Del Fer al Ser

Publicat per aliciav | 4 Ago, 2008

     

     Davant el comportament d’algú, i quan n’hem d’emetre un judici o una opinió, quan ens hem de donar una explicació interna que ens serveixi o bé quan l’hem de transmetre als altres,  sovint passem amb una facilitat esbalaïdora de l’acció  a la identitat. M’explico, si ha fet X, en comptes de dir “has fet”, “el teu comportament”... directament anem al “ets un..”. El salt el fem sense pensar, i com si fos gairebé el mateix, però és un gran salt, un salt que canvia qualitativament les coses de soca-rel. 

     Si li parlo a l’altre del que ha fet, em limito a valorar el seu comportament, mentre que si li dic “ets un..” vaig directe al nivell de la seva identitat, a la seva identificació com a persona. L’efecte que causo a l’ interlocutor, per tant, és substancialment diferent. 

     Les persones som molt sensibles a ser etiquetades o categoritzades d’una determinada manera i de sentir-nos ofegades en els judicis que se’ns fan, així qualsevol referència del tipus “tu ets..” particularment quan és negatiu, sol desencadenar  mecanismes defensius, com una forma d’alliberar-nos de l’opressió del mateix judici. Quan s’etiqueta o es personalitza, l’altre sol escoltar una caricatura de com es concep a ell mateix i això el condueix a tancar-se davant el que se li diu i a defensar-se.

     Per altra banda, les etiquetes dificulten la comprensió dels comportaments dels altres quan les fem servir coma causa explicativa. Certament, convertir un comportament en un tret de personalitat, passar del “ha fet” al “és així”, ens ajuda a descarregar-nos i a predir situacions futures, però ens produeix rebuig cap a la persona etiquetada, en haver emès aquests judicis de valor, alhora que ens porta a fixar-nos més en aquells comportaments que refermen l’etiqueta. 

     


5 Comentaris & 0 Retroenllaços de "Del Fer al Ser"

    Però posar etiquetes a la gent, potser també és un mecanisme que ens ajuda a sentir-nos més segurs. És una manera d'identificar les persones que "són" pel que "fan". A la fi, els nostres actes o el nostre comportament, és la targeta d'identitat que oferim als altres.

    Publicat per Jaume 04 Ago 2008, 23:59
     

    Fer sentències d'aquest tipus , i lo mes greu és que una mala etiqueta pot durar tota la vida , o com es feia als pobles posar un "mal nom" .

    Publicat per RAMON 05 Ago 2008, 08:16
     

    es clar, en la competitivitat que ens ha inculcat la societat en que vivim, el més fàcil és desqualificar anat directe a la identitat i no donant l'alternativa a un comportament puntual desencadenat per una situació puntual.
    anem be companys en aquest comportament, perque com be diu el Ramon, un cop et pengen l'etiqueta o et limites a ser tu i passar d'ella o et pot comportar un estat d'angoixa permanent per tal d'intentar desmentir l'etiqueta, en fin que l'espècie humana és la més cruel...

    Publicat per ESTER 05 Ago 2008, 08:46
     

    ESTER diu:
    Una etiqueta falsa,et pot comportar un estat d'engoixa permanent.

    Si es falsa, un esser humà normal, pasa de la crueltat de l'especie.
    Algù ha dit " El ser humano es Prodigioso. (Fes el be sempre) i viuras en pau.

    Publicat per AQUILÖN 05 Ago 2008, 15:47
     

    Interessants els vostres comentaris, cert que posar etiquetes ens fa sentir més segurs, fins i tot de vegades, aconseguir una etiqueta ens tranquil•litza i és com si ja poguéssim descansar, sabem a què ens podem atendre, en quin marc ens podem moure, i això al cervell humà li dona sensació de fermesa.
    Però també és ben cert que hi ha etiquetes que un dia ens van penjar, que les vam incorporar, que ens les vam creure i que formen o han format part de les nostres creences més internes. De fet aquí actuen aquells mecanismes que fan que es compleixin amb més facilitat aquelles percepcions que entenem (nosaltres o els altres) com a certes i que se’n diuen “profecies d’autocompliment”.
    Quan un pare / mare li diu reiteradament al seu nen/nena que és un ....., en comptes de parlar-li del seu comportament potser inadequat però per a res vinculat a la seva identitat ni a la seva estimació, engega aquest mecanisme de creació de creences que perduren per anys i panys, i el cervell del nen/nena acaba dient-se a si mateix: si tants cops m’han dit que sóc un ...., deu ser veritat; resultat: sóc un.... definitivament.

    Publicat per Alícia 05 Ago 2008, 19:43
     















Despres de dijous ve: