Uff.. què difícil !!!

Publicat per aliciav | 18 Feb, 2008

 

  Sovint quan ens proposem o ens proposen de fer alguna cosa, de forma automàtica, si la nostra percepció interna ens informa de que la tasca pot comportar algunes dificultats, la nostra veu interior ens informa amb la sentència: “Això és molt difícil”, i de vegades fins i tot amb aquesta altra tant limitant: “És impossible”.

 

  A veure què passa si a la frase: “Això és difícil” li afegim “per a mi”:

 “Això és difícil per a mi”

  Es centren les dificultats en les meves pròpies limitacions, manca d’habilitats, capacitats, o entestament, en comptes de descarregar-les sobre el fet. Pot ser molt difícil, per a mi, parlar anglès, volar en parapent, o menjar de forma saludable, però per a qualsevol dels que esteu llegint aquestes línies podria ser una tasca summament fàcil, o potser no tan fàcil, però en tot cas, no tant difícil ni impossible.

 

  Si a més li afegim “encara” la idea queda estructurada:

 “Això és difícil per a mi, encara”

  Ara li hem posat un límit important a la dificultat, ha deixat de ser DIFÍCIL d’una forma absoluta, per passar a tenir data de caducitat, a obrir una porta de sortida en el temps i en l’espai, a donar-nos permís per pensar i actuar amb un enfocament de futur i de millora, i a que dintre de X temps esdevingui una tasca fàcil, o possible, .......per a mi.

  Com veieu segueixo insistint en la força del nostre llenguatge i en la seva capacitat per generar percepcions i estats, i en conseqüència, comportaments.

 

Afilar la Serra

Publicat per aliciav | 8 Feb, 2008

 

  Imagina que ets un/a llenyataire, i et contracten per serrar arbres, la teva retribució serà proporcional a la quantitat de llenya que hagis fet al cap del dia. Arribes al bosc disposat a aprofitar al màxim la jornada; seguint el teu afany, passes tot el dia serrant sense parar, gairebé sense menjar ni beure. De reüll observes que al teu costat, un altre llenyataire, cada dues hores s’atura una estona; tu penses que està perdent el temps i  sense fer gaire cas, segueixes entestat en la teva tasca. A la tarda, cansat, esgotat, suat, mires el munt de llenya que has estat capaç de serrar, satisfet, i quan aixeques la mirada veus que el munt del teu company és més gran que el teu.   

  Perplex, li preguntes: Com és possible que tu hagis serrat més llenya que jo si t’he vist aturar-te cada dues hores, mentre que jo no he parat ni un minut? 

  La seva resposta és: Cada cop que m’he aturat, ho he fet per afilar la meva serra. Si et dediques només a serrar i no afiles la teva serra, aviat deixarà de serrar. 

 

  Aquesta història és un antic relat jueu, que pot conduir-nos a la reflexió personal. Sovint estem tan immersos en la nostra feina, que oblidem que dedicant uns minuts a afilar la nostra serra ens podríem estalviar moltes hores d’esforç. Es refereix a dedicar un espai del nostre temps a millorar les nostres condicions físiques i intel·lectuals, a mantenir una actitud oberta, un pensament positiu, a crear entorns de relació satisfactoris, a gaudir de petites coses, o a relaxar-nos.

  D’alguna manera és el que Stephen Covey descriu als seus llibres, amb els conceptes PRODUCCIÓ DE RESULTATS / CAPACITAT DE PRODUCCIÓ, quan es refereix a la definició bàsica de l’efectivitat personal, i defensa que la veritable efectivitat està en  funció de l'equilibri entre el que es produeix i els mitjans i la capacitat de produir, i per tant lligada a la necessitat de cuidar ambdós aspectes;  tant pel que fa a la producció de bens materials, econòmics, personals o relacionals.  

 

No pensis en un elefant rosa

Publicat per aliciav | 2 Feb, 2008

  Si et dic que NO PENSIS EN UN ELEFANT ROSA, què és el primer que has pensat?

  NO hi pensis en aquest ELEFANT! NO el vegis de color ROSA! NO imaginis com mou la seva TROMPA! NO el vegis aixecant una POTA!... crec que això que t’estic demanant és impossible, perquè l’elefant rosa ja està a la teva ment. De res serveix que et digui NO, i no importa quants NO posi davant la frase, seguiràs pensant en l’elefant.

  La nostra ment treballa amb els materials que nosaltres li proporcionem,  d’entrada el nostre cervell no pot negar una cosa que no coneix, i per negar allò que coneix,  primer en fa una representació mental del  concepte per passar després a negar-la ( X ). Segons això, podem imaginar com es duu a terme el procés quan li diem a algú: no t’enfadis, vigila no caiguis, no et sentis malament, o quan ens proposem coses com: no vull perdre el temps, no vull deprimir-me, no vull fer més aquesta feina. Estem generant innecessàriament la representació associada a un estat i a unes emocions, del que volem evitar, de forma que és bastant probable que acabi succeint el que intentem negar.

  Fixa’t que tot i dir el mateix, aquestes frases transmeten impressions molt diferents:

  1. Estic d’acord amb tu
  2. No discrepo de tu
  3. Mai puc evitar negar que no estigui en desacord amb el contrari del que tu rebutges

  Ara pensem per un moment en aquestes campanyes publicitàries que amb les millors intencions, ens fan arribar missatges com: “No a les drogues”, "No a la violència domèstica”, i com de diferent seria l’efecte si estiguessin redactades en termes positius, específics i conciliadors: “Gest per la pau”, “Convivència..."

 

 elefant rosa

  Podem parlar en termes positius, definir-nos pel que volem aconseguir, verificar per on van els nostres pensaments i portar-los cap al que sí volem.

  Cuida els teus pensaments i ells cuidaran de tu!!