Ressenya de ‘El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard’ a Estudis Romànics

El número 42 de la revista Estudis Romànics, disponible a RACO, conté algunes ressenyes que volem destacar.

La primera és la que ha escrit Lluís Gimeno sobre el llibre El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard (2018), de Carles M. Castellà, del qual diu que és un treball “mereixedor d’elogi per la presentació i exposició del tema tractat, ben afaiçonat i de conclusions molt clares. Un estudi que serà definitiu per a la coneixença del parlar del Baix Ebre”.

Gimeno Betí, Lluís. «Castellà Espuny, Carles M. (2018): El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard. Descripció lingüística, anàlisi i propostes;. Benicarló: Onada edicions (Biblioteca la Barcella, 29), 520 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 429-32, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370643 [Consulta: 15-09-2020].

Hi ha també la ressenya de Joaquim Martí i Mestre del “Monogràfic I. Joan Coromines i País Valencià (I)”, publicat a eHumanista/IVITRA, en el qual apareixen diversos treballs d’interès per a la nostra àrea. El primer, un treball de Lluís Gimeno titulat «Sobre lèxic botànic i diccionaris històrics. Puntualitza-cions al DECat» (p. 52-65), “on el filòleg castellonenc, a partir d’un text medieval desconegut per al DECat i per al DCVB, l’Speculum al foder, fa diverses aportacions respecte a aquests diccionaris en el camp del lèxic botànic”; un altre de Joan Antoni Verge Caballer, titulat «Toponímia del Baix Maestrat en l’Onomasticon Cataloniae» (p. 77-120), l’objectiu del qual “és recollir tots els topònims de la comarca del Baix Maestrat que apareixen en l’OnCat de Joan Coromines i acompanyar-los de la informació que aporta Coromines sobre cadascun d’aquests topònims”. En conjunt, Joan Antoni Verge comptabilitza en l’Onomasticon Cataloniae 582 noms propis del Baix Maestrat, entre topònims i antropònims. Segueix el treball de Garcia Perales, que porta per títol «Lèxic valencià a la llum de l’ALPI i de Coromines» (p. 370-397) i el treball de Maria Pilar Perea, «La presència del DCVB en l’obra de Joan Coromines» (p. 398-412), que “té com a objectiu examinar la presència del DCVB en el DECat”.

Martí i Mestre, Joaquim. «Gargallo Gil, José Enrique / Messeguer-Carbó, Josep (coord.)(2017): “Monogràfic I. Joan Coromines i País Valencià (I)”, eHumanista/IVITRA, vol. 12, p. 1-120.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 469-73, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370664 [Consulta: 15-09-2020].

Pel que fa a l’edició de textos, destaquem la ressenya que ha fet Xavier Luna del llibre El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol), la que fa Pere Rosselló de l’edició de Lluís Messeguer de l’Obra poètica Completa de Salvador, Carles, i per últim la de l’edició crítica de la traducció catalana medieval de Guillem Nicolau de les Heroides d’Ovidi.

Luna i Batlle, Xavier. «Giralt, Javier / Moret, Maria Teresa (2018): El català del segle XIV en textos notarials del Matarranya (Terol). Saragossa: Universidad de Zaragoza, 296 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 473-5, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370666 [Consulta: 15-09-2020].

Marfany i Simó, Marta. «Ovidi Nasó, Publi (2018): Heroides. Traducció catalana medieval de Guillem Nicolau. Edició crítica de Josep Pujol. Barcelona: Editorial Barcino, 577 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 508-10, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370681 [Consulta: 15-09-2020].

Rosselló Bover, Pere. «Salvador, Carles (2018): Obra poètica Completa. Edició a cura de Lluís Messeguer. València: Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, 772 p.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 534-8, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370693 [Consulta: 15-09-2020].

Per últim, apuntem la ressenya de Josep Peres dels dos volums de la Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell, a cura de Miquel Àngel Pradilla, on trobem l’estudi d’Artur Quintana sobre «Morfologia del grup nominal en el català de la Codonyera» (p. 223-229), una «Aproximació a les dades lingüístiques del Cens de població 2011 a Catalunya», del mateix Pradilla (p. 63-72), i una anàlisi de Carme Oriol de les 1.109 primeres parèmies del primer volum de la Paremiologia catalana comparada de Sebastià Farnés, en un article titulat «Sebastià Farnés, la paremiologia i la reconstrucció de la llengua catalana» (p. 289-296).

Martines Peres, Josep. «Pradilla, Miquel Àngel (ed.) (2016): Miscel·lània d’homenatge a Joan Martí i Castell, vol. I i II. Tarragona: Publicacions URV, 2016.». Estudis Romànics, [en línia], 2020, Vol. 42, p. 518-25, https://raco.cat/index.php/Estudis/article/view/370688 [Consulta: 15-09-2020].

Quant a locel

CEL és una associació, que naix de la iniciativa d'un grup de filòlogues i filòlegs, oberta a totes les persones i entitats interessades en la llengua i la literatura. L'àmbit d'actuació del CEL abraça les comarques centrals del Països Catalans (Montsià, Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Matarranya, Ports i Maestrat), un territori amb vincles lingüístics i culturals comuns.
Aquesta entrada ha esta publicada en CEL, publicacions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.