aliciacoach

QUÈ T’ESTRESSA?

A TOTS ENS ESTRESSEN LES MATEIXES COSES ?

L’ESTRÈS ÉS SEMPRE NEGATIU?

 COM POTS TRANSFORMAR L’ESTRÈS NEGATIU EN POSITIU ? 

  La gestió de l’estrès es centra bàsicament en entendre  què és el que ens estressa i com, composant un mapa específic dels propis indicadors i patrons de reacció. Prenent consciència de com processem i signifiquem la informació, podem millorar les nostres reaccions davant situacions potencialment estressants.

  La identificació de les nostres emocions i la seva constel·lació de reaccions  fisiològiques i cognitives, que intervenen en les situacions de tensió i adversitat,  ens permet un abordatge i un control més eficaç. 

ü  IDENTIFICA ELS PROCESSOS QUE ET CREEN ESTRÈS

ü  RECONEIX LES TEVES REACCIONS DAVANT LES SITUACIONS POTENCIALMENT ESTRESSANTS

ü  DESCOBREIX QUÈ FAS PER CONVERTIR AQUESTES SITUACIONS EN ESTRESSANTS

ü  FES SERVIR DIFERENTS ESTRATÈGIES DE CANALITZACIÓ, TANT PEL QUE FA A LA TEVA EFECTIVITAT PERSONAL COM RELACIONAL

ü  DESENVOLUPA EINES QUE ET PERMETIN MILLORAR LA TEVA RESPOSTA A SITUACIONS D’ADVERSITAT PRÒPIES I DE GRUP  

TARRAGONA: DISSABTE 03 DE MAIG DE 10 A 14

BARCELONA: DISSABTE 19 D’ABRIL DE 10 A 14

PREU: 70 EUROS

  Una de les habilitats més importants del coaching consisteix en ajudar els altres a definir i consolidar objectius. Més que cap als problemes les metodologies de coaching s’enfoquen cap a les solucions i s’orienten als resultats.

  A hores d’ara ja sabem que no dóna resultat definir els objectius mitjançant la negació de l’estat problemàtic (No pensis en un elefant rosa), ja que les afirmacions negatives orienten l’atenció cap al que  volem evitar en comptes de cap a l’estat desitjat.

 Algunes estratègies que poden resultar més efectives es basen en:

1.     Definir l’estat desitjat respecte a una referència externa:

Vull actuar com..............................................................

2.     Fer servir característiques clau que defineixin l’estat desitjat:

Vull personificar qualitats tals com ( flexibilitat, coherència, responsabilitat, ....)

3.     Establir un resultat generatiu, ampliar qualitats que ja reconeixes en tu mateix:

Vull ser més ( equilibrat, creatiu, .....)

4.     Actuar “com si” ja haguessis assolit l’estat desitjat:

Si ja hagués assolit el meu objectiu, estaria, faria, sentiria, escoltaria,...   

•  Un molt de vida social, amics, família, contacte amb el altres i tot allò que te a veure amb la gent.
•  Unes dosis de relació de parella satisfactòria.
•  Una mica d’optimisme i gratitud cap a la vida.
•  Un xic d’inversió en mantenir-nos actius i fer de ple aquelles coses que ens agraden i se’ns donen bé.
•  Un polsim d’agradar-se, de tractar-se bé a un mateix i de ser capaç de gaudir de les coses.
•  Una mida de prendre’s les coses amb calma, ommmm...... relax!!
•  Una altra miqueta de llibertat, de sentiment de poder escollir, això si, sense passar-se.
•  Només els suficients diners per a viure.

  ELABORACIÓ: Posar tots aquests ingredients en un recipient que tingui clar que tot depèn de la persona, i fer-se responsable del procés de cocció, en el major grau possible. No deixar de vigilar el foc.

  Així vist, senzill, no?

  També molt interessant l’entrevista que fa l'Eduard Punset a Mihaly Csikszentmihalyi, l’autor de del llibre Fluir, Una Psicologia de la Felicidad, entre altres. M. Csikszentmihalyi, defineix l’estat de flow / fluir, com la capacitat de concentrar l’energia psíquica i l’atenció en plans i objectius de la nostra elecció i que es sent que val la pena realitzar, perquè s’ha decidit aquest tipus de vida, i en conseqüència, es gaudeix cada moment en el que es fa.

  En l’estat de flow la persona es troba completament absorta en una activitat per al seu propi plaer i goig, durant la qual el temps vola i les accions, pensaments i moviments es succeeixen sense pausa. Tot l’esser es troba implicat en l’activitat i la persona fa servir les seves destreses i habilitats, alhora que experimenta una enorme satisfacció.

  No és que siguem feliços mentre fluïm, només després de que hem acabat la tasca tenim temps per mirar enrere, considerar el que ha succeït, i es llavors quan ens veiem inundats de gratitud per la plenitud de l’experiència, és llavors quan podem afirmar que som feliços.

  A la segona part, un fantàstic comentari de Xavier Guix, afirmant que normalment ens preguntem: QUÈ EM FA FELIÇ?, com si la felicitat fos alguna cosa que ens arriba de fora,  però si introduïm el concepte de voluntat en aquesta recerca,  en la qual hi tenim molt a dir nosaltres mateixos, millor preguntar-nos: COM EM FAIG FELIÇ?

  A veure què passa si a la frase: “Això és difícil” li afegim “per a mi”:

 “Això és difícil per a mi”

  Si a més li afegim “encara” la idea queda estructurada:

 “Això és difícil per a mi, encara”

  Ara li hem posat un límit important a la dificultat, ha deixat de ser DIFÍCIL d’una forma absoluta, per passar a tenir data de caducitat, a obrir una porta de sortida en el temps i en l’espai, a donar-nos permís per pensar i actuar amb un enfocament de futur i de millora, i a que dintre de X temps esdevingui una tasca fàcil, o possible, .......per a mi.

  Imagina que ets un/a llenyataire, i et contracten per serrar arbres, la teva retribució serà proporcional a la quantitat de llenya que hagis fet al cap del dia. Arribes al bosc disposat a aprofitar al màxim la jornada; seguint el teu afany, passes tot el dia serrant sense parar, gairebé sense menjar ni beure. De reüll observes que al teu costat, un altre llenyataire, cada dues hores s’atura una estona; tu penses que està perdent el temps i  sense fer gaire cas, segueixes entestat en la teva tasca. A la tarda, cansat, esgotat, suat, mires el munt de llenya que has estat capaç de serrar, satisfet, i quan aixeques la mirada veus que el munt del teu company és més gran que el teu.   

  Perplex, li preguntes: Com és possible que tu hagis serrat més llenya que jo si t’he vist aturar-te cada dues hores, mentre que jo no he parat ni un minut? 

  La seva resposta és: Cada cop que m’he aturat, ho he fet per afilar la meva serra. Si et dediques només a serrar i no afiles la teva serra, aviat deixarà de serrar. 

  D’alguna manera és el que Stephen Covey descriu als seus llibres, amb els conceptes PRODUCCIÓ DE RESULTATS / CAPACITAT DE PRODUCCIÓ, quan es refereix a la definició bàsica de l’efectivitat personal, i defensa que la veritable efectivitat està en  funció de l'equilibri entre el que es produeix i els mitjans i la capacitat de produir, i per tant lligada a la necessitat de cuidar ambdós aspectes;  tant pel que fa a la producció de bens materials, econòmics, personals o relacionals.