Un pressupost incoherent
El plenari de Tarragona va aprovar, el passat dia 15 de novembre, amb els vots a favor del PSC, l’abstenció de l’oposició de dretes (PP i CiU) i el nostre vot en contra un pressupost que l’equip de govern qualifica com a social i de consens. Jo no li diria a això consens, el que passa és que, atesa la composició del plenari i atès que governen en minoria, l’equip de govern, i en concret el responsable d’elaborar el pressupost, el Sr. Pau Pérez, ha hagut de negociar per aconseguir abstencions.
És cert que el pressupost ha recollit aportacions de tots els grups municipals, també del nostre, tot i que vull pensar que recollir les nostres no ha resultat difícil, que ja els deuen haver semblat bé, perquè estaven en la línia del que hauria de recollir un pressupost elaborat per un govern d’esquerres: serveis socials, ocupació, educació i aquelles qüestions que semblen petites però que afecten la quotidianitat de la gent.
Em sembla de justícia destacar que ha recollit la nostra demanda de no retallar el pressupost de cooperació i ha entès que això no és congelar l’aportació de l’any passar sinó mantenir-ne el percentatge: la partida s’ha apujat el que s’ha apujat el pressupost. Encara que ens sembla insuficient i està lluny del 0,7 --i del 0,65, que és el màxim a què s’ha pogut arribar en cooperació al pressupost de Tarragona-- que l'ajuntament de Tarragona mantingui el percentatge és una bona notícia en una època en què altres administracions l’estan rebaixant i suprimint amb l’excusa de “primer són els de casa”, oblidant que vivim en un sol món i que aquestes retallades també afecten persones que formen part del nostre món sempre, no només quan ens colpeixen tragèdies com la de Lampedusa.
Però alhora de valorar un pressupost no es tracta de mirar si s’hi han recollir aportacions, sinó de quines són les línies prioritàries. Perquè hi ha un pla d’ajustament, els ingressos són els que són i el que compta d’un pressupost, encara més d’un pressupost insuficient en una època de tantes necessitats, és el conjunt, les prioritats que dibuixa. I en aquest pressupost hi ha recollides tantes aportacions divergents que al final el que no té és una línia argumental coherent.
Per molt que diguin que els números són exactes i no admeten diferents lectures, és evident que els pressupostos es poden explicar de diferents maneres, depèn del que vulguis destacar. Diuen que el pressupost aposta per l’ocupació, i els números diuen que sí. Diuen que aposta pels serveis socials.... doncs això depèn de com llegeixis els números, si mires el pressupost de despeses de l’IMSS (Institut Municipal de Serveis Socials) és cert que s’apuja (un 6%, tampoc no és tant) però si mires, com a indicador del compromís amb les polítiques social, l’aportació municipal a l’IMSS, trobes que només s’apuja un 0,9, si fa no fa com el pressupost municipal, o sigui que de fet es la mateixa, la diferència és que enguany l'IMSS ha d’afrontar una quantitat menor de romanent negatiu de tresoreria i a la pràctica hi ha més diners disponibles per a despesa, llegir això com un increment de l'aposta social ho trobo bastant esbiaixat, jo diria que s'ha congelat.
Si que s’apuja l’aportació al Patronat Municipal de Turisme, més que la de l’any passat i per sobre del que marca el pla d’ajustament. Que quedi clar que no tenim res en contra que s'apuguin partides ni en contra del turisme, el problema és que quan poses més diners en un lloc és perquè els treus o els deixes de posar en un altre, per tant la pregunta és d'on s'han tret aquests diners , per que és això el que ens permet veure quines són les prioritats. I trobem que baixa l’aportació al Patronat Municipal d’Esports, per sota del que marca el pla d’ajustament. Vol dir això que l'ajuntament prioritza el turisme per sobre de l'esport?. Doncs deu ser que no, perquè, vés per on, es mantenen exactament igual les subvencions als clubs esportius. Resumint: puja turisme, baixa esports entès com a servei als ciutadans i es mantenen les subvencions als clubs esportius professionals. I mentre que turisme s'apuja i s'apuja també la partida destinada al Festival Tàrraco Viva (seguint les demandes del PP, que diuen que aposten pel turisme com a motor econòmic i fonamenten l'aposta en la riquesa patrimonial de la ciutat) no hi trobem en el pressupost partides destinades al manteniment del patrimoni... una aposta molt poc sòlida si no assegures la base, el patrimoni de la ciutat. Tot plegat, molt poc coherent.
I podríem repassar moltes més coses. Podríem parlar de les subvencions, que CiU reivindica com a contribució seva, subvencions a entitats molt diverses, que segur que fan una feina que mereix tot el suport, però és que ni la fórmula de subvencions és la millor manera d'ajudar-les ni de cap manera l'ajuntament pot defugir la seva responsabilitat en donar resposta a demandes socials delegant-la en entitats subvencionades.
Podríem parlar de l'apartat d’inversions, que és un brindis al sol perquè estan subjectes a la venda de patrimoni. Vendre en aquesta època és malvendre. Ja es preveien vendes de patrimoni l’any passat que no es fan poder fer, o sigui, que difícilment les inversions pressupostades es faran.
De fet és un pressupost amb personalitats múltiples i poc creïble, això d’entrada, perquè a mesura que es vagin fent modificatius de crèdits pot arribar a canviar molt i segurament no per millorar. És cert que hi havia un marge d'actuació molt petit per fer uns pressupostos més socials, però aquesta opòrtunitat s'ha deixat perdre. L'única prioritat que marquen aquests pressupostos és garantir l’estabilitat del govern del PSC satisfent les demandes de la dreta.
