Gràcies per la confiança

25 Març, 2007 01:14
Publicat per bego, DIARI DE CAMPANYA

Avui no puc dormir, es nota per l'hora del post. I ja em va bé perquè així podré escriure les impressions del que ha estat un dia d'emocions, cosa que ja volia fer aquesta tarda però que no he dut a terme per manca de temps. Bé, en realitat han estat dos dies d’emocions, perquè divendres l'Assemblea de l'Agrupació Local del PSC de Tarragona va votar la candidatura per a les properes eleccions municipals i va donar confiança unànime a la proposta encapçalada per Pep Fèlix Ballesteros i en la que tinc l'honor de participar en el número 6. Avui (ahir en realitat per l’hora que és), el Consell de Federació del PSC ha ratificat aquesta llista i al migdia ens hem fet una foto de família tots els integrants, gent magnífica que treballaran amb ganes per fer al Pep alcalde i configurar un govern municipal que faci les coses de forma diferent i millor.

El primer que vull fer avui és donar les gràcies al Pep i a tots els companys i companyes del partit que m'han fet confiança per anar a la candidatura per impulsar un projecte il·lusionant i engrescador que estic segura que comptarà amb l'ampli suport dels tarragonins i tarragonines. Utilitzaré totes les meves capacitats, experiència i il·lusió en fer-ho el millor possible.

I el segon, donar les gràcies també al meu cap, amb qui he format equip durant els darrers tres anys en totes les importants tasques que se li han encomanat en el Govern de Catalunya, Xavier Sabaté. Gràcies per inocular-me el virus de la política i per motivar-me en el nou repte que ara inicio. No ha estat ell sol, l'han ajudat molts més (oi Joan?) però avui m'adreço especialment a ell perquè vull aprofitar aquesta plataforma virtual per dir-li que és un gran polític i un gran mestre, a més d'amic. La meva llista d’agraïments seria llarguíssima, però sóc conscient que no els puc fer tots des d’aquí així que miraré d'anar-ho duent a terme des d’altres fòrums.

Finalment, aprofito per anunciar que des del bloc inicio avui un DIARI DE CAMPANYA que intentaré anar actualitzant periòdicament sense abandonar la varietat de pensaments, escrits i comentaris que sempre he pretès que contingui aquest bitàcola. Als amics i amigues als quals els avorreix la política (que també en tinc) els demano disculpes d'antuvi perquè durant els propers mesos hi dedicaré més espai com no podia ser d'una altra manera.

No voldria acabar sense referir-me al Jordi Salvat, que des del seu bloc em convida a reflexionar sobre el pas que he fet i sobre si és un camí amb retorn a la professió de periodista. Jordi, si et sembla això ho deixo per comentar-ho un altre dia perquè ara seria un post massa larg.

2 Comentaris | 0 RetroenllaçOs