Arga Sentís

T'hi pots patejar tots els museus, tots els parcs i tots els monuments, però no es pot dir que coneixes una ciutat si no has vist els seus mercats. Tots s'hi assemblen i tots són diferents. A totes les ciutats hi ha també hipermercats, però tots són iguals i en tots pots comprar el mateix. Algunes ciutats tenen el privilegi de tenir el mercat en un edifici preciós, com el Mercat Central de Tarragona, construït el 1915. Llàstima que aquesta sort no ha vingut acompanyada d'una política de mercats digna d'aquest nom. L'empresa municipal encarregada de gestionar-los, o bé ho ha fet amb una incompetència notable o bé ha estat maquiavèl·licament eficaç en assolir l'objectiu secret de sumir els mercats municipals (el de la Part Alta, el de Torreforta, el Mercat Central) en una situació crítica. Durant molt de temps ha deixat llanguir els mercats i ha permès que les seves instal·lacions es degradessin, també l'edifici catalogat del Mercat Central. Potser és que la seva veritable vocació era construir pàrquings. Quan la situació era ja insostenible, ens empesquem un macroprojecte caríssim que no només ha de salvar el mercat (el central) sinó també, de retruc, tot el comerç tarragoní... El projecte contempla, evidentment, el que sembla que ja està esdevenint part fonamental de l'activitat tarragonina: cavar ben fondo per fer aparcaments. 

Sempre m'ha semblat un projecte exagerat. Potser és que no tinc ni idea de màrqueting (d'anar a comprar, us asseguro que sí) però no puc entendre per què cal construir, per a un mercat que està al centre de la ciutat, més places d'aparcament que per a un híper (tret, és clar, que construir aquests aparcaments sigui un objectiu en si mateix, i no un mitjà...). Ara sembla que el cost es dispararà (30 milions ja em semblaven molts, ara es parla de 50). Els comerciants dels voltants ja noten les conseqüències de les dificultats d'accés, amb la plaça Corsini ocupada pel pavelló provisional, que ha costat 3,5 milions, i això que encara no han començat les obres. És veritat també que el context econòmic no incita gaire al consum, però raó de més per no posar-hi més entrebancs. Mestrestant, als paradistes sembla que els va prou bé al pavelló provisional, la qual cosa confirma que el que calia al mercat no era un megaultraprojecte de nou ric sinó tenir unes instal·lacions dignes i uns serveis en condicions.Tot plegat, bastant més ecònomic i més ràpid d'aconseguir que el projecte que s'està plantejant. Encara som a temps de posar-hi una mica de seny.

Ah! I que els megaprojectes no ens facin oblidar que Tarragona necessita apostar pels mercats municipals (en plural), uns equipaments ciutadans que permeten impulsar un model de consum basat en la proximitat, el producte fresc de qualitat i el tracte personalitzat, en instal·lacions adequades i amb horaris adaptats a les noves necessitats.