Bloc del Catarrà

Renfe nostra de cada dia...

Per sort, fa temps que la meva vida diària no depend de la RENFE, encara que les causes d'aquest fet no van ser gens agradables pel que fa a les conseqüències que va patir la meva carrera professional (els acomiadaments improcedents que apliquen de forma indiscriminada moltes empreses, per tal de reduir costos laborals incorporant a les places buidades treballadors professionalment menys preparats i amb sous més baixos no són sant de la meva devoció, per experiència pròpia).

Durant quatre anys, arribar a la feina, per a mi, era quelcom que depenia de la Renfe. Fa quatre anys, l'acomiadament improcedent que va aplicar sobre mi la meva exempresa de serveis informàtics, Transiciel (actual Sogetti), va tallar de socarrel aquesta dependència, doncs a conseqüència d'aquell fet vaig decidir tornar a viure al Camp de Tarragona, i intentar obrir una nova carrera professional. Finalment, però, he hagut de tornar a les empreses de serveis informàtics. Creuem els dits de no trobar-nos amb una empresa com Transiciel pel camí.

La meva vida diària, en els dias laborables, estava lligada a la línia C2 de Renfe, en concret dels trens del tram Sant Vicenç de Calders - Vilanova i la Geltrú - Sants - Passeig de Gràcia. Quan em vaig assabentar que el Tren d'Alta Velocitat (conegut com a AVE) faria cap a Barcelona per l'Estació de Sants, ja vaig tremolar, i el meus temors, parlem de l'any 2002 com a mínim, s'han converit en una realitat de la que el destí m'ha fet fugir a temps. No vull estar a la pell dels treballadors, estudiants i malalts que cada dia han de fer el trajecte amb el tren fins a Barcelona amb la linia C2 de Renfe. L'alternativa, viatjar en autobusos de la companyia Monbús, és gairebé inviable pel trajecte i la seva durada, especialment per als residents dels municipis més al sud de Vilanova i la Geltrú. Milers d'usuaris venuts cada dia als dessignis de la Renfe, pendents de decisions que cauen en la desídia preses a 600 quilòmetres de distància, però de la que també en són en gran part responsables els nostres representants polítics municipals i, sobretot, autonòmics.

El Govern Montilla, com en el seu dia havia de fer el Govern Maragall, ha de clamar al cel per tots els catalans i catalanes que cada dia sacrifiquen, a més del temps del trajecte oficial imprés en els horaris de la Renfe , per arribar a les seves destinacions laborals, educadores o d'altres naturaleses diverses (qüestions de salut, administratives o judicials), han de sumar minuts, quarts d'hora o potser encara més unitats temporals al temps que han de restar de la seva vida per qüestions de mobilitat, a causa de les distàncies cada cop més grans que s'estableixen entre els punts de residència i els llocs de treball o estudi... I després s'omplen les boques sobre harmonitzar la vida familiar i laboral!!!!

Feia temps que no es donava un problema "greu" a la xarxa ferroviària de Renfe a Catalunya (els problemes diàris, que suposen pèrdues d'entre deu minuts i mitja hora diària de temps personal ja no es compten, quina vergonya haurien de tenir als qui els correspongui). Aquest divendres, però, un Euromed, per sort sense passatgers, s'estavella a l'estació del Prat de Llobregat, on anava a una velocitat molt pel damunt de la màxima fixada (hauran fallat els sistemes de seguretat?). Un dia laborable (per sort només un!!!) i un cap de setmana la xarxa de rodalies de Renfe (als mitjans de comunicació sempre parlen de les Rodalies de Barcelona, però s'obliden que també hi va gent a estudiar o a treballar a Barcelona cada dia que venen de Reus, Tarragona, Salou, Torredembarra, Altafulla, Girona, ... i que depenen del servei que ara s'anomena de Mijta Distància - bé, als seients dels vagons hi posa "Media Distancia"-) s'enfonsa, i amb ella la mobilitat de la gent, que veu perillar un altre cop els seus llocs de treball per no poder complir amb les seves obligacions laborals, i que veuen com la seva vida familiar també queda menyspreada pels poders públics en mans dels quals està el bon servei de la mobilitat que s'ha d'oferir a la ciutadania.  

A tot aixó cal afegir que el tram de via entre Sant Vicenç de Calders i l'Estació de Sants a Barcelona és un embut per on hi transiten per dues vies trens de rodalies, mitja distància (regionals) i llarga distància (on es colen trens de velocitat alta com l'Euromed, que no tenen vies segregades)... Ah, i se m'oblidava, els trens de mercaderies!!!!! 50 quilòmetres de via ferroviària doble de la que no se li pot demanar més, i amb un increment important de demanda de mobilitat que cada cop és més impossible d'absorvir.

Així doncs, tenim que quan es talla la circulació de forma total (amb tallar només una de les vies en una part del tramp Sant Vicenç-Sants, ja no us conto quin drama es crea), els trens regionals i de llarga distància es veuen obligats a circular per la via de Vilafranca, que en la seva major part és un trajecte de VIA ÚNICA. Així, doncs, la C2 i la C10 queden tallades, i de retruc la C4 i la nova C7 veuen limitats el seu funcionament a l'haver de compartir els seus minsos recursos amb trens regionals i de llarga distància que habitualment passen per la línia de la costa...

No sé quan acabaran totes aquestes misèries del transport públic ferroviari de la Catalunya Nova, però aquí van alguns punts que crec que s'han de prendre en consideració per tal de començar a solucionar ja aquest punt crucial de la vida de desenes de milers de persones (per no dir centenars de milers) que en tenen dependència per al desenvolupament de la seva vida laboral i familiar del bon funcionament d'un servei públic com és el de la Renfe:

1. Desdoblament de la via Sant Vicenç de Calders - Vilafranca del Penedès - Martorell - Molins de Rei - Hospitalet - Sants. D'aquesta manera, les linies C2 i C4 poden veure's alleugerides del pas de trens de llarga distància, així com dels de les linies de regionals que no tenen aturada en el tram de la costa (principalment a Vilanova).

2. Creació d'una nova linia de regionals que uneixi Lleida, les Borges Blanques, Montblanc, Reus, Tarragona, Torredembarra, Sant Vicenç de Calders, Vilafranca del Penedès, Martorell, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola Universitat, Cerdanyola del Vallès, Granollers, Maçanet-Massana, Girona i Figueres, que possibiliti la movilitat directa de treballadors i estudiants de les tres capitals de demarcació i la segona àrea econòmica de Catalunya, el Vallès, on cada cop més hi ha una xarxa d'empreses de la que la resta de catalans i catalanes no ens podem desentendre per al desenvolupament de les nostres carreres professionals i universitàries.  

La unió de Lleida, Tarragona i Girona a través de l'Ave es queda curta (i ben curta de mires), i en especial a l'àrea del Camp de Tarragona, on és més ràpid arribar a Barcelona amb un tren convencional que desplaçar-se a l'Estació de Camp de Tarragona amb transport privat o públic per agafar un tren que et porti a Barcelona.

I la demanda de mobilitat entre les tres àrees metropolitanes dels caps de demarcació i l'àrea del Vallès és una realitat que va en creixement, i no ens hi podem amagar. L'eix de l'AP2-AP7 necessita d'un eix paral·lel ferroviàri.

3. Traspàs immediat de tota la xarxa ferroviària de Catalunya a la màxima representació política del país, la Generalitat de Catalunya, amb la dotació econòmica suficient i imprescindible per a fer viable el manteniment i les noves inversions necessàries per a facilitar la mobilitat sostenible i la competitivitat del territori davant la globalització a través del transport públic ferroviari.

I encara es poden fer més demandes, però aquestes tres que acabo de fer crec que són vertebradores de tot el territori català. Altres punts del meu pensament sobre la xarxa ferroviària a Catalunya i al Camp de Tarragona els trobareu expressats en els següents articles publicats en aquest bloc :

Alguns apunts sobre la gestió del nostre territori...

L'AVE del Clos...

Estació Camp de Tarragona

Transport Públic al Camp de Tarragona... Somiant un millor transport públic...

Proposta de sistema ferroviari de rodalies del Camp de Tarragona-Penedès-Terres de l'Ebre (l'article anterior pot marcar certes variacions respecte aquest, que el vaig escriure amb anterioritat).

Festa tronada

Ahir al vespre vam poder gaudir de la Tronada, que és el primer acte del calendari de les Festes de Sant Pere de Reus que es celebra tot just fet el pregó a la Sala de Plens de l'Ajuntament de Reus. Enguany la pregonera ha estat la periodista i cap d'informatius de Catalunya Ràdio, Neus Bonet i Bagant. Els que estavem a la Plaça Mercadal ens hem quedat amb les ganes d'escoltar les seves paraules, però hem gaudit de l'espectacle de la Tronada, i just després uns quants han refrescat les seves goles amb el Masclet, la beguda de les Festes.

Per aquest món de déu de Tinet hi haurà, segur, més d'un ganxet o ganxeta que podrà explicar molt millor que jo què és la Tronada, i tots els ritus que l'envolten, doncs sóc un simple ganxet d'adopció. Les fotos que incorporo no tenen el soroll dels espatecs incorporats, us asseguro que un es pensa que es queda sord si no es tapa les orelles mentre fa les fotos!!!!

FELIÇ FESTA MAJOR DE SANT PERE A TOTS ELS REUSENCS I REUSENQUES, I COM NO, A TOTS ELS SERRALLENCS I SERRALLENQUES!!!!

Més sobre Andorra a Eurovisió...

Doncs si fa no pas una setmana deia que passava del tema d'Eurovisió a Andorra, doncs un missatge d'una noia andorrana al Myspace sobre les meves preferències musicals, entre d'altres, per Anonymous i Lluís Cartes ha fet que li escrivís les següents línies com a resposta. A veure que us semblen:

No sé si tinc bon gust, la veritat és que no m'encasillo en un tipus de música. El que està clar és que Anonymous fa un tipus de música que poc es potencia per aquestes terres, i ha estat un cop d'efecte magnífic per a assolir el millor resultat d'Andorra al Festival d'Eurovisió.

Pel que fa a Lluís Cartes, penso que és un bon exponent de cantautor en català per al segle XXI...

I no ens oblidem de la màgia que hi ha dintre de la música d'Oriol Vilella, que espero que sigui el proper compositor de la cançó que representi Andorra al Festival... Oriol Vilella col·labora amb Lluís Cartes i Histeryofunk, així com a la formació Likantròpica, i al nou projecte musical de Marian van de Wall... Alguna cosa té aquest noi, que esperem que arribi ben lluny.

La veritat, si llegieixes el meu profile aquí al Myspace es pot deduir, es pot derivar que la predilecció per la música feta a Andorra es deu en gran part a la participació del Principat al Festival d'Eurovisió. És una oportunitat magnífica per a crear una futura indústria discogràfica a Andorra, que poc a poc vagi agafant potència i fama internacional (sempre és dificil, però pocs països tan petits disposen d'un amplificador tan gran de la seva música com és Eurovisió, si Andorra Televisió ho sap aprofitar).

Bé, salutacions des del Camp de Tarragona, i encantat de rebre el teu missatge,

Valentí.

Ja ho deia jo, que no volía parlar més sobre la participació d'Andorra a Eurovisió, si el subconscient no em traïcionava

Boardwalk Casino : Spam musical?

El món d'internet està carregat de correus i visitants indessitjables... I quan t'arriva una notificació del Myspace de que algú amb nom de nosequé CASINO vol que l'afegeixis a la llista d'amics, gairebé et donen ganes d'esborrar-lo directament, doncs penses que t'ompliran d'anuncis indessitjables, i ves a saber si algun virus... La qüestió és que he preferit comprovar el perfil de l'usuari que em sol·licitava el contacte, i he comprovat que aquest cop m'en podia refiar... A qui se li acut afegir en el món d'internet un nom amb la paraula CASINO!!!

Es tracta d'una banda de rock amb alguna influència funk eslovena, que ha tret per ara un disc amb cançons en anglès i eslovè (ja sabem, un mercat musical de dos milions d'habitants no és suficient per sobreviure professionalment, però enveja em fa la salut de la música eslovena, amb el suport que rep des de totes les plataformes mediàtiques del país, respecte el trist camí que seguiex, com sempre, la música en català, que fins i tot els de casa la volen convertir en quelcom de folclòric). 

La banda, amb el nom de Boardwalk Casino, un nom que aixeca certes susceptibilitats si se't dóna a conèixer a través d'Internet, , va nèixer l'any 2000 a la localitat eslovena de Ljutomer, ben a prop de la frontera eslovena amb Croàcia i Hongria. Després de diversos canvis en la composició de la formació roquera eslovena, actualment els membres de Boardwalk Casino són Rajko Marjanovič (guitarra elèctrica, guitarra acústica i veus), Simon Zanjkovič (cantant i guitarra acústica), Sebastjan Dominko (Baix), Kruno Karlovčec (bateria i percusió), Mojca Prejac (segona veu i guitarra acúsitica) i Miha Zanjkovič (guitarra acústica i guitarra elèctrica).

L'any 2004 van publicar el seu únic treball, l'àlbum "V roki" ("A les mans"), i durant aquests anys han estat enregistrant diversos videoclips d'alguns dels temes de l'àlbum. Aquí us deixo l'enllaç a un dels seus temes, "Tiha voda" ("Aigua silenciosa"), que tenen penjat en el seu perfil de Myspace:

Boardwalk Casino - Tiha voda

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

I per als que volgueu veure el video penjat al Youtube, he tingut la sort que els Boardwalk Casino tenen el fitxer del video descarregable des de la seva plana web, i l'he pogut pujar amb el meu compte del Youtube... Música fresca per a aquest estiu, amb els Boardwalk Casino i la seva "Tiha voda".

"La serenor", del mestre valencià Vicent Asèncio, dins el repertori del primer disc del jove guitarrista bosnià Sanel Redžić

Aquest mes d'abril del 2007, la casa discogràfica de Sarajevo Gramofon ha llençat al mercat un disc que recull catorze peces interpretades pel jove guitarrista de divuit anys, el bosnià Sanel Redžić. Una de les catorze peces recollides és obra del mestre valencià Vicent Asèncio i Ruano (València, 1908 - València, 1979). "La serenor" és l'única peça creada per un mestre de la guitarra clàssica dels Països Catalans de les presents en el primer CD del guitarrista bosnià, titulat de forma homònima a l'intèrpret.

La resta de peces del repertori del jove de Tuzla Sanel Redžić són composicions dels mestres de la guitarra clàssica Domenico Scarlatti, Johann Kaspar Mertz, Augustin Barrios Mangore, Roland Dyens i Carlo Domeniconi.

Sanel Redžić va nèixer l'any 1988 a la ciutat bosniana de Tuzla. Toca la guitarra clàssica des dels vuit anys. Desprès de finalitzar els estudis a l'escola elemental de música, va començar els seus estudis secundaris de música al Conservatori de Tuzla, sota el mestratge del professor Predrag Stanković.

La seva primera actuació internacional va ser l'any 2002, a la República Txeca, i posteriorment va continuar la seva trajectòria amb concerts a Hongria, Eslovènia, Àustria, Alemanya, Itàlia, Grècia i a les repúbliques de l'ex-Iugoslàvia. Redžić ha participat en competicions nacionals i internacionals, guanyant importants premis i també reconèixament. Així, va guanyar el segon premi (especial) en el IV premi Andrés Segovia celebrat a la ciutat alemanya de Velbert, l'any 2006, i el primer premi al VIIIè Fòrum de la Guitarra de Viena, el 2005.

Redžić ha assistit a classes magistrals d'intèrprets de guitarra clàssica tan reconeguts com Anastasia Bardin, Zoran Kraišnik, Saša Dejanović, Petar Saidl, Jorgos Panetsos, Thomas Offerman, Denis Azabagić o Miroslav Tadić.

Per al seu primer àlbum, Sanel Redžić ha escollit un repertori clàssic amb el qual preten reflectir de la millor manera la seva tècnica interpretativa, així com la musicalitat i el gran talent que desprenen les interpretacions en guitarra clàssica d'aquesta jove promesa bosniana.

Aquí teniu el video de la interpretació, per part de Sanel Redžić, de la peça del mestre valencià Vicent Asèncio "La serenor", durant el Festival de Guitarra Clàssica de Belgrad, celebrat durant el mes de febrer d'enguany.

 (Segueix)

Leb i Sol i la nova versió de "Raspukala Sar Planina". A més, 8 videos nous a Top Clips Musicals

En la meva plana de Myspace afegeixo alguns videoclips referents als grups musicals que tinc agregats com a amics, o relacionats amb els territoris sobre els que intento promoure la música a banda i banda dels dos blocs (els Països Catalans i les repúbliques Ex-Yu). Avui he renovat alguns dels videos que tenia a la plana del Myspace, i aprofito els videos que trec (per posar-ne de nous) per actualitzar la web Top Clips Musicals, on també afegeixo videoclips d'altres indrets. La veritat és que amb tot l'enrenou de la participació dels andorrans Anonymous a Eurovisió, la plana de Top Clips Musicals feia gairebé dos mesos que la tenia abandonada, i ja calia afegir-hi nous continguts!

Aquesta és la llista de videoclips que avui he afegit a Top Clips Musicals:

Leb i sol - Raspukala Sar Planina (Macedònia, versió 2006. Rock - New Age)

Obrint Pas - El foc i la paraula (País Valencià, 2004. Ska)

Intruder - Sensation (Sèrbia, 2006. Electro/pop) 

Concert de tribut al grup Indexi a Skenderija - Sarajevo - (Bòsnia i Hercegovina) 

Siddharta - Male Roke (Eslovènia, 2006. Pop-rock simfònic) 

Gwärroteville en concert al Dijous de Rock d'Andorra la Vella (Andorra, 2006. Rock dur) 

Papa:Noes - Ardent (Catalunya, 2003. Indie Pop) 

Jonsi / Í Svörtum Fötum - Þú sem ert mér allt (Islàndia, 2003. Balada Pop-rock)  

I aquesta és la llista de videoclips disponibles en el meu Myspace:

Anonymous (Andorra) - Salvem el Món (acústic) 

PAPA:NOES (Catalunya) - Recopilatori de cançons de l'àlbum MONO (2002)

Dubioza Kolektiv (Bosna i Hercegovina) - Svi u štrajk

Skroz (Bosna i Hercegovina) - Bosno igraj

Lluis Cartes(Andorra) - Camina descalç

Leb i Sol (Makedonija) - Raspukala Sar planina

Leb i Sol, la mítica banda de la música ex-Yu que fusiona rock, jazz i ethno. 

Res, per si us fa una mica de mandra visitar amdues webs, doncs aquí us deixo algun videoclip per a que el disfruteu. Es tracta del tema "Raspukala Sar Planina", de la mítica banda macedònia de música barreja de rock dels 80 i new age Leb i Sol, coneguts de fa molts anys en els països que conformaven l'antiga Iugoslàvia. "Raspukala Sar Planina" és en realitat una versió d'una cançó tradicional macedònia, de molt bella factura, i que és un dels estandards de la música que fan els Leb i Sol.

Aquesta versió de la cançó la van gravar durant l'octubre del 2006 als estudis "Tra, la, la" d'Skopje, i també forma part del seu àlbum DVD/CD "Live in Macedonia", que es va posar al mercat a finals del 2006. La promoció del disc ha portat un altre cop a Leb i Sol a actuar a Belgrad, Novi Sad, Zagreb, Rijeka, Split, Ljubljana, Skopje, Mostar, Sarajevo i Tuzla.

Leb i Sol es va fundar l'1 de gener del 1976 a Skopje (Macedònia). Aquell mateix any van gravar la seva primera maqueta als estudis de Radio Skopje. L'any 1977 van actuar per primer cop fora de Macedònia, essent el seu primer concert a Novi Sad (Vojvodina - Sèrbia), foren convidats al Festival Jove de Subotica i el varen guanyar. Van ser teloners de la més mítica banda de l'aleshores Iugoslàvia, la banda de Sarajevo Bijelo Dugme (d'on va sortir el ara mític per les seves bandes sonores de pel·lícules Goran Bregovic). El setembre del 1977 van grabar als estudis de la Ràdio i Televisió de Novi Sad el seu primer àlbum, "Leb i Sol 1".

La música dels Leb i Sol és una fusió de rock, jazz i música tradicional macedònia, i les seves composicions són principalment instrumentals, encara que en algunes podem gaudir també de la veu dels components de la banda macedònia. La banda, després de gravar diversos àlbums i recòrrer diversos països durant les seves gires, va separar-se als gairebé 20 anys de la seva formació, actuant per últim cop en el club Milos de Tessalònica el desembre del 1995.

L'abril del 2006, els macedonis van decidir reunir-se un altre cop, per tal de muntar el Tour del 30è aniversari 2006, i gravar un doble CD i DVD amb les actuacions de la seva gira. Per a aquest recopilatori de les seves actuacions en viu durant la gira del 30è aniversari, han gravat una nova versió de la popular "Raspukala Sar Planina", de la que també han gravat un video per a la seva promoció, i és el que us presentem tot seguit. Video va...