Al 1968, gràcies a la bona acollida del producte, tot i que és força car per a moltes de les butxaques de l'època, EXIN decideix millorar el xassís del 156 comercialitzat fins aleshores, i l'adapta per a posar-hi una guia mòbil, sense eliminar la cavitat de la fixa. Això que possiblement és una solució per a sortir del pas i així aprofitar el motlle antic, amb els anys ha fet que les unitats que tenen aquesta característica, que no van ser moltes, tinguin una sobrevaloració. Per a que tingueu una lleugera idea del seu preu actual, només cal que multipliqueu per vint o més el preu de la versió de guia fixa. Amb aquest canvi es veu millorat el comportament en pista del cotxe, sobretot a les corbes més tancades. Com podeu apreciar a les fotografies següents, l'estètica de la carrosseria no queda gens modificada respecte l'anterior versió, però sí que ho fa el xassís. Degut a la nova guia, es varia la fixació davantera xassís-carrosseria, suprimint el passador de niló per un cargol tipus Parker. També desapareix el "Fabricado en España" de la part central del xassís. La referéncia que hi apareix és: 842.895/239.155/249.531 (com podeu comprovar porta la mateixa numeració que el model de guia fixa, però evidentment no és possible l'error. A nivell comercial, la referència és C-62. Com ja us vaig comentar a l'article anterior, és bo saber quina impressió porta el xassís de cada model per a evitar que ens donin gat per llebre. A les següents fotografies podeu veure les diferències entre el model anterior i el doble guia (a primer terme), sobretot pel que fa al xassís.
Finalment, al 1969 es decideix fer les darreres modificacions al model, que es rebateja com a Ferrari V6, i que afecten al xassís, la carrosseria i les parts mecàniques. Pel que fa al primer, s'elimina definitivament l'allotjament de la guia fixa, deixant només la mòbil, i també s´hi practiquen uns encaixos per a fixar les barres de la suspensió anterior i posterior. També s´hi practiquen a la carosseria pel mateix motiu. La referència estampada al xassís és la mateixa que en el doble guia i guia fixa, però la referència comercial d'aquest és C-39. A la part posterior de la carrosseria hi apareixen unes perforacions rectangulars que havien de servir per a muntar-hi un aleró que mai es va arribar a posar, si més no al nostre país, però que sí que s'hi va muntar a la versió EXINMEX (filial mexicana d'EXIN). Com observareu a les fotografies, el model vermel que surt no té aquests encaixos, cosa que fa pensar que també es van fabricar partides amb les dues especificacions, una anterior i l'altra posterior al conveni amb la filial de l'altra costat de l'Atlàntic. Pel que fa a la resta de components, s'afegeix una suspensió simulada davant i darrera de plàtic de color negre, i es canvien les llandes cromades per unes de sis aspes amb palometa central, i pneumàtics ratllats de major amplada. Cal dir que totes les versions comentades fins ara en aquest article i a l'anterior, tenen el color del butirat amb el que es fa tan la carrosseria com el xassís, i els models no estan ni pintats, ni decorats amb tampografia. Com a única decoració tenen els dorsals en forma d'enganxina de paper blanc amb el número negre. Aqui teniu un V6, en primer terme, al costat del doble guia per a que podeu comparar-los.
Detall dels colors del mateix model, on hi falten els dos blaus.
Fins aquí arriba la producció d'EXIN pel que fa al 156, doncs al març de 1993, degut a una greu crisi econòmica provocada per les altres divisions, l'empresa es veu obligada a tancar les seves portes després de trenta-un anys de presència al mercat. Per sort ens van quedar aquestes petites maravelles, que ens fan tornar al passat, a la nostra infantesa, a quan les joguines no tenien cap xip que les governava, a quan qualsevol pare era capaç de reparar-les quan es trencaven, només amb l'ajut d'un tornavís i molta paciència, a quan els diners no sobraven i les joguines es desitjaven molt i es respectaven més que ara.
En aquest segle, s´ha incorporat a la llista una darrera versió, comercialitzada per la Editorial Altaya. Es tracta d'una evolució de la darrera versió fabricada per EXIN. El que primer salta a la vista és la decoració, ja que la carrosseria i el xassís estan pintats de color vermell (únic color editat), i s'incorporen detalls amb tampografia com ara l'escut de l'Scuderia o els dorsals. També la decoració del cap del pilot s'ha detallat una mica més, tot i que es manté el casc tipus jet de tota la vida. Han desaparegut els encaixos del possible aleró. Pel que fa al xassís, s´hi practica una obertura a l'alçada de la corona, i ha desaparegut el "Fabricado en España" i en el seu lloc hi surt el ja massa freqüent "Made in China". Els elements que simulen la suspensió, passen a ser de plàstic de color gris. També es modifiquen els tubs d'escapament, ara pintats de color platejat, perdent l'encant del cromat de les anteriors versions. La mecànica també s'ha vist alterada doncs s'incorpora el motor semi-tancat tipus RX 4, més que suficient per a moure el conjunt. La guia ja no és de niló, si no que ara es de plàstic negre. No té cap referència estampada. El cargol de fixació entre la carrosseria i el xassís passar a ser tipus Phillips de color negre. Finalment, l'eix posterior té unes gomes de major secció i les llandes tenen l'encaix interior més estret. En resum, aquesta referència és la part d'un tot, però si obviem la carrosseria tampografiada, no té gaires elements més d'interés. Vegeu-ne dues imatges, de la carrosseria i del xassís.
Pels que sigueu propietaris d'una d'aquestes unitats amb solera, cal que esteu molt al cas dels pneumàtics, doncs la seva descomposició i enduriment provoca uns vapors que arriben a tacar les carrosseries de color fosc, taques que malauradament no es poden treure.
Aquí es poden apreciar totes les versions, per a poder veure la evolució del model. D'esquerra a dreta, Triang (britànic), Meccano (francès), Exin guia fixa, Exin doble guia, Exin V6, i Altaya.
Per acabar, tot i que ja no corresponen pròpiament a la història del Ferrari 156 EXIN, al llarg del temps han sortit diverses versions d'aquest monoplaça fabricades per altres marques, totes elles del Regne Unit.
MRRC va treure dos versions del model en diferents colors: una amb direcció i l'altra sense, les dues adaptades d'un motlle estàtic d'Airfix. Observeu el tamany del cap del pilot, aparentment fora d'escala, i la varietat de colors editats, alguns d'un gust poc justificable. El vermell no té direcció i porta xassís de metall, mentre que els altres dos sí que en tenen però els hi manca el xassís, de forma que les parts mecàniques estan ancorades directament sobre l'intradós de la carrosseria.
Darrerament Superslot, nom amb el que es comercialitza l'Scalextric britànic al nostre país, ha tret un model força carregat de detalls i amb bons acabats: una referència de color groc i dues de vermelles, una amb el dorsal 3 i l'altra amb el 4, com el que podeu veure a la fotografia.
No cal dir que és el 156 més semblant al seu germà gran, però li manca l'encant de la joguina antiga feta en un moment en que la tecnologia productiva del nostre país no estava entre les millors, però els professionals que s'hi dedicaven, pot ser sí. A partir del moment en que es comença a produïr el model de forma íntegra aquí, tinc la sensació de que el resultat no és pas d'inferior qualitat al britànic o francès, ans el contrari.
Nota: tots els F156 que surten en aquest article formen part de la meva col·lecció particular. Alguns colors no hi apareixen perque en el moment de la redacció d'aquest, encara no s'han pogut aconseguir.
