30 Jun, 2006
Practiques de Golf
Divendres tarda, varem anar el Carlos, la Jenny i jo a practicar golf. La escussa era ensenyar-li al Carlos, per anar algun dia la pitch & putt, a la pràctica: volia entrenar una mica per la sortida del dissabte.
Varem anar a la zona de practiques d’un camp públic (Victoria Golf Club) que esta al costat del riu i de la residencia. La zona de “tir de boles”, era fors gran, i a mes tenia una plataforma, amb ties de sortida a sota la plataforma i a dalt (per guanyar espai). Evidentment en va tocar pagar les boles (no tens que pagar entrada, nomes les cistelles de les boles). Varem agafar una cistella de unes 130 boles (no ens van saber dir el preu exacte) per 7.5$ (no es car, però tampoc barat).
Els pals, en va portar uns quants la Jenny, i el Carlos en va robar uns quants d’un dels seus companys de pis. Al arribar al camp em vaig adonar que no havien agafat cap Putter (res de practicar green) i que el pal mes “petit” que havien agafat era un ferro 7. Res de practicar tirs curts, aproach, o bunker.
Varem estar tirant les boles, i no em va acabar de sortir el swing, totes els tirs em sortien amb efecte cap a la dreta, ni que al final ho vaig mig arreglar, no vaig acabar del tot content. La Jenny, doncs no en sap massa, i el Carlos, per ser el primer dia no esta mal.
A l’acabar les voles, ells dos van voler anar a donar una volta a mirar flors (O_o), jo vaig anar al green de practiques (gratis) a practicar una mica el chip/aproach amb el ferro 7 (quin remei, es l’únic que tenia).
Al acabar el golf, varem anar a al meva resi, jo necessitava fer-me una dutxa, i mentrestant ells van començar a preparar el sopar. Un altre cop truita de patates. Aquest cop, amb mes material, i van quedar força millor que el primer cop.
30 Jun, 2006
Mosquits
Estic menjat pels mosquits. Ahir la tarda, vaig anar amb al Jenny a prendre alguna cosa amb una amiga seva (Katie) i la seva parella (Christian). I varem estar a la terrassa d’un bar (O'Bryne's) fins tard, i desprès quan vagi arribar a la resi tenia picades de mosquits per tot arreu (que encara em duren). A mes, ahir feia mes fred del normal (20-25, quan els últims dies eren 25-30), i em vaig congelar. Com a positiu, la parelleta Katie varen dir per anar a jugar a golf (pitch&putt) aquest cap de setmana, i dema dissabte anirem a jugar (ueueue, ja tocava). Com a negatiu, quan es ficaven a parlar els 3 de coses de la universitat o histories seves en angles, no me n’enterava de res. Per sort (per la meva moral) quan parlaven de coses que coneixia, i podia participar a la conversa si que ho entenia tot (com es normal).
Al tornar a la resi, vaig fer una rentadora (que ja tocava), ni que sort de la roba que m’he comprat tampoc era imprescindible.
Avui, he estat fent feina tot el dia, i ara anirem a practicar una mica golf amb la Jenny i de pas a ensenyar-li al Carlos a jugar. Lo de practicar ha estat idea meva (com no), que no vull fer el ridícul, ja que aquí tots jugant a golf ... i em fan por :-p
Ah, i avui per dinar, sandvitx amb formatge, que ahir la Jenny va tenir el detall de comprar-me formatge (mmmmmmmm, formatge), i torno a tenir provisions.
Així que amb el vostre permís, vaig a practicar una miqueta el meu swing, espero no haver-me’n oblidat.
29 Jun, 2006
Fugaç
Avui: res.
28 Jun, 2006
Formatge
Al final, i per fi, ahir la tarda vaig anar a comprar formatge a la formatgeria que tenai pendent de fa 1 o 2 setmanes (em va portar la Jenny). Cal aclarir, que quan jo parlo de formatge, em refereixo únicament a un tipus de formatge: formatge Edam, també conegut com a formatge de bola holandes. Al final vaig trobar el formatge que buscava, ni que no es “Sombrero de copa” però està prou bo. Això si, a 20$ el quilo (al mateix preu que el envasat del supermercat, però aquest es mes bo). Vaig decidir comprar uns 200grams (uns 5$), per provar com estava abans de comprar-ne mes. AL sortir de la formatgeria, em va entrar el capritx, i amb una tros de pa que em va sobrar de dinar, varem berenar pa amb formatge.
Desprès varem tornar a anar al Centre comercial que ella havia de fer unes gestions i compres pel seu viatge, i jo vaig aprofitar per comprar-me els jerseis que no me vaig comprar la setmana passada (2 jerseis de color llisos per 20$). També em vaig comprar una pantalons per 20$, i la veritat es que em queden molt be.
Al acabar del centre comercial, varem anar a casa la Jenny, que volia començar a preparar la maleta. No se si ho he explicat, així que ho faig ara. D’aquí una setmana se’n va 1 mes a Mèxic a aprendre a Castellà (a qui se li acut anar a Mèxic a aprendre Castellà). I a finals d’agost tornarà a marxar un any a treballar a Espanya.
Varem sopar a casa seva, millor dit, va fer pasta, i jo em vaig menjar la pasta amb formatge trossejat. Al acabar la pasta, em quedava un tros de formatge petit i me’l vaig menjar. En resum, me vaig menjar 5$ de formatge en una tarda.
Desprès em va estar ensenyant fotos (moltes) d’ella de petita, de la seva família i amics. Moment que em va agafar un baixon bastant fort ... de sobte em vaig ficar a plorar sense motiu aparent. Suposo que en el fons, ni que sigui una mica, us trobo a faltar :-p
Allà la una em va portar a la resi, vaig estar mirant una estona la TV (Futurama i South Park) i a dormir.
Aquesta nit ha tornat a ser molt calorosa, pel mati quan em despertat a l’habitació estava a 28 graus. Sort que me vaig ficar el pijama d;estiu, i la veritat es que avui he dormit molt be (serà que les nits anteriors tenia calor?). A les 10 del dematí m’ha sonat el despertador, i me dit a mi mateix: “5 minuts i m’aixeco”. Me despertat a la una :-(
27 Jun, 2006
Calor
Ahir va ser un altre dia de relaxació. Vaig estar tot el dia a la uni, i a la tarda teòricament havíem d’anar amb la Jenny a comprar formatge en una botiga de formatges (mes que a comprar, a buscar :-p). AL final no va poder anar, així que em vaig prendre la tarda de relax també. I allà a les 7, me;n vaig anar al gimnàs, que últimament no havia tingut temps per anar-hi i ho necessitava. Vaig 15 minuts a la maquina de corre, i 15 minuts mes a la màquina de rem. Ah, i em vaig pesar, que feia temps que no ho feia: peso 161 pounds, que son 73 quilos, me aprimat un altre quilo, i jo que pensava que entre que ara menjo millor i que últimament no anava al gimnàs recuperaria una mica de pes.
Al acabar, ja era tard, i em vaig fer el sopar. Per variar una mica em vaig fer un entrepà de bacon. I per ser menja “canadenc” estava prou bo. I de postres, cireres i un “iogurt”. El iogurt estava prou bo, però tampoc era cap meravella. Això si, quan vaig mirar els ingredients (al acabar), casi em dona un iuiu, quines coses mes rares que portava.
Desprès de sopar, una dutxa, veure la TV (futurama, south park, simpsons), i a dormir.
Avui es un dia molt calorós, com dirien els canadencs: “It’s fucking hot”. Quan me despertat pel mati, l’habitació estava a 28 graus (normal que no hagi descansat massa be), i ara mateix estem a 29 graus. Realment, ahir també feia bastanta calor (no tanta com avui), o la previsió es que ens els pròxims dies segueixi fent calor. Això si, no te res a veure amb al calor de Catalunya, pots estar tranquil·lament al carrer i al sol, i no tens la sensació de xafogor.
Pel mati, me estat pensant si quedar-me a veure el partit de futbol de Espanya contra França o anar cap a la uni. Al final no he tingut ganes de veure el partit, i he vingut cap a la uni.
26 Jun, 2006
Taxista
Ahir diumenge, tenia previst despertar-me a les 11 del mati per veure la F1, però me vaig adormir, i me vaig despertar a les 12, per veure la meitat final de la cursa. Ni que pel que sembla tampoc me vaig perdre res, ja que va ser un avorriment de cursa. Quan va acabar la cursa, vaig anar cap a la universitat a viciar-me una estona, fins les 6 de la tarda, que vaig quedar amb el Carlos i la Jenny per fer un cafè amb un amic espanyol dels dos, que es diu Aitor. Ni que pel nom sembli basc, no ho es, es de Castilla, i ha viscut a Madrid i a Extremadura.
L’Aitor fa uns 5 anys que esta a Canada. Quan va acabar la carrera (biologia), va fer un màster de programació en Java, i ell i uns amics van decidir anar a canada a l’aventura a veure si trobaven feina (quins ous). Evidentment no va trobar feina de programador (faltaria mes que un biòleg trobes feina de programador), ja que en la majoria de feines, li demanaven experiència prèvia a Canada. Ara treballa de professor de Castellà (sempre em queda el consol, si em vull quedar, de fer de professor de castellà ... que pel que sembla estan molt buscats). A mes, li agrada Futurama i South Park :-p
Però va durar poc, ja que a les 7:30 vaig quedar amb el Addy (el hindú) de la resi que l’acompanyaria a l’aeroport, que no tenia com anar-hi (amb el cotxe de la Jenny). Així que ma va tocar fer de taxista. L’Addy torna a la India desprès de 1 any a canada, a veure la família. A mes, trobo que va estar be acompanyar-lo, ja que trobo que marxar o arribar a un aeroport sol, es com una pizza sense formatge, o com cagar sense paper de wàter.
Em va recordar a quan vaig arribar a Edmonton: durant el viatge no vaig tenir massa temps per pensar, però al aterrar a l’aeroport, es quan em vaig adonar que estava realment sol, i em va caure el cel al damunt (com diria el Panoramix). Estava en una ciutat desconeguda, amb prou feines podia mantenir una conversa en angles, i no sabia ni on anar ni que fer. Però aquest es un altre tema :-p
24 Jun, 2006
Aniversari
Ahir per mati, com que feien els entrenaments de la F1, vaig decidir prendrem el mati en calma per veure els entrenaments. Pensava que eren a la 1 del migdia, però quan vaig obrir la tele no ho feien. Desprès vaig descobrir que era a les 11 del mati :-p. Com que no tenia res a fer a la uni, vaig venir cap al despatx a xerrar una estona, fins les 5 de la tarda, que havíem quedat amb el Carlos i la Jenny. Feia 3 o 4 dies, ja Jenny ens havia convidat a la celebració dels 50 anys del seu tiet, i no li varem poder dir que no. Ni que abans d’anar-hi, em vaig tallar el cabell (que ja em tocava, que els tenia tots de punta).
La celebració es feia en un local comunitari, i era una festa/còctel/sopar amb tota la família, coneguts, etc (i jo i el Carlos). Evidentment, nomes entrar varem començar a sentir punyalades (mirades) per tot arreu, i ens va presentar com els amics europeus, lo que va aixecar cert interès. Varem estar xerrant per allí, i a cap d;una estona van començar el sopar. El sopa consistia en una taula central, en que anaves allí i te feies el teu propi “sandwitch”. Primer hi havia el pa, desprès manteja per ficar al pa, desprès varies amanides per ficar entre el pa, i per acabar, vedella a l’all per ficar dintre el sandwitch també. I per acompanyar, unes mongetes rares. Jo vaig menjar primer un entrepà amb manteja, i vaig provar la carn (però tenia massa gust a all). I desprès vaig aprofitar per sopar, i em vaig fer dos entrepans amb manteja, però aquest cop vaig anar a la cuina ficar-me sucre. Quan el cuiner em va veure, va dir: que fas??. Li vaig contestar que ficar-me sucre al pa amb mantega, que era bo. Tot seguit em va preguntar de on era (serà per la sucre, o pel anglès??), i li vaig dir que d’espanya. Aleshores em va contestar: “Em pensava que a espanya éreu mes foscos (dark)”. EM vaig quedar amb cara de que m’estàs dient ??? Li vaig dir que hi havia de tot, gent mes moreneta i no, ja que hi havia molt de sol. Ell per acabar va dir: “Tinc que viatjar mes”.
La resta de la festa, doncs com totes les festes d’aniversaris, que si regals, que si parlaments, que si fotos, que si bromes pujades de to, etc.
Varem estar fins tard, passades les 12 em deixaven a la residencia.
I com que era aviat, vaig decidir estrenar la maquina de fer crispetes !! (que encara no ho havia fet). Obro la caixa, llegeixo les instruccions, i em disposo a fer-les. De sobre, comencen a sortir crispetes rebotades per tota la habitació (el vol era massa petit). I desprès, a menjar-les, i tenen el problema, que com que estan fetes amb aire calent i per tant sense oli, la sal no es queda enganxada a les crispetes. Malgrat això, estaven molt bones.
23 Jun, 2006
Divendres
De passada, varem estar visitant el Centre Comercial (el mes gran del mon) de dia. I es espectacular. Varem anar a la muntanya russa de dins del centre comercial, i pots caminar per una passarel·la per dintre dels loops. Apart vaig trobar dos botigues frikis (una de jocs de rol, i l’altre d’anime, que hi he de tornar algun dia).
A les 9 de la nit ja tancaven totes les botigues, així que varem anar a comprar el sopar, i varem anar a casa el Carlos a sopar. Va tocar arròs bullit (tenia que ser amb tonyina, però al final mel vaig menjar amb el seu suquet).
Al acabar de sopar, la Jenny ens va ensenyar a jugar a un joc de cartes que juguen aquí: Cribbage (un altre dia parlaré del joc, que ara em fa mandra). Va guanyar la Jenny, ni que a la mateixa ma jo la superava, però segons les regles el qui guanya primer guanya, sense possibilitats del segon o tercer en començar pugi “empatar” (quines regles mes injustes).
23 Jun, 2006
Capritx
La Jenny es va entossudir que no ho trobaríem, ja que ho tenia que haver comprat abans de marxar. Jo vaig entossudir-me que si que el trobaríem, ja que a espenya pots trobar adaptadors d’altres països, i que a mes no era tant estrany un transformador de 110 a 220.
Primer varem anar a una Canadian Tire (una especie de Leroy Merlin, o com s’escrigui). Tenien adaptadors per passar del voltatge europeu al canadenc (o sigui de 220 a 110), però no el que buscàvem. Això si, tenien maquines de tallar el cabell, però varem continuar buscant. Varem anar a una altre tenda també estil Leroy Merlin però mes de “bricolatge”, i tampoc en tenien, però ens van dir una botiga que si que en tindrien possiblement, i cap allí varem anar. Evidentment, tampoc en tenien, però ens van dir una quarta botiga que en tenien segur, i a la quarta va ser al definitiva. Varem torbar el transformador de 110 a 220, però nomes de 40W, i per 60$. I la maquina de tallar els cabells nova eren uns 25$. Però jo tenia raó, i ho varem trobar ;-)
Faig una pausa, per parlar sobre les botigues. La zona on estàvem, imagineu-vos un centre comercial com “Les gavarres” (Tarragona), però ENORME, tot ple de botigues amb el seu pàrking (evidentment, no sigui que hagin de caminar), ple de restaurants de menjar ràpid, restaurants familiars (que li diuen aquí als restaurants de menjar mitjanament decent). I quan dic enorme es enorme.
Així que varem decidir tornar a la primera botiga a comprar la maquina de tallar el cabell nova. Però abans varem passar per un “tot a un dollar” (canadenc evidentment), i vaig aprofitar per comprar coses que feia temps que tenia que comprar i no trobava pels voltants de la uni: plats, gots, ganivets (que tallessin decentment), culleres, vols (ja que aquí NO tenen plats fondos, i per fer-me algun dia arròs).
I varem tornar a la primera botiga a comprar la maquina de tallar els cabells, i de pas, me vaig comprar una petita olla (per fer l’arròs). I aleshores, em va baixar la inspiració .... em va venir així de cop el capritx de comprar-me ..... una maquina de fer crispetes !!
Vaig preguntar si en tenien, i al cap de poc m’apareix el dependent amb la maquina i em diu que 18$, i no vaig poder resistir la temptació de comprar-la (ueueueueue).
Amb tot, ja eren les 9, i com que teníem gana varem anar a comprar quelcom per fer de sopar: pollastre fregit amb patates fregides, i de postres cireres (bastant cares. 12$ el quilo, però em va venir el capritx al veure-les). Jo vaig aprofitar que estava a una botiga diferent a la que vaig sempre (i mes gran), per buscar coses noves, i vaig trobar: formatgets de la “Vaca que rie” !!!, però en paquets de 8 (qui es TOT gran, excepte els formatgets de la cava que rie), i me van costar 4$ (bastant carets).
I varem anar a sopar a casa el Carlos a sopar (que estava treballant en la seva tesis). Em va tocar cof cof pelar i tallar les patates cof cof, i durant una estona fer-les. Ja que aquí l’oli es molt car i mes que fregir-les les fan a la planxa,i s;han d’anar movent (no saben menjar). I el pollastre, el van fer en una maquina per fer pollastre a la planxa (grill), aquí son vagos fins i tot per cuinar, però molt còmode la maquina.
El sopar era força bo, les patates tenir-ne un
gust estrany al no estar del tot fregides, però be, eren patates fregides, i em
va entrar bastant be el pollastre (i va anar be variar una mica). Al acabar de
sopar, varem estar fent jugant la Uno, fins passades les 12, que varem plegar i
la taxista em va portar a la resi. Vaig estar menjant cireres (mmmm, estaven
bones, però pel preu, m’esperava quelcom millor), vaig veure un capítol de
Futurama i un dels Simpsons, i a dormir.
22 Jun, 2006
Classes de castellà
Al cap d’una estona, com no podia ser menys, van arribar el Carlos i la Jenny. I varem estar xerrant els quatre molta estona, directament fins que a les 11 ens van tancar el bar.
A mes, la Jenny em va demanar que li traduís la canso de L’estaca del Lluís Llach (que li havia enviat una amiga seva) del català al castellà i al angles. Va ser força entretingut, a mes e, va servir per repesar tant castellà com angles. Desprès em va demanar que traduís una canso de la Bebe del castellà al angles. Això va ser una mica mes avorrit, ja que la canso en castellà no tenia cap sentit, eren frase soltes sense cap significat, i en angles menys. Ah, per veure vaig demanar un got d’aigua (gratis evidentment), com s’ho curren els canadencs.
Quan ens van fer fora de la cafeteria (per que tancaven), varem estar xerrant una estona a la porta, i desprès varem anar a casa el Carlos a juga runa estona a cartes (al Uno). Fins a les 12 i mitja, que em van deixar a la resi i a dormir.
Avui res a destacar, nomes que me aixecat en calma, he vingut a la uni, he fet feina, i ara he quedat un altre cop amb el C i la J, però no hem quedat per fer res concret, improvisarem.
Per cert, potser haureu notat que els títols dels missatges últimament eren una mica “estranys”, es que se’m va ocórrer escriure alguna cosa amb les inicials dels missatges, avui he acabat la primera paraula :-p
21 Jun, 2006
Ahir: The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch and the Wardrobe
Ahir la tarda
vaig anar a fer un cafè al Second Cup amb el Carlos i la Jenny (per variar). Desprès
van dir d’anar a sopar alguna cosa. Però per desgracia, ja comencen a coneixem
els meus gustos “peculiars” pel menjar. Desprès de varies ofertes rebutjades per
mi, la Jenny va decidir anar a un restaurant. Però ella no hi volia anar (com
son les dones), al final a mig camí va canviar de decisió i al final varem anar
a un restaurant pijo/fashion/de disseny. Això si, el restaurant tenia dos coses
molt bones: la primera, es que les cambreres eren impressionants, i la segona
es que tota la estona al fil musical ficaven tecno. A mes, van ficar algunes de
les meves cançons tecno preferides, i em va fer sentir com a casa (o com a casa
el Toni ;-): Robert Miles - Children, ATC - Around the world, i per acabar de
rematar: Benny Benassi – Satisfaction (quins records el videoclip).
El restaurant
eren com unes taules a diferents nivells i envoltades de sofàs de cuir. La
barra era mes de un pub que de un restaurant, i hi havia 3 pantalles enormes on
tenien ficat 2 partits diferents del mundial de futbol. Jo desprès de mirar la
carta, vaig decidir no menjar res, per sort havia berenat (digueu-me previsor),
ells es van demanar una cosa estranya que no recordo el nom.
Al acabar de
sopar, varem estar xerrant un rato, i ahir va tocar parlar de les coses manies
pel menjar. Jo vaig dir que els hi explicaria la meva teoria de per que era
tant estrany amb el menjar, però com que no em van prendre en serio no ho vaig
fer. Es van adonar que jo anava en serio, i per que jo expliques la meva teoria
ells van explicar les seves “manies”. El Carlos va explicar que desprès d’una
insolació un “metge” li va dir a sa mare que tenia que prendre moltes
pastanagues, i s’ha mare s’ho va prendre al preu de la lletra: desprès de tres
dies seguits de menjar NOMES pastanagues de totes les possibles formes, ara te
fòbia a les pastanagues (no les pot ni veure). La Jenny va explicar que a ella
no li agradaven els peixos, i que un dia va menjar “Calamari” (calamars a la
romana), i no li van dir que era “peix”, i quan li van dir que havia menjat
calamars (fan servir un nom diferent pels calamars a la romana i pels
calamars), va odiar encara mes el peix. Al final vaig tenir que explicar la
meva historia ..... però aquesta es una altre historia :-p
Abans de marxar
del restaurant, se’m va ocórrer anar al lavabo. Així que entro tranquil·lament,
em vaig cap al pixador, em baixo al bragueta (perdo si he estat massa gràfic),
i em disposo a començar a reduir al pressió de la bufeta, quan pujo la vista
una mica i em trobo a la paret de davant del pixador una TV !! Vaig fer un salt
enrere de l’ensurt. I no es conya, als pixadors del restaurant i havia una TV
davant de cada un dels pixadors amb el mateix que hi havia a les TV’s del
restaurant ficat (un partit de futbol). Li volia fer una foto .... però just va
entrar un senyor a pixar i vaig decidir que millor no fer al foto.
Desprès varem
estar “discutint” que fèiem, i varem decidir anar a veure una peli a casa al
Jenny. L’altre dia vaig triar jo, ahir va triar la Jenny: Les cròniques de
Narnia. La pel·lícula esta força be, però es nota que es una peli de Disney per
nens. I em va agradar mes “La novia Cadaver”. A mes a mitja pel·lícula, em va
començar a agafar una mica de mal de cap (tant d’angles al final em satura,
entre els subtítols i la pel·lícula).
Al acabar la
pel·lícula, que devien ser una mica abans de les 2, la taxista (Jenny) ens va
portar cap a la universitat, i directa a dormir.
Per desgracia la
migranya no em va passar, i aquest mati me despertat en mal de cap encara, i no
he descansat tota la nit. Així que me quedat tot el dia al llit intentant
descansar, i prenent drogues (aspirines). Al migdia, he dinat a la resi, i això
m’ha fet passar bastant el mal de cap, i he decidit venir cap a la universitat
una estona a fer acte de presencia i mirar el correu.
Avui a les 8 tinc
la classe setmanals de castellà amb la Celia, ni que suposo que també vindran
el Carlos i la Jenny, i la meva intenció es anar aviat cap a al resi a
descansar.
20 Jun, 2006
Repetim
Un alter dia
tranquil: me despertat amb calma, he vingut cap a la universitat, i he estat
fent feina. He dinat un entrepà de formatge (que be que m’ha entrat), i he
seguit fent feina.
Evidentment ja torno a tenir plans per avui a la nit, quina vida mes dura, avui toca anar a prendre un cafè, i desprès improvisar.
Per cert, us
haureu fixat que des de avui “misteriosament” faig menys faltes d’ortografia.
Avui he decidit passar a escriure els missatges primer pel Word, i he instal·lat
el corrector de català. D’aquesta manera em corregeix les errades tipogràfiques,
em fica els accents, i les faltes :-p. Espero que ara pugueu “llegir-me”
millor.
20 Jun, 2006
La Botifarra, per fi !!!
Els plans per ahir
eren senzills: a les 5 em passava a buscar la Jenny, anàvem a sopar a casa del
Carlos (truita de patates), i desprès anàvem a veure a les 8 el partit de
Hockey a la Bòston Pizza (el mateix lloc que l’altre dia).
Però els plans
mes senzills, a vegades son els que surten pitjor.
A les 4:55 ja
estava esperant a que vingués la Jenny (porto dos dies arribant tard i ahir
volia arribar d’hora). Però ahir va ser ella qui va arribar tard, MOLT tard,
per ser exactes a les 5:35. Quan va arribar, varem anar a comprar ous per la
truita, patates i una ceba. També va voler comprar fruita (una pinya i
maduixes), cacauets per picar i pa. A mes va tenir que anar a enviar un fax. En
resum arribàvem a casa del Carlos passades les 6, i quan entrem, veiem que el hockey
ja havia començat.
Ens fiquem a fer
el sopar, i la cuina feia .... fàstic (per ser generós), i a mes el menjador
estava ple d’amics dels seus companys de pis. I se’m va ocorre la idea de dir
d’anar a la meva resi, que estaríem mes tranquils i la cuina esta mes neta
(sembla mentida). I van dir que si. Per desgracia, just acabo de dir això i
entren a la casa 3 canadenques a veure el partit ...... llàstima :-p
Així que varem
agafar tot el menjar i cap a al resi. Efectivament, no hi havia ningú, i varem començar
a pelar les patates mentrestant veiem la 2on part del partit. Durant el segon
descansa, varem aprofitar per fer les truites. Ni que varem tenir alguns
problemes “tècnics”. Normalment hi ha un noi de la resi que deixa els seus
plats a la cuina, i em va dir que si mai els necessitava que ho fes servir. Però
a l’arribà a la cuina, no estaven els seus plats, i ens varem tenir que apanyar
amb les coses que la gent deixa a la cuina per cuinar. Mínimament ens varem
sortir, excepte a l’hora de girar la primera truita (la truita sense seva per un
servidor), ja que ho van intentar amb plats de plàstic, i “casi” cau a la pica.
Per sort es va poder salvar. Per les altres varem aconseguit un plat i va ser
mes fàcil.
Varem acabar de
fer el sopat quan la tercera (i ultima part) ja estava començada, i la cosa
pintava bastant malament: 2-0 (perdien els Oilers). Així que varem començar a
sopar. Cal dir que la truita NO era cap meravella, però veient els ous i les
patates, no es podia esperar res mes. Els ous tenien un color groc fluorescent
que no donaven masses ànims, i les patates deixaven anar un suquet bastant
xungo. Quan va acabar el partit ens varem menjar la pinya, aquesta si que
estava força bona, i em vaig atipar bastant.
Pel que fa als
Oilers, van marcar el 2-1, i van tenir varies oportunitats de marcar el 2-2, però
a falta de dos minuts no se li van ocórrer res mes que canviar el porter per un
jugador, i els Huracains, van marcar el 3-1 definitiu amb la porteria buida. Va
tallar bastant el rollo.
Al acabar el
partit, varem estar fent una mica de zàping i “decidint” que veiem. Fins que varem
perdre el control de la TV, i es va ficar a veure “The Hell Kitchen”, i vaig dir per anar a jugar a cartes.
Van dir que si, i ens varem ficar en una de les taules de la sala d’estar de la
resi a jugar a l’Uno. La primera partida que varem fer la va guanyar la Jenny, però
just quan anàvem a començar al segona, apareix el David (el corea fashion). I
diu que s’apunta. Aleshores el meu cervell reacciona: 4 persona + 1 baralla de
cartes espanyola = BOTIFARRA !! Així que els hi dic que si volen jugar a la botifarra,
i me diuen que si. Qui ho tenia que dir, que faria una botifarra a Canada amb
un gallec, una canadenco-coreana, i un corea-fashion. Evidentment primer els hi
vaig tenir que explicar a jugar, i en angles, però va sortir bastant be (varem
guanyar jo i el Carlos 107 a 6). Allà a la 1 de la nit varem acabar la partida,
i varem estar xerrant bastant estona amb el Addy (l’indi) i el David. Va ser
“curiós” quan va aparèixer de sobte un noi per allí (que no havia vist mai),
amb una trompa com una casa, explicant histories rares, que si anava a la
planta 9 i s’havia equivocat (jo estic a la 3), dient que s’havia equivocat de
planta, i va començar a enrotllar-se sobre que NO estava borratxo, i que li
havien ficat dos multes, i que NO sabia per que. Que la primera li semblava que
per anar borratxo, però que ell NO anava borratxo. I amava repetint la
historia, mes de 10 cops. Al final, vaig fer veure que repartia les cartes, el
noi va pillar la “indirecta” i va marxar.
Varem seguir la
conversa fins allà les 2, que van marxar, i jo directa a dormir (un altre dia
que es fa tard).
19 Jun, 2006
Em tempten
Avui me costat despertarme, ja que no he dormit masa be (em sembla que es culpa del coixi), i al final me aixecat a les 11 i escaix, una bona hora per cap a la uni a teballar.
A la uni res de destacar, fins que fa una estona la Jenny mail que em diu: "a les 5 te paso a buscar a la porta de la resi, i anem a casa del Carlso a sopar". No em dona la opcio ni de dir que no ...... aixi que, marxo a sopar truita de patates (sense seba), i a veure els Oilers.
OILERSSSSSSSSSS !!!! I esperem que guanyin, ja que avui es el partit final de la copa.
19 Jun, 2006
Sirloin (aka: per fi una menjada decent)
Ahir diumenge,
volia prednrem al tarda de relax, pero no em van deixar, el Carlos em va enviar
un email dient-me que a les 6:25 em pasaven a buscar per la porta de la resi,
per anar a donar una volta i sopar fora. No mi vaig poder negar.
Com sempre
ultimament, vaig arrivar 5 minuts tard, i ja m’estaven esperat. Vam decidir nar
a donar una volta, i la Jenny ens va portar al River Valley Park (algo aixi),
el que per ells es el park mes llarg de Canada (tot ha de ser lo mes gran, lo
mes llarg, etc). Com se pot veure a les fotos, era impresionant, tot verd,
molta aigua, molts arbres, i molta gent fent footing, patinant, en bici, etc. A
mes, tot el park ple de taules de picnic amb petites barbacoes, molt currat.
Vam estar
pasejant una estona pel park, i ens vam apalancar en unes taules. Al cap de poc
em van fer treure les cartes i a jugar (son uns viciats, que ja esta be).
Primer lis vaig ensneyar a jugar la mentider (que vaig guanyar jo), despres la
Jenny va explicar un mentider versio Candenca (que va guanyar el Carlos). Es
igual, pero no pots dir mes de 4 d’un numero, i tens que anar tirant els
numeros del 1 al 12. Despres per acavar vam jugar al Uno, que tambe vaig
guanyar jo les 2 partides (per variar). Weno, un “Uno” light amb la baralla
espanyola, a mes, em sembla que no em recordava de totes les cartes :-p
Al acabar les
partides, ens vam ficar a “discutir” on anavem a sopar. Em volien portar a un
restaurant Mongol (aqui tots els restaurants son d’algun pais extrany) ......
pero ja em comencen a coneixer, i al final vam decidir anar a un restaurant
“familiar”, a menjar car a la brasa. Es mes car, pero era mes probable que
trobes algo que m’agrades.
Aixi que vam anar
cap el cotxe, pero la Jenny estava molt vaga i no volia conduir, aixi que me va
donar les claus del cotxe i em va tocar conduir. Tampoc mi vaig negar, me feia
gracia conduir, ja que feia bastant que no tocava un cotxe.
I nomes pujar al
cotxe li pregunto: “On esta el fre??”, casi li agafa un atac de cor :-p. El
cotxe es un chebrolet antic (de General Motors), amb canvi manual, i el embraje
vastant “atrotinat”, i nomes obrirlo es va calar. Excepte aixo, despres la
conduccio molt be, aprenent el estil de conduccio canadenc i les senyals
canadenques. Per exemple, ni que tinguis el semfor en vermell pots sempre girar
a la dreta fent un stop.
Vam anar cap el
restaurant, i casi acabem a osties amb la copilot, ja que m’avisava que tenia
que girar als llocs quan ja eramasa tard, o em deia que canvies de carril, o
que no canvies de carril al estil canadenc. Per exemple, si tinc que girar cap
a la esquerra, jo em fico al carril de la esquerra de tot, per evitar
“problemes”, aqui no, si el carril del mig tambe gira a l’esquerra es queden al
carril del mig.
El restaurant,
era bastant pijo (i ho vam notar al preu). Pero per primera vegada desde que
estic a Canada vagi menjar algo desent i em va entrar MOLT be. Primer de tot,
va venit la cambrera a portar la carta, i a preguntar que voliem per veure. Vam
demanar aigua. I dos detalls: als restaurants si demanes aigua te porten un got
d’aigua (amb molt de gel evidentment) i es gratis. El segon detall, es que als
restaurants hi ha el que es diu “free refill” (reomplerta gratis). O sigui, tu
demanes la beguda, pagues un cop, i te la van reomplint gratis durant tot el
menjar.
Aleshores vaig
tenir que barallarme amb la carta i entendre-la. Evidentment no hi havia CAP
plat del meu gust, aixi que vaig tenir que intentar entendrem amb la cambrear
(i me’n vaig sortir). Primer de tot, li vaig preguntar si podia ser la carn
SENSE cap tipus de salsa i SENSE cap tipus de especie (es que mels conec ja,
soc capas de demanar la carn sola sense salsa i que vingui amb 25 especies
diferents), i em va dir que si, aleshores em va rpeguntar quin tipus de carn
volia ..... em va matar. Li vaig preguntar la diferencia, en resum, totes les
carns eren de “teernera”, la diferencia era com estava tallada o la qualitat de
al carn, i al final vaig demanar el “Sirloin” (basicament per que era la mes
barat), que ara he buscat al diccionari i es “solomillo”. Un cop demanat la
carn, em pregunta algo raro, vaig descobrir que era com volia la carn de cuita,
i vaig veure que a la carta tenien la explicacio (molt currada) de com pots
demanar la carn cuita. Per ser exactes, pots demanar la carn de 5 coccions
diferents, Per exemple, la medium era: with pink in the center. I la per sobre
la medium: “with pink and a trace of red in the center”. Me va agradar molt
aquest detall. I com que no sabia que demanar, vagi dir que el “meddium”.
A mes, vaig demanar
si de guarnicio podia agafar patates freguides (frenc fries), i me va dir que
si. Cal dir que la cambrera es partia el cul de riure (normal), i em va
preguntar d’on era i tot.
Ara tocava
esperar, a que ens portesin les carns, ni que mentestant li van portar una
amanida a la Jenny, i una panera amb pa. Segona ella era un pa MOLT bo .....
pero realment aqui no saben el que es menjar be. Com a curiositat, la panera
portava una petita tarrina mab “mantega” (tenia gust de mantega, pero estava
com montada, una cosa rara).
I al final, va
arribar la meva carn, per sort SENSE cap sorpresa. A mes, la camarera em va
entendre per que quan em va portar el plat va dir: “la carn, sense ninguna
salsa ni especies, i las patatas tambe sense ninguna especie”. Weno, una petita
sorpresa, hi havia una tomaquet al forn al costat de al carn, i una tarrina de
ketchup, per sort la carn i les patates no estaven “contaminades” de la
tomaquet (que es va emnjar el Carlos).
I com vaig
disfrotar .... la carn estava bonisima (per fi), i les patates tot i ser
congelades estaben prou be. Realment, feia molt de temps, que no mejava tant be
(va superar el dia que em vaig menjar el primer mini-babibel canadenc).
Evidentment, lo
meu em va costar: 18.45$, mes les taxes, mes els 3 dollars reglamentaris de
propina. Pero aquest cop si que vaig deixar la propina a gust. Cal dir que van
tenir el detall de no cobrarme les patates (ni l’aigua).
Al acabar de
sopar, ja vam plegar, que era tard i jo havia dit que volia estar aviat a la
residencia (tenia que fer una rentadora). Aixi que me vaig auto-portar cap a la
residencia (vaig tornar a agafar jo el cotxe, senyal que no ho vaig fer del tot
malament).
A les 12 i poc ja
estava a la residencia, i vaig anar a ficar la rentadora, pero em vaig adonar
que no tenia prous diners, i vaig tenir que tornar a vestirme (diguem que ho
rentava TOT) per anar a treure diners al Banc (sort que tinc la bici-1, i va
ser rapid). I mentres esperava que estigues la rentadora (30 minuts per la
rentadora, 1 hora per la secadora), vaig estar parlant amb al David (un
canadenco-corea), i el Addy (el indu). Tameb vaig aprofitar per afeitarme, que
ja tocava. I a les 2 i poc de la nit, quan va acabar la rentadora, directe a
dormir.
