aliciacoach

  Si et dic que NO PENSIS EN UN ELEFANT ROSA, què és el primer que has pensat?

  NO hi pensis en aquest ELEFANT! NO el vegis de color ROSA! NO imaginis com mou la seva TROMPA! NO el vegis aixecant una POTA!... crec que això que t’estic demanant és impossible, perquè l’elefant rosa ja està a la teva ment. De res serveix que et digui NO, i no importa quants NO posi davant la frase, seguiràs pensant en l’elefant.

  La nostra ment treballa amb els materials que nosaltres li proporcionem,  d’entrada el nostre cervell no pot negar una cosa que no coneix, i per negar allò que coneix,  primer en fa una representació mental del  concepte per passar després a negar-la ( X ). Segons això, podem imaginar com es duu a terme el procés quan li diem a algú: no t’enfadis, vigila no caiguis, no et sentis malament, o quan ens proposem coses com: no vull perdre el temps, no vull deprimir-me, no vull fer més aquesta feina. Estem generant innecessàriament la representació associada a un estat i a unes emocions, del que volem evitar, de forma que és bastant probable que acabi succeint el que intentem negar.

  Fixa’t que tot i dir el mateix, aquestes frases transmeten impressions molt diferents:

1. Estic d’acord amb tu
2. No discrepo de tu
3. Mai puc evitar negar que no estigui en desacord amb el contrari del que tu rebutges

  Ara pensem per un moment en aquestes campanyes publicitàries que amb les millors intencions, ens fan arribar missatges com: “No a les drogues”, "No a la violència domèstica”, i com de diferent seria l’efecte si estiguessin redactades en termes positius, específics i conciliadors: “Gest per la pau”, “Convivència..."

  Podem parlar en termes positius, definir-nos pel que volem aconseguir, verificar per on van els nostres pensaments i portar-los cap al que sí volem.

  Cuida els teus pensaments i ells cuidaran de tu!! 

 “Cuando algo suena bien, nos sentimos bien. Desde la antigüedad se atribuye a la música la capacidad de influir sobre las emociones y el bienestar psicofísico. Los científicos hoy lo han confirmado: el estado de ánimo cambia según las notas”

  El fragment pertany a l’article Doctor Music publicat al suplement de La Vanguardia d’aquest dissabte, m’agrada poder llegir-ho perquè sembla que aquelles coses que confirmen els científics, tot i ser coses que tots sabem o intuïm, queden establertes com a veritats creïbles o com a mínim menys exposades a la crítica racional.

  Està comprovat que la música afavoreix la concentració i l’aprenentatge, que actua sobre les nostres emocions però també influeix sobre el cos; a nivell orgànic, s’ha demostrat la influència de la música  sobre la tensió muscular, la respiració, la digestió i el ritme cardíac. Dels diferents paràmetres de la música, el ritme és el que més ens influeix; tot en l’univers és ritme, període i freqüència, des del ritme de les estacions  fins a les freqüències ondulatòries de la llum que ens transmet els colors, passant per la rotació del nostre planeta, tot posseeix de manera intrínseca un ritme, una freqüència, una vibració i el cos i la ment humans no s’escapen d’aquesta realitat.

  L’aspecte rítmic de la música actua sobre nombrosos paràmetres fisiològics. El cor té tendència a seguir el ritme de la música, d’aquesta manera, una música de ritme llarg provocarà un descens  del ritme cardíac, i influirà també sobre la respiració, disminuint i regularitzant el seu ritme. També sabem que els sons d’alta freqüència tenen propietats estimulants i regeneradores sobre l’organisme. Així instruments com  el piano, el violí, la flauta,.. estan recomanats per a revifar la concentració i les facultats intel·lectuals.

  El cervell rep i emet ones o patrons elèctrics d’intensitat i freqüència variable, segons l’activitat que la persona estigui realitzant; aquests patrons són diferents si estem fent un treball intel·lectual, manual, si estem dormint o fent una tasca creativa.

  I en aquest sentit, em sembla molt interessant l’aplicació de la música Hemi-Sync, aquesta conté una combinació de música i sons que activen ones cerebrals en funció de  l’habilitat que vulguem potenciar. Mitjançant els tons emesos es va induint al cervell a entrar en freqüències específiques en les quals és possible realitzar funcions determinades. Es fan servir freqüències que corresponen a les ones alfa i ones theta característiques  d’un estat de gran receptivitat i creativitat, i que faciliten els processos de memòria, reflexió, intuïció; o bé ones beta característiques dels estats de productivitat, concentració i aprenentatge. Aquest tipus de música afavoreix una bona harmonització entre els dos hemisferis cerebrals, i per tant la concentració i l’adquisició de la informació.

 Aqui van unes Ones Alfa, per cert, amb fractal inclòs:

 Un fractal és un objecte semi geomètric l’estructura bàsica del qual es repeteix a diferents escales,  amb la particularitat de que pot generar estructures similars en qualsevol escala d’observació.

 Pot semblar un pèl complicat però en realitat és molt fàcil, i mirar el video facilita molt la comprensió.

  Si vols que això de la depressió et surti bé, la postura és molt important, fantàstic el consell d'en Charlie Brown.

  Pots provar a sentir-te deprimit mentre somrius, mentre mires al front, tens el cap amunt, i l’esquena dreta? Una mica difícil, no?

  I a l’inrevés, quina postura adoptes per fer determinades coses com pensar, imaginar, projectar-te al futur o recordar el passat?

  Una mica més seriós, has pensat algun cop com creem els nostres estats i comportaments?

  Per una banda hi participen les nostres representacions internes: el que veiem mentalment i com ho veiem, el que ens diem i escoltem mentalment i com ho fem. 

  Per una altra banda, també hi juga un paper important la nostra fisiologia: la postura, el ritme respiratori, el grau de tensió o relaxació muscular, la bioquímica que generem...

  I en tercer lloc, el més evident,  la nostra conducta: el que diem, el que fem,...

  Els tres aspectes estan estretament relacionats entre ells i s’influeixen mútuament. Per tant, canviant la nostra representació mental, podem modificar la fisiologia i la conducta; i de la mateixa manera, canviant la fisiologia, també podem introduir canvis en les representacions internes i la conducta. 

  Si vols i et ve de gust experimentar, t’animo a fer proves amb tu mateix: observo com em sento, observo quina és la meva postura associada a aquest estat, canvio la postura i a veure què passa.  També pots fer l’exercici invers: em col·loco en una postura determinada i observo quin estat es genera. 

“En igualtat de condicions la solució més senzilla és probablement la correcta”.

 El principi de la navalla d’Ockham (o principi d’economia o de parsimònia) és atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del segle XIV, i fa referència a un tipus de raonament basat en una premissa molt simple: en igualtat de condicions la solució més senzilla és probablement la correcta.

 El postulat diu: "Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem" o "No s’ha de presumir  l’existència de més coses que les absolutament necessàries”.

 En l'actualitat, és enunciat com segueix: "De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida".  La navalla d'Occam també ha estat anomenada "economia de postulats" o "principi de la simplicitat", i "K.I.S.S." (Keep it simple stupid) (fes-ho simple, estúpid).  

 Per exemple, per explicar la caiguda d'una poma al terra, podríem plantejar les següents explicacions:

• 1. Ha caigut per la gravetat.
• 2. Uns follets entremaliats l'han mogut fins el terra per
•     intrigar-me.
• 3. És conseqüència d'un complot del govern per fastiguejar-me i que m'hagi d'acotxar a   plegar-la, i varen fer servir raigs cedits per extrarerrestres per baixar la poma.

Totes aquestes alternatives poden explicar el fenomen però el criteri d'Ockham ens convida a escollir la primera com a vertadera, donat que les altres ens obligarien a assumir una sèrie de postulats molt més complicats.

 Així doncs, no cal fer més suposicions que les mínimes necessàries per donar explicació als fets, i d'un grup de models explicatius equivalents, amb certesa podem seleccionar el més senzill.

 D'aquesta forma, existeixen menys possibilitats d'introduir inconsistències, incongruències i redundàncies però a més es redueix la possiblitat de l'auto-engany inconscient, un dels majors problemes quan es tracta de donar explicacions als esdeveniments de la nostra vida.

 Per aquells que sentiu una mica de vertígen davant tanta simplicitat, val a dir que la paraula final correspon a Einstein: "Tot s'ha de fer tan simple com sigui possible, però no més simple".