant en l'àmbit de la restauració com dels treballadors auxiliars. A Tarragona i Girona, les contractacions de la temporada turística n'han reduït una mica les xifres. 

A Espanya baixa

A tot el conjunt de l'Estat, al juliol el nombre de persones registrades a les oficines de l'Inem va baixar 20.794 persones, un 0,6% respecte al mes de juny. És també la millor dada d'un mes de juliol des de l'any 2004. Tot i això, la baixada és inferior a la del mes passat, que va ser de més de 55.000 persones. En total, el nombre de desocupats és ara de 3.544.095 persones.

La caiguda de la desocupació al juliol a Espanya s'ha tornat a veure impulsada pel Pla d'Inversió Local i per l'estacionalitat pròpia de l'estiu, i contrasta amb les dades del juliol de l'any passat, en què l'atur va pujar de més de 36.000 persones.


 

Catalunya: l'atur creix un 56'8% l'últim any, i es situa al 15'88%

3 Ago 2009

Mentre la taxa d'atur espanyol ha pujat un 49'1% el juny del 2009 respecte el juny del 2008, i ha passat del 11'0% al 18'1%, a Catalunya, en el mateix periode, la població desocupada ha pujat en un 56'8%. Si el que passa a nivell espanyol no fa gràcia, encara menys veure que a Catalunya l'atur creix molt més ràpidament. I la taxa d'atur a Catalunya aquest segon trimestre del 2009 ha arribat al 15'88%.

 

 

 

Mentre, trobem que la taxa d'atur a Espanya se situava al 18'1% aquest mes de junt, mentre que al conjunt de la zona Euro la taxa d'atur està en el 9'4% i a tota la Unió Europea només arriba al 8'9%, just no arriba a la meitat de la taxa d'atur espanyola.

Si la crisi és mundial, com és que a Catalunya i a Espanya doblem les taxes d'aturats europees? Que han fet els diversos governs estatal, autonòmics i municipals durant aquests últims sis anys, periòde de temps en el qual ja es veia, fa sis anys, que la bombolla immobiliària havia de petar? En que pensaven els nostres governants i els gestors de les grans empreses? En la societat, no pas. 

(Font: IDESCAT(1)(2)/EUROSTAT)


 

Espanya, a la cua de la Unió Europea...

1 Ago 2009

Espanya lidera la taxa d'atur a la Unió Europea al juny del 2009 (18'1%), seguida immediatament de les tres repúbliques bàltiques. En cinquena posició, l'antic tigre irlandès es queda amb un 12'2% de taxa de desocupació (font: eurostat).

A la cua de la desocupació, Països Baixos (3'3%), Àustria (4'4%), Xipre (5,4%) i Eslovènia (6,1%).

 

Ja és tard per a arreglar el problema, un problema causat per molts factors que eren detectables ja fa cinc o més anys, especialment pel que fa a la bombolla immobiliària. Si la crisi econòmica és global, com és que la taxa d'atur espanyola dobla la taxa d'atur de la zona euro (que supera a la taxa d'atur de tota la Unió Europea gràcies a que Espanya forma part de la zona euro).

Per que tanta mania de parlar de Berlusconi a Espanya si, ens agradi o no el personatge, per ara manté a Itàlia una taxa d'atur del primer trimestre del 2009 en un 7,4 per cent, 11 punts per sota de la taxa d'atur espanyola, i si comproves els preus de les ofertes de vivenda de diversos indrets de l'estat italià, els preus amb prou feines han variat respecte ara fa dos anys, mentre que a Espanya el que es vol treure el pis del damunt (per que s'ha quedat a l'atur i no pot pagar la hipoteca) es veu obligat a dividir per dos el preu de la vivenda segons el preu de mercat durant el quart trimestre del 2007, i qui el manté més alt, amb prou feines podrà vendre el pis.

Veritablement, els polítics i poders econòmics catalans i espanyols no han fet bé els seus deures durant aquests últims cinc anys, però la societat catalana i espanyola també és culpable del que està passant, doncs tothom s'ha acomodat i no ha mogut ni un dit per fer arribar a qui toca el missatge de que ja n'hi ha prou.

Quan arribin les properes eleccions generals ja serà tard per a molts de nosaltres, i fins i tot a curt plaç, les eleccions al Parlament de Catalunya queden massa lluny per a poder votar per opcions polítiques creïbles que puguin portar-nos esperança i creure que hi ha un futur. Veritablement, al panorama polític català hi ha moltes opcions per votar, però és un veritable desert a l'esperança pel nostre futur. Jo ja haig de començar a plantejar-me a emigrar del meu pais, i els partits polítics catalans estan ajudant a que cada dia que passa jo sigui "un català menys"... MOLTES GRÀCIES, senyors electes, per la seva incompetència.  

 

 

Publicat per vpa ( Opinió ) :: Comentaris (1) :: Enllaç permanent :: Retroenllaços (1)
Comparteix:
  • Facebook
  • Meneame
  • Twitter
  • Tafanera
  • Barrapunto
  • Tumblr
  • Fresqui
  • del.icio.us
  • E-mail
  • Google
  • Netvibes
  • digg

 

Ens tomben l'alqueria de Romaguera

2 Jul 2009

Us transcric un correu que s'ha emés des del grup de Facebook Salvem l'Alqueria de Romaguera:

 

La Comissió d'Urbanisme de l'Ajuntament de Gandia ha decidit aquest matí (amb els vots a favor del PSOE, el PP i la Plataforma de Gandia, i el vot en contra del BLOC ) demanar-li a l'IVVSA que continue amb les obres d'urbanització de Santa Anna "caiga quien caiga", és a dir, que enderroque, si cal, l'Alqueria de Romaguera.

Allò més increíble és que el famós informe encomanat per l'Ajuntament a l'arqueòleg Víctor Algarra ens dóna la raó: als murs hi ha indicis que té els seus orígens, com a mínim, al segle XVI i que el nucli central és de finals del XVII o principis del XVIII. Cal dir però, que no s'hi han realitzat excavacions arqueològiques.

A pesar d'això, el govern i el PP consideren que tot plegat no és prou raó per a salvar l'alqueria... Diuen que deixaran algun element que recorde l'alqueria: "AQUÍ HUBO UNA ALQUERIA"

Dijous de la pròxima setmana el Ple ratificarà l'acord de la Comissió d'Urbanisme...


FERNANDO MUT (PdG): "El edificio pasará a la historia como tantos otros de Gandia..."

VICENT MASCARELL (PSOE): "Penseu protegir tots els edificis del XVI i XVII que hi ha a Gandia ? Tots els professors que han firmat per a AMP han anat a vore l'alqueria ?..."

JOSEP MIQUEL MOYA (BLOC): "almenys, tingueu la decència de convidar-nos al soterrament per poder acomiadar dignament l’edifici..."

QUÈ ENS QUEDA PER FER ?

ENVIEU-NOS PROPOSTES !!! (arcdemigpunt@gmail.com)

FEU ARRIBAR AQUEST MISSATGE AL MÀXIM DE GENT POSSIBLE !

Arc de Mig Punt

 

 


 

35 horas : Trabajo para todos

20 Jun 2009

 

 


Amb el títol 35 horas : Trabajo para todos he obert un grup al Facebook per tocar un tema que està al caure durant els propers mesos, a causa de la incompetència dels nostres polítics, gestors i alts càrregs directius empresarials, que miren amb lupa ( o estan mirant-se el melic) problemes de gran abast, sense veure-ho de forma global i aportar autèntiques solucions. La crisi econòmica espanyola (sumada a la mundial) té les seves conseqüències, i una d'elles serà la fractura social entre els que conservin el seu lloc de treball, i aquells que hagin estat afectats pel ràpid procès de destrucció de treball que ha viscut la societat espanyola durant l'últim any, a una velocitat que no s'ha vist pas en la major part dels seus socis comunitaris, fet que penso que ens ha de portar a reflexionar sobre les aptituts de les nostres classes dirigents (alts càrregs institucionals, càrregs electes, càrregs sindicals, alts càrregs econòmics i bancaris, alts càrregs de la premsa,...)

Sé que el plantejament inicial de presentació del grup pot semblar una mica demagògic, però per plantejar el tema com a mesura de presió a les diverses forces polítiques i sindicals catalanes i espanyoles, un altre to (que no sigui el barroer) és difícil, i no tinc ni temps, ni ganes, ni ànims, d'escriure una obra científica de 1000 pàgines perquè segurament no estic prou capacitat i perque les hores a esmerçar a les 1000 pàgines són un temps que haig d'esmerçar en solucionar el meu cas particular de buscar-me la vida com més de quatre milions d'espanyols i espanyoles estan obligats a fer, amb una perspectiva de que vas a entrevistes (si t'arriven a convocar) i t'ho diuen ben clar: amb prou feines guanyem per mantenir als que tenim ara en plantilla.

La fractura social està aquí, i és als poders polítics, econòmics i sindicals als qui els toca prendre decisions, perquè quan arrivin les pròximes legislatives, en poc menys de tres anys, per a molts de nosaltres ja serà no tard, sino molt tard per a fer escoltar la nostra veu a les urnes, ja ens hauran desauciat. 

Per aquest motiu, us convido, si teniu compte al Facebook, a unir-vos (després de llegir detingudament la descripció del grup, i raonar si esteu d'acord amb l'enunciat o no) al grup 35 horas : Trabajo para todos, per aportar un grau més de presió als poders polítics en concret, i als sindicals i econòmics, en general, per que la crisi actual necessitarà de solucions radicals, si volem evitar una gran fractura social que porti la nostra societat cap al camí de les societats de estats en via avançada de desenvolupament, on fins i tot ha d'haver cinc tarifes diferents per cobrar, per exemple, la factura del Gas Natural, o identificar el nivell econòmic de la gent que habita aquell barri (vegi's el cas de Colòmbia) a causa de les grans diferències socials i econòmiques que viuen les poblacions d'aquests estats. Si hi ha països que estan evolucionant fortament cap al futur, sembla que la vella Europa està condemnada a seguir el camí invers.

Si creus que un bé tan preuat com és un lloc de treball s'ha de compartir entre tots (sabent que aixó pot implicar que els que ara tenen la sort de tenir un lloc de treball poden passar a guanyar una mica menys doncs en comptes de treballar vuit hores en un horari habitual, passaran a trevallar set hores diàries), el teu grup de presió té una porta oberta a 35 horas : Trabajo para todos

 

"El derecho al trabajo en España se ha convertido en un bien escaso. De una tasa de paro en el segundo trimestre de 2007 del 7'95%, se pasó a una tasa de paro en el segundo trimestre de 2008 del 10'44%. En el primer trimestre del 2009, dicha tasa de paro ha subido hasta el 17'36 % (datos extraidos del INE).

La prespectiva del mercado laboral para los próximos años es que la tasa de paro va a continuar situada alrededor del 20% durante los próximos años. 

Todos los españoles tienen derecho, entre otras cosas, a un trabajo digno, y lo que se planteó hace años como una mejora laboral, ahora se puede convertir en la única herramienta efectiva para que el sacrificio de la crisis económica sea compartido por todos los españoles, y que no nos encontremos con que de golpe tengamos españoles de primera y españoles de segunda, porque los trabajadores que pasan a engrosar en la actualidad la lista de parados seguramente van a tardar años para encontrar un trabajo digno, y la bancarota de muchas economías familiares está al caer durante los próximos doce meses. 

Por ello, se invita a aquellos que desean que todos trabajemos, y creen que la medida de obligar a una jornada de 35 horas laborales por semana puede ayudar de forma importante a disminuir la bolsa de paro española de la actualidad, a que se apunten al grupo "35 horas : Trabajo para todos", no porque somos gandules, no porque es un lujo... "35 horas : Trabajo para todos" es una necesidad social y urgente, que los partidos políticos de todos los colores deben de hacer suyo, y que deben de aprovar como ley que rija el mercado laboral cuando sus señorías vuelvan de sus vacaciones de verano, de forma immediata (si es que este verano creen que ante este drama social de dimensiones nunca concocidas en los últimos decenios deben de tomar vacaciones en lugar de trabajar para luchar contra la crisis económica que azota la sociedad española). 

Nota: Todo mensaje insultante, que falte el respeto a personas o entidades, o sea contrario a la convivencia, será eliminado por los moderadores del grupo. 

Se buscan aportaciones positivas, mirando al futuro de nuestra sociedad. Con diplomacia tambien se pueden decir las cosas por su nombre.
"


 

RTVE i Gestmusic ens deixen als catalanoparlants sense poder votar pel català a Eurovisió...

28 Abr 2009

Fa unes setmanes es va fer un sorteig per a decidir el repartiment dels estats participants al Festival d'Eurovisió entre les dues semifinals que es celebraran el proper dimarts 12 i dijous 14 de maig a Moscou. La final serà dissabte 16 de maig. Els Big 4 (Alemanya, França, Gran Bretanya i Espanya) juntament amb el guanyador de l'última edició i organitzador de l'event (Rússia) participen directament a la final del 16, i entren també en el sorteig de les semifinals per saber a quina de les dues semifinals poden votar.

A l'estat espanyol, on vivim malauradament més de 10 milions de catalanoparlants, li va tocar emetre i votar la primera semifinal, la del dia 12 de maig, on tenim a Andorra que estarà present per sisè any consecutiu a Eurovisió, cantant en català i anglès el tema "La teva decisió" per part de la cantant danesa resident a Andorra Susanne Georgi.

Fins aquí tot "bé", els catalans que seguim Eurovisió podiem gaudir de la representació andorrana un any més.

Però vet aquí que RTVE i Gestmusic han sol·licitat a la UER que en comptes de transmetre la semifinal del dimarts, volen emetre la semifinal del dijous, amb la qual cosa, els catalanoparlants ens quedem amb un pam de nas, i no podrem gaudir de la interpretació andorrana ni votar per ella, osigui, RTVE li manlleva ja 10 o 12 punts dels catalanoparlants a Andorra (el 12 podia ballar entre Andorra i Romania, des del televot espanyol, segons les previsions a priori). La UER ha accedit a la petició.

RTVE i Gestmusic ens posen més difícil que el català soni per primer cop a la Final d'Eurovisió (fins ara Andorra mai ha superat el tall de les semifinals)...

Noves males notícies per als catalanoparlants, i un motiu més, per molt "cursi" que sembli el motiu, per dir ben alt i ben clar: ADEU, ESPANYA!!!!

 

PD: Diuen algunes males llengües que tot aixó ha estat causat per que el "Estado de la Nación" es debatrà els dies 12 i 13 de maig... Si RTVE té dos canals en analògic i quatre (o més) en digital... Quin problema hi havia en retransmetre els dos events alhora, cadascun pel seu canal?


 

Salvador Cardús: "Dins la ratera"

27 Abr 2009

LA POLÍTICA CATALANA I L'ANUNCI FET PER CARRETERO A LES PÀGINES DE L'AVUI

Dins la ratera

Salvador Cardús i Ros / Sociòleg i escriptor salvador.cardus@uab.cat

CRISTINA LOSANTOS

No tinc ni idea de com es por sortir de l'atzucac en què s'ha ficat la política catalana. Ho dic perquè dins la ratera no hi ha només el govern, sinó també l'oposició. El més grotesc és que a vegades sembla que els nostres dirigents no s'han adonat que ni uns ni altres no estan en condicions de sortir-ne, i que el seu combat per veure qui governa dins la ratera és més aviat ridícul. L'obsessió partidista, sovint els porta a discutir per repartir-se l'esquer. L'incompliment de l'Estatut i l'amenaça del Constitucional; l'espoli fiscal i la impossibilitat de gestionar la crisi econòmica i el seu impacte en la indústria del país; la intromissió pràctica de l'Estat en la supervivència de la llengua, en el model escolar o en el sistema financer català representat per les caixes d'estalvis, per posar alguns exemples, no està en mans dels nostres partits resoldre-ho. De cap partit, per molt que tots facin el valent. No n'hi ha cap que tingui una estratègia pensada per sortir de la ratera i tot es redueix a tàctiques per veure qui la governa. I vet aquí la causa del ridícul: amenaçar el gat quan s'és dins de la ratera.

PROBABLEMENT PER TOT AIXÒ, la reflexió de Joan Carretero a l'AVUI, feta des de fora de la gàbia -per un "metge de Puigcerdà", com irònicament es presentava al cap de pocs dies en un acte públic- ha produït una enorme inquietud dins la ratera. A la ratera no estan per bromes. Allà dins, s'hi han vist uns nervis desigualment repartits segons la manera com cada partit ha pensat que una possible nova oferta electoral independentista el podria afectar en el repartiment de l'espai disponible, certament escàs. Si han cregut que no els afectava directament, s'ho han mirat -equivocadament- amb displicència. Si ho han vist com una intromissió en el propi espai electoral, hi han reaccionat amb ira, fent judicis d'intencions temeraris, sense voler entendre de què va l'envit.

VIST A UNA CERTA DISTÀNCIA -els tacticismes polítics a la gàbia fa temps que m'han deixat d'interessar-, m'atreveixo a fer algunes observacions a propòsit de l'incident. En primer lloc, l'article de Carretero diria que parlava en nom d'allò que passa fora de la gàbia. En una proporció difícil d'establir però cada dia creixent, hi ha un independentisme que se situa per damunt de l'eix dreta-esquerra i que en té prou de pensar que la situació actual és econòmicament insostenible i políticament inacceptable. Hi ha des d'empresaris, passant per professionals liberals de tots els nivells i sectors, fins a assalariats, funcionaris, estudiants, policies, jubilats i vídues. L'independentisme és interclassista, com el Barça. Com ha de ser per poder triomfar políticament... No és que aquesta gent no tingui interessos a dreta o esquerra, sinó que sap que hi ha un obstacle previ i comú: Espanya. I, ni que mai no ho diria d'aquesta manera, cada vegada que el president Montilla ha advertit els espanyols que o es resolien les qüestions pendents de manera favorable o es produiria un gran desafecte, crec que ha partit exactament de la meva mateixa constatació, per bé que amb prudència ho hagi volgut situar en el futur hipotètic. Cada dia hi ha més població catalana que té la convicció que és esquilada, que a més se'n foten i que sap que, de fet, l'autonomisme de què tant havien lluït els espanyols, està a punt de fer fallida. De manera que no és una estupidesa pensar que una oferta electoral estrictament independentista i ideològicament transversal, pensant en ara mateix, podria recollir no tan sols el vot desenganyat d'ERC i CiU -que ja és molt-, sinó part del que encara té però que cada vegada que va a votar, vacil·la.

LA REACCIÓ DINS LA RATERA HA ESTAT de nervis, perquè s'ha interpretat com si Carretero també volgués entrar-hi. No ho sé, però crec que s'equivoquen. Si es tractés d'entrar a la gàbia, un cop dins, Carretero personalment o el projecte que el metge de Puigcerdà sembla que suggeria a l'AVUI, es trobaria amb les mateixes limitacions de la resta de partits. És per això que tinc la impressió que la novetat del que proposa l'antic conseller de Governació -estem parlant en el pla del discurs polític- és que se situa fora de la ratera. No conec prou el doctor Carretero, però, fins i tot quan era al govern, pensava i actuava com un outsider. Sembla que amb Maragall es van clissar de seguida, i automàticament la desconfiança va ser mútua. Qui millor que Maragall per veure venir un altre outsider com ell mateix? I és que entrar al Parlament amb el projecte principal de promoure una declaració unilateral d'independència, des del meu punt de vista, ja és situar-se just fora de la ratera on s'han ficat tota la resta de partits i de la qual no volen sortir ni tan sols en el pla retòric del discurs. Ja sabem que ERC vincula la possibilitat de la independència a l'expectativa d'ocupar, sembla que prèviament, l'espai polític d'esquerres. Al PSC no tan sols no han tremolat, sinó que han vist que ERC els confortava en el seu catalanisme tebi. I a CiU, el sector més sobiranista, ha dit que de la independència "no en fa cavall de batalla". Encara bo que Oriol Pujol situava aquesta aspiració "en la neurona de qualsevol nacionalista", perquè -tot i confiar que els nacionalistes en tinguin més, de neurones- com a mínim aquesta mena de sentiments ja queden més ben localitzats que no pas on fa anys els havien col·locat honorables antecessors del seu mateix partit: a les vísceres.

UNA ALTRA COSA ÉS DISCUTIR LA possibilitat real de desenvolupar el projecte polític que s'intuïa en l'article de Joan Carretero al nostre diari. Calen diners, caldria superar obstacles mediàtics, caldria joc net per part de la resta de partits i, sobretot, caldria comptar amb lideratges sòlids, resistents a l'enorme risc personal de qui s'hi comprometés. Vistes algunes reaccions, potser ni tan sols els que comparteixen l'objectiu polític i que ara militen en els altres partits, farien un salt en el buit tan gran i sense xarxa. Les gàbies, les rateres, tanquen, però també protegeixen.

HE DIT QUE NO SÉ COM ES POT SORTIR de la ratera de la política catalana. I menys aquests dies, que els gats es passegen per aquí, vetllant-la. Però si la situació d'encallament s'allarga, si es resolt malament el finançament, és difícil d'imaginar amb quin programa els actuals partits podran anar a les eleccions del 2010 sense parlar de gats i només discutint de com repartir-se l'esquer. Serà en aquella circumstància, doncs, quan potser és veurà més clarament l'oportunitat de posar en qüestió l'existència de la mateixa gàbia. Tot i que el millor seria que tots els que ara són dins s'atrevissin a parlar-ne. I a sortir-ne, esclar.


Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 26. Dissabte, 25 d'abril del 2009


 

L'Estat Espanyol, un altre cop amb els ulls embenats

6 Abr 2009

Editorial de elSuplement.com d'avui 6 d'abril del 2009:

Un altre cop, l'Estat Espanyol es permet el luxe de perdre noves oportunitats per a estar present a escala internacional en el grau que li pertoca pel seu pes econòmic, i que a nivell polític no es vol equiparar. I la responsabilitat és de la classe política espanyola en general, i dels dos grans partits sobre els que bascula el govern de l'Estat Espanyol en particular.

Mentre la ministra Chacón insisteix en treure els destacaments de l'exèrcit espanyol en territori kosovar, adduint que l'Estat Espanyol no ha reconegut oficialment Kosovo com a estat independent, veiem com el govern espanyol es queda en la minoria dels estats de la UE que no volen reconèixer la independència de Kosovo, mentre que la major part dels seus aliats ja fa temps que han pres la decisió correcta.

És un fet que a Kosovo és molt difícil de seguir un camí de marxa enrera, i tornar-se a integrar en territori serbi. Aixó implicaria un cost molt alt dins l'estabilitat de la regió balcànica, que ja ha patit prou durant gairebé dues dècades. Ara toca mirar endavant, i no deixar-se dur per nacionalismes provincians del segle XIX, quan la Unió Europea és un pas important (però que encara s'ha quedat a mitges) cap a una nova realitat geopolítica i econòmica que ha de presidir el segle XXI. 

I els socis de l'Estat Espanyol, un altre cop, estan a la primera línia d'atac per obrir nous mercats, tan necessaris en un moment de crisi econòmica internacional com l'actual, i cercar noves oportunitats de negoci. Des d'Itàlia es realitzen missions comercials a Kosovo, els eslovens hi inverteixen madurant la seva presència econòmica a la regió dels Balcans, i Kosovo és acceptada al Fòrum Econòmic de Viena, una organització de la que la pròpia Sèrbia ja és membre. 

Senyor Zapatero,  tregui's la bena dels ulls, i miri al futur!!!!

 


 

Andorra fora d'Andorra

31 Mar 2009

 

Imagen

 



Com molts de vosaltres ja sabeu, Andorra és un petit pais, actualment el país més petit que participa al Festival d'Eurovisió (altres anys hi han participat Mónaco o San Marino, que tenien aquest "honor" en comptes d'Andorra). Aixó fa que per a molts, a Europa, Andorra sigui la gran desconeguda, i és una de les batalles obertes que té el principat.

Sense comptar l'Estat Espanyol, on la comunitat catalano-parlant representa gairebé el 25% de la seva població (si comptem que català i valencià són dues variants del mateix idioma), a Andorra li costa tenir repercussió mediàtica més enllà de les seves fronteres. La Jenny i la Gisela van cantar per Andorra provinents de l'estat veï (la Jenny sembla que ja s'ha establert a Andorra), i mentre que la Marta Roure i els Anonymous han sigut les dues propostes amb artistes propis del país, la representació d'Andorra a través de Marian van de Wal i de Susanne Georgi ha fet que, els anys 2005 i 2009, quan el candidat andorra tenia lligams amb països europeus per qüestions de naixement de les cantants, s'incrementès exponencialment el pes mediàtic de la representació andorrana a Eurovisió als Països Baixos l'any 2005 i a Dinamarca enguany.

Cal buscar més aspectes positius que incrementin la repercussió mediàtica de la delegació andorrana a Eurovisió arreu dels països participants, a veure si d'un cop el Coprincipat (terme que ens ha fet recordar les recents polèmiques declaracions de Nicolas Sacorzy, quan molts cops ens referim a Andorra com el Principat) assoleix arribar a la Final del Festival d'Eurovisió 2009, que es celebrarà a Moscou aquest proper 16 de maig. Anem a per feina!!!!


 
«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ... 32 33 34  Següent»