Per dignitat, contra la resignació, el 29 faré vaga

El dia 29 els sindicats han convocat una vaga general. Una vaga general contra una reforma laboral que  retalla drets laborals fonamentals i contra unes polítiques d’ajustament que  posen en perill drets socials i el nostre incipient estat del benestar.

Es tracta segurament de la vaga general més necessària de les convocades en democràcia i potser també la més difícil, perquè s’ha engegat tota una maquinària en contra des de la patronal, des dels grans grups de comunicació, des del govern...   Els opinadors oficials semblen molt interessats a parlar –malament-- dels  sindicats i molt poc de les raons de la vaga,  com no sigui per dir que és inútil, irresponsable i que no hi ha alternatives. No és cert. Les vagues generals sempre han fet rectificar els governs.  I sí que hi ha alternatives, el que falta és valor per aplicar-les!

Jo faré vaga el dia 29. Per què? Doncs en primer lloc perquè puc, perquè tinc feina... i tenir feina no pot ser un privilegi, és un dret i el defenso per a mi i per a tots.

Sóc molt conscient que la meva vida ha estat molt diferent que la dels meus pares.. i encara més si la comparo amb la de les meves àvies! perquè jo he pogut gaudir d’uns drets laborals i socials que ells no van tenir. Uns drets que no van arribar perquè sí, uns drets que ningú no ens ha regalat, uns drets que persones que van néixer abans que jo van aconseguir lluitant, arriscant molt, fins i tot la llibertat, fins i tot la vida. Perquè estaven convençudes que les coses podien ser diferents i no s’hi van resignar. I jo els ho agraeixo. I com em podria resignar a deixar als meus fills unes condicions laborals pitjors que les que jo he trobat? Com podria acceptar com a inevitable que el seu únic futur sigui la precarietat laboral en una societat insolidària d’individus sols i espantats, desprotegits, sotmesos a la voluntat del mercat i dels poderosos?

Entre els drets que ens van llegar els que van lluitar abans que nosaltres hi ha també els instruments per defensar-los, com la vaga, el dret de vaga. Que és un dret. Que ho recordin els que només defensen el dret a treballar el dia que hi ha convocada una vaga: el treball és un dret sempre, no només aquell dia. La vaga del 29 no és que sigui justa, és que és necessària, perquè és l’eina des de la qual podem començar a canviar polítiques no només injustes sinó estúpides. Per dignitat i contra la resignació, el 29 jo faré vaga.  

 

 

 

 

(3) Comentaris    (0) Retroenllaços