Bloc del Catarrà

Per sortir de la crisi cal només LIQUIDITAT monetària i IMPLICACIÓ de les administracions...

Bé, potser el titular del post d'avui no és del tot cert, però sí que té en compte dos dels pilars bàsics sobre els que s'ha de sostenir la recuperació econòmica, des de l'escala local fins a l'àmbit mundial.

Es pot concloure que dels problemes amb el que es troben avui en dia les empreses, i que ens arrosseguen a tota la societat al punt de crisi actual en el que vivim, són els següents:

1. MANCA DE LIQUIDITAT.

Liquiditat, circulació de diner, doncs és la sang de la nostra economia. Si la sang no circula, el cos es col·lapsa... Doncs si el diner no circula, el teixit social es col·lapsa.

I la manca de liquiditat de les empreses, facilitada per la manca d'obtenció de crèdit per a continuar la seva activitat econòmica, com s'ha vingut fent amb normalitat durant molts i molts anys, comporta problemes com la manca de confiança entre proveïdors i clients, pèrdua de llocs de treball per no poder pagar nòmines, empitjorament de la qualitat de servei de les empreses, pèrdua de competitivitat, manca de fons econòmics per a portar a terme plans estratègics de les empreses per a la seva transformació i supervivència econòmica...

2. INFLEXIBILITAT DE LES ADMINISTRACIONS.

A la manca de liquiditat monetària se li suma una malaltia crònica que afecta al teixit empresarial del nostre país, i que és la desídia de les nostres administracions públiques, que en comptes de facilitar les accions de caràcter emprenedor de les nostres empreses, hi posen obstacles que amb la situació econòmica actual es transformen en obstacles insalvables.

Les nostres empreses han de poder actuar de forma més flexible als canvis econòmics i productius que estan fent-se lloc durant els últims mesos a la nostra societat. Les empreses es veuen obligades a prendre decisions que, sense comptar el problema de la manca de liquiditat, no poden esperar a que passin mesos o anys per a que les administracions públiques, en tots els seus nivells, donin llum verda als nous projectes (bé, a l'obtenció de la documentació administrativa que habiliti la posada en marxa del projecte). Aquests mesos i fins i tot anys de retard agreugen, i molt, la crisi en la que viuen les empreses a l'actualitat, i que ens porten a tots, per extensió, a una situació insoportable.

A més d'agilitzar els tràmits burocràtics, de no paralitzar en negociacions per permutes els tràmits administratius, l'administració pública té l'obligació, en l'actualitat, d'agilitzar el pagament dels deutes que té amb els seus proveïdors i d'ingressar en els comptes de les empreses les subvencions pactades, doncs ja que la banca no està al nivell que li toca en el tema d'aportat liquiditat monetària al mercat, i veient que els diners amb que és subvencionada o recolzada per l'estat no surten del circuit bancari, potser s'han d'obrir noves vies, si no es vol passar per la nacionalització o intervenció de la banca, per a fer que el fluxe monetari es torni a posar en marxa.

Diuen que no és temps per a estratègies de partit, no es temps de que els titulars siguin per a caceres impresentables i complots d'espionatge entre companys de partit...  Els titulars que troba a faltar en Miquel Roca en el seu article de La Vanguardia d'avui  són aquells que parlen de l'increment de l'atur, de les manifestacions de la crisi, de la sotragada borsària o de les dificultats en el crèdit. Els titulars que ens facin veure la realitat actual del nostre entorn econòmic i que ens ajudin a reflexionar per trobar el camí de sortida, i per la via més ràpida possible, que ens permetin plantejar-nos l'estratègia a seguir.

És temps de plantejar l'estratègia que hem de seguir tots junts per tirar endavant el País. I no hi ha temps per pensar en que ja ho farem demà... L'estratègia de País per a un moment de crisi generalitzada com l'actual s'ha de tenir plantejada ja, i si no ho està, a reunir-se tots plegats i no sortir de la reunió fins a tancar el tema, entre tots (delegant els ciutadans aquesta funció als seus representants a les institucions democràtiques, així com als representants de les diverses forces socials - empresarials, universitàries, sindicals, ong's -..., i si, ara toca comptar amb les ONG's més que mai, no val a badar, tindran un paper trascendental els propers anys ).

Algú es llegirà aquest article, o estaran més interessats amb què faran avui la Pantoja, la Duquesa de Alba o si avui Mariano Fernández Bermejo té el dia lliure per tal d'anar de cacera? Cadascú és lliure, però essent lliure d'escollir, decideixes en gran part quin serà el teu futur.