Bloc del Catarrà

De Milà a Reus en transport públic (bé, durant quasi tot el trajecte)

Acabo de publicar en el meu àlbum a Flickr el reportatge gràfic sobre el meu viatge des de l'hotel on he passat tota la setmana a Milà fins a casa meva, a Reus. Per als que us agradin les obres de l'AVE i, especialment, els seus efectes, crec que pot ser interessant.

Podeu visitar el reportatge anant al següent enllaç: http://www.flickr.com/photos/86533211@N00/sets/72157602759329317/

Trobareu comentaris i opinions personals a cadascuna de les fotos, si les consulteu. I podeu deixar també les vostre opinions. Salutacions!!!!!

Neu i carrils bici a Bogotà.

Publicat originalment en el meu nou bloc el MÓN en IMATGES.

Hail on Bogota, inserito originariamente da ginapfd.

Una estampa poc habitual a Bogotà, neu en una de les avingudes principals del Districte Capital.

I un punt a tenir en compte per les nostres terres, el treball que s'està fent a Bogotà per a disposar de transports alternatius al transport privat motoritzat.

Per una banda s'han implantat carrils bici que faciliten la mobilitat a la capital colombiana, anomenades CICLORUTAS ( http://www.idu.gov.co/sist_trans/ciclorrutas.htm ).

Per una altra banda, a manca d'una xarxa de metro (que s'ha plantejat, però que actualment no té finançament que permeti tirar endavant el projecte), han creat una xarxa sustitutiva d'autobusos anomenada TRANSMILENIO ( http://www.idu.gov.co/sist_trans/infraestruc_transmilenio.htm ), en que diverses linies d'autobús disposen de carrils segregats de la circulació rodada, i distribueixen els usuaris de forma ràpida entre les estacions, on poden intercanviar entre les diferents línies del Transmilenio, o bé amb les linies alimentadores d'autobús que provenen de les barriades.

Per últim, si bé no sembla que a mig termini hi hagi metro a Bogotà, el que sí s'està ja redactant és el projecte de trens de rodalies. El traçat ferroviari ja existeix, però el seu ús per a transport de persones sembla estar infrautilitzat. S'ha definit un projecte d'estudi d'implantació de Rodalies a Bogotà i la seva àrea metropolitana, i ara s'estan avaluant les alternatives generades per a la seva implantació ( http://www.idu.gov.co/sist_trans/tren_cercanias.htm ).

Pel que fa al carril bici, sembla que haurem de prendre nota del que s'ha fet a Bogotà.

 

Renfe nostra de cada dia...

Per sort, fa temps que la meva vida diària no depend de la RENFE, encara que les causes d'aquest fet no van ser gens agradables pel que fa a les conseqüències que va patir la meva carrera professional (els acomiadaments improcedents que apliquen de forma indiscriminada moltes empreses, per tal de reduir costos laborals incorporant a les places buidades treballadors professionalment menys preparats i amb sous més baixos no són sant de la meva devoció, per experiència pròpia).

Durant quatre anys, arribar a la feina, per a mi, era quelcom que depenia de la Renfe. Fa quatre anys, l'acomiadament improcedent que va aplicar sobre mi la meva exempresa de serveis informàtics, Transiciel (actual Sogetti), va tallar de socarrel aquesta dependència, doncs a conseqüència d'aquell fet vaig decidir tornar a viure al Camp de Tarragona, i intentar obrir una nova carrera professional. Finalment, però, he hagut de tornar a les empreses de serveis informàtics. Creuem els dits de no trobar-nos amb una empresa com Transiciel pel camí.

La meva vida diària, en els dias laborables, estava lligada a la línia C2 de Renfe, en concret dels trens del tram Sant Vicenç de Calders - Vilanova i la Geltrú - Sants - Passeig de Gràcia. Quan em vaig assabentar que el Tren d'Alta Velocitat (conegut com a AVE) faria cap a Barcelona per l'Estació de Sants, ja vaig tremolar, i el meus temors, parlem de l'any 2002 com a mínim, s'han converit en una realitat de la que el destí m'ha fet fugir a temps. No vull estar a la pell dels treballadors, estudiants i malalts que cada dia han de fer el trajecte amb el tren fins a Barcelona amb la linia C2 de Renfe. L'alternativa, viatjar en autobusos de la companyia Monbús, és gairebé inviable pel trajecte i la seva durada, especialment per als residents dels municipis més al sud de Vilanova i la Geltrú. Milers d'usuaris venuts cada dia als dessignis de la Renfe, pendents de decisions que cauen en la desídia preses a 600 quilòmetres de distància, però de la que també en són en gran part responsables els nostres representants polítics municipals i, sobretot, autonòmics.

El Govern Montilla, com en el seu dia havia de fer el Govern Maragall, ha de clamar al cel per tots els catalans i catalanes que cada dia sacrifiquen, a més del temps del trajecte oficial imprés en els horaris de la Renfe , per arribar a les seves destinacions laborals, educadores o d'altres naturaleses diverses (qüestions de salut, administratives o judicials), han de sumar minuts, quarts d'hora o potser encara més unitats temporals al temps que han de restar de la seva vida per qüestions de mobilitat, a causa de les distàncies cada cop més grans que s'estableixen entre els punts de residència i els llocs de treball o estudi... I després s'omplen les boques sobre harmonitzar la vida familiar i laboral!!!!

Feia temps que no es donava un problema "greu" a la xarxa ferroviària de Renfe a Catalunya (els problemes diàris, que suposen pèrdues d'entre deu minuts i mitja hora diària de temps personal ja no es compten, quina vergonya haurien de tenir als qui els correspongui). Aquest divendres, però, un Euromed, per sort sense passatgers, s'estavella a l'estació del Prat de Llobregat, on anava a una velocitat molt pel damunt de la màxima fixada (hauran fallat els sistemes de seguretat?). Un dia laborable (per sort només un!!!) i un cap de setmana la xarxa de rodalies de Renfe (als mitjans de comunicació sempre parlen de les Rodalies de Barcelona, però s'obliden que també hi va gent a estudiar o a treballar a Barcelona cada dia que venen de Reus, Tarragona, Salou, Torredembarra, Altafulla, Girona, ... i que depenen del servei que ara s'anomena de Mijta Distància - bé, als seients dels vagons hi posa "Media Distancia"-) s'enfonsa, i amb ella la mobilitat de la gent, que veu perillar un altre cop els seus llocs de treball per no poder complir amb les seves obligacions laborals, i que veuen com la seva vida familiar també queda menyspreada pels poders públics en mans dels quals està el bon servei de la mobilitat que s'ha d'oferir a la ciutadania.  

A tot aixó cal afegir que el tram de via entre Sant Vicenç de Calders i l'Estació de Sants a Barcelona és un embut per on hi transiten per dues vies trens de rodalies, mitja distància (regionals) i llarga distància (on es colen trens de velocitat alta com l'Euromed, que no tenen vies segregades)... Ah, i se m'oblidava, els trens de mercaderies!!!!! 50 quilòmetres de via ferroviària doble de la que no se li pot demanar més, i amb un increment important de demanda de mobilitat que cada cop és més impossible d'absorvir.

Així doncs, tenim que quan es talla la circulació de forma total (amb tallar només una de les vies en una part del tramp Sant Vicenç-Sants, ja no us conto quin drama es crea), els trens regionals i de llarga distància es veuen obligats a circular per la via de Vilafranca, que en la seva major part és un trajecte de VIA ÚNICA. Així, doncs, la C2 i la C10 queden tallades, i de retruc la C4 i la nova C7 veuen limitats el seu funcionament a l'haver de compartir els seus minsos recursos amb trens regionals i de llarga distància que habitualment passen per la línia de la costa...

No sé quan acabaran totes aquestes misèries del transport públic ferroviari de la Catalunya Nova, però aquí van alguns punts que crec que s'han de prendre en consideració per tal de començar a solucionar ja aquest punt crucial de la vida de desenes de milers de persones (per no dir centenars de milers) que en tenen dependència per al desenvolupament de la seva vida laboral i familiar del bon funcionament d'un servei públic com és el de la Renfe:

1. Desdoblament de la via Sant Vicenç de Calders - Vilafranca del Penedès - Martorell - Molins de Rei - Hospitalet - Sants. D'aquesta manera, les linies C2 i C4 poden veure's alleugerides del pas de trens de llarga distància, així com dels de les linies de regionals que no tenen aturada en el tram de la costa (principalment a Vilanova).

2. Creació d'una nova linia de regionals que uneixi Lleida, les Borges Blanques, Montblanc, Reus, Tarragona, Torredembarra, Sant Vicenç de Calders, Vilafranca del Penedès, Martorell, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola Universitat, Cerdanyola del Vallès, Granollers, Maçanet-Massana, Girona i Figueres, que possibiliti la movilitat directa de treballadors i estudiants de les tres capitals de demarcació i la segona àrea econòmica de Catalunya, el Vallès, on cada cop més hi ha una xarxa d'empreses de la que la resta de catalans i catalanes no ens podem desentendre per al desenvolupament de les nostres carreres professionals i universitàries.  

La unió de Lleida, Tarragona i Girona a través de l'Ave es queda curta (i ben curta de mires), i en especial a l'àrea del Camp de Tarragona, on és més ràpid arribar a Barcelona amb un tren convencional que desplaçar-se a l'Estació de Camp de Tarragona amb transport privat o públic per agafar un tren que et porti a Barcelona.

I la demanda de mobilitat entre les tres àrees metropolitanes dels caps de demarcació i l'àrea del Vallès és una realitat que va en creixement, i no ens hi podem amagar. L'eix de l'AP2-AP7 necessita d'un eix paral·lel ferroviàri.

3. Traspàs immediat de tota la xarxa ferroviària de Catalunya a la màxima representació política del país, la Generalitat de Catalunya, amb la dotació econòmica suficient i imprescindible per a fer viable el manteniment i les noves inversions necessàries per a facilitar la mobilitat sostenible i la competitivitat del territori davant la globalització a través del transport públic ferroviari.

I encara es poden fer més demandes, però aquestes tres que acabo de fer crec que són vertebradores de tot el territori català. Altres punts del meu pensament sobre la xarxa ferroviària a Catalunya i al Camp de Tarragona els trobareu expressats en els següents articles publicats en aquest bloc :

Alguns apunts sobre la gestió del nostre territori...

L'AVE del Clos...

Estació Camp de Tarragona

Transport Públic al Camp de Tarragona... Somiant un millor transport públic...

Proposta de sistema ferroviari de rodalies del Camp de Tarragona-Penedès-Terres de l'Ebre (l'article anterior pot marcar certes variacions respecte aquest, que el vaig escriure amb anterioritat).

Transport Públic al Camp de Tarragona... Somiant un millor transport públic...

Aquesta Setmana Santa vaig utilitzar l'eina del Mapes Tinet per a situar un hotel de la cadena d'hotels NH, que la web de la cadena hotelera tenia mal situat en un mapa de Berlín, a uns 2 quilòmetres de la seva ubicació real. D'un altre hotel a Berlin no us podré parlar, però d'aquest si, doncs és l'únic hotel de la capital alemanya on he passat dues nits...

Utilitzar el Mapes Tinet em va fer recordar els temps en que vaig començar a estudiar la carrera d'informàtica a la capital catalana, on em vaig traslladar a viure per motius d'estudis. I a Barcelona t'adones de la gran importància que té la movilitat de les persones, i en especial un ús eficient i pràctic del transport públic, per dinamitzar una ciutat i el seu territori.

Quan vaig arribar a Barcelona ni hi havia tarifes integrades. La línia 2 de metro no es preveia fer anar de cap de les maneres. I ja no diguem dels tranvies, amb el Tranvia Blau, a l'Avinguda del Tibidabo, ja n'hi havia prou per als curiosos o els nostàlgics... Ja han passat vint anys des d'aquella primera presa de contacte amb el transport públic per anar allà on necessitaves arribar. Acabava de sortir del rovell de l'ou (en el meu cas, la ciutat on he nascut i crescut, Tarragona, on si vius al centre, amb les teves dues cames en tens prou per arribar a tot arreu on necessitava arribar fins aleshores) i de seguida em vaig a haver d'acostumar a utilitzar metros i busos, dels que no em desenganxaria fins uns disset anys després, quan per coses de la vida em vaig instal·lar a Reus a viure-hi, quan em pensava que la meva carrera professional em lligaria a Barcelona fins a la jubilació.

Aquells primers anys d'estada a Barcelona no dedicava tot el meu temps només als meus estudis universitaris. També m'agradava somiar el que volia per a casa meva. S'ha de reconèixer que els que som de Tarragona (ciutat o capital o com li volgueu dir, o sigui, dels fills dels fills dels fill dels... dels que fa vint segles vivien a l'antiga Tarraco), sóm una mica nacionalistes tarragonins. I davant d'aquella immensitat que és i era Barcelona, vaig copçar quelcom molt important si volem un veritable futur per a la nostra ciutat: Tarragona per si sòla no és res davant dels poders fàctics que hi ha a Barcelona, i que si Tarragona vol estar al mapa, no pot menysprear el territori al que pertany: el Camp de Tarragona.

Potser sense ser tan rotund als meus divuit o dinou anys, sí que vaig fer les meves primeres passes en pensar en el Territori: el Camp de Tarragona. I vaig somiar i dibuixar la meva xarxa de línies de metro per al Camp de Tarragona... Una mica somiatruites, però si no es somien truites, no hi ha base per tal de dibuixar quin serà el nostre futur...

Doncs just pocs dies després d'utilitzar el Tinet Mapes per a situar aquell hotel berlinès al mapa correctament, i pensar en que bé m'aniria per redibuixar aquells projectes o somnis de joventut, que ensopego amb un article titulat Et pots fer el teu propi Google Maps, en el bloc de Jesús Ferré, i se'm cau la baba i me'n vaig directe al Google Maps...

I ja estic redibuixant aquell mapa de projecte de metro per al Camp de Tarragona des d'ahir mateix... Ara s'ha transformat en un projecte de "Ferrocarrils de la Generalitat" (per als que hàgiu utilitzat aquesta xarxa de transport ferroviària en mans de la Generalitat de Catalunya, podreu copçar que es tracta d'un format que es trova a mig camí del concepte de metro i del concepte de Rodalies i Regionals Renfe), on, dessitjant que es traspassi la xarxa viària de Regionals Renfe a la Generalitat de Catalunya, aquesta començi a invertir a la demarcació de Tarragona (la segona en volum de població a Catalunya) i que els ciutadans del Camp de Tarragona, així com també els de les Terres de l'Ebre, podem gaudir dels avantatges que ja disposen els habitants de la demarcació de Barcelona (tarifa integrada, metro, rodalies,...), començant amb la mínima inversió (o sigui, aprofitant una xarxa ferroviaria ja existent, amb mínimes modificacions en infraestructures, potser si que en material mòbil, i, sobretot, i primer, aplicant una tarifa integrada que afecti a tots els mitjans de transport públic del Camp de Tarragona), poc a poc avancem en consolidar el Camp de Tarragona com la segona àrea metropolitana de Catalunya, però amb la diferència de que el Camp de Tarragona sigui una àrea metropolitana sostenible, però que també estigui situada al mapa de la xarxa de punts de presa de decisions a nivell europeu.

Aquí us deixo amb la imatge de com va quedar ahir un primer esbós de com sommio i proposo que pot ser una xarxa de "Ferrocarrils Catalans" al Camp de Tarragona. He començat per la linia on hi hauria una major inversió en infraestructures, la línia Cambrils-Estació TAV Camp de Tarragona, on s'aprofiten el traçat actual de la Renfe entre Cambrils i Port Aventura, i entre el Pol·lígon Industrial de Constantí i Perafort, i hi ha l'únic tram nou de vies ferroviaries que en una primera fase s'hauria de construir per a completar aquesta Xarxa Ferroviària al Camp de Tarragona, que des de Port Aventura, passaria per Vilaseca de Solcina, la Canonja, Aeroport de Reus i enllaçaria amb la xarxa ferroviaria existent al Pol·lígon de Constantí.

Un altre dia us comento com avança el projecte (hi ha molta feina per endavant, i segurament, més d'un canvi), i anem desenvolupant noves propostes per a un Transport Públic digne per al Camp de Tarragona. Els que volgueu veure la situació actual de l'evolució del projecte (i copiar idees - respecteu el Copyrigth, sisplau!), podeu anar al següent enllaç: aquest enllaç!!!!. Arreveure!!!

Visita llampec a Barcelona...

Aquest dissabte passat vaig anar a Barcelona per quedar amb un matrimoni amic meu, i veure la seva nena de dos anys, que està ben bufona.

Vam quedar per anar a l'FNAC de Diagonal Mar, allà no hi havia estat mai (ni al recinte del Fòrum). Així, abans d'anar a l'FNAC, vam visitar el recinte del Fòrum. Va ser impactant veure com la suposada zona verda (suposo que deu ser la nomenclatura que utilitzarà l'Ajuntament de Barcelona per a un àrea d'esbarjo d'aquelles característiques) eren hectàries de ciment armat per tot arreu, que de cara a videoclips, pel·lícules, anuncis i fotografies pot ser perfecte, però de cara al ciutadà d'a peu, doncs la veritat, trobo que és un lloc molt desagradable per anar a passejar a Barcelona. Barcelona té molts altres racons, de mida humana, per visitar, i que són un dels grans atractius de la capital catalana, la seva dimensió humana. El recinte del Fòrum queda fora d'aquesta catalogació, i veritablement no m'ha defraudat, haig de confessar que veure el recinte del Fòrum em va corroborar la immensitat i la inhumanitat d'aquest espai barceloní. La mateixa inhumanitat que sembla transpirar el nou alcalde Jordi Hereu. No defensaré jo la causa okupa, però si el senyor Hereu no pensa en donar solucions en el tema de l'habitatge, més val que calli pel que fa al que sembla un dels seus temes prioritaris: fer desaparèixer el moviment Okupa del Cap i Casal de Catalunya. Aixó i la sordina que ens ha posat el senyor Montilla m'està començant a posar dels nervis...

L'únic bonic de la visita al recinte del Fòrum va ser poder contemplar la posta de sol sobre la Mediterrània i la muntanya de Montjuïc de fons, la resta, dues paraules: impresionantment inhumà.

Estació Camp de Tarragona

Finalment he visitat, ahir diumenge, la nova i flamant estació de Tren d'Alta Velocitat Camp de Tarragona. I no sé si començar per la primera, la segona, o la tercera impressió que m'ha donat.

Andanes de l'Estació Camp de Tarragona, amb el poble de Perafort al fons (Foto: Valentí Parrilla Aixelà)

Començaré pel començament. He anat en transport privat. Com no tinc cotxe ni carnet, aixó vol dir que m'hi han portat (o he fet de copilot). Trajecte d'anada Reus- Estació Camp de Tarragona: Agafem la T11 sortint de Reus per la carretera de Cambrils, direcció Tarragona, fins a l'accés a l'autopista AP-7, per on continuem el trajecte, doncs és gratuïta accedint a Reus i sortint a Tarragona (a l'alçada del polígon de Riu Clar). Sortim a la N-240 direcció Valls, autovía fins a Sant Salvador, i des d'allà calçada única amb dos carrils, un per sentit, i moltes rotondes. Ni una sòla indicació d'on està l'Estació Camp de Tarragona, fins que arribem a la petita rotonda on es troba l'accés, a mig camí entre la rotonda de Puigdelfí i Perafort, per una banda, i l'accés a Els Garidells, per una altra. I si us penseu que agafant aquella carretera trobareu a la cantonada l'Estació Camp de Tarragona, sou uns sòmines... fins que no estiguem en un lloc ben idílic i desconnectat de la civilització, no trobareu l'Estació Camp de Tarragona.

En total , gairebé 24 quilòmetres per fer via des de Reus fins a l'Estació Camp de Tarragona, des d'una ciutat de 100.000 habitants fins a un lloc perdut al mig del camp. I també 24 quilòmetres on en molts punts s'ha de reduir sovint la velocitat (peatges, rotondes, accessos,...) Caram, i si no arribo a anar de copilot, jo, sense carnet, com hi arribo? Tranquils, hi ha un servei d'autobusos, que segurament s'ha de pagar a part del bitllet del tren, que donen servei en funció de l'horari dels trens. I sempre queda la possibilitat d'agafar el taxi. En un article a l'Avui de la setmana passada, una usuària de l'AVE, per anar a Lleida des de Reus, va haver d'anar a l'estació Camp de Tarragona amb taxi, per un preu tan assequible com eren 31 euros (el bitllet de només anada en classe turista Camp de Tarragona - Lleida Pirineus només costa 15 euros amb 70 cèntims, interessant).

Què ens trobem? Una estació ben maca i acollidora, en un marc més tranquil impossible, on excepte l'AVE, ningú corre, entre boscos, vinyes, turons i planes. Al mig de la natura... Per quan de temps?

La veritat és que resulta clar que la inversió que s'ha fet en la infraestructura de l'AVE no s'ha fet pensant en criteris de les necessitats del nostre territori, el Camp de Tarragona, i l'únic que té de Camp de Tarragona és que hi és, si, però on no hi viu ningú, en mig del camp, dels boscos i de les vinyes.

I sí, en un indret que, quan es dispari el tret de sortida, les constructores treuran fum i faran calers a tort i a dret, especialment quan es posi en funcionament, algun dia, l'anomenat Servei de Regionals d'Alta Velocitat, que hauran d'unir les estacions de Lleida, Camp de Tarragona i Girona amb el Cap i Casal de Catalunya... El tren anirà com un llamp, però els gairebé 250.000 habitants de les ciutats de Tarragona i de Reus no sé si els atreurà haver d'anar fins a l'estació Camp de Tarragona per fer-hi cap a Barcelona (si no és que ens treguin els trens que disposem ara, que en són capaços, per qüestions de rendibilitat). En cambi, a la gent que a Barcelona no es pot permetre comprar un pis digne, a causa dels preus de mercat, se'ls portarà a omplir els municipis del voltant més pròxim a l'estació Camp de Tarragona, per tal de poder millorar de qualitat de vida, i us asseguro que no seran les classes més desafavorides les que hi faran cap, sinó classes mitjes i mitjes altes, que encara que siguin d'aquestes "categories socials" no es poden permetre comprar un pis mínimament digne a la capital catalana.

D'altra banda, ja a l'estació de Móra la Nova s'han quedat sense els trens de llarg recorregut diurn, que completaven el servei de regionals i donaven una qualitat de servei ferroviari a la comarca de la Ribera de l'Ebre a un nivell com el que hauria de continuar essent. Ara, per anar a Saragossa o a Barcelona, només poden agafar un dels pocs Regionals o Catalunya Exprès que hi fan cap, i queda el nocturn Costa Brava com a únic suplement. Veritablement, els polítics que tenim ajuden a construir un món que vol que els que no disposem de vehicle privat tinguem una vida vegetativa i no podem fruir d'un transport públic digne. I per anar a Madrid, els de Móra hauran d'anar fins a Saragossa a agafar l'AVE, quan abans podien agafar alguna combinació des de la mateixa estació riberenca.

Vestíbul de l'estació Camp de Tarragona (Foto: Valentí Parrilla Aixelà)

L'estació és molt maca, d'unes dimensions humanes. En aquest aspecte no se li pot criticar res, excepte que es mantindrà com nova durant anys, doncs si no hi vas expresament, allà no hi va ningú, i hi ha més membres del servei de seguretat i dels servei d'atenció al client que no pas passatgers o visitants de l'Estació. L'única botiga oberta, de uns quants locals disponibles, és una empresa de lloguer de vehicles (cosa ben natural, doncs si no hi ha cap taxi aturat esperant-te - i tantes discusions que hi havien hagut durant les setmanes anteriors entre taxistes - i l'autobús del servei públic no saps si es perdrà pel camí - com va passar durant els primers dies-, doncs un cotxe de lloger és el mès pràctic... O vols arribar camintant a Tarragona o a Reus?)

La tornada a Reus, en cotxe particular, és clar, l'hem fet passant pel poble de Perafort, per la TV-2231, fins a una rotonda a la N-240, mig quilòmetre per la nacional direcció Tarragona, fins agafar la T-750 que porta fins a la Refineria de Repsol, la Pobla de Mafumet i el Morell, i des d'allà la TP-7225 que desemboca a la C-14 just mig quilòmetre abans d'arribar a l'Avinguda Marià Fortuny. Impressionant!!!!

L'AVE del Clos...

Cada dia vaig a treballar a Barcelona. Abans, quan vivia a Cubelles, a la comarca del Garraf, gairebé només es podia comptar amb el sistema de rodalies de RENFE per fer-hi cap. Després, una regularització encoberta de feina a l'empresa on treballava em va fer optar per canviar de lloc de residència, i anar a viure a Reus, més a prop de la família. Un intent de treballar com a autònom no va reeixir, i vaig optar a treballar a Barcelona, continuant visquent a Reus. SORT QUE VAIG EN AUTOBÚS A LA FEINA!!!!!...

Obres de l'AVE a l'Hospitalet de Llobregat, prop del punt de connexió de la línia de RENFE Sant Vicenç de Calders-Vilanova-el Prat-Sants amb la de Sant Vicenç de Calders-Vilafranca-Martorell-Sants (Font: un usuari del fòrum sobre infraestructures http://skyscrapercity.com/)

Quan vivia a Cubelles encara no hi havia obres de l'AVE al Prat, ni a Bellvitge, ni a Santa Eulàlia, ni a Sants. I el sistema de rodalies de Renfe es podia considerar ja deficient. Retards, aturades tècniques sense explicacions, eran el pa nostre de molts dies. Arribar cinc minuts més tard de l'hora prevista segons els horaris era una cosa diària. Arribar deu minuts tard força habitual, i aturades de vint o trenta minuts no podien mancar un cop al mes. Sense comptar amb les tempestes del setembre, que provocaven el tall de la circulació dels trens any rera any alguns dies, a saber qui tocava aquell any, i et feien fer mans i mànigues per arribar a la feina. I que no et miressin malament a l'arribar-hi tard.

Els caps de setmana anava a veure a la família, repartida entre Tarragona i Reus. Per a aquests desplaçaments la RENFE continuava essent també el meu mitjà de transport. I molts cops, quan anava a agafar en tren per tornar a Cubelles el diumenge a la tarda, fins i tot a Reus et podies trobar que havies d'anar dempeus fins a Barcelona (ja no diguem si agafaves el mateix tren a Tarragona).

Aixó em va fer enviar un escrit acompanyat de fotos d'aquesta deplorable situació a diversos mitjans de comunicació. L'article va aparèixer immediàtament a l'edició de Tinet Digital (acabo de cercar el text de la notícia a Tinet Digital, però no he aconseguit localitzar-la), i dies després la delegació de TV3 a Tarragona es va posar en contacte amb mi per fer un seguiment de la situació sortint de l'estació de Reus i fins a Torredembarra, podent comprovar que des de Reus la gent anava dreta. Com per a gravar el reportatge, TV3 va haver-ho de notificar a la RENFE, ves per on, aquell dia van substituir els vagons dels antics Catalunya Exprés, on la gent fins i tot s'asseia en els prestatges reservats a l'equipatge, en un raconet rera alguna de les portes d'accés als compartiments de seients, per un Catalunya Exprés de la nova fornada que actualment circulen en més ocasions. El reportatge es va gravar abans de l'última campanya electoral al Parlament de Catalunya, però no es va poder transmetre per falta d'espai en els telenotícies fins passades aquestes eleccions, d'on Pasqual Maragall sortiria escollit president de la Generalitat. Va sortir al Telenotícies Comarques, però el que ja no m'esperava és que el mateix Carles Francino introuria el mateix reportatge en el Telenotícies per a tot Catalunya.

Malauradament, la seva emissió va coincidir amb el dia en que em vaig convertir en un més dels molts acomiadats per la meva antiga empresa, on en comptes d'aplicar expedients de regulació, semblava que feien el sorteig de la ONCE, i cada setmana surtien un o dos premiats amb l'acomiadament, encara que alguns cops podien arrivar a ser-ne vuit de cop.

D'aixó n'estem parlant de fa tres, i quatre, i cinc anys enrera. I els gestors dels transports de l'area metropolitana de Barcelona, pel que feia a les mancances del servei de rodalies, ja n'havien d'estar al corrent. Totes les linies de rodalies de Barcelona van a parar a Sants (encara no s'havia obert la última línia que connecta Martorell amb el Vallès, la primera línia de rodalies relativament descentralitzada, però que igualment mor a Sants). I tots els recorreguts provinents del sud de Barcelona (rodalies, regionals i llargs recorreguts) han d'accedir obligatòriament a Sants, a través de la línia provinent de Sant Vicençs de Calders via Vilanova i la Geltrú, excepte els rodalies provinents de Vilafranca del Penedès i Martorell.

En els primers esbossos de l'Alta Velocitat cap a Barcelona plantejaven que l'Ave arrivaria a Barcelona aturant-se a la gran zona ferroviària de la Sagrera venint pel Penedès i el Vallès Occidental, amb estació a Sant Cugat. Però molts poders fàctics van fer desestimar aquesta opció, i van potenciar l'arribada de l'AVE a Barcelona passant per l'Aeroport del Prat.

Fins aquí, tot bé, però aleshores als grans gestors barcelonins se'ls va acodir que l'AVE havia de creuar Barcelona. I es van plantejar dos recorreguts possibles. Un passant per la zona portuària, i arribant fins a la infrautilitzada i renovada Estació de França.

Però el ara ja ex-alcalde de Barcelona Joan Clos va decidir que l'AVE haviar de creuar la ciutat de Barcelona entrant per Sants, i sortint per la Sagrera, i fins i tot amb una estació a Passeig de Gràcia... I aquí van començar tots els maldecaps que durant aquests últims mesos s'han agreujat en el servei d'accés a Barcelona amb la Renfe. Coneixent les deficències habituals del servei de Renfe quan no hi havia obres, i havent dues alternatives menys agresives davant les necessitats quotidianes de movilitat, i segurament més econòmiques i ràpides d'implementar (Sagrera via Vallès i Estació de França via Zona Franca), el senyor Clos va decidir que l'AVE havia de passar a tocar els fonaments de la Sagrada Família, o millor dit, havia d'arribar a Sants...

Els usuaris habituals (i no habituals) de RENFE que accedeixen a Sants per Sant Vicenç de Calders, Vilanova i la Geltrú i el Prat de Llobregat, siguin de rodalies, regionals o llargs recorregut, i que no tenen una altra alternativa ferroviària, pateixen de forma directa una decisió de caire totalment centralista, i sobretot, suïcida, i que sembla que tal com van les obres ja no té marxa enrera (canviar ara d'alternativa, amb tots els diners públics que s'han gastat ja en les obres?!).

L'AVE s'ha convertit en el suïcidi econòmic actual de la ciutat de Barcelona, i de pas, de gran part de Catalunya. Volen potenciar l'ús del transport públic, i segresten els passatgers durant hores en trens aturats o a les andanes de les estacions. Ara que el que ja es podia preveure (quan encara vivia a Cubelles tremolava de pensar que arribaria aquest moment, i ves per on, ha arribat) ja no es pot aturar i provoca tot aquest desgavell, penso que ha quedat clar la incopetència de l'actual ministre d'indústria, justícia i turisme de l'Estat Espanyol. Esperem que Clos no es converteixi en el substitut de Montilla com a presidenciable per Catalunya. Catalunya no és mereix un gestor tan ineficaç, i que malgasta de forma tan alarmant els diners que paguem els contribuents.

Una proposta personal sobre els habitatges de protecció oficial

Encara que en el meu cas personal ho tinc una mica difícil per complir amb les condicions necessàries per optar a un Pis de Protecció Oficial (sigui en lloguer o en propietat), crec que s'ha de fer una nova política social d'habitatge que tingui present els següents punts (algun dels quals potser ja s'ha comentat en altres propostes):

* El parc de pisos de protecció oficial no ha de derivar, passats un anys, en el mercat lliure, i encara menys al cap de cinc anys d'adquirir-los, com passa en moltes promocions de vivenda pública. Haurien de continuar en un mercat segregat del mercat lliure d'habitatge, i conformar un mercat controlat d'habitatge social.

* Actualment vivim en un municipi, treballem en un altre municipi, i molts cops ens apareixen ofertes laborals a molts quilòmetres d'on vivim. L'accés a l'habitatge de protecció oficial no s'hauria de limitar als habitants del municipi on es construeix tal o qual promoció d'habitatge públic. Tot habitant de Catalunya ha de tenir dret a accedir a promocions d'habitatge públic de Catalunya. Pot ser si que poden haver promocions petites limitades al seu municipi o comarca, però també s'han de fer grans promocions destinades a tots els ciutadans del nostre país. Per exemple, en el meu cas, si resideixo a Reus i treballo a Barcelona, hauria de tenir dret a presentar-me a un concurs públic de promocions de vivendes públiques a Vilafranca del Penedès. Amb els mitjans de mobilitat adients que hi ha avui dia, i sabent que la realitat barcelonina impedeix concentrar en aquest municipi una extensa oferta de pisos de protecció oficial, no es pot manllevar als ciutadans de Catalunya el dret a un habitatge, encara que sigui en un municipi diferent al de residència i/o treball actual.

* Crear grans polígons d'habitatges de protecció oficial, per forçar la baixa controlada dels preus d'habitatge del mercat lliure, especialment pel que fa als lloguers (desmesurats tenint en compte que molts dels pisos que es lloguen ja estan més que amortitzats), a més de donar l'oportunitat a tot ciutadà de Catalunya al seu dret a disposar d'un habitatge digne. En comptes d'invertir en noves infraestructures per al tranport privat o en trens de gran velocitat que utilitzaran quatre gats, invertir en promocions de vivendes de les que a més es recuperarà en gran part la inversió realitzada, sempre dins de preus dignes i assequibles per als ciutadans. Intentar també que aquests grans polígons estiguin integrats en el seu entorn. Penso que es pot fer un pla per als propers vuit anys on es plategi crear un parc de 150.000 habitatges de protecció oficial a tot Catalunya.

* Forçar l'entrada en el mercat de lloguer de la gran bossa de pisos buits que existeixen en els nostres pobles i ciutats. La Generalitat ha de garantir als propietaris que es farà càrreg del manteniment d'aquests pisos, així com d'assegurar els ingressos d'aquests propietaris forçats a llogar els seus pisos buits, que es llogarien dins una política de tarifes tobes de lloguer.

Aixó és només a grans trets el que pot ser una política d'habitatge a Catalunya. Com tota proposta, es pot debatre i millorar, però per algun lloc sempre s'ha de començar.

Proposta de sistema ferroviari de rodalies del Camp de Tarragona-Penedès-Terres de l'Ebre

La xarxa ferroviaria del Camp de Tarragona té un gran potencial, dissenyat i en funcionament des de fa molts decenis, i que no s'ha sapigut gestionar per a potenciar la movilitat i el creixement de les nostres comarques.

Ara, però, el Camp de Tarragona està en un moment idoni per a pensar en una aposta ferroviaria de futur, amb una inversió que es podria considerar mínima, doncs la major part de les infraestructures ferroviaries ja existeixen, i algunes d'elles fins i tot poden estar en procés de desús injustificat.

Per aixó cal demanar que es traspassi tota la xarxa ferroviaria de la Demarcació a la Generalitat. Però segurament aquest pas no es podrà dur a terme fins que es consolidin les inversions necessàries per posar en funcionament els dos nous eixos ferroviaris de llarg recorregut que un es posarà en marxa parcialment aviat, i l'altre està adormit en algun prestatge d'algun ministeria. Aquestes infraestructures que segurament continuarà gestionant l'Estat Espanyol, però que alliberaran dels trens de llarg recorregut la nostra xarxa ferroviaria són la línia del AVE Madrid-Sarragossa-Barcelona-França, i el Corredor del Mediterrani.

Sembla una contradicció, però per tal de potenciar el sistema de rodalies i regionals del Camp, cal alliberar la xarxa ferroviaria actual dels trens de llarg recorregut encarregats del transport de persones i mercaderies, i aquestes dues infraestructures passen a ser bàsiques per a dur a terme aquest pla.

Un cop tinguem en marxa l'AVE Madrid-Barcelona i el Corredor del Mediterrani, que connectaran a Perafort, ja podem dissenyar el que pot ser el nou sistema de Rodalies del Camp de Tarragona-Penedès-Terres de l'Ebre.

I perquè el nou sistema de Rodalies del Camp de Tarragona-Penedès-Terres de l'Ebre? Doncs perque per a que sigui veritablement un sistema útil, cal que la xarxa de rodalies permeti la mobilitat entre aquestes esperem que tres futures vegueries catalanes (el Penedès està en perill de sucumbir dins la gran vegueria de la Barcelona Metropolitana, cosa que no interessa gens ni mica ni als penedesencs ni a les nostres comarques).

Es tracta de tres arees que poden funcionar independentment, pel que fa a les seves sinergies, però alhora cal que sumin esforços per incrementar el seu potencial humà i econòmic. I encara més si volem funcionar de la forma més independent possible de la gran àrea metropolitana barcelonina, que ens expolia de molts dels valors que es generen a les nostres comarques, tant valors humans com econòmics.

Un cop alliberada la xarxa ferroviaria dels trens de llarg recorregut, aquesta pot ser traspassada a la Generalitat, per tal de que els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya passin a gestionar la xarxa, actualment en mans d'una RENFE que té els seus interessos econòmics fixats en altres àrees geogràfiques, i que menysprea i maltracta els seus usuaris a la nostra demarcació.

Tenim un nucli central, format per la capitalitat bipolar de Reus i Tarragona. Diguem que totes les linies de rodalies han de passar per aquesta àrea. Només hi hauria una possibilitat de crear una linia que no passes per aquest nucli central, que seria una linia que passes per la zona de Valls i anès a parar al Penedès-Garraf, però segurament amb les solucions que aqui es donen, doncs seria descartada per poca rendibilitat.

Aqui cal fer la única modificació necessària per a modificar una linia fèrria. La línia de la Costa, al sortir de Port Aventura, en comptes d'adreçar-se directament a Tarragona, hauria d'adreçar-se a Vila-seca.

Així doncs, tindriem els dos nusos de primer grau de línies ferroviàries, on convergirien diverses linies. Aquests dos nusos ferroviaris serien el ja existent de Sant Vicenç de Calders, i el nou nus de Vila-seca. A aquests dos nusos hi hauriem de sumar dos nusos secundaris, que serien el de Picamoixons i el de Reus-Passeig Mata (actual estació de Renfe de Reus). Aquests quatre nusos haurien de fer les funcions de grans intercanviadors entre les diferents linies de rodalies.

Ja tenim els nussos ferroviaris. Ara hem d'identificar les capçaleres de linia. Veient la xarxa ferroviària actual, sembla ben clar quins són els extrems. Tenim per a la línia de la Costa Sud a L'Aldea-Amposta i Tortosa, com a possibles caps de línia. En el cas de l'Aldea-Amposta es podria allargar la linia fins a Vinaròs, però suposo que si els trens són gestionats per Ferrocarrils de la Generalitat, aquest punt pot ser problemàtic, igual que el de tenir present a Casp com a capçalera de la linia interior de les Terres de l'Ebre, on la capçalera de referència seria Móra la Nova. Una tercera capçelera seria Montblanc, extensible fins a la mateixa ciutat de Lleida. Les quarta i cinquena capceleres de línia serien Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú. Hi ha dues estacions més que podrien fer de capçaleres intermitges de linies, i penso que aquestes estacions haurien de ser Cambrils i Sant Vicenç de Calders.

Tenint definits els nusos ferroviaris i les capçaleres de línia. Ara ja es podria fer un esbós de les possibles línies de rodalies, per tal d'estudiar el seu finançament, el seu ús social i la seva rendibilitat.

Crec que hi hauria una línia 0, o línia circular del Camp, que hauria de passar en els dos sentits de circulació. Aquesta linia uniria les actuals estacions de Tarragona, Vila-seca, Reus, Picamoixons, Valls, Sant Vicenç de Calders i Torredembarra, i hauria de ser la que oferís una millor freqüència horària, doncs segurament seria la més utilitzada, i amb un sistema de transbordaments entre linies ben gestionat, fins i tot podria escurçar el trajecte de la resta de línies, i millorar de retruc la seva freqüència.

La línia 1 o Linia de la Costa podria ser una linia amb origen a Vilanova i la Geltrú, passant per Sant Vicenç de Calders, Torredembarra, Tarragona, Vila-Seca, Salou i Cambrils. Podria morir a Cambrils, o continuar fins a L'Aldea-Amposta i Tortosa.

La línia 1-B seria una variant de la línia 1, on a partir de Vila-seca, el trajecte continua fins a Reus, en compte d'anar per la costa. Resumint, línia Vilanova-Reus.

La línia 2 o Línia Interior podria ser una línia amb origen a Vilafranca del Penedès, passant per Sant Vicenç de Calders, Torredembarra, Tarragona, Vila-seca, Reus, Marçà-Falset i Móra la Nova.

La línia 2-B seria una variant de la línia 2, on a l'alçada de Vila-seca, en comptes d'anar cap a l'interior, continuaria fins a Salou i Cambrils.

La línia 3 o Línia Diagonal seria una línia que naixeria a Lleida o Montblanc, i passaria per Picamoixons, Valls i Sant Vicenç de Calders, fins a Vilanova i la Geltrú.

La línia 3-B seria una variant de la Línia Diagonal, que des de Picamoixons, pasaria per Reus, Vila-Seca i Tarragona.

Bé, això és només una proposta. En un altre article detallaré, en funció d'aquestes línies, les noves estacions ferroviàries que s'haurien de crear, per tal de donar un veritable caire de servei ferroviari de rodalies i metropolità al nou sistema de Rodalies del Camp de Tarragona.

Alguns apunts sobre la gestió del nostre territori...

Llegint l'article del bloc del regidor tarragoní Carles Salas, titulat Perdre el tren, he apuntat ràpidament una sèrie d'opinions meves sobre algun dels temes que tracta, i també d'altres, que aquí deixo anar:

Jo crec que a nivell de transport públic al Camp de Tarragona, hi ha moltes coses a solucionar, i que CAP dels partits vol donar solucions si no es duu el peix al cove:

* Integració tarifària JA
* Què hi fa una estació a Perafort, en comptes de que estigui DINS del triangle format per Tarragona, Reus i Salou-Cambrils, on es concentra la major part de la població del Camp?
* Quan la Generalitat es farà càrreg de la xarxa ferroviària de la Demarcació?
* Quan es racionalitzaran els horaris i es milloraran els serveis del Regionals?
* Quan es crearà una xarxa pròpia de Rodalies del Camp, que JA compta amb la xarxa ferroviària?
* Quan hi haurà connexió de la línia de l'Arc Mediterrani d'alta velocitat amb Perafort, i deixarà l'Euromed de circular per vies convencionals i atropellar vianants a Salou o provocar accidents ferroviaris on només van morir dues persones de miracle, com a Torredembarra?
* Quan millorarà la freqüència d'autobusos Reus-Tarragona els caps de setmana? I a primera hora del matí dels dies feiners?

Hi ha tantes coses a fer en transport públic, aquí al camp... S'ha de reconèixer que una de les primeres coses (de les poques bones coses) que va fer en Nadal amb fer-se amb l'alcaldia de Tarragona va ser canviar la flota d'autobusos de la ciutat... Però calen moltes més coses, i s'han de gestionar contemplant tot el territori, sense primar baralles a nivell de capitalitat, que cada cop que hi són, ens fan perdre força davant el gegant metropolità barceloní...

... I si volem un territori equilibrat i cohessionat, ja podem, de pas, exigir que es reconegui la vegueria del Penedès, doncs la independència del Penedès permetrà un creixement més equilibrat del territori, i permetrà crear sinergies entre els territoris del Camp i del Penedés que, si el Penedès cau del tot en l'òrbita barcelonina, seran impossibles d'aplicar.

El català als mass mèdia audiovisuals

Les noves tecnologies han permés el progrés del català a nivell d'internet. Però deseganyem-nos. Tenen èxit les planes en el nostre idioma només en sectors concrets de la població internauta. Si intentes crear una pàgina generalista en català, o bé una plana sense ideologia concreta però especialitzada en algun tema en concret, la web en català no és ni tan sols tinguda en compte per la població catalana, que es decanta per planes en el mateix àmbit que utilitzin el que per als catalans podriem anomenar una llengua franca (generalment el castellà, al que cal sumar l'anglès). La veritat és que tampoc podem forçar a ningú a consultar una plana web o una altra, però cadascú hauria d'aplicar en part a la seva consciència el deure de potenciar la llengua pròpia.

A internet l'idioma català, malgrat les dificultats, aguanta. Amb la ràdio, la presència del català a les freqüències radiofòniques també es pot dir que està en situació estable, en equilibri amb l'espanyol.

Però mirem la televisió. Fa 30 anys hi havia dues cadenes, les dues públiques i de titularitat estatal. Per sort, des dels estudis de Miramar primer, i des de Sant Cugat després, es va permetre la programació en català a TVE en certes franges horàries. La programació que, en general, sempre s'ha programat des del centre territorial de TVE a Catalunya ha estat, malgrat els minsos pressupostos, una programació independent i de qualitat. És quelcom que hem d'agraïr a aquests professionals de televisió.

Desprès va arrivar TV3, i poc després, les primeres privades. El panorama televisiu en català va millorar la seva presència, i la quota de pantalla no era la pròpia per a un país que té per idioma propi el català, però que contemplant la situació no era una quota gens menyspreable. S'havia donat un impuls mediàtic a la presència del català com a llengua vehicular.

Personalment, amb el punt negre de la desaparició en les nostres comarques del senyal d'una televisió bilingüe com era Canal 9, que ens permetia que poguessim escoltar una variant del nostre idioma que sembla ser un tabú a les nostres terres, per desprès intentar demanar la unitat lingüística de la llengua. Si no deixem escoltar el valencià a la nostra terra, encara que la direcció del canal estigui en mans d'un govern que no sigui amic del govern que hi hagi a Catalunya, estem retallant les nostres pròpies llibertats, i el dret a escoltar una altra televisió en el nostre idioma (encara que part de la programació sigui en espanyol). Les cadenes privades que es sintonitzen a Catalunya encara tenen una quota molt menor de català a les seves graelles de programació (us enrecordeu del petit noticiari del migdia en català d'Antena 3?, potser l'únic que s'ha arribat a programar en català des de les privades)

Hem tingut una època de bonança de presència del català a la televisió durant una quinzena llarga d'anys. Però van començar a aparèixer les plataformes digitals, on la presència del català es limitava a assignar un canal a la "edició internacional" de Televisió de Catalunya (més coneguda per TV3). Els infants tenen un munt de canals de dibuixos animats en espanyol, i només poden veure les seves sèries en català si es desconnecten de la plataforma digital i sintonitzen el 3XL. A les plataformes digitals se'ls ha sumat una oferta homònima, la televisió que arriva des de les operadores de telefonia, on es repeteix el mateix esquema de programació.

I ara apareixen les TDT, amb els seus multiplexors. Si mirem que ens apareix a través de la TDT són un munt de canals en espanyol, darrera dels quals hi ha, en general, un gran capital que acostuma a no ser amic de la identitat nacional catalana. La presència del català es veu reduida a un multiplexor de TDT per a Televisió de Catalunya, com a única televisió amb fortes inversions en el mon audiovisual, i diverses cadenes locals o en pertanyents a xarxes de televisió d'abast català de baix pressupost. I en moltes d'elles s'insereixen pel·lícules en espanyol, o fins i tot es programem com a programes estrelles espais on l'idioma vehicular és l'espanyol. A aixó cal sumar que en els últims dies de televisió analògica l'oferta en espanyol de cadenes generalistes estatals privades s'ha incrementat, i els treballadors del centre territorial de Catalunya de TVE han de defensar els seus llocs de treball i la presència del català en una cadena pública per la que els catalans també hi paguem impostos.

Els catalans ens hem de moure, si no volem que l'onada digital que ens arriva actui com un tsunami sobre els mass media en els propers cinc anys. Si no actuem, la presència del català tornarà als nivells dels últims anys del franquisme i els primers del post-franquisme, i com ara no hi ha una dictadura sino una democràcia espanyola, no se'ns donarà el copet a l'esquena per donar suport a la presència del català en els mitjans de comunicació i fins i tot en la nostra vida diària. Els catalans sempre estarem sols en la defensa del nostre idioma i la nostra cultura, no esperem l'ajut de ningú, així doncs, som nosaltres mateixos els que hem de ser conscients de fer valdre els nostres drets per escoltar i veure una televisió en català.

Habitatges de protecció oficial... on buscar?

Aquesta és la pregunta que em vaig fer quan em va tocar tornar a treballar a Barcelona, després de dos anys i mig d'atur i una petita aventura com a treballador autònom, que vaig viure gràcies a un acomiadament improcedent a la meva feina anterior, també a Barcelona...

... Per ara he decidit quedar-me a on visc ara, a Reus, només són dues hores d'anada i dues de tornada al dia (per sort l'autobús l'agafo prop de casa i em deixa gairebé davant de la feina... i l'agafo davant de la feina per tornar a casa!!!!) Al setembre l'anada tornarà a ser de dues hores i mitja, però com les aprofito per recuperar les hores no dormides a casa, doncs anem aguantant, per ara es pot.

Però em trobo que molts companys de feina que no han tingut la SORT (no es mofa, és la realitat, els que als voltants de l'any 2000, en el meu cas el 1999, vam entra al mercat immobiliari, hem tingut sort...-sic-) de poder comprar fa uns anys un pis, ara, amb els sous de que disposem se'ls fa impossible de comprar un pis (ni tan sols un pis indigne, brut i ple d'humitats, que ja és dir).

És una de les grans vergonyes dels nostres temps (sous baixos, treball precari i impossibilitat d'accedir a la vivenda, especialment els que des del 2003 tenen la necessitat d'emancipar-se o anar a viure lluny de casa els pares a causa d'una oferta laboral). Ja no es parla de mobilitat geogràfica en el món laboral, tal i com està el mercat de pisos és impossible plantejar-s'ho, i encara més si toca anar a treballar a una gran capital... però la bombolla immobiliària ja ha tocat de ple l'economia de les famílies de les nostres comarques.

Un dels debats que els ciutadans hem d'EXIGIR als partits polítics que es batran en duel a les properes eleccions autonòmiques és COM PENSEN RESOLDRE EL DESENCÍS SOBRE LA IMPOSSIBILITAT DE COMPLIR AMB UN DELS DRETS RECONEGUTS A LA CARTA MAGNA I AL NOU ESTATUT, EL DRET A L'HABITATGE (i no cal afegir l'adjectiu digne). La societat en ple ha de demanar una SOLUCIÓ a aquest problema, i castigar electoralment a qui no proposi solucions, o vulgui marejar la perdiu amb falses promeses.

VOLS MÉS INFORMACIÓ SOBRE ON COMENÇAR A ADREÇAR-TE EN BUSCA D'UN PIS DE PROTECCIÓ OFICIAL?

Sobre el repartiment de la població i de la riquesa a l'Estat Espanyol (i també a Catalunya)

Avui m'he posat a llegir un post publicat en el bloc de Martí Saballs, inscrit dins de la web del diari econòmic Expansión, del que és sotsdirector en l'actualitat. En concret, he llegit el seu article ¿Está la población mal repartida en España? . L'article, així com els comentaris que ha anat deixant la gent, els podeu llegir en el bloc del Martí Saballs. Aquí us reprodueixo les meves impresions particulars, en les que podeu extrapolar la relació entre el territori de les comarques tarragonines envers la ciutat de Barcelona i la seva primera corona metropolitana:

Enviado por Catarrà (vpa@tinet.fut.es). 23:35 25-08-2006

Foment i Nutrexpa movilitzen als futurs expropiats

Bé, la Diada de Sant Jordi no només van ser roses i llibres... Al voltant de dos quarts d'una del migdia hi va haver convocada una manifestació a la Plaça Imperial Tarraco, que em va toca patir, doncs l'autobús de la línia Reus-Tarragona amb el que baixava va haver d'esperar uns sis vermells del semàfor per poder arrivar a l'Estació d'Autobusos...

... Al baixar de l'autobús, no hi vaig tenir cap dubte, i vaig anar a guaitar el que passava, i armat amb la càmera fotogràfica, intentar copçar fotogràficament el moment...

Es tractava de la manifestació dels afectats per les expropiacions del futur Arc Ferroviari Mediterrani, a l'alçada del Baix Camp, que veuen com les seves finques es veuran afectades per l'obra, i que creuen que Foment i Nutrexpa han pactat per a que la finca que la família propietària de la finca té a la vora no es vegi afectada per les obres ni les expropiacions... Si voleu més informació, busqueu a l'hemeroteca, que jo explico pel poc que sé...

L'únic que us deixo és el testimoni gràfic de la manifestació d'ahir Diada de Sant Jordi a la Plaça Imperial Tarraco: