Uff.. què difÃcil !!!
Publicat per aliciav | 18 Feb, 2008Sovint quan ens proposem o ens proposen de fer alguna cosa, de forma automàtica, si la nostra percepció interna ens informa de que la tasca pot comportar algunes dificultats, la nostra veu interior ens informa amb la sentència: “Això és molt difícil”, i de vegades fins i tot amb aquesta altra tant limitant: “És impossible”.
A veure què passa si a la frase: “Això és difícil” li afegim “per a mi”:
“Això és difícil per a mi”
Es centren les dificultats en les meves pròpies limitacions, manca d’habilitats, capacitats, o entestament, en comptes de descarregar-les sobre el fet. Pot ser molt difícil, per a mi, parlar anglès, volar en parapent, o menjar de forma saludable, però per a qualsevol dels que esteu llegint aquestes línies podria ser una tasca summament fàcil, o potser no tan fàcil, però en tot cas, no tant difícil ni impossible.
Si a més li afegim “encara” la idea queda estructurada:
“Això és difícil per a mi, encara”
Ara li hem posat un límit important a la dificultat, ha deixat de ser DIFÍCIL d’una forma absoluta, per passar a tenir data de caducitat, a obrir una porta de sortida en el temps i en l’espai, a donar-nos permís per pensar i actuar amb un enfocament de futur i de millora, i a que dintre de X temps esdevingui una tasca fàcil, o possible, .......per a mi.
Com veieu segueixo insistint en la força del nostre llenguatge i en la seva capacitat per generar percepcions i estats, i en conseqüència, comportaments.
Acabo de descobrir el teu bloc i m'agrada. La resonsable és la Bego!
Publicat per Carme Sánchez 25 Feb 2008, 23:41