Bloc del Catarrà

Cal un canvi d'aires aquesta tardor...

I hi ha dos camins per a arribar-hi.

Sembla clar que els indicadors de cara a aquest setembre donen un suspens al Govern Zapatero per comandar Espanya lluny de la crisi econòmica. Poc a poc es van aclarint les situacions de cadascun dels estats en aquesta crisi econòmica mal anomenada "de caràcter mundial"... Ha sigut si de cas la primera gran crisi causada per la globalització de l'economia mundial, i aixó ha derivat en que tots els estats quedessin tocats. 

Però si apliquem la teoria de les plaques tectòniques, fent el simil de que cada economia local (pot ser millor dit cada economia estatal o nacional) és una placa tectònica, el moviment entre plaques i la seva fricció ha causat que totes les economies locals hagin patit crisis locals afectades per un moviment global o encadenat. 

Aquesta sotragada global està posant a prova els models econòmics, i també polítics, de cadascuna de les plaques tectòniques (col·loquialment conegudes com nacions o països), i ara podrem saber si tal o qual mercat, o estat, tenia una salut de ferro, malgrat la sotragada, o si patia una malaltia fins aleshores desconeguda o no reconeguda públicament.

I en aquest cas està molt clar que s'ha descobert que Espanya no té salut de ferro en termes ni econòmics ni polítics. I aquesta mala salut és compartida pels catalans, i no cal mirar cap a un altra banda, doncs actualment Espanya i Catalunya estan al mateix vaixell (o a la mateixa placa tectònica, seguint el símil anterior). Ni la Zona Euro és prou cohesionada per formar una única placa econòmica, i continua estant en realitat fragmentada en diverses plaques, cadascuna solucionant els seus problemes domèstics amb millor o pitjor encert.

Catalunya i Espanya, en mig d'aquesta deriva continental, en comptes de comptar amb aptes mariners que ens portin a bon port, tenim una sèrie de governants altament incompetents a totes les esferes (estatal, autonòmica i local), només preocupats per sortir bé a la foto, o bé fer fotos en que el contrari surti mogut i a poder ser amb un penós posat... No es pot dir ni tan sols que només es dediquen a guardar les formes... Si en tinguessin de formes de comportament, alguna cosa ja hauriem guanyat. Però ni aixó. Només a base de grans titulars ens porten a tots els ciutadans i ciutadanes que els hem escollit a seguir-lo en aquesta deriva contiental, sense buscar un nord, un camí a la solució o cura. 

I aixó fa que no s'ataqui amb el seny i el tremp necessari el problema fonamental per a la supervivència de la nostra societat: la crisi econòmica espanyola. 

Si un metge agafa un termòmetre i pren la temperatura de França, Alemanya o Itàlia, suposats pacients, els faria estar una temporada a l'hospital recuperant les forces per tornar a la vida normal d'abans... El mateix símil aplicat a Catalunya i a Espanya seria contundent: han d'ingressar a l'UCI. 

I si estem a l'UCI, què s'ha de fer? Doncs amb el panorama actual només hi ha dues sortides a nivell espanyol (i que Catalunya haurà d'acatar com a membre): o un govern de concentració a Madrid, com s'ha fet a temps a Alemanya, o si no es saben posar d'acord els dos principals partits de l'estructura política espanyola (com si s'han sapigut posar pel que fa a Euskadi adduïnt raons d'Estat, - no ho és la situació econòmica una raó d'Estat?), doncs un avançament per a que a finals de novembre hi hagin Eleccions Generals.

El que està clar és que sigui quina sigui la via escollida (govern de concentració o eleccions generals avançades), algú ha de pagar el cost polític de tot aquest desgabell, i actualment qui ostenta aquest lamentable honor és el president José Luís Rodríguez Zapatero. En cas de govern de concentració, si volem un bon començament, Zapatero haurà de passar a formar part de la cua de gairebé quatre milions d'espanyols aturats, amb la sort de que ell tindrà una prestació contributiva ben pagada i de per vida que la resta de mortals espanyols no podrem gaudir. En cas d'eleccions anticipades, que cada partit faci el que vulgui, espero que la ciutadania votarà amb seny, i no es sumarà als despropòsits de la nostra classe política... Però en la situació actual, fora bo arribar a aquest desembre amb un nou Govern de Concentració Espanyol abans que a un nou Govern derivat d'unes El·leccions Anticipades.

Aquí queda dit i escrit, vostés opinin, i el que pugui, decideixi. 

Afegeix un comentari