Arga Sentís

El tiempo está a favor de los pequeños, de los desnudos, de los olvidados.
El tiempo está a favor de buenos sueños y se pronuncia a golpes apurados.
El Salvador y el tiempo, la suma del coraje,
se han convertido en sol violento y han emprendido claro viaje.

La noche se enriquece de secretos, la oscuridad del mundo es compañera
preparadora del duro esqueleto que deberá nacer del alba nueva.
Las sombras de las calles son cómplices del día
y por la loma y por el valle viene quemando la alegría.

Y Roque y los demás están atentos con la absorta pupila de lo eterno,
dando voces de amor a cuatro vientos y apurando las ruinas del infierno.
El Salvador desborda las cúspides del mundo
y colosal se eleva y borda con mil estrellas Farabundo.

(Silvio Rodríguez)

Quan tothom discuteix com ha de ser el Mercat Central de Tarragona, la premsa recull que a l’edifici de l’antic Mercat Municipal de la Part Alta s’hi instal·larà un supermercat. És absolutament comprensible que els veïns de la Part Alta en demanin un, tenint en compte que el comerç de la zona s’està especialitzant en el sector turístic i ja no hi queden botigues on la gent del barri pugui anar caminant a comprar els productes d’alimentació bàsics.

  Jo no crec que la coincidència entre aquesta notícia i la discussió sobre les obres del Mercat Central sigui una d’aquelles caramboles fortuïtes del destí, sinó una prova més de l’absència d’una política municipal de mercats digna d’aquest nom, una mancança heretada, sí, però que no sembla que es vulgui canviar. I és que abans de discutir sobre les plantes de pàrquing i sobre les reformes de l’edifici de la plaça Corsini hauríem de tenir clar quina funció tenen (o volem que tinguin) els mercats municipals i el paper que han de jugar en el conjunt del teixit comercial de la ciutat.

Històricament, els mercats municipals, primer com a recintes a l’aire lliure i després amb estructures cobertes, permetien que els ajuntaments asseguressin a la població el proveïment d’aliments en bones condicions sanitàries i a un preu assequible per a tothom.  Avui en dia, el centre d’interès de les actuacions muncipals en aquest sector ja no pot ser el proveïment d’alimens en forma genèrica, sinó amb una clara funció social: vetllar pels drets dels ciutadans com a consumidors, centrant-se en el sector més delicat, els productes d'alimentació. Els mercats públics han d’oferir producte fresc i de qualitat, amb una oferta àmplia (evitant, per tant, la concentració de les parades en poques mans) a un preu competitiu i avantatjós perquè tothom hi tingui accés. És en aquest punt on el paper de l’Ajuntament, com a entitat que dóna les concessions de les parades, és cabdal.

A més, l’existència de mercats municipals és un instrument que permet a l’Ajuntament impulsar un model de comerç de proximitat, difondre hàbits de consum saludable, promoure els productes autòctons de qualitat, donar suport a la indústria agroalimentària i als productors locals per contrarestar l’impacte negatiu del monopoli de la gran distribució i comercialització dels aliments, apostant per circuits curts de comercialització amb un impacte positiu en el territori i una relació directa amb els qui treballen la terra. I també desenvolupar àrees de centralitat comercial i social i generar ocupació.

Ara mateix, el fet que el projecte inicial per al Mercat Central no es pugui realitzar ens ofereix una segona oportunitat per definir una política de mercats municipals realista i ambiciosa en objectius, no només en obres, per a tots els mercats de Tarragona... i que consideri també donar resposta a les necessitats dels veïns de la Part Alta amb un mercat municipal, un mercat perquè els veïns hi puguin anar a comprar per satisfer una necessitat amb totes les garanties de consum i de model comercial d’un mercat públic.

Manel Fontdevila a El Público del 12 de gener

L'agrupació local d'ICV hem denunciat davant el Tribunal de Comptes la gestió de les obres del pàrquing Jaume I. El Tribunal de Comptes és un òrgan contitucional de l'Estat que té funcions fiscalitzadores i jurisdiccionals sobre la gestió econòmica dels organismes públics.

Com que l'afer del pàrquing fa tants anys que dura, potser cal recordar que quan se'n va començar a parlar del projecte, l'any 2000, ICV s'hi va oposar. Fer un pàrquing dins de les muralles, a la Part Alta, en una zona amb problemes evidents de circulació i dificultats d'accés, ens semblava --i ens continua semblant-- un despròposit. Però els que tenien capacitat per prendre aquesta decisió van aprovar construir-hi un pàrquing que, a més, havia de ser intel·ligent (!). Fins aquí, es tracta d'una discrepància política que evidencia una obvietat, que no defensem un mateix model de ciutat. 

Vuit anys després, a la Part Alta hi ha un forat ple de ferralla que ni és intel·ligent ni funciona. Tota la història és un cúmul de despropòsits que no cal tornar a explicar perquè el serial ha sortit publicat en un munt de llocs. Resumint, una obra que havia de costar 4 milions d'euros n'ha costat, per ara, 24. I tot i que les clàusules de l'expedient de contractació deixaven molt clar que no havia de tenir cap efecte sobre l'endeutament públic, l'Ajuntament de Tarragona ha hagut de sol·licitar un crèdit a l'Institut Català de Finances per valor de 24 milions d'euros per afrontar-ne les despeses. 24 milions d'euros són molts diners! Per fer-nos una idea, el Pla Integral de la Part Alta té un pressupost de 12 milions d'euros (comptant l'aportació municipal i la de la Generalitat). 

Quan veiem gastar els diners públics amb tanta despreocupació fa l'efecte que no tinguin amo. Però en tenen: són de tots, són nostres. Són els diners que han de servir per finançar serveis, per fer política social, per construir infraestructures i equipaments (sanitaris, educatius, culturals...)... I si és així sempre, en un context com l'actual, enmig d'una crisi que està provocant problemes molt greus a molta gent, que a Tarragona hàgim enterrat 24 milions d'euros en un forat inservible a la Part Alta és vergonyós... i no és una fatalitat inevitable! Si no acceptaríem mai que passés a casa nostra i amb els nostres diners, tampoc podem permetre-ho a la nostra ciutat i amb els diners de tots. A ICV creiem que tenim l'obligació d'utilitzar tots els recursos que l'estat de dret posa al nostre abast per aclarir el cas, per això l'hem portat al Tribunal de Comptes. El Tribunal de Comptes té funció fiscalitzadora i jurisdiccional sobre les activitats econòmiques del sector públic, si disposem d'aquest instrument és de sentit comú que l'utilitzem. Hem de saber què ha passat i com ha pogut passar, i no només per depurar responsabilitats, que és important, sinó, sobretot, perquè cal saber què ha fallat per evitar que pugui tornar a passar.

tribunal de comptes

Aquesta tarda he anat a sentir a la Malalai Joya, una parlamentària electa afganesa que ha fet una xerrada a la Sala de Graus de la Facultat de Jurídiques de la URV convidada per la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i per Amnnistia Internacional. La Malalai es va donar a conèixer mundialment l'any 2003, quan va prendre la paraula a la Loya Jirga, l'assemblea tradicional de l'Afganistan, per denunciar la presència de senyors de la guerra. Només va poder parlar 3 minuts, la van fer callar entre crits i insults. Dos anys més tard va ser elegida diputada al parlament per la seva provínica, Farah, i des del seu escó va continuar denunciant la presència de criminals en les institucions del país. El 2007 la van expulsar del Parlament. Ha sobreviscut a 4 intents d'assassinat.

Mentre escric, la tele està engegada per seguir les eleccions americanes.També tinc oberts un parell de webs per anar mirant què passa... i penso quanta gent deu estar fent el mateix que jo ara. Amb tota aquesta parafernàlia muntada, mirant tot aquest desplegament de mitjans seguint les eleccions americanes, recordo la veu clara i valenta de la Malalai explicant la situació del seu país, exigint justícia, reclamant la democràcia que les tropes d'ocupació van posar com a excusa per a la intervenció militar.    

Les tropes internacionals capitanejades pels EUA que van ocupar l'Afganistan després de l'11 S van posar fi al govern dels taliban, però només per substituir-los pels senyors de la guerra de l'Aliança del Nord, tan fonamentalistes i tan masclistes com els altres, criminals de guerra enriquits amb el narcotràfic que gaudeixen de la protecció de les tropes ocupants.

Veig l'Obama per la tele. A Chicago estan preparant una festa. Obama ha promès retirar les tropes d'Irak, però vol portar més forces a l'Afganistan. Zapatero va treure les tropes espanyoles d'Irak, però no d'Afganistan. 

Tot i estar amenaçada de mort, la Malalai no vol abandonar al seu país on, irònicament, el burka contra el qual sempre ha lluitat li serveix de protecció. Set anys d'ocupació no han millorat les condicions de vida de la gent d'Afganistan, no hi ha segurat per a la població, els atacs aeris produeixen sovint víctimes innocents. El país produeix el 93% de l'opi mundial, un negoci lucratiu per a un govern mafiós protegit per les tropes internacionals. La violència masclista és endèmica, la discrepància es paga amb la mort...  Què fan les tropes espanyoles a l'Afganistan defensant un govern corrupte?

Els afganesos són els únics que poden construir un futur millor per al seu país. Sí que poden.   Però no ho poden fer sota l'ocupació militar. Necessiten la nostra solidaritat, però no el nostre exèrcit.

T'hi pots patejar tots els museus, tots els parcs i tots els monuments, però no es pot dir que coneixes una ciutat si no has vist els seus mercats. Tots s'hi assemblen i tots són diferents. A totes les ciutats hi ha també hipermercats, però tots són iguals i en tots pots comprar el mateix. Algunes ciutats tenen el privilegi de tenir el mercat en un edifici preciós, com el Mercat Central de Tarragona, construït el 1915. Llàstima que aquesta sort no ha vingut acompanyada d'una política de mercats digna d'aquest nom. L'empresa municipal encarregada de gestionar-los, o bé ho ha fet amb una incompetència notable o bé ha estat maquiavèl·licament eficaç en assolir l'objectiu secret de sumir els mercats municipals (el de la Part Alta, el de Torreforta, el Mercat Central) en una situació crítica. Durant molt de temps ha deixat llanguir els mercats i ha permès que les seves instal·lacions es degradessin, també l'edifici catalogat del Mercat Central. Potser és que la seva veritable vocació era construir pàrquings. Quan la situació era ja insostenible, ens empesquem un macroprojecte caríssim que no només ha de salvar el mercat (el central) sinó també, de retruc, tot el comerç tarragoní... El projecte contempla, evidentment, el que sembla que ja està esdevenint part fonamental de l'activitat tarragonina: cavar ben fondo per fer aparcaments. 

Sempre m'ha semblat un projecte exagerat. Potser és que no tinc ni idea de màrqueting (d'anar a comprar, us asseguro que sí) però no puc entendre per què cal construir, per a un mercat que està al centre de la ciutat, més places d'aparcament que per a un híper (tret, és clar, que construir aquests aparcaments sigui un objectiu en si mateix, i no un mitjà...). Ara sembla que el cost es dispararà (30 milions ja em semblaven molts, ara es parla de 50). Els comerciants dels voltants ja noten les conseqüències de les dificultats d'accés, amb la plaça Corsini ocupada pel pavelló provisional, que ha costat 3,5 milions, i això que encara no han començat les obres. És veritat també que el context econòmic no incita gaire al consum, però raó de més per no posar-hi més entrebancs. Mestrestant, als paradistes sembla que els va prou bé al pavelló provisional, la qual cosa confirma que el que calia al mercat no era un megaultraprojecte de nou ric sinó tenir unes instal·lacions dignes i uns serveis en condicions.Tot plegat, bastant més ecònomic i més ràpid d'aconseguir que el projecte que s'està plantejant. Encara som a temps de posar-hi una mica de seny.

Ah! I que els megaprojectes no ens facin oblidar que Tarragona necessita apostar pels mercats municipals (en plural), uns equipaments ciutadans que permeten impulsar un model de consum basat en la proximitat, el producte fresc de qualitat i el tracte personalitzat, en instal·lacions adequades i amb horaris adaptats a les noves necessitats.