SEAT 850 COUPÉ SPIDER

Publicat per bisiluro | 28 Feb, 2011

    Ja sé el què penseu: no hi ha cap cotxe amb aquesta denominació. El que més se li acosta és el Seat 850 Spider. Doncs sí que n'existeix un, si més no, a 1/32. No és altra cosa que un 850 Coupé adaptat. Des del meu punt de vista, un dels millors esportius de baix cost que mai s'han fet. No és que vulgui posar en dubte les línies mestres d'en Bertone en el seu Spider, però em va semblar divertit fer una versió cabrio a partir del Coupé que corria per les nostres carreteres a finals dels seixanta i principis dels setanta.

    Encara recordo el primer 850 d'slot que vaig veure. Corria l'any 74 i vaig anar amb el pare a Can Palau, a buscar pneumàtics de recanvi pels dos Ferrari GT 330. Darrera del vidre d'una vitrina tenien un parell de vuit i mig que em van deixar bocabadat. Ja eren models descatalogats, i el seu preu era desorbitat. No cal dir que em vaig quedar amb les ganes. A l'any 98, quan vaig recuperar la afició per l'escletxa, el primer model que em vaig comprar va ser el 850 TC Vintage d'Scalextric, i de ben segur que ja us imagineu a la botiga on el vaig trobar.  

    Tot va començar amb un Coupé d'Altaya que tenia per duplicat, el corresponent al que va participar al "Gran Premio de Oviedo" de l'any 1967. Si les seves línies tenien aquell encant, per què no el podien continuar tenint en la seva versió cabrio, però conservant els trets generals del seu disseny inicial? Com que la referència es podia trobar amb certa facilitat i a bon preu, em va semblar que no era ser massa heretge per part meva destrossar la carrosseria. Al cap i a la fi, si el resultat era prou bo, tindria una peça "edició limitada". Aquí teniu el que era i el que és. 

       

    PROCÉS D'ADAPTACIÓ  PARTIR D'UN 850 COUPÉ SCX:

    Parts mecàniques:

    El motor original és més que suficient pel pes del conjunt i per a la utilització que ha de tenir, que no és altra que passejar. La relació, els eixos i  les llandes es mantenen els originals. Decideixo canviar els pneumàtics de sèrie, massa racing, pels que muntava el Seat 600 TC dels anys seixanta, però fabricats per Reprotec, que li donen una imatge més de carretera. La guia, la tradicional cargolada amb un Parcker de llautó, no es veu alterada. Només substitueixo els cables originals, excessivament rígids, per uns de silicona que afavoreixen el gir d'aquesta.

       

    Xassís: 

    Em veig obligat a construir una nova fixació anterior pel motor, ja que l'ancoratge del xassís està trencat quan m'arriba el cotxe a les mans. Pel que fa als fars que incopora el xassís i que s'acoblen a la carrosseria, com que els vull eliminar, he de rebaixar-los lleugerament, de forma que encaixin amb la carrosseria però no siguin visibles exteriorment. La idea és reproduir el frontal del vuit i mig amb la major fidelitat possible. S'incorpora, a la part posterior, el tub d'escapament.

       

    Carrosseria:

    Es retalla el sostre des de pràcticament els fars posteriors fins el marc superior del parabrises. Els marcs dels vidres laterals es retallen fins a deixar només l'embellidor de la porta i el marc del vidre giratori. Els vidres també s'han de retallar de forma que només quedi el parabrises i els dos vidres giratoris. La operació més delicada és construir el capot motor posterior, així com la tapa de la capota de lona, tot seguint les línies marcades per Bertone en el seu 850 Spider. Es retalla una peça de plàstic de la mida del forat resultant, que es fixa amb cianocrilat. Per a "soldar" millor la unió, per la part interior de la carrosseria i just per la junta de les dues peces, es realitza un "cordó de soldadura" amb cola de la casa Humbrol que conté butil-acetat. Sobre la nova peça només cal gravar les reixetes de ventilació del motor i les diverses juntes entre les parts fixes i les mòbils de la carrosseria.

     

    Es simulen els tiradors de les portes amb fragments de clips d'oficina. 

     

    Es simulen els intermitents laterals amb les restes d'un de real. 

     

     

    Entre els dos fars rodons, es simula el logo de la Seat, mig en relleu, mig pintat. Sota d'ells, es col·loquen els llums de posició que a la vegada fan d'intermitents. Es genera tota la part baixa del frontal que no existeix en el model original d'slot, i s'elimina el doble far. Es col·loca la matrícula penjada del paracops anterior, feta amb un programa de CAD, plastificada i enganxada posteriorment sobre una base de planxa de plàstic. Es col·loquen neteja parabrises provinents d'un altre model de desballastament.

     

       

        Es rebaixa el tetó de fixació de l'únic Phillips posterior, per tal de que la cua del cotxe tingui caiguda. Cal recordar que en el model real es dona aquest fet, provocat pel pes del motor i de la caixa de canvis que forma bloc amb ell.

     

     Safata pilot:

    Es construeix a partir de zero, utilitzants diferents gruixos de planxa de plàstic. El cos del conductor és d'un R5 turbo d'Scalextric. El cap és d'un pilot clàssic d'Scalextric, reconvertit a gentleman amb bigotet i mocador al coll. El volant prové d'un Lancia Delta Integrale d'Scalextric adaptat a volant tipus Nardi. La palanca de canvis està feta a partir d'una agulla de cap de les que porten les camises. La resta de components com ara el tauler i els seients estan fets a partir de planxa de plàstic.

     

     

    Podriem dir que és un modest exercici d'estil, sense ànims de qüestionar el llapis d'en Bertone, però amb ganes d'enfatitzar la senzilla elegància d'un cotxe (el coupé) que no el podia adquirir qualsevol degut al seu elevat cost, sobretot en comparació a d'altres models de la mateixa marca, com ara el 600 o el 850 berlina, com el que teniem a casa quan jo encara no m'afeitava.

    Força Scuderia!