B L O C DE J O S E M A R I A S A B A T E P E N A

Començo a viure el primer dia de la nova dècada; , visualitzo i escolto, (a les onze i quart del matí per TVE,) el tradicional concert que L’Orquestra Filharmònica de Viena, emet des del Palau Imperial de la capital austríaca, Dirigida per Georges Pretre.

Fins fa pocs anys entre Nadal i Cap D’any, assistia a concerts en viu, no soc un entès però la música m’ha fet passar hores meravelloses.

Ara per comoditat ja fa uns quants anys , que no surto de casa quan es fa de nit; els millors concerts es fan sempre a partir de les onze del vespre, hem quedo a casa ben conformat.

Havent format part activa d’un Orfeó mes de 40 anys, conec el valor de les notes del pentagrama, i de oïda noto tan els canvis de to, com la desafinació si es produeix, en algun moment de les interpretacions, en això no pretenc fer cap crítica musical, però si vaig observar una diferencia amb els concert dels altres anys, de caire humà.

Quant havia transcorregut uns dos quart d’hora del concert, no m’havia commogut cap melodia, no sentia res, i hem vaig dedicar a observar que podia ser; no m’agradava, el somriure del director, ni el gestos interpretatius; el salvava la bellesa floral del Palau, que mol seguit apareixien en primer pla.

Vaig continuar mirant als components de la formació un a un, i a la tercera volta hem dong compte, que en un grup tan nombrós, d’intèrprets instrumentals, sols hi havia una dona que tocava el violí.

La ment humana, corre tant o més apresa que la llum, hi vaig visualitzar temes, de l’obra de Stieg Larsson “Els homes que no estimaven les dones”. Desenvolupada a Suecia, i això era Austria, però com no estava integrat al concert, vaig canviar de canal.

Passo a TV3, i apareix la “Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya” interpreta’n el concert de Cap D’Any des de Figueres. Allí hem vaig quedar fins al final, vaig tenir una bona entrada d’any musical, distraient-me dels mals pensaments, que m’havien, envaït, escolta’n el concert de Viena.

La Sifònica, Catalana no essent tan nombrosa, com la Filharmònica de Viena, tenia com intèrprets instrumentals set dones, i vaig pensar els catalans estimem més les dones que els austríacs.

Alguna cosa passa amb la música d’Strauss. El Diari de Tarragona del dia 5 de gener a la pàgina 39, hi ha un titular que diu “Tarragona se aleja de Viena” L’Strauss Festival Orquestra, no va omplir ahir el Palau de Congressos, la seva actuació fou excel·lent i tot i això sols es van ocupar 200 seients de tota la seva capacitat.

Hem de destacar que el concert de l’Associació de les Joventuts Musicals de Tarragona, el passat dia 29 de desembre, pràcticament va omplir el Palau.

I jo dic, es que Catalunya es una nació, amb personalitat pròpia, i ens movem.

Necessitem aprendre encara, però amb el temps necessari es faran, concerts tant o mes ostentosos que els de Viena.

Reus 01/ 01/ 2010