La Navalla d’Ockham
Publicat per aliciav | 18 Des, 2007“En igualtat de condicions la solució més senzilla és probablement la correcta”.
El principi de la navalla d’Ockham (o principi d’economia o de parsimònia) és atribuït al frare franciscà Guillem d'Occam, lògic del segle XIV, i fa referència a un tipus de raonament basat en una premissa molt simple: en igualtat de condicions la solució més senzilla és probablement la correcta.
El postulat diu: "Entia non sunt multiplicanda praeter necessitatem" o "No s’ha de presumir l’existència de més coses que les absolutament necessàries”.
En l'actualitat, és enunciat com segueix: "De dues teories competidores, essent les altres coses iguals, la més simple ha de ser preferida". La navalla d'Occam també ha estat anomenada "economia de postulats" o "principi de la simplicitat", i "K.I.S.S." (Keep it simple stupid) (fes-ho simple, estúpid).
Per exemple, per explicar la caiguda d'una poma al terra, podríem plantejar les següents explicacions:
- 1. Ha caigut per la gravetat.
- 2. Uns follets entremaliats l'han mogut fins el terra per
- intrigar-me.
- 3. És conseqüència d'un complot del govern per fastiguejar-me i que m'hagi d'acotxar a plegar-la, i varen fer servir raigs cedits per extrarerrestres per baixar la poma.
Totes aquestes alternatives poden explicar el fenomen però el criteri d'Ockham ens convida a escollir la primera com a vertadera, donat que les altres ens obligarien a assumir una sèrie de postulats molt més complicats.
Així doncs, no cal fer més suposicions que les mínimes necessàries per donar explicació als fets, i d'un grup de models explicatius equivalents, amb certesa podem seleccionar el més senzill.
D'aquesta forma, existeixen menys possibilitats d'introduir inconsistències, incongruències i redundàncies però a més es redueix la possiblitat de l'auto-engany inconscient, un dels majors problemes quan es tracta de donar explicacions als esdeveniments de la nostra vida.
Per aquells que sentiu una mica de vertígen davant tanta simplicitat, val a dir que la paraula final correspon a Einstein: "Tot s'ha de fer tan simple com sigui possible, però no més simple".