Ressenya de ‘El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard’ a Estudis Romànics

setembre 18th, 2020

El número 42 de la revista Estudis Romànics, disponible a RACO, conté algunes ressenyes que volem destacar.

La primera és la que ha escrit Lluís Gimeno sobre el llibre El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard (2018), de Carles M. Castellà, del qual diu que és un treball “mereixedor d’elogi per la presentació i exposició del tema tractat, ben afaiçonat i de conclusions molt clares. Un estudi que serà definitiu per a la coneixença del parlar del Baix Ebre”.

Gimeno Betí, Lluís. «Castellà Espuny, Carles M. (2018): El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard. Descripció lingüística, anàlisi i propostes;. Benicarló: Onada edicions (Biblioteca la Barcella, 29), 520 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 429-32, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370643 [Consulta: 15-09-2020].

Hi ha també la ressenya de Joaquim Martí i Mestre del “Monogràfic I. Joan Coromines i País Valencià (I)”, publicat a eHumanista/IVITRA, en el qual apareixen diversos treballs d’interès per a la nostra àrea. El primer, un treball de Lluís Gimeno titulat «Sobre lèxic botànic i diccionaris històrics. Puntualitza-cions al DECat» (p. 52-65), “on el filòleg castellonenc, a partir d’un text medieval desconegut per al DECat i per al DCVB, l’Speculum al foder, fa diverses aportacions respecte a aquests diccionaris en el camp del lèxic botànic”; un altre de Joan Antoni Verge Caballer, titulat «Toponímia del Baix Maestrat en l’Onomasticon Cataloniae» (p. 77-120), l’objectiu del qual “és recollir tots els topònims de la comarca del Baix Maestrat que apareixen en l’OnCat de Joan Coromines i acompanyar-los de la informació que aporta Coromines sobre cadascun d’aquests topònims”. En conjunt, Joan Antoni Verge comptabilitza en l’Onomasticon Cataloniae 582 noms propis del Baix Maestrat, entre topònims i antropònims. Segueix el treball de Garcia Perales, que porta per títol «Lèxic valencià a la llum de l’ALPI i de Coromines» (p. 370-397) i el treball de Maria Pilar Perea, «La presència del DCVB en l’obra de Joan Coromines» (p. 398-412), que “té com a objectiu examinar la presència del DCVB en el DECat”.

Martí i Mestre, Joaquim. «Gargallo Gil, José Enrique / Messeguer-Carbó, Josep (coord.)(2017): “Monogràfic I. Joan Coromines i País Valencià (I)”, eHumanista/IVITRA, vol. 12, p. 1-120.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 469-73, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370664 [Consulta: 15-09-2020].

Pel que fa a l’edició de textos, destaquem la ressenya que ha fet Xavier Luna del llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol), la que fa Pere Rosselló de l’edició de Lluís Messeguer de l’Obra poètica Completa de Salvador, Carles, i per últim la de l’edició crítica de la traducció catalana medieval de Guillem Nicolau de les Heroides d’Ovidi.

Luna i Batlle, Xavier. «Giralt, Javier / Moret, Maria Teresa (2018): El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Saragossa: Universidad de Zaragoza, 296 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 473-5, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370666 [Consulta: 15-09-2020].

Marfany i Simó, Marta. «Ovidi Nasó, Publi (2018): Heroides. Traducció catalana medieval de Guillem Nicolau. Edició crítica de Josep Pujol. Barcelona: Editorial Barcino, 577 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 508-10, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370681 [Consulta: 15-09-2020].

Rosselló Bover, Pere. «Salvador, Carles (2018): Obra poètica Completa. Edició a cura de Lluís Messeguer. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 772 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 534-8, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370693 [Consulta: 15-09-2020].

Per últim, apuntem la ressenya de Josep Peres dels dos volums de la Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell, a cura de Miquel Àngel Pradilla, on trobem l’estudi d’Artur Quintana sobre «Morfologia del grup nominal en el català de la Codonyera» (p. 223-229), una «Aproximació a les dades lingüístiques del Cens de població 2011 a Catalunya», del mateix Pradilla (p. 63-72), i una anàlisi de Carme Oriol de les 1.109 primeres parèmies del primer volum de la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés, en un article titulat «Sebastià Farnés, la paremiologia i la reconstrucció de la llengua catalana» (p. 289-296).

Martines Peres, Josep. «Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2016): Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell, vol. I i II. Tarragona: Publicacions URV, 2016.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 518-25, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370688 [Consulta: 15-09-2020].

Share and Enjoy

Lluís Gimeno, Premi Carles Salvador 2020

setembre 15th, 2020

Vegeu la crònica publicada per Jesús Bernat Agut al blog Imatgies (13 setembre 2020).

Share and Enjoy

Maestrat Viu atorga a Lluís Gimeno Betí el Premi Carles Salvador 2020

juliol 17th, 2020

El lingüista Lluís Gimeno Betí ha estat guardonat amb el Premi Carles Salvador dels Premis Maestrat Viu 2020 per la seua llarga trajectòria en l’estudi de la llengua i més concretament per la contribució a l’estudi de la història lingüística i el lèxic del Maestrat.

Lluís Gimeno Betí (Castelló de la Plana, 1948) és doctor en Filologia Romànica per la Universitat de Barcelona i catedràtic jubilat de la Universitat Jaume I de la seua ciutat natal.

Ha publicat, entre d’altres, dels llibres Estudi lingüístic dels parlars de les comarques del nord de Castelló (Societat Castellonenca de Cultura, 1994), Atles Lingüístic de la diòcesi de Tortosa (IEC, 1997) i El Maestrat i els Ports de Morella: una història lingüística (Onada, 2018).

Font:
Lluís Gimeno i Canal 56, premis d’honor Maestrat Viu 2020. Maestrat Viu (16-7-2020).

Share and Enjoy

Al brancal

juny 29th, 2020

El projecte «al brancal» és un projecte d’un grup de tres estudiants de la Facultat de Filologia i Comunicació de la Universitat de Barcelona, en la matèria de Lingüística Aplicada Catalana, que vol promoure i donar a conèixer a la ciutat de Barcelona la riquesa lingüística que aplega la llengua catalana.

El web del projecte inclou un itinerari gastronòmic interdialectal (directori de locals), un rebost de paraules (amb vocabularis dialectals), un repositori d’activitats (sopes de lletres, etc.) i l’enllaç a una botiga on es poden comprar bosses de roba, tot presentat amb un disseny exquisit.

Més informació:

J. JOAQUIM BUJ. “La gastronomia i el lèxic, nexe per difondre el tortosí“. Diari de Tarragona (20-7-2020).

 

Share and Enjoy

Estiu Literari al Maestrat 2020 a Rossell

juny 14th, 2020

En aquesta quarta edició, per les actuals circumstàncies, l’Estiu Literari al Maestrat es limita al club de lectura de la novel·la El cas Peníscola, de Manel Joan i Arinyó i la trobada literària que es farà el dia 1 d’agost sobre les rutes literàries.

PROGRAMA

DILLUNS 6 DE JULIOL

Inici del club de lectura d’El cas Peníscola, de Manel Joan i Arinyó

DIVENDRES 31 DE JULIOL

19.00 h. Lletres en viu: Club de lectura d’El cas Peníscola, de Manel Joan i Arinyó.

Centre Cultural Molí Vell. Carrer de la Placeta 7. Rossell

DISSABTE 1 D’AGOST

10 h. Trobada literària del Maestrat

Centre Cultural Molí Vell. Carrer de la Placeta 7. Rossell.

Ponència

Vicent Sanz: Patrimoni i rutes literàries al Maestrat

Comunicacions

Elisabet Armengol: Escriure el viatge: a peu per terres valencianes

Vicent Beltran: El mestre de Montesa, les cent donzelles i el rei

Aina Monferrer: Reflexos del Maestrat en els textos de Vicent Andrés Estellés

Taula redona: El Maestrat: quina imatge literària?

INSCRIPCIÓ DEL 10 DE JUNY AL 3 DE JULIOL

Tota la informació a Maestrat Viu.

 

Share and Enjoy

Novetats literàries Sant Jordi 2020 a Beabà

abril 20th, 2020

Com cada any a estes dates, el portal beaba.info publica les Novetats literàries de Sant Jordi amb una llista d’incorporacions al web.

Aquestes són algunes de les novetats més destacades:

Share and Enjoy

Història de la literatura popular catalana, a cura de Carme Oriol i Emili Samper

juliol 17th, 2019

Història de la literatura popular catalana
A cura de Carme Oriol i Emili Samper.
Tarragona: Publicacions Universitat Rovira i Virgili, Publicacions Universitat d’Alacant i Edicions Universitat de les Illes Balears, 2017.
604 pp.

 

Presentat a finals de l’any passat, en aquest monumental repàs de història de la literatura popular catalana hi han participat setze estudios de tots els PPCC.

Han cridat la nostra atenció, especialment, el capítol de la Franja d’Aragó, redactat per Hèctor Moret i Artur Quintana, l’apartat dedicat a Joan Moreira (p. 107-112), que ha redactat Carme Oriol, i i les aportacions de les companyes Mònica Sales i Laura Villalba.

Cal celebrar l’aparició d’aquesta obra col·lectiva de gran magnitud, que esdevindrà una obra de capçalera imprescindible per endinsar-se en l’estudi de literatura popular de tots els territoris de parla catalana.

Share and Enjoy

Amanda Ulldemolins analitza en dos articles el paper del tortosí en els mitjans de comunicació i l’ensenyament

juliol 14th, 2019

Amanda Ulldemolins Subirats l’any passat va presentar la tesi doctoral Grau d’integració del tortosí en l’estàndard planificat i difós pels mitjans de comunicació i pel sistema d’ensenyament. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 2018.

Ara amb pocs mesos de diferència ha trets dos articles que divulguen alguns dels aspectes estudiats a la tesi i ho fa en dos revistes de gran presitigi.

Ulldemolins Subirats, Amanda.
Els cavalls de batalla de l’estàndard occidental“.
Els Marges, 118 (primavera 2019), p. 64-83.

Aquest estudi es basa en l’anàlisi de l’ús dels demostratius este/aquest, etc., els possessius meua/meva, etc., i del numeral femení dos/dues, en les intervencions de tres locutors tortosins en el Telenotícies de TV3 i en les lliçons de vint-i-nou mestres de primer de primària de vint localitats al nord i sud del riu Sénia, a tots els quals també es va fer una enquesta.

L’ús fragmentari de les varietats territorials estàndard per part dels periodistes tortosins i la vehiculació de les solucions prioritàries per les respectives acadèmies dels ensenyants catalans i valencians són algunes de les conclusions d’aquest interessant estudi.

 

Ulldemolins Subirats, Amanda.
Integració dels dialectes occidentals a l’estàndard formal televisiu“.
Llengua & Literatura, 29 (2019), p. 7-30.

En aquest altre article, Ulldemolins aborda la presència de la varietat nord-occidental en els mitjans de comunicació audiovisuals de Catalunya amb l’estudi del model de llengua de sis periodistes occidentals que participen en els Telenotícies de TV3.

 

Share and Enjoy

Ha sortit la revista Noms, de la Societat d’Onomàstica

juny 9th, 2019

Acaba de sortir l’onzè número de la revista Noms, que edita la Societat d’Onomàstica.

 


Entre moltes altres, la revista inclou una ressenya del llibre de Jesús Bernat Agut i Àngela Buj Alfara, Lingüistes pel carrer. Estudi i
proposta didàctica (Almassora, 2019), de Josep Miquel Ribés (p. 11-12)

Disponible en format pdf.

Share and Enjoy

Lingüistes pel carrer a Perpinyà

juny 7th, 2019

Divendres 31 de maig, Jesús Bernat Agut i Àngela Buj Alfara vam anar a Perpinyà per participar en el 46è Col·loqui de la Societat Onomàstica amb la comunicació “Lingüistes pel carrer al nord de Catalunya”.

 

 

Més informació: Lingüistes pel carrer ben al nord. Imatgies (7 de juny de 2019).

Share and Enjoy