Els blocs, la literatura i el Violinista Celest
30 Octubre, 2007 20:44
Publicat per 5sentits,
General
El Violinista Celest (més conegut al món real com a Xulio Ricardo Trigo) ens ofereix al bloc la seva intervenció en una taula redona als Premis Octubre d'enguany. En aquest vol deixar constància de tres apunts sobre temes que són del seu interès com a lector per parlar de la salut de la literatura catalana: l'assaig, els best-sellers i els blocs. És molt interessant l'apunt que dedica als blocs (segons molts, els grans oblidats de la Fira de Frankfurt) i que indica el que tots ja sabem: que oficialment els blocs literaris no existeixen (però que en realitat sí, en són molts, i és una opció de futur que al final s'haurà de tindre en compte).
Us transcrivim aquesta part dedicada als blocs aquí mateix, tot i que us convidem a entrar al seu bloc per llegir la intervenció completa.
3. Si hi ha un aspecte que ens hauria de fer posar les piles és la poca visibilitat de la nostra literatura als mitjans de comunicació. Els diaris de més tirada, en castellà, semblen criticar els llibres només per demostrar que la gran majoria de la literatura catalana és un autèntic desastre, mentre promocionen només un pal de la baralla de manera sectària i barroera. Mentrestant, aquells que tradicionalment s’han ocupat de comentar-la limiten les seves pàgines en pro d’una modernitat que en molts casos ha quedat antiquada.
Quins camins li queden a un lector que vol llegir i sentir parlar de literatura? Sorprenentment hi ha els blocs, els blocs literaris o sobre cultura. Alguns funcionen des de la militància lectora, altres arriben a assolir una estimable categoria.
Els blocs a poc a poc han anat establint un lloc d’encontre entre lectors i escriptors o, senzillament, entre afeccionats a la literatura, un encontre que va més enllà de la ressenya al diari o l’aparició fugaç a la TV. Per la qualitat de la relació que sovint s’estableix, els blocs estan cridats a ser un observatori literari al qual tots acabarem parant atenció. I a més a més, la informació o la crítica o l’opinió que s’obri camí en un bloc no és flor d’una edició diària, sinó que roman sovint per mesos o anys a la disposició del lector.
Perquè digueu-me si no hi ha res més ridícul que limitar l’entrada en Internet als suplements culturals, mentre podem trobar en obert notícies del tot intranscendents.
És evident, però, que els blocs no poden servir com a única solució a la vida sovint subterrània que viu la literatura catalana en molts mitjans de comunicació, però els demostren que hi ha altres sortides i que assajar-les és responsabilitat de tots.
[Fragment extret del Violinista Celest.]
Pompili Massa
30 Octubre, 2007 11:57
Publicat per 5sentits,
Meme tardorenc
El següent guanyador dels Premis Ciutat de Tarragona que s'ha avingut a contestar el meme tardorenc ha estat en Pompili Massa, guanyador al 2006 del Premi de Cultura Popular Joan Amades amb el treball titulat El ball de plaça a la Costa de Llevant publicat per Edicions l'Agulla.
1. Quina és l’obra de literatura catalana que més t’agrada?
La producció de Josep Carner en general. Com a obra concreta La Plaça del Diamant de la Mercè Rodoreda.
Per què?
Pel tractament de la llengua.
2. Quina és l’obra de literatura universal que més t’agrada?
La producció teatral de William Shakespeare. Per exemple Romeu i Julieta.
Per què?
La trama argumental és molt sòlida, tracta temes universals i continua captivant en l’actualitat.
3. Quina és la cançó (o grup o cantant) que més t’agrada?
Sempre he estat fascinat per Jacques Brel. Per exemple: Quand on a que l’amour, Les bourgeois, Les toros, Le port d’Amsterdam, Jef...
Per què?
Naturalment per les lletres tant especials, punyents, dramàtiques, demolidores, incordiants... Pel que fa als grups catalans actuals, m’agraden Els Pets.
4. Què et va portar a escriure l’obra premiada?
El convenciment que havia arribat a un punt de coneixement del tema que feia indispensable de posar-lo per escrit. Si no ho feia es corria el risc de perdre’s molta informació, conclusions a les que havia arribat a través dels anys i també al fet que segurament a partir d’aquest treball d’altres persones poden fer més camí tenint aquesta obra com a punt de partida.
5. Què és el més complicat de ser escriptor?
Jo no em considero escriptor, en el sentit usual. Quan hom empra aquesta paraula, sempre es pensa en escriptors de literatura: novel·la, poesia, assaig... El meu treball és de fet un treball de recerca, en el qual empro la llengua com a mitjà per a ordenar el coneixements, el pensament i les conclusions
Segurament el més complicat deu ser acceptar que solament hom pot escriure si es té alguna cosa per a explicar. Alguna vegada he començat alguna narració curta o algun conte i te n’adones que allò que estàs escrivint no té cap interès. Potser sí que des del punt de vista formal se li podria trobar algun valor lingüístic i fins i tot literari, però res més. No és fruit de la necessitat de comunicació, sinó simplement un exercici d’escriptura.
6. Després que t’hagin publicat l’obra guardonada, quin és el teu proper projecte?
Continuo treballant en l’ordenació dels materials coreogràfics populars i tradicionals de la comarca del Maresme. Ara estic treballant sobre els balls de figures festives (gegants, nans, bestiari...). Estan pendents temes com els balls representatius al maresme, els balls de bastons al Maresme, els balls vuitcentistes o els balls d’infants al Maresme. El tema és molt ampli i segurament trigaré una mica a tenir tota la informació que m’interessa.
Paral·lelament col·laboro amb l’Agrupament d’Esbarts Dansaires de Catalunya preparant uns quaderns d’edició i distribució interna. Ara estic en procés d’elaboració d’un quadern dedicat a la persona de Joan Comas i Vicens que fou un gran recol·lector d’informació de dansa tradicional i divulgador de dansa entre els esbarts dansaires, dissortadament molt desconegut per les persones que es dediquen a la dansa tradicional.
7. Creus que el llibre electrònic algun dia substituirà el llibre en paper? Per què?
A aquestes alçades no crec que ningú s’atreveixi a assegurar res. És molt difícil de saber cap a on anirà tot. Solament puc aportar la meva preferència personal envers el llibre imprès. Com a objecte pot arribar a ser captivador, un plaer per a la vista i el tacte.
D’altra banda, llegir un text sobre la pantalla de l’ordinador, ara per ara, em mareja bastant i em costa bastant imaginar-me amb un portàtil com a llibre de capçalera.
8. Tens un bloc?
No en tinc però reconec que és una eina que pot tenir una influència més gran de la que ens pensem.
T’has plantejat obrir-ne un? Si en tinguessis un, de què hi parlaries ?
Per tenir-ne un, primer hauria d’aprendre a programar-lo i a fer-lo anar. Si en tingués un, posem per cas, possiblement fora de continguts diversos. Les persones som d’interessos polièdrics, gràcies a Déu. Sovint tendim a relacionar cada persona coneguda amb un sol aspecte o tema perquè és aquell amb el qual hi coincidim.
Una pàgina d’aquestes sens dubte, pot aportar una visió de la persona que l’elabora bastant més completa i és possible que a través d’un bloc, cadascú de nosaltres pugui arribar a resultar per als altres una capsa de sorpreses.
Jo canto al cos elèctric
30 Octubre, 2007 09:00
Publicat per 5sentits,
Tardor literària
Això ja comença a ser un mal costum! aquesta jovenalla corre pels carrers cridant «art!» i «poesia!» i desvesteix la seva ànima davant de tots! I ara parlen de vampirs! Ho hem de prohibir!!!! 
Feliçment, un altre any hi ha gent que organitza coses més enllà de l'stablishment oficial. La Pell al Llavi ens proposa una tardor gòtica, tenyida de sang i de clics sota el lema d'un vers del Whitman, i ens han reservat uns quants atemptats a l'ordre públic: El meu monstre, Obscuritas, Lujuria, L'ombra del vampir, Vampíria: la ruta i Embriagueu-vos!
Se'ns farà difícil seguir tantes fosques pertorbacions des del bloc (demà, però, parlarem d'Obscuritas), així que no dubteu en descarregar-vos el programa per estar al cas de cadascuna de les activitats que promouen!
