« Anterior | Següent»

Joan XXIII

Ma mare es va morir al Joan XXIII fa dos anys i mig. A urgències, d’un atac de cor.

Feia temps que anàvem sovint a Joan XXIII amb la mama, normalment hi entràvem per urgències, amb presses. Feia temps que patíem la situació de saturació d’urgències, unes instal·lacions insuficients, falta d’espai, falta de llits. Esperar dos, tres dies a urgències fins que la podien pujar a la planta de cardiologia. I després, a planta, unes instal·lacions molt millorables. Però també sabíem que quan arribéssim a l’hospital trobaríem una bona atenció mèdica i uns professionals competents .  

Des que ma mare no hi és, sovint em trobo als vespres fent un resum mental de les coses que passen com si les estigués explicant a ella. I ara no sé com explicar-li les retallades al Joan XXIII. Recordo ma mare a urgències, cansada, respirant amb dificultat, o a la planta, somrient a tothom i dient-nos als fills, optimista i alegre com era: “Quina sort que tinguem l’Hospital tan a prop”, “quina sort que aquí tinguem una sanitat per a tots, no com als Estats Units”, “quina sort viure ara, abans els rics tenien metge i els que no s’ho podien pagar, beneficència, t’imagines, filla, quin món?”.  Me l’imagino, mama. I em fa por. 

Per cert, quan va morir la mare vam pagar l’impost de successions.  I ben a gust, perquè sabíem que aquells diners, entre altres coses, servien per mantenir l’hospital on l’havien atès. Ma mare no defensava una sanitat pública per ideologia, a ma mare li sortia del cor.

 

(2) Comentaris    (0) Retroenllaços   

2 Comentaris a "Joan XXIII"

  1. montse va dir: sanitat

    09/04/2011, at 13:36 [ Respon ]

    Les coses que surten del Cor, arriben a arreu, és per això que seràs bona Conselleda (segur que sortiràs).
    Per ser un bon Politic s'ha de estar per i entre el Poble, entrar al seu Cor.
    T'he encoratjo a no canviar
    t'estimo

  2. José M. va dir:

    08/04/2011, at 21:34 [ Respon ]

    La situació és complicada, molta gent que "només" disposa de la seguretat social està veient com s'allarguen els temps entre visites. Les tendinitis en una dona de 75 anys la fa despertar-se de nit del dolor, una exígua pensió limita que es busqui la medicina privada on pot tenir una solució més rápida.Et podria parlar de la meva sogra i de molta gent com a ella. La feina a peu de carrer de un polític deu ser dura, sobre tot si tens dignitat i actues més o menys amb el sentit de "vull per als altres el que vull per a mi".
    També et vull comentar que quan va governar PSC-Esquerra i Iniciativa, entrar per urgències a Joan XXIII era "invertir" el mateix temps si fa o no fa com ara. Un amic metge em diu que els de "dalt" amb esquerres o dretes, continuen sent cegs a la realitat de les necessitats dels professionals de la medicina. Els pressupostos per molt que es retallin continuen donant per a refrigeris en cursos o xerrades( i això és el que es veu més....).
    Et desitjo sort i espero que arribis a ser consellera de l'ajuntament. Seras valorada per la teva congruència, el que pots criticar ara o fa uns anys en política municipal i no hem avançat, si arribes al govern lluitis i et queixis si els de "dalt" miren a una altra banda.
    Salut

Afegeix un comentari
















Dos i dos fan cinc?: