A mi sí que m'importa la vida
02 Març, 2007 11:27
Publicat per bego,
Escric
Ahir a la nit em vaig quedar clavada al televisor quan vaig veure a Alfredo Pérez-Rubalcaba explicar el perquè de la difícil decisió de concedir a De Juana Chaos, en vaga de fam des de novembre, un règim penitenciari que el permet acabar la condena que li queda per un delicte d’amenaces a un hospital i, després, a casa seva. Rubalcaba em va impressionar, va dir una frase colpidora: “Soy consciente de que muchos ciudadanos no entenderán este tratamiento humanitario, que él no tuvo piedad con sus víctimas y no les falta razón. Pero lo que nos diferencia a los demócratas de los terroristas es que a nosotros sí nos importa la vida”.
Ens importa la vida, sí senyor, i som uns grans privilegiats de poder viure en un país on aquest valor és important. Vivim en un món amb molts territoris (en guerra o no) on la vida no val res o molt poc. Aquí sí, som demòcrates, no desitgem la mort dels nostres enemics ni pensem que el “diente por diente” es la forma de construir una societat més justa, segura i lliure, per nosaltres, els nostres fills i filles, i els fills i filles dels nostres fills. No podem jugar amb aquest concepte amb arguments tan viscerals com els que el Partit Popular està aplicant en la guerra mediàtica i política contra el govern de José Luis Rodríquez Zapatero.
Hi ha raons legals, polítiques i morals, com diu Rubalcaba. Potser no s’han explicat prou en els darrers dies, ho potser és el que soroll mediàtic al que ens té acostumats el Partit Popular no ha permés obrir més espais de reflexió. Com diu avui l’editorial del País, “es más fácil criticar lo que deciden otros que decidir cuando lo que se decide supone optar entre dos males”. Deixar morir a De Juana a la presó i convertir-lo en màrtir a més d’immoral hagués suposat tancar la porta a la resolució del problema d’ETA, trencar qualsevol possibilitat de construir un futur de pau.
En política, apel·lar a les vísceres en lloc de a la intel·ligència i al seny, és un joc perillós i preocupant.
Comentaris
tienes razón y toda la culpa es de la iglesia que tenemos, que se olvida de
perdonar, cuando su mensaje evangélico está basado en el perdón y el amor a
los demás. no entiendo nada y son eso que son de misa diaria: imáginate
si estos nueve millones no fuesen a misa, cómo serían...
Publicat per Anónimo 05 Mar 2007, 14:37