Un any més el portal de literatura Beabà ha actualitzat la seua base de dades d’escriptors i escriptores de les comarques centrals dels PPCC i publica una llista de novetats per a la diada de Sant Jordi, que es va ampliant al llarg del mes d’abril.
Visiteu-nos!
Ja ha sortit l’edició impresa del número 5 de la revista Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat, dirigida per Vicent Sanz i que edita Maestrat Viu.
En este número, Albert Aragonés publica l’article «La literatura del Maestrat en el web Beabà i la revista beCEroLes del CEL», on repassa les activitats de difusió literària de la nostra associació.
A més a més, es poden llegir articles de Fàtima Agut i Clausell sobre el teatre al Maestrat, de Vicent Josep Escartí sobre el poeta Carles Gassulla d’Ursino (1674-1745) i de Rafael Roca sobre els escriptors de la Renaixença i el Maestrat, els quals van participar en la taula redona “El Maestrat literari: tradició o modernitat?”
Tanquen la revista dos rutes literàries, una d’Òscar Pérez Sivestre, en motiu del centenari del poema Seidia (1920) i l’altra de d’Ainer Monferrer-Palmer sobre Vicent Andrés Estellés a Peníscola; i tres ressenyes, la primera de Josep Manuel San Abdón sobre la nova edició de Seidia (Benicarló: Onada, 2021),la segona de Carles Lluch sobre la novel·la Màxima discreció (Barcelona: Saldonar, 2015), de de Vicent Arnau Sanz, i per últim la ressenya de Josep Meseguer-Carbó sobre el recull Literatura oral a Faió, Favara, Maella i Nonasp (Calaceit: ASCUMA, 2010), de Carme Oriol, Pere Navarro i Mònica Sales.
Més informació:
Empelt, núm. 5. Maestrat Viu (18/11/2022)
Ja es pot consultar gratuïtament en línia el número 17 (2022) de la revista Noms, de la Societat d’Onomàstica, amb Pere Navarro Gómez com a nou president de la SdO.
Destaquem els dos articles vinculats a l’àmbit d’estudi del CEL:
- Ventura Castellvell, «Recull de material onomàstic. Carta de Joan Coromines a l’Ajuntament de Cornudella de Montsant».
- Ferran Guardiola, «35è aniversari de “La Mata (els Ports de Morella)”»
Actes de la XIII Jornada d’Onomàstica Toponímia Urbana. Castelló de la Plana 2021
València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2021.
Ja està disponible en línia el llibre que recull les comunicacions de la XIII Jornada d’OnomàsticaToponímia Urbana, organitzada per l’AVL a Castelló de la Plana.
Destaquem tres article que fan referència a la toponímia urbana d’alguna de les poblacions del nostre àmbit d’estudi:
Andreu Beltran Zaragozà, “Proposta de nomenclàtor viari urbà de Benassal”, p. 21-36
Joan Ferreres i Nos, “Noms dels carrers del Maestrat i dels Ports: criteris de fixació”, p. 89-118
Lluís Gimeno Betí, “La nostra toponímia al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura: una visió sumària”, p. 143-148
La Societat Castellonenca de Cultura ha posat a l’abast de tothom el seu centenari butlletí, que publica des del 1920.
El números del BSCC poden descarregar en format pdf i també un índex general.
S’acosta Sant Jordi i com cada any hem recollit a Beabà les novetats literàries d’autors i autores de l’àmbit del dialecte tortosí que abraça les Terres de l’Ebre, el Matarranya, els Ports i el Maestrat.
Bona lectura!
Novetats literàries Sant Jordi 2021
El número 42 de la revista Estudis Romànics, disponible a RACO, conté algunes ressenyes que volem destacar.
La primera és la que ha escrit Lluís Gimeno sobre el llibre El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard (2018), de Carles M. Castellà, del qual diu que és un treball “mereixedor d’elogi per la presentació i exposició del tema tractat, ben afaiçonat i de conclusions molt clares. Un estudi que serà definitiu per a la coneixença del parlar del Baix Ebre”.
Gimeno Betí, Lluís. «Castellà Espuny, Carles M. (2018): El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard. Descripció lingüística, anàlisi i propostes;. Benicarló: Onada edicions (Biblioteca la Barcella, 29), 520 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 429-32, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370643 [Consulta: 15-09-2020].
Hi ha també la ressenya de Joaquim Martí i Mestre del “Monogràfic I. Joan Coromines i País Valencià (I)”, publicat a eHumanista/IVITRA, en el qual apareixen diversos treballs d’interès per a la nostra àrea. El primer, un treball de Lluís Gimeno titulat «Sobre lèxic botànic i diccionaris històrics. Puntualitza-cions al DECat» (p. 52-65), “on el filòleg castellonenc, a partir d’un text medieval desconegut per al DECat i per al DCVB, l’Speculum al foder, fa diverses aportacions respecte a aquests diccionaris en el camp del lèxic botànic”; un altre de Joan Antoni Verge Caballer, titulat «Toponímia del Baix Maestrat en l’Onomasticon Cataloniae» (p. 77-120), l’objectiu del qual “és recollir tots els topònims de la comarca del Baix Maestrat que apareixen en l’OnCat de Joan Coromines i acompanyar-los de la informació que aporta Coromines sobre cadascun d’aquests topònims”. En conjunt, Joan Antoni Verge comptabilitza en l’Onomasticon Cataloniae 582 noms propis del Baix Maestrat, entre topònims i antropònims. Segueix el treball de Garcia Perales, que porta per títol «Lèxic valencià a la llum de l’ALPI i de Coromines» (p. 370-397) i el treball de Maria Pilar Perea, «La presència del DCVB en l’obra de Joan Coromines» (p. 398-412), que “té com a objectiu examinar la presència del DCVB en el DECat”.
Martí i Mestre, Joaquim. «Gargallo Gil, José Enrique / Messeguer-Carbó, Josep (coord.)(2017): “Monogràfic I. Joan Coromines i País Valencià (I)”, eHumanista/IVITRA, vol. 12, p. 1-120.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 469-73, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370664 [Consulta: 15-09-2020].
Pel que fa a l’edició de textos, destaquem la ressenya que ha fet Xavier Luna del llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol), la que fa Pere Rosselló de l’edició de Lluís Messeguer de l’Obra poètica Completa de Salvador, Carles, i per últim la de l’edició crítica de la traducció catalana medieval de Guillem Nicolau de les Heroides d’Ovidi.
Luna i Batlle, Xavier. «Giralt, Javier / Moret, Maria Teresa (2018): El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Saragossa: Universidad de Zaragoza, 296 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 473-5, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370666 [Consulta: 15-09-2020].
Marfany i Simó, Marta. «Ovidi Nasó, Publi (2018): Heroides. Traducció catalana medieval de Guillem Nicolau. Edició crítica de Josep Pujol. Barcelona: Editorial Barcino, 577 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 508-10, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370681 [Consulta: 15-09-2020].
Rosselló Bover, Pere. «Salvador, Carles (2018): Obra poètica Completa. Edició a cura de Lluís Messeguer. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 772 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 534-8, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370693 [Consulta: 15-09-2020].
Per últim, apuntem la ressenya de Josep Peres dels dos volums de la Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell, a cura de Miquel Àngel Pradilla, on trobem l’estudi d’Artur Quintana sobre «Morfologia del grup nominal en el català de la Codonyera» (p. 223-229), una «Aproximació a les dades lingüístiques del Cens de població 2011 a Catalunya», del mateix Pradilla (p. 63-72), i una anàlisi de Carme Oriol de les 1.109 primeres parèmies del primer volum de la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés, en un article titulat «Sebastià Farnés, la paremiologia i la reconstrucció de la llengua catalana» (p. 289-296).
Martines Peres, Josep. «Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2016): Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell, vol. I i II. Tarragona: Publicacions URV, 2016.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 518-25, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370688 [Consulta: 15-09-2020].
Com cada any a estes dates, el portal beaba.info publica les Novetats literàries de Sant Jordi amb una llista d’incorporacions al web.
Aquestes són algunes de les novetats més destacades:
Història de la literatura popular catalana
A cura de Carme Oriol i Emili Samper.
Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili, Publicacions Universitat d’Alacant i Edicions Universitat de les Illes Balears, 2017.
604 pp.
Presentat a finals de l’any passat, en aquest monumental repàs de història de la literatura popular catalana hi han participat setze estudios de tots els PPCC.
Han cridat la nostra atenció, especialment, el capítol de la Franja d’Aragó, redactat per Hèctor Moret i Artur Quintana, l’apartat dedicat a Joan Moreira (p. 107-112), que ha redactat Carme Oriol, i i les aportacions de les companyes Mònica Sales i Laura Villalba.
Cal celebrar l’aparició d’aquesta obra col·lectiva de gran magnitud, que esdevindrà una obra de capçalera imprescindible per endinsar-se en l’estudi de literatura popular de tots els territoris de parla catalana.
Amanda Ulldemolins Subirats l’any passat va presentar la tesi doctoral Grau d’integració del tortosí en l’estàndard planificat i difós pels mitjans de comunicació i pel sistema d’ensenyament. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.
Ara amb pocs mesos de diferència ha trets dos articles que divulguen alguns dels aspectes estudiats a la tesi i ho fa en dos revistes de gran presitigi.
Ulldemolins Subirats, Amanda.
“Els cavalls de batalla de l’estàndard occidental“.
Els Marges, 118 (primavera 2019), p. 64-83.
Aquest estudi es basa en l’anàlisi de l’ús dels demostratius este/aquest, etc., els possessius meua/meva, etc., i del numeral femení dos/dues, en les intervencions de tres locutors tortosins en el Telenotícies de TV3 i en les lliçons de vint-i-nou mestres de primer de primària de vint localitats al nord i sud del riu Sénia, a tots els quals també es va fer una enquesta.
L’ús fragmentari de les varietats territorials estàndard per part dels periodistes tortosins i la vehiculació de les solucions prioritàries per les respectives acadèmies dels ensenyants catalans i valencians són algunes de les conclusions d’aquest interessant estudi.
Ulldemolins Subirats, Amanda.
“Integració dels dialectes occidentals a l’estàndard formal televisiu“.
Llengua & Literatura, 29 (2019), p. 7-30.
En aquest altre article, Ulldemolins aborda la presència de la varietat nord-occidental en els mitjans de comunicació audiovisuals de Catalunya amb l’estudi del model de llengua de sis periodistes occidentals que participen en els Telenotícies de TV3.
IMATGIES