15.03.06
Publicat a
General
| 10:26
REUS 13 de març 2006
Conferencia amb motiu del dia internacional de la dona.
Al arxiu Històric Municipal (Plaça Castell).
A càrrec de:
Marta Selva
Empar Pont
Montserrat Claramunt.
El tema a tractar- Avancem cap a la Nostra Llibertat
I suposo que emprendran la conquesta de com a mínim, la igualtat de drets i de oportunitats, sense oblidar la equiparació salarial.
Precisament al Centre d’Amics de Reus, també fan conferencia no se si es exclusivament para homes o per a tothom.
Això hem fa pensar que aquesta associació, podria tenir un problema de gènere, a nivell cultural i humà envers la dona.
El nom de l’associació, no sona bé. AMICS DE REUS.
I que passa amb les amigues? Espero que en realitat n’hi haguí moltes, però no estan incloses al nom de l’entitat.
Noies això s’ha de acabar, si es cert que hi sou, aprofiteu el dia internacional de la dona, per fer sentir la vostra veu, si cal recolliu signatures per demanar un referèndum pel canvi de nom.
Podria ser un d’aquestos dos:
AMIGUES I AMICS DE REUS O AMICS I AMIGUES DE REUS.
Avui qualsevol nom que no fes sospitar que la entitat te encoberta una certa discriminació, fora bona per un futur brillant i ferm.
Fins prompte.
José Maria Sabaté Pena.
Enllaç permanent
14.03.06
Publicat a
General
| 08:17
Reus 13 de febrero de 2006
Acerca de la Viudedad de los pensionistas de la Seguridad Social.
La gente mayor superviviente, que ahora rebasa los 70 años, empezó a trabajar y cotizar a la S.S. cuando tenían 14 años, en 1946-47, la Ley lo permitía así.
Era una época que las familias se componían, de matrimonio con uno o varios hijos, además de los padres de uno de los cónyuges, una familia muy corriente estaba formada como mínimo de seis personas. Padres, hijos y abuelos.
La esposa, con el trabajo de la casa no podía distraer ni un minuto de su tiempo, el marido en su trabajo empleaba un mínimo de 12 horas diarias, y confiaba en su mujer, tanto en la administración como en las tareas imprescindibles, limpiar, lavar, coser la ropa, llenar la cesta de la compra según el presupuesto asignado y si no le llegaba, comprar a “fiar", hasta el día de cobro; preparar a los hijos para ir al colegio, elaborar y servir las comidas del día a las horas previstas, casi nada. Muchos matrimonios casi no se conocían, no les quedaba tiempo para hablar con intimidad, a causa de la intromisión familiar; cuando llegaban a la cama se dormían del cansancio.
Este esquema de familia descrito, era el de la mayoría de matrimonios, en que la mujer trabajaba más que el marido para mantener dignamente la casa, pero no cotizaba a la S.S. y en aquellos tiempos ella, no llegaba a sospechar que cuando enviudara, quedaría con una esquilmada pensión que no le llegaría a cubrir sus necesidades mínimas.
Nunca debería, mermarse el bienestar económico de las viudas, que trabajaron durante toda su vida, para que la sociedad actual disfrute de lo que ella contribuyó a construir.
Ellas no podían saber que el Estado no respetaría el artículo 50 de La Constitución que dice: Los Poderes Públicos garantizaran la suficiencia económica a los ciudadanos/nas, durante la tercera edad mediante pensiones adecuadas y actualizadas periódicamente.
Hay hombres y mujeres, que trabajaron hasta los 65 años, (si no les prejubilaron antes), cotizando a la S.S. mas de 40 años.
Los hombres apoyados incondicionalmente por sus mujeres o esposas, (que nunca se jubilaron), al quedarse viudas se encuentran con la desagradable sorpresa que su trabajo no ha sido valorado, y el Estado las empobrece quitándoles una parte muy importante de la pensión del marido que ellas ayudaron a forjar.
Estamos en el primer trimestre del 2006, i la trasgresión de dicho artículo sigue su camino creando diariamente un grupo mayor de mujeres maltratadas legalmente.
¿Habrá Milagro en un país que se define tan poco creyente?
El dia 24 de febrero de 2006, el diario de Madrid, EL MUNDO, en su pagina 51, ofrece este título.
Casi 500.000 prejubilados forzosos cobrarán la pensión íntegra.
El Congreso pide al gobierno por unanimidad que equipare la renta a los afectados por reconversión o expedientes antes de 2001.
Si el Gobierno acepta sin reparos esta petición por unanimidad del Congreso, dará un paso más, para mejorar la situación económica de viudedad de las pensiones de la S.S.
No perdamos nunca la esperanza, aunque nos quede poco tiempo.
José Maria Sabaté Pena
Enllaç permanent
08.03.06
Publicat a
General
| 08:27
Lo meu bloc
REUS
06/03/2006
La inconsciència del PLAGI.
El primer escrit el dedicava als plagis involuntaris, a causa de quantitat de novel·les escrites per tot el mon i amb diferents idiomes,(historiadors, artistes, filòsofs, i professionals de tot tipus), que fa mol difícil fer alguna cosa original sense vestigis de plagi.
Tothom, comença estudiant, condicionat per un entorn, que ell no ha escollit, i ho ha fet influït pels pares, el seus tutors, i també pels amics.
Al rebre la titulació professional, i començar a treballar, en equip o sol, s’ ha de vigilar no caure en el plagi, puix tot el material estudiat ja estava fet, el camí és molt llarg i extremadament dificultós.
A Dan Brown, el jutgen per presumpta violació dels drets d’autor de la novel·la “ El Código da Vinci”, en un tribunal de Londres.
Quant vaig llegir-lo, vaig intuír, que per escriure una novel·la d’aquell calibre necessitava tenir una informació històrica molt nombrosa, i una capacitat fora de sèrie per combinar una historia, tant polèmica.
El mateix vaig pensar amb la novel·la “ La Conspiracion”. Jo soc molt observador de les noticies referents als OVNIS, i al octubre del 1979 ja donava la meva opinió mitjançant la revista periòdica del meu poble, i dels fenòmens viscuts per persones, que havien viscut alguna experiència extraterrestre.
La veritat es que vaig entendre una mica més, que la imaginació no te límits.
Qualsevol dia ens denunciaran per plagi, per dir el que pensem, per que algú ja ho havia pensat abans. Es que no hi ha res que no estigui escrit aleatòriament.
Això va així.
Fins prompte.
José Maria Sabaté Pena.
Enllaç permanent
02.03.06
Publicat a
General
| 08:18
Reus, 02/03/2006
AL VOLTANT DE LES ENERGIES
Les dues energies de mes consum son la electricitat i el petroli.
La producció capdavantera d’electricitat, ara per ara procedeix de les centrals nuclears, però també la que mes risc te, de contaminació radioactiva.
Les energies que més tenim al abast i en mes quantitat, son el Sol, l’aigua, el vent i altres menys experimentades.
Els capitalistes de tot el planeta tracten de colonitzar els pous de petroli, en benefici propi, es una matèria primera que mou molts diners curt termini, lo que significa poder econòmic i per tant polític.
El petroli, des de la guerra declarada al terrorisme, i concretament al Irak, a fet pujar el preu del barril, més del 100/100; al gener del 2004 costava 28,83 dòlars, i el febrer del 2006, costa 58,44 dòlars, l’augment del preu ha fet trontollar les economies tan de EE.UU. com de la Comunitat Europea. Els promotors de la guerra ja disposen dels diners generats per la pujada de preu del petroli. Hi ara que?
Molts dels països occidentals que deixaven poc a poc la dependència nuclear, pensant que era un risc que podien evitar, es troben que aviat no podran atendre la demanda de energia elèctrica, i ja proposen noves centrals nuclears, que no son tan perilloses com deien al principi, i així podran disminuir la dependència del petroli; no poden assumir els costos.
Jugar amb foc sense cremar-se sol ho poden fer els dels “ Balls de Diables”
Mols ecologistes contraris a la instal·lació de les primeres centrals nuclears de Ascó i Vandellòs, ja son morts, i mol segur, no els ha matat la radioactivitat.
Quant es fan els estudis per evitar la possibilitat d´un accident, sempre hi ha imprevistos, la perfecció no existeix; la previsió total d’accidents tampoc.
No es faria mai res en lloc esperant l’aprovació de tothom, però necessitem alimentar-nos per viure, i això es compra en diners que es guanyen a canvi de treball, i no hi ha treball sense risc, cosa que sempre assumim els humans amb la evolució.
.
El present ens envolta de riscos en els que podem perdre la vida en qualsevol moment, i mai ens tirem enrere, es que no ens mouríem ni de casa perquè no ens passés res, hi tot i això també ens pot caure la casa al damunt.
Tota aquesta reflexió es deguda al moviment en contra de les centrals eòliques. Fa molts segles, per moldre blat, (en un lugar de la Mancha,) es van construir un molins moguts per la força del vent , el mateixos que “Don Quijote” veia com uns gegants malèfics que envestia amb la seva llança, ell fou el primer ecologista local de la historia.
Però si els avantpassats de Cervantes, no els haguessin construït per alliberar-se de moldre el cereal a ma, no serien els protagonistes d’uns capítols del “Ingenioso Hidalgo Don Quijote de la Mancha”.
Els habitats de Almadén han viscut 2000 anys del Mercuri, hi confirmen el que dic.
Fins prompte.
Enllaç permanent
