« Anterior | Següent»

De la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge

 

El plenari de l'Ajuntament de Tarragona del 18 de maig va aprovar  (per unanimitat!) una moció  del grup municipal d’ICV-EUiA per instar el govern de l’Estat a canviar la llei hipotecària. 

Benvinguda sigui aquesta unanimitat, tot i que sobta, perquè sempre que hem intentat canviar la llei hipotecària on toca, al Congrés, els grups majoritaris (PP, PSOE i també CiU) ho han impedit.

Ara la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca està impulsant una  Iniciativa Legislativa Popular per canviar la llei, amb la figura de la dació en pagament, amb efectes retroactius, la moratòria immediata dels desnonaments i la  reconversió de les hipoteques en lloguer social com a mesura per garantir el dret a l’habitatge.

Fem una mica de recordatori: en el plenari del 27 d’abril vam aprovar una moció del PP per crear un servei municipal d’intermediació hipotecària. Ja vam intentar explicar en aquell ple que el problema no se soluciona mediant i assessorant, perquè  un particular no té cap força davant d’un banc i encara menys si té la llei en contra. Mentre discutíem al ple, una família estava sent desnonada a Sant Pere i Sant Pau. No va ser l’únic desnonament d’aquella setmana. No tenim xifres oficials del nombre de desnonaments a la nostra ciutat, però cada desnonament és una tragèdia.

Les històries sempre són diferents, però sempre s’assemblen: una família en què el pare o la mare, o tots dos, perden la feina i no poden pagar la hipoteca.

La hipoteca és la principal despesa de moltes famílies, durant els anys de la bombolla immobiliària s’ha impulsat el sobre endeutament familiar per accedir a l’habitatge en règim de propietat,  deien que era millor comprar que llogar, que llogar era llençar el diners i que si compraves un pis sempre el podries vendre i recuperar la inversió.  Els bancs oferien hipoteques a tothom, i a més t’animaven a ampliar-les per comprar-te els mobles i el que convingués. Es concedien hipoteques amb unes garanties mínimes i amb uns mecanismes d’avals creuats que ara estan provocant execucions hipotecàries en cadena. Hipoteques de risc... els bancs les concedien, però el risc només l’estan assumint els compradors.

Perquè quan es queden sense feina i no poden afrontar el pagament de la hipoteca se n’adonen que el bé hipotecat no respon del deute, com passa a altres països de la Unió Europea o als Estats Units, és només una garantia, la llei permet que vagi a subhasta, si la subhasta queda deserta, que és el que passa en el 90% dels casos d’execució hipotecària, el creditor, l’entitat financera, es queda amb l’habitatge pel 60% del valor de taxació, i l’expropietari sense casa i amb la resta del deute per tota la seva vida (més interessos més costes). El resultat: famílies que durant tota la vida hauran de respondre del deute d’una casa que han perdut, famílies condemnades a l’exclusió social i a l’economia submergida de per vida, perquè si troben feina (si en troben, que ja és difícil) els embargaran el sou fins al mínim inembargable.

Famílies que sempre seran demandants de serveis socials, sempre necessitaran beques, sempre necessitaran bonificacions, sempre necessitaran ajuts... i els aniran a buscar al seu ajuntament, un ajuntament cada vegada amb menys recursos, mentre els bancs continuen cobrant el deute i acumulen pisos buits. .

Gent sense casa i cases sense gent, perquè la llei ho permet.

I si una llei és injusta, s’ha de canviar.

Des de l’Ajuntament no es poden canviar les lleis, ho ha de fer el Congrés, però l’Ajuntament sí que pot instar el govern de l’Estat a canviar aquesta llei hipotecària injusta i és una bona notícia que s’hagi aprovat per unanimitat aquesta moció. Falta veure què faran al Congrés quan es presenti la Iniciativa Legislativa Popular!

 

http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/ilp-iniciativa-legislativa-popular/

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

0 Comentaris a "De la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge"

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: