He canviat de bloc!

He canviat de bloc! A partir d'ara:

 

http://blocs.tinet.cat/argas/

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

Any nou, plenaris vells

El primer plenari de l'any serà extraordinari. En comptes de fer-se el tercer divendres de mes, com estava acordat, es farà el darrer divendres. L'anunci del canvi del data del plenari (i canvi d'ordinari a extraordinari) se'ns ha fet amb un missatge en què ens notificaven que s'hi admetrien preguntes i precs i també mocions, presentades dins de termini, naturalment. La cosa no tindria més importància si no fos que resulta divertit (per dir alguna cosa) comparar-lo amb el ple de setembre passat. Un ple que també va ser extraordinari, perquè el van canviar de data, en què el nostre grup tenia previst presentar una moció sobre la macrobeatificació d'octubre, que va entrar per registre la Coordinadora per la Laïcitat i la Dignitat  http://tarragonalaica.wordpress.com/ i que vam assumir --dins de termini!-- en què es demanava que les institucions de la ciutat no hi donessin suport ni hi participessin en representació de la ciutadania i que no s'hi destinessin diners públics. No la vam poder presentar perquè, suposadament, el Reglament Orgànic Municipal (ROM) no ho permetia.  Hem estrenat un Reglament Organic nou el 2014?  o simplement és que no tenim cap beatificació a la vista i no cal empescar-se una estratègia per evitar mocions incomòdes?

No me'n puc estar de compartir part del culebrot del plenari de setembre de 2013. Enganxo, sota, la carta que vaig adreçar a l'alcalde demanant explicacions per la impossibiltat de presentar mocions al setembre i la seva resposta.

Aquí va l'ofici a l'alcalde demanant-li explicacions:  

Sr. Josep Fèlix Ballesteros

Alcalde de Tarragona

Benvolgut Alcalde,

La convocatòria del plenari del mes de setembre passat, que vam rebre el dia 25 de setembre, el definia com a extraordinari i, en conseqüència, no s’hi podien presentar mocions i no hi havia apartat de precs i preguntes.

No puc dir que la notícia em sorprengués perquè ja m’ho havien comentat alguns companys, justament per això el dimecres 18 de setembre et vaig enviar un missatge (amb còpia al secretari, al primer tinent d’alcalde i a alcaldia), que t’enganxo:

“M'ha comentat el Pau P. al CIS d'avui, i he confirmat després amb el secretari, que aquest plenari serà extraordinari i que, per tant, no s'hi poden presentar mocions.

El dia 22 d'agost vam rebre un correu de secretaria (que figura sota d'aquest missatge) en què alcaldia ens proposava que canviéssim de data el plenari ordinari (del divendres al dilluns) per problemes d'agenda de la Sra. Forns i se'ns demanava si hi teníem cap inconvenient.

No crec que sigui seriós canviar les dates fixades per als plenaris, però no portaré aquesta opinió fins al punt de negar-m'hi si és per facilitar l'assistència d'un regidor. Així que vaig dir que sí. Però sí que em sembla inacceptable canviar un ple ordinari per un d'extraordinari sense mocions, i en cap cas en el missatge que vam rebre es feia referència al fet que el canvi de data provocaria això, si ho arribo a saber, naturalment, no ho hauria acceptat.

És més, el dia 27 d'agost vam rebre un missatge de secretaria general en què es comunicava que la sessió ordinària del consell plenari tindria lloc el 30 de setembre i que el termini de presentació de mocions s'acabava el dia 21 de setembre (també figura sota d'aquest missatge)

Resumint: em sembla absolutament inacceptable que s'hagi canviat, no la data per fer un favor a una regidora, sinó un ple ordinari per un d'extraordinari. I que com a conseqüència d'això s'impedeixi la possibilitat de presentar mocions o fer preguntes. Com que vull creure que no hi ha cap premeditació i estic segura que en cap cas es tracta d'una maniobra per no haver de discutir segons quines mocions (tot i que algú més malpensat que jo ho podria pensar, tal com han anat les coses) espero que hi pugueu trobar alguna solució. Estic segura que la trobareu i espero que ens la doneu, com més aviat millor. “

No vaig rebre cap resposta, ni formal ni informal. De fet no vaig rebre cap notificació formal ni cap correu electrònic que m’informés que el plenari passava de ser ordinari a extraordinari, tret de la convocatòria que va arribar el dia 25 de setembre. 

El ROM estableix, al seu article 11.1, que “ les sessions ordinàries del Consell Plenari es convocaran amb una periodicitat mensual”, i amb aquest canvi no hi hagut sessió ordinària al mes de setembre (tampoc n’hi va haver el mes d’agost).

El punt 12.2 diu que “no es convocarà, però, sessió ordinària quan no hi hagi punts de l'ordre del dia, o quan la seva escassa entitat no aconselli la celebració del Plenari”. Però l’ordre del dia del plenari (extraordinari) del dia 30 de setembre té punts de tanta entitat com l’aprovació de les ordenances fiscals.

El punt 12.2 diu també que “l'alcalde, prèvia consulta a la Junta de Portaveus, podrà deixar de convocar sessions durant els terminis de temps que coincideixin amb els períodes de vacances de la majoria dels consellers”. Però no és el cas, perquè ni els consellers estaven de vacances ni es va consultar la Junta de Portaveus, excepte si ara la junta de portaveus es convoca sense la portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA (que espero que no sigui el cas).

És evident que és potestat de l’alcalde convocar plens, però també és cert que la no convocatòria de la sessió ordinària per part de l’alcalde suposa una vulneració del dret a participar en els assumptes públics reconegut a l’article 23-1 de la CE (hi ha jurisprudència reiterada sobre aquest tema), i la vulneració es produeix sense que calgui la petició expressa dels regidors ni la negativa expressa de l’alcalde, amb la simple inactivitat omissiva, i que, per tant, és impugnable pel procediment especial de protecció dels drets fonamentals.

Res més lluny de la meva intenció que entrar en polèmiques bizantines ni encetar conflictes administratius amb tu, ja que, i tot i que sé que hi ha alcaldes que interpreten el ROM segons les seves conveniències i que fins i tot se’l salten quan els convé, no em puc imaginar que tu siguis d’aquesta mena d’alcaldes, així que suposo que hi deu haver una bona raó per suprimir el ple ordinari de setembre, que et demano, formalment, que m’expliquis (per escrit, sisplau), perquè les que he llegit als mitjans de comunicació no són raons, són excuses.

Cordialment,

Arga Sentís 

   

I aquí va la resposta de l'alcalde:  

  "Benvolguda consellera, 

En relació a la vostra pregunta sobre la inclusió de mocions a l'ordre del dia del Consell Plenari extraordinari del passat 30 de setembre, us faig avinent que la meva decisió de no incloure-les vaestar motivada pel compliment estricte del que fixa el nostre Reglament Orgànic Municipal.

L'esmentat Reglament, al seu article 13.3, quan parla de les mocions, diu textualment:"... l'alcalde les haurà d'incloure a la primera sessió ordinària del Plenari que se celebri" per la qual cosa una decisió diferent a la que vaig prendre hauria supòsat l'incompliment de la normativa municipal i un precedent al respecte."

No en faig valoracions perquè no cal, la cosa es valora sola. El que al setembre del 2013 hauria estat incompliment de la normativa, al gener del 2014 ja no ho és... Cal forçar tant les coses? tant li costava, simplement, donar la cara i votar que no a la moció? I encara una sospita pitjor: la decisió de no deixar presentar aquella moció al plenari de setembre es va prendre al palau municipal o a "l'altre" palau, aquell que queda més amunt? 

   

 

(1) Comentaris    (0) Retroenllaços   

Un pressupost incoherent

El plenari de Tarragona va aprovar, el passat dia 15 de novembre, amb els vots a favor del PSC, l’abstenció de l’oposició de dretes (PP i CiU) i el nostre vot en contra un pressupost que l’equip de govern qualifica com a social i de consens. Jo no li diria a això consens, el que passa és que, atesa la composició del plenari i atès que  governen en minoria, l’equip de govern, i en concret el responsable d’elaborar el pressupost, el Sr. Pau Pérez, ha hagut de negociar per aconseguir abstencions. Això no és consens, consens és acordar junts prioritats, reflectir aquestes prioritats en el pressupost i corresponsabilitzar-se’n, assumint que si et fas responsable d’una partida que puja, també t’has de responsabilitzar de la que, en conseqüència, no pot pujar o ha de baixar, perquè són faves comptades. Això ni s’ha fet ni crec, sincerament, que hagués estat possible. És cert que el tinent d’alcalde d’Hisenda ha parlat amb tots els grups municipal, i encara que és veritat que això no sempre s’ha fet i que podem considerar que és un pas endavant (un pas molt petit i forçat pel govern en minoria), no és prou, és insuficient, perquè la participació no es pot reduir als grups municipals, és tota la ciutadania que té dret a conèixer, a opinar i a aportar.

És cert que el pressupost ha recollit aportacions de tots els grups municipals, també del nostre, tot i que vull pensar que recollir les nostres no ha resultat difícil, que ja els deuen haver  semblat bé, perquè estaven en la línia del que hauria de recollir un pressupost elaborat per un govern d’esquerres: serveis socials, ocupació, educació i aquelles qüestions que semblen petites però que afecten la quotidianitat de la gent.

Em sembla de justícia destacar que ha recollit la nostra demanda de no retallar el pressupost de cooperació i ha entès que això no és congelar l’aportació de l’any passar sinó mantenir-ne el percentatge:  la partida s’ha apujat el que s’ha apujat el pressupost. Encara que ens sembla insuficient i està lluny del 0,7 --i del 0,65, que és el màxim a  què s’ha pogut arribar en cooperació al pressupost de Tarragona--  que l'ajuntament de Tarragona mantingui el percentatge és una bona notícia en una època en què altres administracions l’estan rebaixant i suprimint  amb l’excusa de “primer són els de casa”, oblidant que vivim en un sol món i que aquestes retallades també afecten persones que formen part del nostre món sempre, no només quan ens colpeixen tragèdies com la de Lampedusa.

Però alhora de valorar un pressupost no es tracta de mirar si s’hi han recollir aportacions,  sinó de quines són les línies prioritàries. Perquè hi ha un pla d’ajustament, els ingressos són els que són i el que compta d’un pressupost, encara més d’un pressupost insuficient en una època de tantes necessitats, és el conjunt, les prioritats que dibuixa. I en aquest pressupost hi ha recollides tantes aportacions divergents que al final el que no té és una línia argumental coherent.

Per molt que diguin que els números són exactes i no admeten diferents lectures, és evident que els pressupostos es poden explicar de diferents maneres, depèn del que vulguis destacar.  Diuen que el pressupost aposta per l’ocupació, i els números diuen que sí. Diuen que aposta pels serveis socials.... doncs això depèn de com llegeixis els números, si mires el pressupost de despeses de l’IMSS (Institut Municipal de Serveis Socials) és cert que  s’apuja (un 6%, tampoc no és tant) però si mires, com a indicador del compromís amb les polítiques social, l’aportació municipal a l’IMSS, trobes que només s’apuja un 0,9, si fa no fa com el pressupost municipal, o sigui que de fet es la mateixa, la diferència és que enguany l'IMSS ha d’afrontar una quantitat menor de romanent negatiu de tresoreria i a la pràctica hi ha més diners disponibles per a despesa, llegir això com un increment de l'aposta social ho trobo bastant esbiaixat, jo diria que s'ha congelat. 

Si que s’apuja l’aportació al Patronat Municipal de Turisme, més que la de l’any passat i per sobre del que marca el pla d’ajustament. Que quedi clar que no tenim res en contra que s'apuguin partides ni en contra del turisme, el problema és que quan poses més diners  en un lloc és perquè els treus o els deixes de posar en un altre, per tant la pregunta és d'on s'han tret aquests diners , per que és això el que ens permet veure quines són les prioritats. I trobem que baixa l’aportació al Patronat Municipal d’Esports, per sota del que marca el pla d’ajustament. Vol dir això que l'ajuntament prioritza el turisme per sobre de l'esport?. Doncs deu ser que no, perquè, vés per on, es mantenen exactament igual les subvencions als clubs esportius. Resumint: puja turisme, baixa esports entès com a servei als ciutadans i es mantenen les subvencions als clubs esportius professionals. I mentre que turisme s'apuja i s'apuja també la partida destinada al Festival Tàrraco Viva (seguint les demandes del PP, que diuen que aposten pel turisme com a motor econòmic i fonamenten l'aposta en la riquesa patrimonial de la ciutat) no hi trobem en el pressupost partides destinades al manteniment del patrimoni... una aposta molt poc sòlida si no assegures la base, el patrimoni de la ciutat. Tot plegat, molt poc coherent.

I podríem repassar moltes més coses. Podríem parlar de les subvencions, que CiU reivindica com a contribució seva, subvencions a entitats molt diverses, que segur que fan una feina que mereix tot el suport, però és que ni la fórmula de subvencions és la millor manera d'ajudar-les ni de cap manera l'ajuntament pot defugir la seva responsabilitat en donar resposta a demandes socials delegant-la en entitats subvencionades. 

Podríem parlar de l'apartat d’inversions, que  és un brindis al sol perquè estan subjectes a la venda de patrimoni. Vendre en aquesta època és malvendre. Ja es preveien vendes de patrimoni l’any passat que no es fan poder fer, o sigui, que difícilment les inversions pressupostades es faran.

De fet és un pressupost amb personalitats múltiples i poc creïble, això d’entrada, perquè a mesura que es vagin fent modificatius de crèdits pot arribar a canviar molt i segurament no per millorar. És cert que hi havia un marge d'actuació molt petit per fer uns pressupostos més socials, però aquesta opòrtunitat s'ha deixat perdre. L'única prioritat que marquen aquests pressupostos és garantir l’estabilitat del govern del PSC satisfent les demandes de la dreta.


(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

Un mercat per als veïns


Que desaparegui el Mercat de Pagesos de dimecres a la Part Alta és una trista notícia, per als paradistes que s’hi guanyen la vida, per als veïns que hi compren (molts d’ells gent gran), per als comerciants del voltant i per a tot el barri. Justificar-ho dient que és deficitari,  com si els problemes econòmics de l’empresa municipal que gestiona els mercats els generés la neteja de l’espai que ocupen aquestes dues parades fa riure quan repassem la trajectòria d’ESPIMSA i l’atzarosa i poc edificant  història del macroprojecte del Mercat Central, que és el veritable maldecap  d’ESPIMSA i de l’Ajuntament.

Tot plegat torna  a posar en evidencia un problema de ve de lluny però que, com més va, en comptes de millorar, empitjora: la inexistència d’una política de mercats digna d’aquest nom a Tarragona i la responsabilitat que en aquest desgavell hi tenen, per acció, ESPIMSA,  i per omissió, l’Ajuntament.

 L’objectiu dels mercats municipals, el que justifica la seva existència, és vetllar pels drets dels ciutadans com a consumidors, i la manera de fer-ho és  impulsar un model de consum basat en la proximitat, en el producte fresc de qualitat i en el tracte personalitzat, tot donant suport als productors locals i promovent hàbits de consum saludable. És molt senzill i en tenim molts exemples, no necessitem inventar res.  L’actuació de l’empresa municipal encarregada de gestionar els mercats hauria d’encaminar-se a aconseguir aquests objectius, però en comptes d’això durant mots anys ha deixat llanguir els mercats mentre es dedicava a altres activitats i, finalment, es va embarcar en un projecte sobredimensionat i caríssim per reformar el mercat central, un edifici que indiscutiblement necessitava reformes, perquè s’havia deixar degradar, però no aquell projecte faraònic.

En el seu moment vam dir que era un error i malauradament el temps ens ha acabat donant la raó, perquè el que es va presentar com un instrument per reactivar el comerç ha acabat sent un parany per als comerços del voltant i per als mateixos paradistes, alguns dels quals ja havien manifestat els seus recels cap al macroprojecte i el model de mercat que en podria resultar. Un error caríssim que estem pagant entre tots, amb diners de tots.

Mentre, el mercat de Torreforta va subsistint amb dificultats i els diferents mercats ambulants que es fan periòdicament en diferents barris de la ciutat suporten unes condicions molt millorables: a l’edat mitjana els municipis construïen rafals i coberts per aixoplugar els mercats, és molt demanar ara que es doti els espais on es fan mercats ambulants d’equipaments i serveis elementals d’higiene per a compradors i venedors? No seria lògic instal·lar-hi fonts d’aigua corrent i sanitaris públics i reforçar els contenidors per a la recollida selectiva de deixalles?

Així les coses, i amb l’ajuntament decidint un dia obrir un mercat ambulant nou i tot seguit tancar un altre que fa molt de temps que dóna servei als veïns d’un barri molt mancat de serveis, es fa evident que aquest ajuntament no té un projecte de mercats per a Tarragona, no l’ha tingut mai i no té cap interès a tenir-lo. Perquè si el tingués, si tingués una mínima sensibilitat cap al que representa, no deixaria que es perdés el mercat del Fòrum de dimecres, un mercat que a més  ajuda a dinamitzar els comerços dels voltants i hi té un paper cívic de cohesió i de trobada.

Que el mercat és petit? Sí, i què? He vist per ciutats europees, grans i petites, sobretot a França, minimercats de tres, dues, una parada amb productes de la terra a les places públiques, els municipis els promouen i tots, veïns i productors locals, hi surten guanyant.

Que és deficitari?  Depèn de com ho comptis, si el preu de la neteja és el que el fa deficitari, que ESPIMSA el renegociï amb l’Ajuntament, perquè ningú no pot entendre que la neteja d’un mercadet de dues parades costi 4 vegades més que la neteja del nou mercat de la Móra.

Però és que a més hi ha coses que s’han de mirar de prop, que no es poden veure només a través d’un informe econòmic. Coses com que els paradistes pugin la compra als veïns grans que no poden carregar pes i els portin a casa els productes frescos que necessiten, la verdura i la fruita de temporada, perquè coses com aquesta són l’ànima del mercat del Fòrum i un mercat que té ànima no és pot despatxar dient que és petit i deficitari.

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

POPULAR O POPULISTA?


Si algú esperava del portaveu municipal del PP i diputat al Congrés, Alejandro Fernández, alguna explicació o algun posicionament personal sobre els escàndols que afecten el seu partit i que omplen dia sí i dia també les planes dels diaris, ja ens ha deixat ben clar que ell es troba més còmode en altres matèries. En el seu últim article parlava d'un tema que es veu que li agrada molt: els musulmans i les mesquites, i no parava de cometre inexactituds o de dir coses que no són veritat. Tots sabem que, a Tarragona, no hi ha hagut mai en les últimes dècades cap problema relacionat amb les pràctiques religioses dels seus veïns i veïnes. Fins i tot en els casos en què generen una ocupació massiva i prolongada de la via pública, com passa cada any durant la setmana santa. Mai cap problema, repeteixo.  Però es veu que Fernández no permet que la realitat el desanimi quan ens vol vendre alguna moto. Si el problema que ell vol no existeix, el crea. I si no pot crear-lo, com a mínim ho intenta. Al llarg de tot aquest procés, que és lent i pesat, molt pesat, aconsegueix, com a mínim, posar en circulació els seus prejudicis i atemorir els seus partidaris amb l'objectiu de presentar-se, tot seguit, com el salvador.

 Fernández pretén fer-nos creure dues coses que, ras i curt, són mentida: que a Tarragona està garantida la llibertat de cultes i que aquesta llibertat l'exerceixen tots els cultes en igualtat de condicions. Li interessa que ens ho creguem perquè així pot atacar de manera insidiosa l'enemic que prèviament ha designat: la comunitat musulmana, en aquest cas. I si algun partit, associació, entitat o persona pretén sortir-li al pas per denunciar les seves calúmnies, simplement l'acusa d'afavorir aquest enemic imaginari, que només existeix en el fons de la seva mala consciència.

 

I és que, diguem-ho clarament, Fernández ja està en campanya, i és en aquesta mena d'èpoques quan la seva decència assoleix el nivell més baix. Com que solia ser un individu lúcid, ha vist clarament que les coses no van bé per al seu partit, ni per a la seva personal candidatura, si es manté en el terreny de la lògica, dels fets contrastables i dels arguments racionals. És per això que ha triat la drecera que abans que ell han trepitjat altres dirigents de dreta i d'extrema dreta, amb èxits limitats que ens omplen de vergonya aliena. Criminalitzar els que són diferents, o ho semblen; oferir als sectors més vulnerables de la població un cap de turc per amagar la responsabilitat dels veritables culpables de la pobresa i la pèrdua de drets socials, que Fernández té molt a prop; pescar en el fang perillós del populisme. No és això el que ha fet l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol? Doncs aquest és el model que vol Fernández per a Tarragona.

Ha començat estigmatitzant una part dels veïns. Però si se'n surt, és tota la ciutat qui durà a sobre la taca. No permetem que aquest home causi sofriment a uns i vergonya a la resta. No permetem que erigeixi la mala fe en sistema de pensament, o de govern. Encara és massa aviat per dir-li a les urnes què en pensem, d'ell, però negar-nos a acceptar les seves afirmacions matusseres és un deure cívic que podem exercir cada dia.

 

 

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

JOCS DE MANS A L’ARRABASSADA

                                                                                                                           

 La Vall de l’Arrabassada és un barri jove, amb moltes nenes i nens. Podríem dir que hi ha una escola pública, però és instal·lada en barracots, en un emplaçament provisional, i a sobre ara es va quedant petita.  Al barri hi ha, també,  un solar qualificat com a equipament públic educatiu.  Quan els pares van reclamar-lo, l’Ajuntament els va respondre que  no podia ser per a l’escola pública perquè ja estava compromès... perquè un conveni urbanístic del 2005 el cedia  a una congregació religiosa perquè hi construís una escola concertada.

 

Quan finalment la pressió del pares i el sentit comú van imposar-se i es va acabar acceptant que el solar  qualificat com a equipament públic educatiu es dediqués a l’escola pública, els senyors de CiU I del PP, malgrat que ara ho neguin, van tenir la barra de bloquejar la cessió del solar a la Generalitat mentre no se solucionés “el tema de les Dominiques”.

 

Perquè, certament, aquí hi ha tot un tema: l’any 2005 el plenari de l’Ajuntament, amb el vot a favor de tots el grups, excepte ICV-EUiA, va provar  un conveni urbanístic amb les Dominiques que, resumint, els concedia un solar qualificat com a equipament a la Vall de l’Arrabassada perquè construïssin una escola nova, i a més els requalificava com a edificables els solars que ocupen actualment al carrer Rovira i Virgili perquè amb els diners que en traguessin  poguessin pagar la construcció de l’escola nova. És així com el nostre consistori va decidir que l’escola que més li convenia a la Vall de l’Arrabassa en fos una de concertada, que a sobre es beneficiava d’unes facilitats urbanístiques immenses. Però tot plegat no devia ser gaire normal, ja que l’operació (diguem-ho així) no es va poder reflectir al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.

 

Malgrat que l’obligació de l’Ajuntament sigui prioritzar els interessos generals per damunt d’altres interessos legítims, però particulars, com ho poden ser els d’aquesta comunitat religiosa, el conveni de 2005 no feia res d’això, i el “protocol d’intencions” que el substitueix, i que l’Ajuntament va aprovar en el darrer plenari, també amb el vot d’ICV-EUiA en contra, tampoc no ho fa. Perquè mentre l’escola pública es fa esperar, l’Ajuntament i les Dominiques han tornat a la càrrega. Tal com s’ha vist han preparat un “protocol d’intencions”. Ja no li diuen conveni,  però com si ho fos. És perfectament comprensible que aquestes senyores defensin els seus interessos, però l’escolarització present i futura de la mainada de l’Arrabassada no en pot dependre. De cap manera.  

 

Al nou conveni els donen un altre solar perquè facin la seva escola concertada, al costat del primer, el que ja han dit que cediran a la Generalitat.  Ja no els requalifiquen l’escola vella, es manté com a equipament i les Dominiques la cedeixen a l’Ajuntament.  A canvi de res? No. A canvi de dos solars, al carrer Joan Fuster, que abans estaven qualificats com a zona verda i d’equipaments. Però es veu que  en el llarg i confús procés de redacció del nou POUM, els usos han canviat de qualificació i ara són edificables. És això el que es regala a les Dominiques, suposadament perquè així es pugin pagar la construcció de  l’escola nova.

 

Total, i per resumir: les Dominiques tindran el que volien. Marxaran del centre cap a una zona de nou desenvolupament, amb tres solars a la butxaca per fer i per desfer generosament aportats per la ciutat. A canvi, l’Ajuntament es queda un edifici vell que no pot requalificar de cap manera, al qual haurà de buscar un nou us si no vol que es degradi encara més. Cost per a les Dominiques: zero. Cost per a la ciutat: tot. Vet aquí el joc de mans que inaugura el nou POUM, aquell que Tarragona ha esperat durant tants anys.

 

Com que l’Ajuntament ho ha aprovat, sembla que ja no s’hi pugui fer res. Però això no està bé. Tots ho sabem, que això no està gens bé. Queden moltes preguntes pendents, i ja ens les trobarem pel camí. Però la pregunta més important és aquesta: els nens i les nenes de la Vall de l’Arrabassa tindran una escola? Quan? Serà una escola concertada o una escola pública? I sobretot: Quan cediran el solar a la Generalitat per construir l’escola pública?

 

És l’Ajuntament, qui ha de respondre. Ho deu als veïns i les veïnes. Ho deu a la ciutat. 

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

Rovira i Virgili a la Universitat de Tarragona

Se'm fa mot trist pensar que, si els socialistes no haguessin votat a favor de la moció presentada pel Partit Popular en el darrer plenari, ara no tindríem sobre la taula l'enèsima versió de la polèmica preferida per les dretes d'aquest territori: la controvèrsia sobre els noms de les coses, el debat sobre com anomenar el que mai no som capaços de fer, la sospita sobre un obscur complot en el qual els veïns són sempre els culpables. Com en una notícia del NODO, o una postal en blanc i negre, per obra i gràcia del senyor Alejandro Fernández i per acció o omissió del senyor Josep Félix Ballesteros, ara toca que Tarragona es queixi, novament, que la Universitat  Rovira i Virgili no du el nom que li pertoca.

Començarem, doncs, per negar la premissa dels que han fet de la paranoia un ofici. Es dóna el cas que Antoni Rovira i Virgili va néixer, l'any 1892, al carrer Major de Tarragona. (Es pot ser més tarragoní? Es pot ser més nostrat?) I gràcies als seus propis mèrits es va convertir ràpidament en una de les persones més notables que en l'àmbit de la política i del periodisme hagi donat la nostra ciutat. Tothom el sol citar com a president del Parlament de Catalunya a l'exili entre els anys 1940 i 1949, però cal destacar-ne també l'activitat en els mitjans de comunicació de l'època. Parlo del seu treball regular a capçaleres prestigioses, com La Veu de CatalunyaLa Publicitat o La Humanitat; i de la Revista de Catalunya i el diari La Nau, dels quals va ser cofundador i editor.

Vinculada al periodisme, Rovira i Virgili té una altra vessant com a escriptor i historiador, i per això no està de més recordar, o rellegir, alguns dels seus llibres com ara "Nacionalisme i federalisme" o "Història Nacional de Catalunya". La seva condició d'home de lletres, compromès amb el seu temps i el seu país, el va dur a fundar, aquí, a Tarragona, la Joventut Federal. Va ser membre d'Acció Catalana, després d'ERC, i en qualitat de diputat i dirigent polític va participar en la Mancomunitat, amb Enric Prat de la Riba, i en el Parlament de Catalunya durant la República i durant la guerra civil.

Com tants catalans il·lustres i com tants tarragonins anònims, la seva biografia acaba a l'exili, a Montpeller i a Perpinyà, des d'on mai no va poder tornar a casa: Rovira i Virgili va morir lluny de Tarragona. Una dictadura fruit d'un cop d'estat el va fer fora del seu país i ara, el PP i estranyament el PSC volen fer fora  el seu nom de la universitat de la seva ciutat.

Perquè ja fa vint-i-un anys que la universitat pública de Tarragona porta el nom de Rovira i Virgili. I en aquestes dues dècades, mai com ara la universitat no havia passat una època tan dura, ni havia viscut problemes tan greus. Cap dels quals, per cert, té relació amb el nom. El que passa ara es por resumir en tres paraules: retallades i taxes abusives.

La universitat ha de mantenir servei públic, qualitat i excel·lència amb uns pressupostos sempre minvants. La deslleialtat del govern central i de la Generalitat a l'hora de dotar-la suficientment clama al cel. I mentre la universitat disposa de menys mitjans que mai, els estudiants han de pagar les taxes més altes de la història, un augment abusiu que en alguns casos arriba al 60%. No és que es faci més amb menys, com els agrada dir als consellers del Govern, és que CiU i el PP cada dia ens demanen més i ens obliguen a fer menys.

Però davant d'aquest enorme cost material i humà, que afecta igualment professors, estudiants i personal no docent i que posa en perill el model d'universitat creadora de coneixement i compromesa amb el territori que la universitat pública de Tarragona, la Rovira i Virgili, ha desenvolupat durant aquests 20 anys, què proposa el senyor Alejandro Fernández? Que li canviem el nom. És comprensible que al senyor Fernández no li agradi el nom d'una persona republicana, laica i catalanista, però els ciutadans i ciutadanes no hauríem de plegar-nos tan fàcilment a debatre els seus gustos particulars,  ni hauríem d'estar disposats a fer-li la campanya al PP.

És com si el senyor Fernández s'hagués cansat d'estirar del tercer fil, o hagués vist que ja no li surt a compte, atesa la responsabilitat del seu propi partit en aquest afer. El cas és que ara ha decidit jugar al joc en que se sent més còmode, obrint la capsa dels trons i muntant l'enèsima batalleta de campanar entre Tarragona i tota la resta. I a més ho fa sense cap vergonya, utilitzant de manera mesquina, cínica i prepotent una institució -la universitat- que precisament ha estat la que millor ha entès la naturalesa plural i multicèntrica del nostre territori i de les nostres ciutats.

Resulta tan previsible que el senyor Alejandro Fernández, el PP i els seus companys de viatge en aquesta astracanada ens vinguin a donar lliçons de tarragonisme! És tan fàcil cridar a sometent per tancar files i defugir debats de contingut... i és tan descoratjador que aquesta tàctica encara funcioni! Ja n'hi ha prou. Si volen que parlem de la universitat, parlem-ne, però seriosament. 

Ni els ciutadans de Tarragona, ni els de la resta del territori, ni la comunitat universitària ens mereixem una nova polèmica de localismes, banderetes, campanars i greuges atàvics. No volem un altre espectacle d'aquells que et fan pujar els colors a la cara. Ja sabem on porta això: enlloc. Això sí, a alguns els va molt bé per marejar la perdiu, fugir d'estudi i treure'n rèdit. El senyor Fernández ho sap fer molt bé, perquè ha tingut un bon mestre: l'alcalde Nadal ho brodava. Però cal tenir ben clar que aquestes coses només li surten bé quan tothom acaba entrant en el joc i ballant la música que ell toca. Evitar fer el ridícul és ben senzill, només cal no seguir-li la veta al senyor Fernández, just el contrari del que ha fet el senyor Ballesteros.

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

Rectificar és de savis

Senyores i senyors, encantada que l'alcalde hagi rectificat la decisió de gastar-se peles (perdó, euros) en el bust del Molt Honorable, no perquè sigui el Sr. Mas (evidentment, és el president i institucionalment mereix tot el respecte) sinó perquè les tradicions s'han d'adaptar als temps i en un context en què les administracions reclamen austeritat i defensen la inevitabilitat de retallar despeses (supèrflues... i no supèrflues) no s'entén que precisament aquesta despesa pertanyi a la llista de les intocables, és una simple qüestió de sentit comú o, si volen, d'estètica.  

Com que en el fons sóc bona xiqueta, m'estalvio reproduir aquí les explicacions i la bronca que em va fotre al plenari quan vaig qüestionar la despesa, una ja ha après que és habitual que com més fluixos siguin els arguments, més es tendeix a cridar, a embolicar-se en explicacions incomprensibles, a questionar la legitimitat de l'altre o a acusar-lo de tenir vés a saber quines intencions  (i no parlo només per l'alcalde, que la veritat és que és un senyor molt educat que no crida gaire).

Molt divertida amb les explicacions que han donat alguns intentant argumentar el seu vot a posteriori. Parlem clar, al plenari no hi va anar una proposta de despesa per a un bust del Sr. Mas, el que hi va anar era un modificatiu de crèdit en què aquesta despesa estava barrejada entre molts altres conceptes, i la votació va anar com acostuma a anar en els modificatius, ni més ni menys, i si volen un altre dia en parlem. Per saber que entre les despeses previstes hi havia aquesta (que apareixia com a "material inventariable") calia mirar-se tot l'expedient... i llavors un podia trobar el pressupost del bust... i curiosament, encara que la delegació del govern hagi dit que era del tot una decisió de l'ajuntament en què no hi tenien res a veure, el pressupost no anava a nom de l'ajuntament... és clar que això no vol dir res, potser simplement és una qüestió que, de bon rotllo, l'alcalde truqui al delegat i li digui: "mira, estic molt ocupat, em pots fer el favor de demanar-me un pressupost per a un bust que necessito? ".  Les meves amigues i jo ens fem sovint favors d'aquests, avui mateix, quan plegui de currar, he de passar a recollir un pressupost per canviar una persiana,  perquè em ve de pas i una veïna m'ho ha demanat.     

Contenta, perquè la pressió popular ha servit per tirar enrere una decisió. No ens enganyem, si han rectificat ha estat perquè ha aparegut als mitjans i la gent s'ha expressat per les xarxes. La gent té poder, tenim poder. I aquesta és una gran notícia.

Però confesso que al mateix temps trista i preocupada.  Per què? Mirin, sincerament, el tema del bust potser té una càrrega simbòlica, però  en aquell mateix plenari van passar i es van aprovar coses que ens haurien de preocupar com a mínim tant i segurament molt més. 

 I si obrim el zoom, en els mateixos moments en què en aquell plenari alguns parlaven dels romans o interpretaven les mocions com els seus prejudicis els donaven a entendre, el govern d'aquest país i el d'aquest estat continuen aplicant polítiques d'austeritat (en cursiva perquè a aquestes alçades qualsevol persona que no combregui amb rodes de molí ja ha vist que és un eufemisme). Ja sabem que no hi ha diners per a salut, per a educació, per a investigació, per a cooperació i per tantes altres coses, però per a Bankia (ai, també comença per b, per B de banc!) sempre trobarem uns quants milers de milions d'euros.  

A aquestes alçades ja sabem que l’austeritat no serveix ni per estabilitzar les finances, ni per calmar els mercats, ni per rellançar l’economia. Però tot i així es manté; i si es manté és perquè sí que té una gran utilitat: serveix per fer tot allò que en una altra circumstància no s’atrevirien a fer. Quines coses? Trencar el contracte social, passar d'una societat que garanteix drets a una societat prestadora de serveis que privatitza tot el que pugui donar algun benefici, expulsa les classes mitjanes de les prestacions universals i les adreça cap al sector privat.

Una invocació a l'austeritat que no elimina determinats privilegis,  però serveix com a excusa  per impulsar polítiques recentralitzadores i serveix també per retallar drets civils i  llibertats, en un intent de tapar la pèrdua de sobirania política i econòmica davant la UE i el mercats demostrant que  controlen l’ordre públic.

Els símbols són importants... però no ens podem quedar només amb els símbols. Si volem, podem. I no és cert que no hi hagi alternatives, negar les alternatives és negar la democràcia.  

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

De la bombolla immobiliària al dret a l'habitatge

 

El plenari de l'Ajuntament de Tarragona del 18 de maig va aprovar  (per unanimitat!) una moció  del grup municipal d’ICV-EUiA per instar el govern de l’Estat a canviar la llei hipotecària. 

Benvinguda sigui aquesta unanimitat, tot i que sobta, perquè sempre que hem intentat canviar la llei hipotecària on toca, al Congrés, els grups majoritaris (PP, PSOE i també CiU) ho han impedit.

Ara la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca està impulsant una  Iniciativa Legislativa Popular per canviar la llei, amb la figura de la dació en pagament, amb efectes retroactius, la moratòria immediata dels desnonaments i la  reconversió de les hipoteques en lloguer social com a mesura per garantir el dret a l’habitatge.

Fem una mica de recordatori: en el plenari del 27 d’abril vam aprovar una moció del PP per crear un servei municipal d’intermediació hipotecària. Ja vam intentar explicar en aquell ple que el problema no se soluciona mediant i assessorant, perquè  un particular no té cap força davant d’un banc i encara menys si té la llei en contra. Mentre discutíem al ple, una família estava sent desnonada a Sant Pere i Sant Pau. No va ser l’únic desnonament d’aquella setmana. No tenim xifres oficials del nombre de desnonaments a la nostra ciutat, però cada desnonament és una tragèdia.

Les històries sempre són diferents, però sempre s’assemblen: una família en què el pare o la mare, o tots dos, perden la feina i no poden pagar la hipoteca.

La hipoteca és la principal despesa de moltes famílies, durant els anys de la bombolla immobiliària s’ha impulsat el sobre endeutament familiar per accedir a l’habitatge en règim de propietat,  deien que era millor comprar que llogar, que llogar era llençar el diners i que si compraves un pis sempre el podries vendre i recuperar la inversió.  Els bancs oferien hipoteques a tothom, i a més t’animaven a ampliar-les per comprar-te els mobles i el que convingués. Es concedien hipoteques amb unes garanties mínimes i amb uns mecanismes d’avals creuats que ara estan provocant execucions hipotecàries en cadena. Hipoteques de risc... els bancs les concedien, però el risc només l’estan assumint els compradors.

Perquè quan es queden sense feina i no poden afrontar el pagament de la hipoteca se n’adonen que el bé hipotecat no respon del deute, com passa a altres països de la Unió Europea o als Estats Units, és només una garantia, la llei permet que vagi a subhasta, si la subhasta queda deserta, que és el que passa en el 90% dels casos d’execució hipotecària, el creditor, l’entitat financera, es queda amb l’habitatge pel 60% del valor de taxació, i l’expropietari sense casa i amb la resta del deute per tota la seva vida (més interessos més costes). El resultat: famílies que durant tota la vida hauran de respondre del deute d’una casa que han perdut, famílies condemnades a l’exclusió social i a l’economia submergida de per vida, perquè si troben feina (si en troben, que ja és difícil) els embargaran el sou fins al mínim inembargable.

Famílies que sempre seran demandants de serveis socials, sempre necessitaran beques, sempre necessitaran bonificacions, sempre necessitaran ajuts... i els aniran a buscar al seu ajuntament, un ajuntament cada vegada amb menys recursos, mentre els bancs continuen cobrant el deute i acumulen pisos buits. .

Gent sense casa i cases sense gent, perquè la llei ho permet.

I si una llei és injusta, s’ha de canviar.

Des de l’Ajuntament no es poden canviar les lleis, ho ha de fer el Congrés, però l’Ajuntament sí que pot instar el govern de l’Estat a canviar aquesta llei hipotecària injusta i és una bona notícia que s’hagi aprovat per unanimitat aquesta moció. Falta veure què faran al Congrés quan es presenti la Iniciativa Legislativa Popular!

 

http://afectadosporlahipoteca.wordpress.com/ilp-iniciativa-legislativa-popular/

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

El PP i l'IMET. No tinc paraules

 

Llegeixo a la premsa d'avui que el PP demana explicacions a l'alcalde sobre la dissolució de l'Institut Municipal d'Educació. Ara? 

Però si al plenari hi van votar a favor i no en van demanar cap explicació! I tampoc van demanar explicacions a la comissió informativa anterior. En puc donar fe. 

Quan al darrer plenari jo vaig demanar votació i explicació de vot sobre la dissolució de l'IMET, m'hi vaig quedar sola, cap altre grup de l'oposicio no va dir res.  I és molt fàcil comprovar-ho, només cal consultar l'audio (si algú té paciència per aguantar 4 hores de plenari, aquest punt punt està pel començament).

 

Tots hi van votar a favor excepte el grup municipal d'ICV-EUiA. Vaig parlar de l'IMET, de la dissolució de l'IMET i vaig demanar que se'n parlés. 

Ara llegeixo a un diari que el PP demana explicacions a l'alcalde sobre la dissolució de l'IMET i sobre el fet que la Sindicatura de Comptes hi hagi intervingut... au, vinga, que no hi ha cap problema amb els comptes de l'Institut Municipal d'Educació per la simple raó que no ha arribat a tenir comptes propis. Ni comptes, ni personal... mai no ha acabat de desenvolupar una estructura, ni una plantilla ni un pressupost propi i això és el que ha dit la Sindicatura.... aquest és el tema.  No ho saben? Que potser no formen part del Consell Rector de l'IMET?  O sí que ho saben però tant se val,  la qüestió és sortir a la premsa, fer valdre la seva capacitat de marcar a l'equip de govern, demostrar qui té la paella pel mànec i penjar-se medalles? El seu compromís amb l'educació  ja el vam veure amb el tema de l'Escola Olga Xirinacs, en què primer no voten una esmena (seva!) als pressupostos  que garantiria la continuïtat de l'escola (i donaria compliment a la  Resolució 349 /IX, del 27 d’octubre de 2011, del Parlament de Catalunya, en resposta a una proposta de resolució presentada per ICV-EUiA) i en canvi presenten com la gran cosa un acord que no compromet el govern absolutament a res, un fer passar amb raons esperant que la gent es cansi. Que no es cansaran. Que no ens cansarem. 

Curiosa manera de fer d'oposició la del PP, demanar explicacions per la premsa del que aproven en el plenari. Suposant, és clar, que el que facin sigui (lleial) oposició. Com va dir aquell senyor de València, haurem de buscar en el diccionari una paraula diferent que ho descrigui.  I pel que fa al seu compromís amb l'educació... ai! no tinc paraules... també les haurem de buscar al diccionari.


 

(0) Comentaris    (0) Retroenllaços   

1 2 3  Següent»